dissabte, 15 de maig de 2021

El camarot del capità, de Màrius Carol

 

Màrius Carol Pañella

El camarot del capità. El mirador privilegiat d'un director de diari en temps convulsos (2013-2020)

Barcelona: Editorial Destino (Grup 62), 2021

Col·lecció L'Àncora, 270

272 pp.

ISBN: 978-84-9710-319-0

PVP: 20,50€

El camarot del capità és un relat apassionant, per sucar-hi pa, dels darrers anys de la nostra història recent, farcits d'esdeveniments rellevants. Els que va viure Màrius Carol (Barcelona, 1953) com a director de La Vanguardia entre 2013, pocs dies després d'haver-ne fet 60, i 2020, any en que va ser rellevat per Jordi Juan. 

D'entrada ja confessa que el despatx del director del diari imposa; transmet la sensació de ser un centre de poder per on passen polítics influents, governants, empresaris, intel·lectuals, artistes,... I el director del diari és una persona amb nombrosos contactes i fil directe amb l'elit del poder. Persones que se li posen al telèfon i que sempre estan pendents del que publica la capçalera. Perquè La Vanguardia podrà agradar més o menys, però és un diari rigorós que busca explicar la veritat, ben fet i amb informació de qualitat. Intenta ser un diari plural que busca reflectir la realitat i establir ponts de diàleg entre sectors socials d'ideologies diverses; i això el converteix en una referència informativa arreu. 

Màrius Carol, doncs, des de la seva tribuna privilegiada, relata fets i ens fa arribar la dimensió humana dels protagonistes de la història, a partir del tracte directe que hi va tenir. I veus que no tothom és igual, que la humanitat és complexa i diversa i que davant els conflictes hi havia sensibilitats diferents i persones més empàtiques que cercaven solucions. 

Marca distàncies amb el processisme, i malgrat lamentar els excessos judicials i entristir-se per les penes imposades i el dolor que han comportat per a familiars i amics; l'acusa d'haver actuat amb una barreja d'ingenuïtat i incompetència, d'haver fragmentat i enfrontat la societat i d'haver comportat retrocessos per a la societat catalana a nivell d'imatge i capacitat de lideratge. És lògic preguntar-se què s'hi ha guanyat.

Creu en la política, en la capacitat de dialogar i arribar a acords. I ha trobat a faltar empatia tant per una banda com per l'altra.

Les seves memòries són un text amè que es llegeix amb golafreria. Per a seguidors habituals de l'actualitat política potser no hi ha descobertes espectaculars, però per a mi ha estat revelador descobrir aspectes de la dimensió humana dels personatges de primera línia. Me l'he cruspit en un tres i no res.

divendres, 7 de maig de 2021

LIJ - Si demanes ajuda a la bruixa bona d'un conte, d'Àfrica Rangel

 

Àfrica Rangel; Kim Amate (il·lustrador)

Si demanes ajuda a la bruixa bona d'un conte

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció La formiga groga, 113

168 pp

ISBN: 978-84-18592-06-5

PVP: 9,00€

Si demanes ajuda a la bruixa bona d'un conte és una narració de tipus fantàstic que transmet idees interessants, com ara que a la literatura hi podem trobar ajuda als nostres problemes i respostes a les nostres preguntes. Està protagonitzada per tres amics amb problemes diversos de caire familiar que un dia decideixen escriure a la bruixa d'un conte que el pare d'un d'ells li explica per a demanar-li ajuda. Quina serà la seva sorpresa quan la bruixa aparegui de carn i ossos a les seves vides; però no estarà sola perquè apareixerà un monstre dolent i repel·lent que també forma part del conte i amb els que viuran aventures plenes d'intriga. La trama és una excusa perfecta per donar valor a l'amistat entre els protagonistes i al vincle que creen aquestes històries inventades pels pares i explicades a l'hora d'anar a dormir. 

La narració introdueix subtilment altres elements interessants: un d'ells són títols clàssics de la literatura infantil (per si pica la curiositat i atreuen l'atenció dels lectors) i un altre és vocabulari (per a que es tingui present que en podem dir carta, però també missiva; senyoreta, però també damisel·la; ximple, però també estòlid. Per posar només tres exemples).

Una altra idea que m'ha semblat estimulant és la resposta que dona la bruixa quan la colla li demana ajuda. Ella els ajudarà en el que pugui, però els deixa clar que els problemes dels adults els han de resoldre els adults. És a dir, que les coses no s'arreglen per art de màgia sinó entomant-les. I trobo que aquesta és una actitud que cal tenir molt present per a la vida.

En definitiva, m'ha semblat una narració amena que transmet valors, idees i actituds de gran valor. Per a nens i nenes a partir de 8 anys.


dimarts, 4 de maig de 2021

Confinats, de Jordi Évole

 

Jordi Évole

Confinats (traducció de Mercè Ubach i Núria Garcia)

Barcelona: Columna Edicions, 2020 (Grup 62)

Col·lecció No Ficció Columna

288 pp.

ISBN: 978-84-66426-91-6

PVP: 16,90€

Jordi Évole (1974) practica un periodisme valent, fins i tot agosarat. Sempre busca aquells que creu tenen coses a dir i els planteja preguntes que podrien considerar-se compromeses. I se'n surt molt bé, ja sigui entrevistant a Nicolás Maduro, el Papa Francesc, José Ma Aznar o un Miguel Bosé negacionista amb la pandèmia.

El confinament a l'inici de la pandèmia el va enxampar com a tothom en aquest país, alterant plans de vida i adaptant-se al que comportava seguir endavant tancat a casa. Entre finals de març de 2020 i finals d'abril va adaptar el seu programa d'entrevistes a La Sexta (Lo de Évole) per a parlar de la pandèmia i de com afectava tota mena de ciutadans, de les seves emocions i també de les seves conviccions. És un recull periodístic de gran interès humà. 

Al llarg dels sis programes especials que va fer va entrevistar des de gent que feia front a la pandèmia des de la primera línia a personatges de certa rellevància pública en àmbits diversos. El conjunt té un interès indubtable, com a testimoni d'uns fets que van marcar un abans i un després però sobretot com a visió de la vida i del seu sentit. És un llibre que arriba al cor, curull d'emocions, que et fa reflexionar sobre els valors i les conviccions.

En conjunt el Jordi Évole ens ofereix una visió polièdrica de la societat, donant veu i valor a persones i feines sovint menystingudes. Recull el testimoni d'una dona de neteja, d'una camionera, d'un treballador del camp que recull la maduixa, d'una treballadora de residència,... Els dona visibilitat alhora que  denuncia les condicions en que que han de dur a terme el seu treball i reivindica la valoració de la seva tasca.

Reivindica també el valor de la cultura i va a buscar el testimoni de gent com la Sardà, el Joaquín Sabina, la Rosalia o el Juan Antonio Bayona. M'ha colpit la que va ser la darrera entrevista que va concedir la Rosa Ma Sardà poques setmanes abans de morir quan, entre d'altres, afirma que la mort no és més que una de les moltes conseqüències de viure. O saber que el coronavirus es va endur gent com l'Aute o en Benet i Jornet. O l'angoixa amb la que el jutge Baltasar Garzón va patir la malaltia. 

L'Évole treu pit amb l'entrevista que va aconseguir del Papa Francesc, però jo he gaudit més descobrint algú com l'ex-president de l'Uruguai Pepe Mújica i assaborint testimonis de regust popular, gent humil que són els que conformen la immensa majoria de la societat. 

Crec que el Jordi Évole també ens fa adonar que hi ha molt bona gent al món; gent que es preocupa dels altres, persones amb qualitat humana i sensibilitat social que volen ajudar en el que està a les seves mans. Gent a la que els devem que el món en que vivim sigui un lloc menys inhòspit. 

El 2020 és un any rellevant en la meva trajectòria personal. Crec que sempre el tindré associat a paraules com pandèmia i confinament. No sé si passats els anys recordarem el que hem viscut amb notícies de tota mena fins a la sacietat, però el que hem viscut ens ha ajudat a descobrir persones i les motivacions d'una poderosa humanitat. Aquest llibre n'és un testimoni fidel. 

dissabte, 1 de maig de 2021

LIJ - Què t'ha passat?, de Josep Gregori

Josep Gregori; Seta Gimeno (il·lustradora)

Què t'ha passat?

Barcelona: Animallibres, 2021

28 pp.

 ISBN: 978-84-18592-07-2

PVP: 15,95€

Què t'ha passat? és un àlbum il·lustrat que aborda de manera molt clara i entenedora el tema de l'assetjament escolar. I ho fa mostrant-nos situacions quotidianes que poden ser indicadors que alguna cosa anòmala està passant (un objecte "perdut", la motxilla o una peça de roba estripades,...), però també la reacció habitual per part dels afectats (de negativa i amagar la realitat amb petites mentides aparentment sense importància) i la que hauria de ser la reacció per part dels adults per a intervenir-hi i reconduir la situació (el diàleg i la reflexió amb tots els implicats). 

Perquè l'assetjament és una forma d'humiliació de la persona i una font d'angoixa que pot afectar el desenvolupament emocional de l'individu. I de vegades pot començar com un joc, però pot acabar tenint conseqüències dramàtiques que facin insuportable viure amb el patiment que provoca. 

I hem de comptar també amb les dificultats de l'afectat per denunciar i delatar als assetjadors, per la por a les represàlies i el temor a quedar fora d'un cercle social. 

Crec que és un àlbum útil, gairebé un llibre de coneixements, que permet parlar del tema i abordar la problemàtica que planteja. Per a pares, educadors i infants a partir de 5 anys. 

dimecres, 28 d’abril de 2021

La noia del vestit blau, de Laia Vilaseca

 Laia Vilaseca 

La noia del vestit blau

Barcelona: Rosa dels Vents (Penguin Random House Grupo Editorial), 2021

304 pp.

ISBN: 978-84-18033-36-0

PVP: 18,90€

La noia del vestit blau, novel·la de títol enigmàtic,  és una intriga detectivesca ambientada en un poblet berguedà als peus del Pedraforca. D'entrada ens trobem amb la profanació d'unes tombes i una protagonista, periodista d'investigació addicta a l'alcohol i els ansiolítics, antiga estiuejant des de la infantesa, i que arriba al poble amb la intenció de refer-se d'alguns assumptes de la seva vida no del tot reeixits. Arran de la profanació decideix investigar les raons i el que s'amaga darrere la mort d'aquesta noia, aparentment un suïcidi, que va trasbalsar la vida d'aquest poble trenta-sis anys enrere. I passaran moltes coses en pocs dies.

Ens movem en un entorn petit i tancat, on sota les bones aparences dels vilatans van apareixent punts foscos i motius de dubte. I aquest és un dels punts forts del llibre. Els motius de la intriga estan ben dosificats, progressen amb encert i atrapen des d'un primer moment. El conjunt es llegeix amb avidesa i sap mantenir viu l'interès per la trama. 

La noia del vestit blau va tenir una primera vida el 2017, autoeditada, en el món digital. Sembla que va funcionar força bé i aquesta circumstància li ha obert les portes a l'edició en paper. He llegit l'obra en format digital i he tingut una decepció amb el munt d'errades gramaticals i ortogràfiques que l'acompanyen i que no sé si hauran estat corregides abans de l'edició en paper. Fa la sensació d'una edició poc curosa, sense revisió i enllestida amb presses. Sempre he cregut que una obra, per damunt de tot, ha d'estar ben escrita i ha de ser respectuosa amb la llengua amb la que arriba als lectors. 

Al costat d'això trobem altres errors de coherència, com el que afecta al Pere, el metge; del que s'afirma que tenia trenta-un anys quan va certificar la mort de la noia vestida de blau i que havia atès l'Adrià, que en aquell moment en tenia disset, des que havia nascut. Costa imaginar un metge exercint des dels catorze anys. Per posar només un exemple. 

També resulta indigest quan l'autora vol fer una descripció de la natura que l'envolta i parla de les argelagues sense saber que les seves flors són grogues. Són coses, aquestes, que s'han de cuidar i que una bona revisió del text pot ajudar a resoldre. 

La noia del vestit blau, doncs, és una novel·la
atractiva i dinàmica, amb encerts, com el seu bon pols narratiu; però millorable en els petits detalls que no li resten, però, atractiu a l'hora de ser llegida.

dimecres, 21 d’abril de 2021

Rellotges de sol, de Sílvia Soler i Guasch

Sílvia Soler i Guasch

Rellotges de sol

Barcelona: Edicions 62, 2017

Col·lecció No ficció

272 pp.

ISBN: 978-84-66423-23-6

PVP: 17€

Malgrat tenir una consolidada trajectòria com a novel·lista només coneixia la Sílvia Soler pels seus articles setmanals a l'Ara. I n'era seguidor, perquè eren uns articles més aviat balsàmics, que parlaven de la vida d'una manera reposada, des de la quotidianitat; a partir d'una lectura, una observació, una trobada o una conversa. I és que quan obro un diari m'agrada trobar-hi aquestes columnes de periodisme literari que no estan condicionades per l'actualitat política sinó que són vivències personals, finestres obertes a la vida en el més ampli sentit de la paraula. 

A Rellotges de sol hi he trobat una sensibilitat propera a la meva, reflexions i pensaments que comparteixo, emocions i moments que també formen part de la meva vida. La seva és una prosa relaxant i relaxada que reivindica els detalls, les petites coses que defineixen els moments de felicitat quotidiana que formen part de les nostres vides. Ens parla de persones, sons, olors, colors; des d'una sensualitat encomanadissa que m'ha fet rememorar el que ella explicita. Recordo, per exemple, quan parla d'aquella llum de les darreres hores dels dies d'estiu, quan la platja recupera la calma i on he viscut hores de lectura plaent a la vora de les ones que moren a la sorra de la platja.

Les proses que conformen aquesta miscel·lània de la Sílvia Soler són retalls de vida que ens acosten al que és íntim i essencial; al que vius i al que t'emociona. En un dels escrits recorda el que deia l'inoblidable Carles Capdevila, quan deia que com més parles de tu, més parles dels altres. I és el que ella fa. Ens demostra que del relat de la vida senzilla, de la vida domèstica, d'allò que passa dins de les cases, es pot fer gran literatura. Aquí en teniu la prova.

diumenge, 4 d’abril de 2021

Terra Alta, de Javier Cercas

Javier Cercas

Terra Alta 

Barcelona: Planetadelibros, 2019

384 pp

ISBN: 978-84-08217-84-8

PVP: 21,90€ 

Guardo bones sensacions de Soldats de Salamina i Anatomía de un instante, els llibres de Javier Cercas que havia llegit abans de Terra Alta. M'agrada la seva prosa fluïda, precisa i atenta al detall; i malgrat els prejudicis de molts contra els Premis Planeta, he pensat que Terra Alta podria agradar-me. D'entrada m'atreu la comarca, un lloc preciós i tranquil on vaig passar uns dies magnífics recorrent-la, visitant els seus poblets, els escenaris de la batalla de l'Ebre i els paisatges que van enamorar Pablo Picasso. Té per escenari llocs que conec i als que m'agradaria tornar.

Terra Alta podria considerar-se una novel·la policíaca, un thriller sobre la investigació d'un assassinat escabrós; però crec que és molt més. Cercas ha creat un gran personatge en Melchor Marín, el mosso d'Esquadra que investiga el cas; un policia amb una infància i adolescència difícils i un passat fosc al marge de la llei, que té un peculiar sentit de la justícia i que l'autor lliga magistralment amb els tràgics successos que es van viure a Catalunya durant l'agost de 2017.

Les evolucions del personatge ens menen a reflexionar sobre els límits de la justícia, sobre fins a quin punt l'obsessió per a que cadascú tingui el que es mereix ens pot fer caure en la injustícia i l'arbitrarietat. Que en qüestions de justícia tan important és el fons (la raó) com les formes (el respecte a la llei). És el que li fa dir al sots-inspector Barrera: "La justícia absoluta pot ser la més absoluta de les injustícies". 

Una altra reflexió que m'ha interessat és la que fa referència a l'odi, fins a quin punt és un verí que malmet l'existència i fa impossible la felicitat. 

Els llibres i la literatura també tenen un paper important en aquesta novel·la. Hi ha llibres que deixen empremta, després dels quals res és ben bé el mateix; llibres als que tornem, que ens canvien la nostra visió de les coses. I al protagonista li passa això després d'haver llegit Els miserables de Victor Hugo ("Acabà el llibre commocionat, amb la certesa que ja no era la mateixa persona que començà a llegir-la i que ja mai més tornaria a ser-ho") i els llibres jugaran un paper determinant en la història d'amor que viurà. 

Per si això fos poc la memòria històrica jugarà també un paper determinant en el desenllaç de la història, fent-nos adonar que quan no es repara una injustícia l'odi acumulat buscarà el moment d'esclatar. 

El que us deia, molt més que una intriga policíaca; una novel·la trepidant que ens interroga sobre aspectes essencials de la vida i que ens atrapa des de la primera pàgina.

 

dimecres, 31 de març de 2021

LIJ - Sóc ferotge, d'Anya Damirón

Anya Damirón; Pablo Pino (il·lustrador)

Sóc ferotge

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 86

40 pp.

ISBN: 978-84-17599-84-3

PVP: 15,95€ 

Sóc ferotge és un magnífic àlbum il·lustrat que ens parla de l'acceptació d'un mateix però alhora de la superació personal; i de com són d'importants l'esforç i el suport dels altres per assolir els nostres objectius. I ho fa amb un plantejament força original, interactuant amb el lector i demanant-li una lectura creativa, proposant-li que utilitzi veus per interpretar els personatges, que assagi tons de veu per llegir les onomatopeies o que posi melodia i canti estrofes d'una cançó; convertint així la lectura en una experiència lúdica i creativa. 

En Milo, el protagonista d'aquest àlbum, és un petit llop que aspira a ser el que s'espera d'un animal com ell: fort, ràpid, ferotge i capaç de fer sentir el seu udol ben lluny. Aviat s'adona que dient que és ferotge no n'hi ha prou; que cal alguna cosa més. I és aquesta descoberta la que el transformarà i li permetrà assolir allò que desitja. 

El treball d'il·lustració és molt ric i ple de petits detalls que enriqueixen el contingut de la història i el plantejament de l'àlbum per a que la seva lectura sigui una experiència creativa el fan molt recomanable a partir de 4-5 anys. 

divendres, 26 de març de 2021

La cuinera dels senyors, d'Imma Cortina i Grau

Imma Cortina i Grau

La cuinera dels senyors

Berga: Edicions de l'Albí, 2019

Col·lecció Narrativa, 54

198 pp.

ISBN: 978-84-15269-76-2

PVP: 19€ 

Hi ha llibres que tenen una vida en l'àmbit local, que formen part d'allò que podríem anomenar literatura de proximitat o de kilòmetre 0; que compten amb la complicitat del públic local, que hi veu reflectit quelcom que li és proper. Acostumen a ser d'autors que no viuen professionalment de la seva passió i que l'han de comptabilitzar amb una altra professió. No dic això amb ànim de menystenir-los, sinó de donar-los un valor afegit car en ells convergeix l'esforç per a bastir una trajectòria literària i l'aposta d'editors valents i compromesos com el berguedà Jaume Huch, que donen sortida a una producció valuosa que trobaria difícil publicar-se en les editorials més grans i comercials. 

La cuinera dels senyors és una novel·la de caire costumista que ens trasllada a la Manresa d'un segle enrere. I aquest és potser un dels grans atractius del llibre, imaginar-te els desplaçaments dels personatges per carrers i places on passes habitualment. Situa l'acció en un dels pisos de la Casa Torrents (la Buresa), una de les joies del modernisme manresà; i aquesta circumstància permet a l'autora parlar de la migració del camp a la ciutat, de les diferències socials, de les condicions de vida de burgesos i obrers, de les diversions, les celebracions i problemes d'aquella època com el pistolerisme. Dona pinzellades de moltes coses, suposo que fruit del treball de documentació que ha dut a terme, però hi ha coses que t'arriben especialment, com el tracte cruel que rep el Joanet a l'escola per la seva discapacitat (i aquí es veu molt la sensibilitat com a mestra de l'autora) o la visió fins a cert punt idealitzada del món pagès en contraposició a la duresa, l'agressivitat i la violència de la vida urbana.

La cuinera dels senyors està narrada des del punt de vista de la Ma Dolors, la cuinera de la família d'aquest pis de la Buresa, que va anotant les seves vivències en una llibreta; i sí que hi passen coses: hi ha un suïcidi, personatges amb conflictes i patiments diversos...; però obeeixen més a estereotips, a uns patrons més o menys estandarditzats (el canonge, el coronel, el capità de la Guàrdia Civil, el notari, el metge,...) com a part d'un gran fresc per a reflectir l'època que com a personatges amb una profunditat, conflictes i matisos (potser amb l'excepció del metge) que facin avançar la trama. És potser més una novel·la de fets i espais que de personatges.

És de bon llegir, estructurada en capítols breus que baixen àvidament. Per a manresans i interessats en la història.

dilluns, 22 de març de 2021

LIJ - L'estrany cas del detectiu Arsène Lutin, de Francesc Puigpelat

Francesc Puigpelat

L'estrany cas del detectiu Arsène Lutin

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció L'isard, 26

232 pp.

ISBN: 978-84-18592-01-0 

PVP: 9,95€

L'estrany cas del detectiu Arsène Lutin és una entretinguda narració detectivesca que transcorre pels indrets més turístics de París durant un calorós mes d'agost i apta per al consum infantil. El punt de partida són les vacances d'una família benestant amb dos fills adolescents als que no els ve gaire de gust el pla de vacances dissenyat pels pares. I uns pares queixosos d'uns fills acomodaticis, massa ben acostumats, dels que tenen la sensació que si no se saben espavilar mai arribaran enlloc. Però passarà quelcom inesperat que posarà tothom a prova. 

Malgrat la ingenuïtat, el to bonhomiós i a estones humorístic, i la poca versemblança de la trama i de la veu de la narradora (no et creus que una noia de catorze anys pugui explicar la història com ho fa); es llegeix amb avidesa i interès, car compta amb enginyosos girs en el seu desenvolupament que sorprenen el lector per inesperats. 

Val a dir també que el desenllaç obre la porta a reflexionar sobre com eduquem els fills, sobre el que els exigim i el que els oferim, sobre el fet de voler que siguin millors que nosaltres en tots els aspectes.

Finalment voldria dir alguna cosa sobre el títol. Abans de començar el llibre em pensava que era un aprofitament conjuntural d'una exitosa sèrie televisiva sobre un famós lladre de guant blanc al que li havien canviat una lletra del seu cognom; però el desenvolupament de la novel·la desperta la curiositat per descobrir les autèntiques novel·les de Maurice Leblanc sobre el famós lladre Arsène Lupin i ens porta a reflexionar sobre el que és legal i el que és just. 

És d'aquells llibres que obren la porta a llegir-ne d'altres (siguin els de Maurice Leblanc o els de Conan Doyle), i això sempre és d'agrair. A partir de 9-10 anys.