Una altra manera de viure

He parlat anteriorment de les campanyes publicitàries d'estiu d'Estrella Damm. I ho he fet amb l'admiració que em despertava l'encert de la sèrie Mediterràniament, uns anuncis que tenien la virtut de prestigiar la marca a la que servien i on trobaves la reivindicació d'un paisatge i d'una manera de viure, molt pròpia de l'estiu: ambient relaxat, informal, a l'aire lliure,...
La fórmula, amb poques variants, s'ha anat repetint any rere any. Una cançó encomanadissa, rostres populars, paisatges lluminosos,... I la cervesa, és clar, el lligam de tot plegat. Un encert total, un anunci que es gaudia quan te'l passaven.
I enguany, un pas més que trenca les convencions d'anys anteriors. Ha arribat el moment de desvetllar la consciència mediambiental. Perquè tota aquesta meravella que són els paisatges que ens han venut a les diferents edicions, aquests entorns fets per a gaudir amb la bonança de l'estiu, se'n van en orris si no som capaços entre tots de mantenir-los en condicions dignes. Són un problema els residus que generem i els plàstics que passen a la cadena alimentària. I han tornat a fer un gran anunci mostrant els perills i el drama que generen. És una qüestió de consciència en la que tots, absolutament tots, hem d'acabar sumant. Perquè respectant la vida hem de poder gaudir de tot allò que ens ofereix. 
M'agrada el mar. Em renova i em revitalitza. M'agrada fer uns dies de platja, nedar i observar la vida que es mou sota el meu cos. S'ha de poder gaudir del que ens ofereix sense alterar les seves dinàmiques. I només podrem fer-ho sent curosos i respectant allò que ens ofereix. 
Voldria acabar amb un missatge d'esperança. Crec que alguna cosa està canviant i hi ha més consciència: des de qui recull la burilla de la cigarreta que s'ha fumat fins als que recullen els envasos de les begudes que han consumit. Potser semblarà poc, però és un pas que creguis que l'espai públic que representa una platja no s'ha de convertir en un femer per la teva deixadesa.

Las inquietudes de Shanti Andía, de Pío Baroja

Pío Baroja
Las inquietudes de Shanti Andía (Il·lustracions de Ramón de Zubiaurre i Ricardo Baroja)
Edició de Julio Caro Baroja

378 pp.

Madrid: Caro Raggio / Cátedra


Pío Baroja (1872-1956) és un del grans novel·listes en llengua castellana del segle XX. Formava part de les lectures obligatòries dels estudiants de Secundària de fa més o menys quaranta anys, del cànon que les autoritats de l'època havien definit en els seus plans d'estudi.

Retrat de Pío Baroja
fet per Ramon Casas

Tot allò que és obligatori sempre resulta qüestionable més enllà dels seus valors intrínsecs. I aquest és un debat que m'ha anat acompanyant al llarg de la vida. Hi ha qui ha comparat les lectures obligatòries amb el fet de menjar verdura. Potser no t'agrada, però te la imposen amb la idea que és bona per a la teva salut i per tant necessària. I te la menges.
D'aquella Literatura de Secundària (Batxillerat, per a ser més exactes) m'han quedat molts noms d'autors i moltes referències d'obres, però poques lectures recordades i experiències lectores que no hagi oblidat. I d'aquí, la pregunta del milió: Què és més important, gaudir llegint i oferir bones experiències lectores, crear l'hàbit tot descobrint el plaer de llegir;... o imposar allò que creus bo i necessari? No voldria simplificar en excés la qüestió ni resultar maniqueu, perquè la qüestió té per a mi molts matisos. És important també oferir bones lectures, contrastades, ben escrites, que donin un bon model de llengua, amb qualitats i valors literaris. I oferir tot això sense que els alumnes caiguin en l'avorriment i la desmotivació. No és fàcil. 

Voldria dir que és ara, quan més o menys ja sóc un lector format, que em sento cridat a llegir autors i llibres "importants", d'anomenada, en les dues llengües que m'han fornit amb les lectures més diverses. I així he arribat a Baroja després d'haver-lo tingut als prestatges de la biblioteca durant gairebé quatre dècades. M'ho he passat molt bé i m'hi he enganxat amb delit.

Las inquietudes de Shanti Andía (1911) és una novel·la a mig camí entre el llibre de memòries i el relat d'aventures, escrita en plena època de maduresa del seu autor i que forma part de la tetralogia que va dedicar al mar. Baroja tenia avantpassats per part de mare que havien estat marins i recupera episodis de la seva autobiografia escoltats en l'àmbit familiar, per incorporar-los al relat, que beu de tot això, d'un destacat treball de documentació i de les seves lectures (R.L. Stevenson, Poe,...).
Amb Las inquietudes de Shanti Andía Pío Baroja ens trasllada a una altra època, la dels seus avis, on dominava la navegació en vaixells de vela pròpia de la primera meitat del segle XIX, anterior als vaixells de vapor. Una navegació que depenia de la perícia dels mariners, plena d'incerteses i que es duia a terme en llargs períodes de temps, fins i tot d'anys, allunyats de la seva gent, fet que els obligava a fabricar-se el seu propi destí en lluita contra les més diverses adversitats. 
Baroja retrata personatges, paisatges i ambients amb quatre pinzellades precises, com en un quadre impressionista, aconseguint també moments de gran lirisme; incorpora diàlegs que discorren amb fluïdesa, reflexions existencialistes sobre el sentit de la vida; i narra amb amenitat episodis propis de les millors novel·les d'aventures, com la llarga i accidentada travessa en un vaixell negrer amb revolta inclosa, la fuga d'una presó-vaixell, l'enterrament i posterior recerca d'un tresor,...
Les grans novel·les ens parlen de la vida i la condició humana. I aquesta ho fa en un llenguatge directe i precís que t'arriba i et permet un viatge -mai millor dit- a una època de la que ja no queda pràcticament res.
Tota una descoberta per a ser gaudida plenament a dia d'avui.