La unitat és la nostra força

L'acord d'ahir entre els partits (CiU, ERC, el PSC i ICV) que donen suport a la immersió lingüística és un acord de mínims. Només suposa defensar les mateixes esmenes de rebuig a la LOMCE; esmenes que seran derrotades amb tota seguretat per la majoria absoluta del PP. Però escenificar un front que defensa el mateix mostra el camí a seguir per aconseguir coses com a país. 
La LOMCE sempre m'ha semblat paper mullat, una llei que sota unes intencions que podrien compartir-se, amaga molta ideologia retrògada i mostra una dura hostilitat contra el model lingüístic de les escoles catalanes. Quan estem aconseguint que els alumnes assoleixin el domini de les dues llengües oficials no té cap sentit voler-se carregar el que funciona contra el criteri majoritari de la societat catalana. En educació, les coses no poden imposar-se. Cal seduir, convèncer i consensuar. És un tema de país, dels que haurien d'estar per damunt de les ideologies; un tema que hauria de cimentar-se sobre grans consensos. No es pot fer contra el parer dels qui ho han de portar a la pràctica. Sense això no es va enlloc. El que estan fent amb l'educació els governs espanyols no és gaire seriós.  
Per això em sembla important que els partits mostrin que són capaços de posar-se d'acord en temes importants, deixant una mica de banda la retòrica d'oposició i el tacticisme propis de l'estratègia política. Per aquí poden començar a guanyar-se la confiança de la gent. 
La unitat ens dóna força; la divisió ens debilita com a col·lectiu i dóna ales als que mostren la seva hostilitat cap a les nostres aspiracions. 
Esperem que no sigui flor d'un dia i tingui continuïtat.