divendres, 29 de novembre del 2013

L'informe TREPITJA

La senyora Joana Maria Camps és la Consellera d'Educació del Govern Balear. Avui, davant la comissió parlamentària d'Educació, responent a una pregunta sobre la LOMQE, va fer referència a l'informe TREPITJA, així mateix, tal com sona, i es va quedar tan ampla davant l'estupefacció dels que eren a la comissió.
Penses que no pot ser. Però és. És la dura realitat d'una societat manada per una colla de mediocres i indocumentats. Com pot ser que l'educació estigui en mans de tanta incultura? Seria de sentit comú assignar aquestes responsabilitats en algú que hi entengui, en tingui una formació adequada, o compti amb una certa experiència. Però no, prima més la filiació política o els contactes que les capacitats o els mèrits professionals.
La senyora Camps és Agent de la Propietat Immobiliària (API) i ha passat de vendre pisos a dirigir l'educació de les Balears.
El tema em causa vergonya aliena. Com podem haver arribat a aquests nivells? Ets la responsable de l'educació d'una comunitat amb llengua pròpia i t'han de fer el discurs en castellà i després passar-lo pel traductor automàtic sense cap cura. Depriment.
M'hi jugo un pèsol a que no dimiteix.

dijous, 28 de novembre del 2013

Caganers



Fitxer:Pessebre.jpg Enguany, la creativitat caganera del país ha arribat a la Moreneta. L'aportació catalana a una tradició cristiana tan arrelada com aquesta compta amb la genuïnitat de la figura del caganer, un punt d'humor escatològic que aporta frescor i originalitat a la representació del naixement de Jesús. Un element que genera simpaties i atreu els infants, que humanitza la realitat i l'acosta al comú. 
Fins aquí, el que m'agrada. Però tinc la sensació que la mercantilització d'una tradició com aquesta ens està perdent. Crec que no tot s'hi val. No cal ofendre ningú i caldria posar-hi els límits que marca el sentit comú, el bon gust i una certa idea del que és sagrat. Banalitzar la tradició introduint-hi elements estranys que hi tenen poc a veure amb afany mercantil banalitza el que celebrem. 
Tothom és lliure de creure el que vulgui, de celebrar el que li vingui de gust i de fer pessebre o no fer-lo; només faltaria. Però caldria evitar potinejar tradicions amb elements d'evident mal gust. Cal evitar el que té valor de sagrat per a les persones. I a mi no em passaria pel cap fer un caganer de la Mare de Déu de Montserrat o del profeta Mahoma. Aquí hi ha uns límits que caldria respectar.
Personalment, em cansa la proliferació de caganers. S'allunya del que és la tradició pessebrística. Senzillament, ni cal ni tot s'hi val.



divendres, 22 de novembre del 2013

S'acosta Nadal


Quan la natura
es despulla del seu encís
d'esquena al brogit,
quan el fred 
convida al recer
i renovem anhels
per no oblidar
qui som, què volem;
quan els carrers
s'omplen de moviment
i la solitud 
es fa més roent, 
és senyal que s'acosta... 

... NADAL.

dijous, 14 de novembre del 2013

Petits plaers: L'ària de la Suite nº 3 per a orquestra de Bach

No tinc formació musical ni sóc cap expert en el tema. De la música només en sabria dir que n'hi ha que m'agrada. I m'agrada perquè em fa sentir millor, perquè em resulta agradable escoltar-la, sense més.
M'ha acompanyat, i molt, al llarg de la meva vida, acompanyant també les meves lectures i modelant en certa manera la meva sensibilitat.
J.S. Bach, per a mi, és dels més grans, amb una obra prolífica d'una gran bellesa. 
La que us poso és de les meves favorites, intensa, d'una riquesa melòdica capaç des de la seva simplicitat d'asserenar-te amb els seus lents compassos, però també d'emocionar i omplir-te de melangia. 
Petit plaer per a oblidar-te per uns moments de la trista i feixuga actualitat política i gaudir-lo tot paladejant la seva delicadesa des de l'escalfor reconfortant del teu racó favorit en un dia de tardor freda com aquest.


dilluns, 4 de novembre del 2013

L'art del possible

Diuen que la política és l'art del possible. Una definició així, que comparteixo, implica diàleg, negociació i pacte. El pacte és el resultat final de l'acció política, i en ell hi haurien d'haver els punts on les parts poden trobar-se; una part de concessió -que no de claudicació- que acosti l'acord. 
Un acord des de la llibertat i orientat a respondre a les demandes de les majories socials connecta la classe política amb la societat. I si es construeix amb esperit de consens és més fort, prestigia als qui el signen i crea sinergies de confiança que reforcen el conjunt. 
Un pacte, un acord, és l'èxit de la política i, per ensems, de la democràcia. 
El desacord, la imposició, el joc pervers de les majories, les interpretacions restrictives i encarcarades del marc legal,...; són mostres de fracàs, de no saber escoltar ni respondre al que clama la societat, de desafecció entre societat i polítics. 
Ara com mai és l'hora de la política, de fer possible el que és un clam, perquè és possible si hi ha voluntat.... política.

diumenge, 3 de novembre del 2013

Encís


Ja llueix esplendorosa, 
cromàtica, ufanosa,
obrint-se pas entre el verd,
convidant la soca de la llar
a crepitar entre flames
tot revifant el caliu somort; 
picant l'ullet 
a llargues vesprades 
on reviu la intimitat 
més pregona,
compartint paraules 
que esdevenen
l'encís més poderós.


dissabte, 2 de novembre del 2013

Que n'aprenguin!

Una vegada més, exemple de civisme i valors. Orgullós de l'exemple que s'ha donat en nom del futbol català, del club i de Catalunya. 
Algú n'hauria de prendre nota per a que la lamentable situació que es va donar al camp del Xàtiva el passat cap de setmana no torni a repetir-se. En un partit de futbol hi ha coses més importants que el mateix partit de futbol.