dissabte, 15 de febrer de 2020

Josep Maria Aloy

Encara colpit per la notícia del decés del Josep Maria Aloy, em vénen al cap els records de la coneixença personal que en vaig tenir. Al Josep Maria li dec el meu interès pel món de la literatura infantil i juvenil, on seria injust no reconèixer-li el seu mestratge. Em va ensenyar a llegir i valorar els llibres adreçats a nens i joves; a tenir-hi una mirada i un criteri propis. I això és el que he anat reflectint en moltes de les entrades d'aquest blog.
De caràcter inquiet, tenia esperit d'activista i era al darrere de moltes iniciatives a favor del llibre i la lectura: impulsava clubs de lectura, era present a presentacions de llibres i aquests darrers anys ens va regalar el seu blog Mascaró de proa, on seguia ressenyant novetats i parlant dels autors que admirava. Ahir rellegia la seva darrera entrada, fa menys d'un any, on s'acomiadava desitjant bones lectures. 
Era un savi, un dels millors coneixedors de la literatura escrita en català per a nens i joves i amic i biògraf oficial del seu admirat Josep Vallverdú, el creador de l'immortal Rovelló. Hi ha unes emotives fotografies de la visita que li va fer dies enrere a l'hospital on estava ingressat. 
Entre d'altres, ens deixa un llibre que per a mi és tota una referència, Et diran que llegeixis, Bernat; on es recull el seu cànon particular. EPD.

divendres, 10 de gener de 2020

Papitu. El somriure sota el bigoti, de Carlota Benet

Carlota Benet Cros
Papitu. El somriure sota el bigoti
(pròleg de Sergi Belbel)
Barcelona: Edicions 62 - Columna Edicions, 2018
Col·lecció de Llibres de No Ficció de Columna
200 pp.
ISBN: 978-84-66423-35-9
PVP: 17,50€ (rústica amb solapes) / 9,99€ (ebook)

Aquests darrers anys hem sabut que en Josep Maria Benet i Jornet (1940) s'ha anat apartant de la primera línia de l'actualitat afectat pel poder destructor de l'Alzheimer. Colpeix que algú a qui havies seguit, de qui admiraves la seva obra i de qui dramaturgs contemporanis com en Sergi Belbel reconeixen el seu mestratge, vagi desdibuixant-se fins a oblidar qui és o el que ha fet. Diuen que la darrera cosa que les persones afectades per Alzheimer perden és la capacitat de percebre l'afecte de qui els envolta; i potser aquest aspecte amaga una gran lliçó de vida que ens indica allò que és més important a la vida. 
Del llibre de la seva filla Carlota Benet (1981), un relat de caire autobiogràfic sobre els aspectes més personals i íntims de la relació amb el seu pare; més enllà de la descoberta de diferents aspectes curiosos i poc coneguts de la seva biografia (com la seva amistat amb en Terenci Moix),
m'han interessat els que conformen el testimoni humà d'una filla en la que molts ens hi podem veure reflectits. Perquè jo diria que no som pocs els qui reconeixem el neguit amb el que vivim o hem viscut la pèrdua de capacitats d'aquelles persones a les que havíem admirat i estimat en la seva plenitud; el sentiment de culpa amb el que hem viscut per no haver comprès a temps l'afectació i l'abast de les seves limitacions; els dubtes sobre el que cal fer en un moment donat, sobretot quan tens la condició de ser fill únic i et pot costar compartir el que vius i prendre la decisió més adequada. 

Crec que en el llibre hi ha un testimoniatge en el que t'hi pots veure reflectit i alhora sentir-te alleugerit, perquè t'adones que el que va viure la Carlota com a filla és el que passa habitualment. I que són aquelles lliçons que la vida ens regala per a ensenyar-nos tot el que comporta viure en aquest món. 
En el relat de la Carlota queda clar que el seu pare no va ser com els altres i que va restar lluny de ser modèlic i convencional, però que això no restava estimació per la seva filla, per la que es preocupava, volia aconsellar, ajudar i fer el millor que estigués a les seves mans. I això ens indica que no hi ha pares modèlics; que en això de fer de pare i tenir cura dels fills en vas aprenent tota la vida; i que el que més compta és l'estimació que mostres cap a ells, els moments compartits i la petjada que deixen. Cal relativitzar moltes coses. 
Finalment, m'ha interessat també la reflexió que planteja sobre l'equilibri entre vida professional i vida personal i emocional. Referit a ella mateixa però també al seu pare. Pel que fa a ella, perquè només podem donar el millor de nosaltres mateixos si estem bé i no és sa que la malaltia d'un familiar anul·li la nostra vida personal. 
Personalment, crec que és important plantejar-se un equilibri entre ambdues, sense renúncies.
Referit al seu pare, fins a quin punt és lícit sacrificar la segona per la primera? En el relat de la Carlota no hi ha retrets cap al seu pare i sí molta tendresa en recordar els moments que han marcat la seva trajectòria i la seva relació.  
Papitu. El somriure sota el bigoti m'ha semblat un llibre emotiu, interessant i recomanable; una reivindicació de la memòria per a lluitar contra l'oblit ("La lluita de la meva memòria contra la seva mort." Frase amb la que clou brillantment el llibre), que aporta dades i coneixement sobre un personatge rellevant de la nostra dramatúrgia però que també remou coses dins de cadascú i planteja reflexions estimulants. I això és el que han de fer els bons llibres, remoure'ns i sacsejar-nos en la nostra zona de confort.

dijous, 2 de gener de 2020

Entrevista a Joan Carles Mèlich

Com a gènere periodístic m'agraden molt les entrevistes en profunditat. No és fàcil trobar algú que tingui coses interessants a dir, que sàpiga dir-les i fer-se escoltar. Joan Carles Mèlich ho té tot a favor: és persona llegida, de sòlida formació, filòsof i professor. 
Diumenge passat vaig llegir a l'Ara l'extracte en paper de l'entrevista que li va fer l'Antoni Bassas; em van interessar tant algunes de les coses que va dir que he decidit anar a buscar l'entrevista sencera. 
És tota una experiència que m'ha absorbit per complet al llarg dels seus més de 50 minuts de durada. 
Interpel·la, et fa pensar i créixer com a persona.



Queda en anècdota que en Mèlich sigui l'autor del llibre que en Jordi Sánchez tenia damunt la taula quan va declarar en el judici al Tribunal Suprem; que ara n'acabi de publicar un altre que aniré a buscar quan en tingui ocasió. 
El que val la pena ressaltar és que m'ha servit per descobrir algú que m'ha interessat. Us recomano el vídeo que acompanya aquesta entrada i espero que el gaudiu tant com jo. Només em resta agrair a la gent que fan possible el dia Ara continguts de qualitat com aquest.

dimarts, 31 de desembre de 2019

LIJ - Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir), de Tony Amago

Tony Amago; Nuria Rodríguez (il·lustradora)
Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir)
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció La biblioteca dels ratolins, 61
40 pp.
ISBN: 978-84-17599-41-6
PVP: 15,95€

Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir) és un àlbum il·lustrat de coneixements que reivindica l'aportació de gènere de diverses gestes i epopeies protagonitzades per dones. Segueix la línia d'Un món de dones extraordinàries, ressenyat en aquest mateix blog. 
Així, trobarem un munt de dades i curiositats que ens acostaran al seu perfil biogràfic i que en conjunt esdevenen tota una invitació a somiar i lluitar per aquests somnis. Per les seves pàgines desfilaran pilots, aviadores, alpinistes, zoòlogues (com ara Dian Fossey, coneguda per la seva tasca a favor dels goril·les de muntanya i la versió cinematogràfica de la seva vida interpretada per Sigourney Weaber), navegants,... Totes elles caracteritzades per la seva valentia i determinació i un cert esperit aventurer. 
No es pot valorar allò que es desconeix i aquest àlbum ens permet donar valor a fites i gestes que degudament contextualitzades hauríem de conèixer. 
Que el 2020 us aporti lectures que us interpel·lin i us aportin una mica més de saviesa.
Bon any i bona lectura!

divendres, 27 de desembre de 2019

LIJ - Jo et llegeixo i tu m'expliques, de Jesús Ballaz

Jesús Ballaz,; Sebastià Serra (il·lustrador)
(traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallès)
Jo et llegeixo i tu m'expliques
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 59
112 pp.
ISBN: 978-84-17599-42-3
PVP: 17,95€

Hi ha llibres que, més enllà del seu contingut, responen a una funcionalitat. Miren de respondre a les necessitats d'un moment. Com ara aquest que ens ocupa, estan pensats per a omplir moments de la quotidianitat dels pares amb fills d'una certa edat. 
Quins són aquests moments? Doncs aquell moment màgic de posar els fills al llit. Un moment de qualitat que referma el vincle afectiu i que posa fi de manera dolça a les emocions del dia.
És una època que es recorda amb enyorança, que ens omple de bons records i ens fa estimar la criança.
Això és el que ens aporta aquest àlbum il·lustrat que fa un doble recull de vint-i-vuit històries. Vint-i-vuit de molt breus per a que puguin ser llegides amb autonomia pels més petits i vint-i-vuit per a ser llegides o narrades per l'adult; ben bé en aquella estona d'abans d'anar a dormir. D'aquí el títol, Jo et llegeixo i tu m'expliques, ja de per si prou explícit. 
Les narracions pensades per a ser llegides autònomament pels infants estan protagonitzades totes elles per dos germans, l'Elsa i el Nico; estan impreses en lletra lligada i il·lustrades amb un dibuix en blanc i negre que connecta amb la temàtica o algun element del conte. Són històries senzilles properes a les vivències dels nens. 
Les històries pensades per a ser narrades per l'adult connecten amb la temàtica de la narració breu anterior de lletra lligada, tenen un desenvolupament més llarg, obren la porta a tractar diverses temàtiques d'importància en el seu desenvolupament personal (com ara la por, el respecte per la natura, la mort, l'autoestima, la responsabilitat, l'esforç,...) i tenen la particularitat d'acabar amb una estrofa rimada de quatre versos que són tota una invitació per anar a dormir:


"Allà a la copa del pi
ha fet niu un colibrí
que ens desitja bona nit
quan ens n'anem a dormir."

Són històries per compartir, parlar, reforçar vincles i gaudir del plaer de narrar-les. Una eina d'allò més útil per a pares i educadors del tot recomanable.

dimecres, 25 de desembre de 2019

Sensacions nadalenques

Avui és 25 de desembre, festivitat de Nadal. Ja n'he viscut molts, de dies de Nadal, i he de dir que cada cop són més canviants; amb més llum, més elements festius, més saturats de celebracions, més ostentosos. Poc queda dels grisos records de la meva infantesa on l'espera del dia de Reis es feia llarga i era dels pocs moments que trencava la migradesa i les estretors d'aquells anys. 
Tinc la sensació que hem substituït la vivència del Nadal per un estovat esperit nadalenc de forçada alegria que amaga la realitat de la vida i ho omple tot de celebracions fins a la saturació, regals i carrincloneria. 

Estem deixant d'escriure postals i perdent aquella emoció d'obrir un sobre i llegir els bons desitjos de qui havia pensat en nosaltres. El correu electrònic i el whatsapp ens saturen d'enviaments massius que van perdent el caliu de les coses fetes a mà, amb temps i dedicació. Hem guanyat vistositat, sí, i immediatesa; però pel camí anem deixant l'originalitat i la bellesa de les paraules per sublimar els sentiments. Tot es fa més fred i impersonal. 
El Nadal és una festa religiosa i, en temps de creixent agnosticisme, va perdent la seva identitat. Tothom celebra el Nadal, creients i no creients, però sembla que la cultura del país, la més nostrada, s'evapora, com si ens avergonyíssim d'ella. Es fan més presents els rens, els parenoels i els elfs que el bou, la mula i els pastors. Sort del tió, que resisteix envigorit com un valent al marge de la tradició religiosa. Però l'aiguabarreig d'elements festius i tradicions ens aboca a un cert caos identitari on tenim les de perdre si no tenim clar el que som i d'on venim. 
No negaré que és bo renovar el repertori de nadales i afegir noves creacions; però també que cal donar valor a la tradició, que dóna gruix i solidesa a la identitat. Donem la benvinguda a tot allò provinent d'altres cultures que enriqueixi la tradició, però  no ens avergonyim d'àngels, pastors, del nen Jesús, Sant Josep i la mare  de Déu. 
No perdem mai de vista què som i d'on venim. Bon Nadal!

dimecres, 20 de novembre de 2019

LIJ - Les princeses (petites) també es tiren pets, d'Ilan Brenman

Ilan Brenman; Ionit Zilberman (il·lustrador)
Les princeses (petites) també es tiren pets
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Mini àlbums de cartó, 24
20 pp.
ISBN: 978-84-17599-31-7
PVP: 11,95€


Ilan Brenman ha trobat un autèntic filó en l'exitosa sèrie de llibres ( Les princeses també es tiren pets i El llibre secret de les princeses que també es tiren pets) que ha dedicat a explicar els secrets de les princeses i a fabular sobre els contes dels que formen part. Són llibres d'esperit desmitificador i impregnats d'un sentit de l'humor fresc i trencador, més aviat poca-solta, que es llegeixen amb simpatia. 
En aquesta ocasió s'ha fet una adaptació en cartó per als més petits. L'esquema és el mateix d'altres ocasions: un pare que explica a la seva filleta secrets dels contes que ningú més coneix. I així és com descobrirem el que li va passar a la Ventafocs el dia del ball amb el príncep o a la Blancaneu un dia que els nans li van cuinar un dinar de mal pair. 
En definitiva, un àlbum simpàtic i divertit que es llegeix amb un somriure i que resultarà perfecte per a compartir una estona entranyable amb els més petits.
A partir de 3-4 anys.



dimarts, 8 d’octubre de 2019

LIJ - Un somni fet realitat, d'Olivier Tallec

Olivier Tallec
(traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallès)
Un somni fet realitat
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 57
24 pp.
ISBN: 978-84-17599-32-4
PVP: 15,95€


Olivier Tallec, de qui vaig comentar anteriorment l'original i enigmàtic àlbum FELIU rei de les ovelles ens porta en aquesta ocasió un nou àlbum que tracta el tema de les mascotes: Un somni fet realitat
És la història d'un nen al que un dia li regalen el gos que tant havia demanat. Li hagués agradat triar-lo, però està content i delerós de cuidar-lo i fer-se'l seu. De mica en mica, però, anirà descobrint que malgrat les moltes atencions que li dedica viure com el gos d'algú potser no és tant agradable com es podria pensar. Perquè.... t'agradaria menjar sempre el mateix pinso? O que et llencin un pal i te'l facin anar a buscar? Al principi pot ser divertit, però t'acaba cansant. I si a tu t'avorreix, possiblement al gos també.
Crec que és un àlbum que ajuda a empatitzar amb les nostres mascotes i a reflexionar sobre les condicions del seu benestar.
Ho fa amb tendresa, un punt d'humor i el personalíssim estil il·lustratiu del seu autor; amb la particularitat de ser un àlbum que es llegeix apaïsat passant els fulls cap amunt.
Per a nens i nenes a partir de 4-5 anys.

dimecres, 2 d’octubre de 2019

LIJ - Sis anys, sis casetes, de Josep Gregori

Josep Gregori Sanjuan; Fran Parreño Sempere (il·)
Sis anys, sis casetes
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 58
24 pp.
ISBN: 978-84-17599-38-6
P.V.P: 13€

Sis anys, sis casetes és un àlbum il·lustrat que tracta amb encert el tema de la separació. Ens acosta el tema a partir de les situacions quotidianes més habituals, per a que els infants puguin identificar-s'hi fàcilment i adaptar-se a tot allò que comporta. És allò de dues cases, dos papes, dues mames,... Famílies que es fan més grans per les dues bandes i en les quals cal trobar un nou encaix emocional. 
Sis anys, sis casetes és literatura però també pot funcionar perfectament com a llibre de coneixements, perquè permet parlar del tema i facilitar que s'assimilin situacions. Pot ser una bona eina per a tractar el tema, tant a les famílies com a l'escola.
Cal dir també que l'àlbum compta amb una petita col·lecció de retallables de cases lligada amb el desenllaç per a complementar-ne el contingut.
I val la pena destacar l'acurat treball d'il·lustració, d'imatges clares i cromatisme equilibrat, que donen un eficaç suport a la narració. 
A partir de 4-5 anys.

dissabte, 28 de setembre de 2019

LIJ - I tu, què fas contra el canvi climàtic?

Joan Olivares; Javier Lacasta (il·lustrador)
I tu, què fas contra el canvi climàtic? Unes quantes idees pràctiques i alguna d'extraordinària
(adaptació lingüística de Tina Vallès)
Barcelona: Animallibres, 2018
Col·lecció la tortuga setciències, 9
112 pp.
ISBN: 978-84-16844-78-4
PVP: 8,70€

La col·lecció la tortuga setciències de l'editorial Animallibres trobo que és tot un encert ja que aconsegueix presentar temes d'interès científic i mediambiental a partir de petites anècdotes argumentals protagonitzades per uns personatges (en Valeri, l'Elvira i la Balbina, la iaia d'en Valeri) tractats amb un punt d'humor que els fa força atractius. I no només introdueix continguts, sinó que convida a participar activament en el tema tractat amb propostes d'experiments que permeten construir, experimentar i descobrir. A la web de l'editorial hi ha propostes didàctiques adreçades als docents per a treballar els continguts del llibre que poden descarregar-se gratuïtament.
En aquest títol de rabiosa actualitat descobrirem la magnitud del problema de les emissions de diòxid de carboni i la seva influència en l'escalfament del planeta i l'efecte hivernacle; així com actuacions quotidianes que tots podem dur a terme i que podem ajudar a tenir un planeta millor. 
Si sou persones conscienciades pel tema no fareu grans descobertes; però com ja he dit al principi és un llibre ben plantejat que permet fer-ne un ús molt profitós en l'àmbit escolar a l'hora de tractar aquestes temàtiques. 
Recomanat per a 5è de Primària.