Manifiesto por la lectura, d'Irene Vallejo

Irene Vallejo
Manifiesto por la lectura
Madrid: Editorial Siruela, 2020
64 pp
ISBN: 9788419744593

PVP: 9,95€

Al febrer del 2020, la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya va encarregar a Irene Vallejo un Manifest per la lectura per acompanyar una petició d’un Pacte d’Estat per la lectura, després que acabés de publicar El infinito en un junco. Qui millor que ella per a un encàrrec com aquest? Algú que parla des del coneixement i des del cor de la importància dels llibres i del llenguatge, de com han estat de cabdals per al desenvolupament de la humanitat. La Irene Vallejo comunica molt bé, transmet entusiasme i passió pel tema del llibre i la lectura i m'encanta escoltar-la quan és entrevistada per a contagiar-me encara més d'aquest entusiasme.

El Manifiesto resulta interessantíssim i si véns de llegir L'infinit dins un jonc potser no t'aportarà grans descobertes; però resulta especialment reconfortant trobar-te idees i pensaments que tens interioritzats i aprofundeixen en les teves conviccions.

M'ha agradat quan afirma: "... la lectura seguirá cuidándonos si cuidamos de ella. No puede desaparecer lo que nos salva." Una de les moltes perles d'aquesta humanista aragonesa en aquest Manifiesto por la lectura.

De la poesia a l'espai públic

És habitual recórrer a l'escultura i la poesia quan es dissenyen parcs i jardins. No tan sols per l'efecte estètic, sinó perquè també són espais que conviden a l'aturada i la contemplació, on és més fàcil assaborir tot allò que les conformen. Són espais propicis a l'homenatge, al record de gestes i persones, envoltats de verd i vida.

Aquestes primeres passejades de la fase 0 m'estan permetent aturar-me i observar elements que abans em passaven desapercebuts, ja fos perquè hi passava amb cotxe o amb les presses que impregnen habitualment el nostre ritme de vida. I és una altra de les coses que vaig recuperant. 

Avui he parat atenció en un llarg mur de formigó que separa una de les carreteres d'accés a la ciutat de la masia de Can Font, on hi ha el Centre de l'Aigua del Parc de la Sèquia. El formigó és un material allunyat de la calidesa que aporta la fusta, per exemple. L'associo a fredor, duresa, a llocs inhòspits; però els dissenyadors d'aquest espai han tingut la bona pensada d'incorporar la poesia per a trencar aquesta fredor que transmet el mur. I han pensat en aquell conegut cal·ligrama de Joan Salvat-Papasseit sobre les formigues. 

Com a mestre, quan he treballat la poesia amb els alumnes, sempre els hi he volgut transmetre que la poesia és divertida, que ens convida a jugar amb les paraules i a expressar-nos d'una manera diferent. Propostes com rodolins, cal·ligrames o acròstics sempre m'han donat molt de joc. I crec que m'han ajudat a que els alumnes li perdin la por i gaudeixin amb les possibilitats del llenguatge.
Per això avui he celebrat trobar-me un cal·ligrama a l'espai públic que s'hi integra amb tota naturalitat i que ens permet que quan ens preguntin Què és un cal·ligrama? nosaltres puguem respondre: Un cal·ligrama és això!         

El dolç ocàs dels diccionaris de paper

Durant dècades i segles han estat obres de referència de totes les cultures amb una literatura al darrere. Un compendi exhaustiu de totes les paraules d'una llengua, dels seus significats, dels seus usos, de la seva ortografia,... Si volies saber si una paraula era admesa, consultaves el diccionari. 
I això, que és fonamental per a fer un bon ús d'una llengua, es va transformant en paral·lel a l'eclosió de les noves tecnologies. 
Tinc a casa -en paper, és clar- el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, el de l'Enciclopèdia, el Fabra, els 10 toms del Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover Moll, diccionaris diversos adaptats al món escolar, diccionaris de sinònims, antònims,.... I veig que tot això està passant a formar part de la nostra història recent.
Aquests darrers anys se m'ha fet imprescindible l'aplicació del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). La tinc instal·lada al mòbil i a la barra d'adreces del navegador que utilitzo habitualment. És fantàstica: fàcil, accessible, de resposta immediata i sense la molesta publicitat que enfarfega altres aplicacions gratuïtes. M'estalvia la feixuguesa de manipular llibres voluminosos i té una conseqüència digna d'esment: consulto el diccionari més que abans. Sempre caldrà agrair a la tecnologia i als que han treballat per abocar el contingut d'aquests diccionaris a l'aplicació que hagin democratitzat d'una manera revolucionària l'accés al significat de les paraules. 
La conseqüència d'aquestes transformacions salta a la vista: els tens, de tant en tant els tafaneges, t'entretens amb l'article que acompanya quelcom que t'encurioseix....; però el dia a dia ha passat a ser digital. Els diccionaris de paper -que no els diccionaris com a obres de referència d'una llengua- viuen un dolç ocàs amb l'enyorança d'un protagonisme que van tenir no fa pas tant.

LIJ - Em dic Aran i m'encanta escriure!, de Jaume Cela

Jaume Cela; Anna Clariana (il·lustradora)
Em dic Aran i m'encanta escriure!
Barcelona: Animallibres, 2016
Col·lecció La formiga groga, 69
96 pp
ISBN: 978-84-15975-86-1
PVP: 8,50€

Em dic Aran i m'encanta escriure! parteix d'una premissa senzilla i propera, però molt eficaç: les propostes d'expressió escrita que fa una mestra al llarg del primer trimestre d'un curs escolar per a preparar el regal de Nadal. 
La gent de la professió hi reconeixerem propostes, recursos i motivacions que ens resultaran familiars; però el que aconsegueix transmetre el conjunt és que escriure és una porta oberta a la imaginació que pot esdevenir plaer i passió. 
Em dic Aran i m'encanta escriure! té un títol entusiasta que pretén engrescar i motivar cap a l'escriptura, però també és una lectura agradable, amb moments d'emotiva tendresa com el que protagonitza l'aparició de Joana Raspall, per a nens i nenes a partir de 8 anys.

L'informe TREPITJA

La senyora Joana Maria Camps és la Consellera d'Educació del Govern Balear. Avui, davant la comissió parlamentària d'Educació, responent a una pregunta sobre la LOMQE, va fer referència a l'informe TREPITJA, així mateix, tal com sona, i es va quedar tan ampla davant l'estupefacció dels que eren a la comissió.
Penses que no pot ser. Però és. És la dura realitat d'una societat manada per una colla de mediocres i indocumentats. Com pot ser que l'educació estigui en mans de tanta incultura? Seria de sentit comú assignar aquestes responsabilitats en algú que hi entengui, en tingui una formació adequada, o compti amb una certa experiència. Però no, prima més la filiació política o els contactes que les capacitats o els mèrits professionals.
La senyora Camps és Agent de la Propietat Immobiliària (API) i ha passat de vendre pisos a dirigir l'educació de les Balears.
El tema em causa vergonya aliena. Com podem haver arribat a aquests nivells? Ets la responsable de l'educació d'una comunitat amb llengua pròpia i t'han de fer el discurs en castellà i després passar-lo pel traductor automàtic sense cap cura. Depriment.
M'hi jugo un pèsol a que no dimiteix.

Pel futur de l'educació i la llengua

La seva lluita és la nostra i mereixen el nostre suport.

El regal més preuat

El regal més preuat ens permetrà, al llarg de la nostra vida, donar nom a tot allò que ens envolta. No tan sols al que veiem, sinó també al que sentim, volem, imaginem o somiem. 
El regal més preuat és quelcom indestriable de la nostra humanitat, sublim, capaç de perviure més enllà dels nostres dies. 
El regal més preuat creix indefinidament i s'eixampla. Són les 

Estima el català

Som perquè tenim una llengua que ens identifica, ens uneix i en la que volem projectar els nostres somnis de llibertat; perquè el català és la llengua en la que sentim, ens comuniquem i que volem nostra.
Per tot això i molt més, jo també estimo el català!