diumenge, 17 de juny del 2018

Montserrat a escaire i cartabó, de Fèlix Montagut i Jària

Fèlix Montagut i Jària
Montserrat a escaire i cartabó
Autoedició d'Anna Gómez i Rodríguez, 2018
116 pp
ISBN: 978-84-942440-2-5
PVP: 25€

Montserrat a escaire i cartabó és un llibre singular que amaga una bella història de lluita i superació personal. En Fèlix Montagut és un delineant lleidatà que ja ha publicat set títols on es recullen els seus magnífics dibuixos elaborats amb les seves eines de treball.
Són 53 il·lustracions que mostren racons, espais, paisatges i monuments montserratins i que s'acompanyen de textos breus traduïts també al castellà i l'anglès de diferents personatges del món cultural, polític, econòmic i de la mateixa comunitat benedictina que han volgut expressar la seva vivència i el seu coneixement de Montserrat.
El llibre ha estat prologat pel pare abat Josep Maria Soler i en voldria destacar una de les seves afirmacions quan diu: "Potser hi ha tants Montserrats com persones que visiten aquest lloc. Cadascun en rep un impacte personal, cadascú se n'enduu una vivència peculiar". No hi puc estar més d'acord. Perquè Montserrat és espiritualitat, però també paisatge, natura, art, cultura i identitat. Un element de transversalitat i un punt de trobada on conflueixen sensibilitats i creences ben diferents. 
M'he preguntat també moltes vegades què és Montserrat per a mi. I és moltes coses: un paisatge que no em canso d'admirar cada dia des de casa o des de la feina, que m'agrada caminar i respirar profundament; un lloc al que m'agrada pujar amb qualsevol excusa perquè em fa sentir una emoció especial en cada ocasió; un lloc que em crida a la introspecció més íntima a la recerca de pau, que aviva records i emocions, que em porta a confidències i desigs íntims;... Podria continuar, però ja és massa coses que mai deixaran de formar part de mi. 
Crec que és un llibre que agradarà a tots els montserratins i montserratines més enllà de les seves creences i confessions, que potser proporcionarà alguna que altra petita descoberta i que permetrà gaudir del personalíssim estil artístic del seu autor.

dissabte, 16 de juny del 2018

Combat de nit, de Josep Ma Espinàs

Josep Maria Espinàs
Combat de nit
Barcelona: Editorial La Campana, 2018
240 pp.
ISBN 978-84-16863-33-4
PVP: 15,00€

Josep Ma Espinàs és un escriptor d'ofici capaç de convertir en material literari qualsevol vivència quotidiana. I de fer-ho amb claredat i un llenguatge planer que connecta fàcilment amb els lectors. La senzillesa d'estil no el fa menys punyent ni agut en les seves observacions. L'he seguit durant anys a través dels seus articles a la premsa i admiro el seu compromís cívic i la coherència mantinguda al llarg dels anys sota el seu posat tímid i discret. Celebro que segueixi amb nosaltres amb els seus 91 anys i que any rere any ens hagi regalat les seves obres. Porta més de seixanta anys tenint una presència continuada per la Diada de Sant Jordi i enguany, en lloc de novetat, ens hem trobat amb la reedició de la seva novel·la Combat de nit, publicada inicialment el 1959. Reedició que per a mi és novetat, car ni la coneixia ni en tenia referències. 
Combat de nit novel·la el viatge d'anada i tornada de dos xofers de camió a finals de la dècada dels cinquanta entre Barcelona i Valladolid. Es mou entre la novel·la i el reportatge i reflecteix les seves rutines i el seu dia a dia per a impactar-nos amb el retrat que fa de les seves angoixes existencials, dels seus patiments i de les seves insatisfaccions. Només mostrant aquestes rutines perceps els perills que acompanyen el seu treball, la solitud amb que fan la seva tasca, l'allunyament de la família,...
I per reforçar aquesta idea de perill, patiment i angoixa pel que fa a la condició de camioner Espinàs intercala els documents de la instrucció d'un judici on s'acusa el protagonista del relat d'homicidi imprudent per un accident on de resultes de la topada va morir el conductor de l'altre camió. 
El relat transcorre per carreteres estretes, revolts perillosos, càrregues que cal subjectar bé sota una lona, fondes i bars de carretera, converses breus i més aviat insubstancials,.... I la sensació d'una vida amb uns riscos (el combat que mantens de nit contra la son per arribar a lloc) que corres cercant una millora de les condicions de vida dels teus i de tu mateix, però on perceps també que hi estàs deixant la salut i que qualsevol dia pots ser víctima d'una tragèdia que faci que totes les teves expectatives se'n vagin en orris. 
Hi ha una distància entre la sofisticació tecnològica dels camions actuals i les condicions de les carreteres i vies ràpides d'ara amb el que hi havia seixanta anys enrere, però el rerefons existencial de les persones és el mateix. 
És una novel·la que beu de la realitat (d'allò que es va denominar realisme social), de la que avui se'n podria fer perfectament un reportatge, però que malgrat la distància en el temps resulta plenament vigent per analitzar i comprendre els sentiments dels protagonistes. 
Llegint-la he pensat que si un escriptor o periodista avui volgués parlar del mateix que l'Espinàs segurament posaria unes càmeres dins el camió o enganxades a algú i faria un muntatge per a fer-ne un Sense ficció o un 60 minuts. Però el que té de bo la literatura és que permet sublimar la realitat i obsequiar-nos amb un final com el de Combat de nit

dimecres, 13 de juny del 2018

LIJ - Tindré un germanet!

María Solar; Anna Clariana (il·lustradora)
Tindré un germanet!
(adaptació d'Eva Bargalló i traducció de Josep Franco)
Barcelona: Animallibres, 2016
64 pp.
Col·lecció la formiga blanca, 72
ISBN: 978-84-16844-07-4PVP: 8,95€

De títol del tot explícit i narrat des del punt de vista d'una nena a qui li anuncien que tindrà un germanet, és pràcticament un llibre de coneixements, ja que recull totes aquelles vivències comunes als que han viscut l'arribada d'un germà: l'anunci, els preparatius, la descoberta en una ecografia, la identificació del sexe, la recerca del nom,... i finalment, el naixement i la convivència amb aquest nou membre de la família. 

Tot molt clar, natural i senzill; per a esdevenir una eina útil que permeti parlar-ne i fer partícips els fills d'aquesta experiència que enriquirà i transformarà la seva vivència familiar.
Per a nens i nenes a partir de 4-5 anys i per a tots aquellls que en tinguin necessitat (a l'enllaç trobareu un recull de propostes didàctiques per a poder treballar també el contingut des de l'escola).

diumenge, 10 de juny del 2018

La llibreria de les noves oportunitats, d'Anjali Banerjee

Anjali Banerjee
La llibreria de les noves oportunitats
Barcelona: Rosa dels Vents (del grup Random House Mondadori), 2012
272 pp
ISBN: 978-84-01-38811-8
PVP: 18,90€

La llibreria de les noves oportunitats és una novel·la que juga hàbilment amb elements fantàstics per bastir un petit homenatge a la figura dels llibreters. 
Segueix les evolucions de la Jasmine, una dona més aviat jove que intenta endreçar la seva vida després del sotrac produït pel seu recent divorci. És una persona ensorrada emocionalment que accepta l'encàrrec de la seva tieta Duma de fer-se càrrec de la seva llibreria durant un mes mentre ella viatja a l'Índia per "arreglar" el seu cor. A l'illa, per davant i connectada amb ferri amb la ciutat de Seattle, viuen els pares de la Jasmine i altres familiars d'origen bengalí. 
La llibreria i la casa de la tieta es troben en una antiga i polsosa mansió victoriana ancorada en el passat on passen coses sense una explicació lògica. 

Un cop allí la Jasmine, dia a dia, anirà descobrint el que vol dir ser llibretera (ella, que prové d'una empresa on l'èxit econòmic ho és tot). S'adonarà que fer de llibretera és una forma de viure on el més important són les persones, saber-les escoltar, on la clau és l'empatia per a entendre el client i poder-lo aconsellar en allò que necessiti. Perquè els llibres són més que un producte, contenen la nostra cultura i els antídots per a cada necessitat. S'anirà transformant i superant els reptes que suposa portar un club de lectura o l'habitual hora del conte adreçada als infants. 
A mesura que llegeixes la novel·la se't fa present que els llibres són vius i tenen presència a les nostres vides mentre són llegits i recordats. I és ben veritat. Viuen en el nostre record, en l'empremta que ens deixen; en el que hem pensat i viscut mentre els llegíem.

M'ha sorprès la traducció del títol original amb el que s'ha comercialitzat l'edició del llibre al nostre país. En català i castellà el títol resulta atractiu i suggeridor, perquè ens fa pensar en un espai que dóna noves oportunitats a les persones, oportunitats que podrien sorgir del que els llibres ens poden arribar a transmetre. I trobo que és un molt bon títol, que contrasta amb el 
Haunting Jasmine original (Inquietant Jasmine). 
Trobo que és una novel·la que té una arrencada potent, que enganxa i genera unes expectatives, però que pel meu gust es desinfla quan es mou per escenaris més propis de la novel·la gòtica i on la fantasia desdibuixa l'interès pel patiment emocional de la protagonista. 
En definitiva, malgrat no ser una obra del tot rodona i tenir un final més aviat previsible, té prou elements d'interès com per a esdevenir una lectura amena i atractiva que faci passar una bona estona. 
Personalment em quedo amb el que transmet quant als llibres, les llibreries i els llibreters; tota una declaració d'amor al que representen i aporten. 
Tanco aquest comentari amb aquestes paraules de la contracoberta: "Dedico aquesta novel·la a tots els llibreters, siguin on siguin. Ells no es cansen mai de vendre somnis."

diumenge, 3 de juny del 2018

Diari d'Anna Frank

Anna Frank
Diari 
(traducció de Ramon Folch i Camarasa)
(existeixen múltiples edicions d'aquesta obra)
294 pp.

L'Anna Frank va néixer el 12 de juny de 1929 a Frankfurt en el si d'una família jueva benestant. El 1933 la seva família decideix traslladar-se a Amsterdam i el dia que l'Anne compleix tretze anys, el 12 de juny de 1942, entre d'altres, rep el regal d'un diari personal. Aquí comença l'aventura d'un relat que resulta colpidor quan el relaciones amb la tragèdia que es va esdevenir a posteriori. El genocidi del poble jueu és una de les grans tragèdies en la història d'Europa, quelcom que ha trasbalsat consciències i ens posa en alerta per a que mai més pugui repetir-se res semblant. 
L'Anne, la seva família, un matrimoni amic i un altre conegut s'amaguen en un annex a l'empresa on treballa el pare de l'Anne. Un total de vuit persones. És l'estiu de 1942 i la jove protagonista només té tretze anys.
L'Anne s'inventa una amiga, la Kitty, a qui va adreçant les entrades del seu diari. I colpeix, perquè en cap moment s'endevina la tragèdia final. Sempre és present una sensació de temporalitat, que l'esperat final de la guerra arribarà aviat i farà possible el retorn a una desitjada normalitat amb la tornada a l'escola i a tot allò que havia conegut amb anterioritat.
Ramon Folch i Camarasa, traductor

És la visió d'una nena en transició cap a l'adolescència, que no és diferent de qualsevol altra nena de la seva edat. I és que quan comença el diari ens parla de les coses més habituals en una adolescent de tretze anys: els nois que li agraden, els professors de l'institut, la seva família,....
I al cap de cop, coincidint amb l'ocupació d'Holanda per l'exèrcit alemany, assistim al trasllat de la seva família fins al refugi triat davant l'assetjament exercit per les noves autoritats. I vas prenent consciència del munt de prohibicions i discriminacions de les quals és víctima el col·lectiu jueu. El drama de la situació es percep des d'una certa llunyania, observada des de les escletxes d'una cortina o d'una finestra entreoberta; i tot va sent narrat amb aquella mirada innocent, fins a un cert punt ingènua; però on ja s'han instal·lat la por i el temor; perquè també es van fent presents les conseqüències de la política genocida. I es viu en estat d'alerta amb el temor permanent de ser descoberts i portats a un camp d'extermini. 
L'Anne ens va narrant la vida quotidiana a l'Annex, les rutines que té instaurades, el seguiment de la guerra des de les notícies que difon la ràdio, les tensions i tibantors que genera la convivència permanent en un espai reduït, la lluita per fer-se valer i no ser considerada només una nena, el descobriment de l'amor, les seves expectatives de vida,...
En cap moment perceps un deixar-se anar, un deprimir-se davant el que estàs vivint. Domina la idea que allò és temporal i s'acabarà aviat. Intenta aprofitar el temps, aprendre idiomes, estudiar i llegir molt.
Sorprèn que ja de jove tingués clar que no volia ser una dona predestinada a tenir cura d'una llar, que li agradaria ser escriptora i fer coses a la vida. Sorprèn també la maduresa i els punts de vista que mostra en alguns passatges del diari, més propis del món adult. 
La darrera entrada del diari correspon a l'1 d'agost de 1944. Res feia presagiar, tot i que l'Anne era conscient dels perills que corrien, que el 4 d'agost el seu amagatall seria descobert per la Gestapo i tots els que s'hi amagaven portats a camps de concentració, d'on només tornaria el pare. L'Anne va morir el març de 1945 al camp Bergen-Belsen, només dos mesos abans de l'alliberament d'Holanda i uns pocs més abans de l'acabament d'una guerra que es va donar per liquidada el 2 de setembre de 1945. Tenia 15 anys i un munt de somnis i desitjos que no va poder arribar a culminar.

dissabte, 2 de juny del 2018

LIJ - La nena que volia passejar gossos (petits)

Carmela Trujillo; Óscar T. Pérez (il·lustrador)
(traducció de Teresa Broseta )
La nena que volia passejar gossos (petits)
Barcelona: Animallibres, 2017
80 pp.
Col·lecció la formiga blanca, 83
ISBN: 978-84-16844-51-7

PVP: 8,95€

De vegades el mèrit d'un llibre adreçat al públic infantil rau en la seva capacitat de connectar amb el lector i desenvolupar una trama amb ritme i eficàcia, més enllà de la trivialitat del seu argument. Crec que aquest ho aconsegueix.
L'Anna és una nena de sis anys, germana petita de varis germans, amb uns pares aparentment molt ocupats que mai troben moments de dedicar-li temps. La nena surt poc del bloc de pisos on viu i se sent sola. Té una amiga que es diu Penèlope. Fins aquí, res d'especial. Podria ser un punt de partida comú per a un munt d'històries diferents. Però hi connectes fàcilment, passen coses i estan força ben narrades. 
No us explicaré gran cosa més. Només dir-vos que fa de bon llegir i de passada permet conscienciar sobre la responsabilitat que comporta tenir una mascota.
Per a primers lectors a partir de 5-6 anys.