LIJ - Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir), de Tony Amago

Tony Amago; Nuria Rodríguez (il·lustradora)
Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir)
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció La biblioteca dels ratolins, 61
40 pp.
ISBN: 978-84-17599-41-6
PVP: 15,95€

Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir) és un àlbum il·lustrat de coneixements que reivindica l'aportació de gènere de diverses gestes i epopeies protagonitzades per dones. Segueix la línia d'Un món de dones extraordinàries, ressenyat en aquest mateix blog. 
Així, trobarem un munt de dades i curiositats que ens acostaran al seu perfil biogràfic i que en conjunt esdevenen tota una invitació a somiar i lluitar per aquests somnis. Per les seves pàgines desfilaran pilots, aviadores, alpinistes, zoòlogues (com ara Dian Fossey, coneguda per la seva tasca a favor dels goril·les de muntanya i la versió cinematogràfica de la seva vida interpretada per Sigourney Weaber), navegants,... Totes elles caracteritzades per la seva valentia i determinació i un cert esperit aventurer. 
No es pot valorar allò que es desconeix i aquest àlbum ens permet donar valor a fites i gestes que degudament contextualitzades hauríem de conèixer. 
Que el 2020 us aporti lectures que us interpel·lin i us aportin una mica més de saviesa.
Bon any i bona lectura!

LIJ - Jo et llegeixo i tu m'expliques, de Jesús Ballaz

Jesús Ballaz,; Sebastià Serra (il·lustrador)
(traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallès)
Jo et llegeixo i tu m'expliques
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 59
112 pp.
ISBN: 978-84-17599-42-3
PVP: 17,95€

Hi ha llibres que, més enllà del seu contingut, responen a una funcionalitat. Miren de respondre a les necessitats d'un moment. Com ara aquest que ens ocupa, estan pensats per a omplir moments de la quotidianitat dels pares amb fills d'una certa edat. 
Quins són aquests moments? Doncs aquell moment màgic de posar els fills al llit. Un moment de qualitat que referma el vincle afectiu i que posa fi de manera dolça a les emocions del dia.
És una època que es recorda amb enyorança, que ens omple de bons records i ens fa estimar la criança.
Això és el que ens aporta aquest àlbum il·lustrat que fa un doble recull de vint-i-vuit històries. Vint-i-vuit de molt breus per a que puguin ser llegides amb autonomia pels més petits i vint-i-vuit per a ser llegides o narrades per l'adult; ben bé en aquella estona d'abans d'anar a dormir. D'aquí el títol, Jo et llegeixo i tu m'expliques, ja de per si prou explícit. 
Les narracions pensades per a ser llegides autònomament pels infants estan protagonitzades totes elles per dos germans, l'Elsa i el Nico; estan impreses en lletra lligada i il·lustrades amb un dibuix en blanc i negre que connecta amb la temàtica o algun element del conte. Són històries senzilles properes a les vivències dels nens. 
Les històries pensades per a ser narrades per l'adult connecten amb la temàtica de la narració breu anterior de lletra lligada, tenen un desenvolupament més llarg, obren la porta a tractar diverses temàtiques d'importància en el seu desenvolupament personal (com ara la por, el respecte per la natura, la mort, l'autoestima, la responsabilitat, l'esforç,...) i tenen la particularitat d'acabar amb una estrofa rimada de quatre versos que són tota una invitació per anar a dormir:

"Allà a la copa del pi

ha fet niu un colibrí

que ens desitja bona nit

quan ens n'anem a dormir."

Són històries per compartir, parlar, reforçar vincles i gaudir del plaer de narrar-les. Una eina d'allò més útil per a pares i educadors del tot recomanable.

Sensacions nadalenques

Avui és 25 de desembre, festivitat de Nadal. Ja n'he viscut molts, de dies de Nadal, i he de dir que cada cop són més canviants; amb més llum, més elements festius, més saturats de celebracions, més ostentosos. Poc queda dels grisos records de la meva infantesa on l'espera del dia de Reis es feia llarga i era dels pocs moments que trencava la migradesa i les estretors d'aquells anys. 
Tinc la sensació que hem substituït la vivència del Nadal per un estovat esperit nadalenc de forçada alegria que amaga la realitat de la vida i ho omple tot de celebracions fins a la saturació, regals i carrincloneria. 

Estem deixant d'escriure postals i perdent aquella emoció d'obrir un sobre i llegir els bons desitjos de qui havia pensat en nosaltres. El correu electrònic i el whatsapp ens saturen d'enviaments massius que van perdent el caliu de les coses fetes a mà, amb temps i dedicació. Hem guanyat vistositat, sí, i immediatesa; però pel camí anem deixant l'originalitat i la bellesa de les paraules per sublimar els sentiments. Tot es fa més fred i impersonal. 
El Nadal és una festa religiosa i, en temps de creixent agnosticisme, va perdent la seva identitat. Tothom celebra el Nadal, creients i no creients, però sembla que la cultura del país, la més nostrada, s'evapora, com si ens avergonyíssim d'ella. Es fan més presents els rens, els parenoels i els elfs que el bou, la mula i els pastors. Sort del tió, que resisteix envigorit com un valent al marge de la tradició religiosa. Però l'aiguabarreig d'elements festius i tradicions ens aboca a un cert caos identitari on tenim les de perdre si no tenim clar el que som i d'on venim. 
No negaré que és bo renovar el repertori de nadales i afegir noves creacions; però també que cal donar valor a la tradició, que dóna gruix i solidesa a la identitat. Donem la benvinguda a tot allò provinent d'altres cultures que enriqueixi la tradició, però  no ens avergonyim d'àngels, pastors, del nen Jesús, Sant Josep i la mare  de Déu. 
No perdem mai de vista què som i d'on venim. Bon Nadal!

LIJ - Les princeses (petites) també es tiren pets, d'Ilan Brenman

Ilan Brenman; Ionit Zilberman (il·lustrador)
Les princeses (petites) també es tiren pets
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Mini àlbums de cartó, 24
20 pp.
ISBN: 978-84-17599-31-7
PVP: 11,95€

Ilan Brenman ha trobat un autèntic filó en l'exitosa sèrie de llibres ( Les princeses també es tiren pets i El llibre secret de les princeses que també es tiren pets) que ha dedicat a explicar els secrets de les princeses i a fabular sobre els contes dels que formen part. Són llibres d'esperit desmitificador i impregnats d'un sentit de l'humor fresc i trencador, més aviat poca-solta, que es llegeixen amb simpatia. 

En aquesta ocasió s'ha fet una adaptació en cartó per als més petits. L'esquema és el mateix d'altres ocasions: un pare que explica a la seva filleta secrets dels contes que ningú més coneix. I així és com descobrirem el que li va passar a la Ventafocs el dia del ball amb el príncep o a la Blancaneu un dia que els nans li van cuinar un dinar de mal pair. 

En definitiva, un àlbum simpàtic i divertit que es llegeix amb un somriure i que resultarà perfecte per a compartir una estona entranyable amb els més petits.

A partir de 3-4 anys.

LIJ - Un somni fet realitat, d'Olivier Tallec

Olivier Tallec
(traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallès)
Un somni fet realitat
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 57
24 pp.
ISBN: 978-84-17599-32-4
PVP: 15,95€

Olivier Tallec, de qui vaig comentar anteriorment l'original i enigmàtic àlbum FELIU rei de les ovelles ens porta en aquesta ocasió un nou àlbum que tracta el tema de les mascotes: Un somni fet realitat. 

És la història d'un nen al que un dia li regalen el gos que tant havia demanat. Li hagués agradat triar-lo, però està content i delerós de cuidar-lo i fer-se'l seu. De mica en mica, però, anirà descobrint que malgrat les moltes atencions que li dedica viure com el gos d'algú potser no és tant agradable com es podria pensar. Perquè.... t'agradaria menjar sempre el mateix pinso? O que et llencin un pal i te'l facin anar a buscar? Al principi pot ser divertit, però t'acaba cansant. I si a tu t'avorreix, possiblement al gos també.

Crec que és un àlbum que ajuda a empatitzar amb les nostres mascotes i a reflexionar sobre les condicions del seu benestar.

Ho fa amb tendresa, un punt d'humor i el personalíssim estil il·lustratiu del seu autor; amb la particularitat de ser un àlbum que es llegeix apaïsat passant els fulls cap amunt.

Per a nens i nenes a partir de 4-5 anys.

LIJ - Sis anys, sis casetes, de Josep Gregori

Josep Gregori Sanjuan; Fran Parreño Sempere (il·)
Sis anys, sis casetes
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 58
24 pp.
ISBN: 978-84-17599-38-6
P.V.P: 13€

Sis anys, sis casetes és un àlbum il·lustrat que tracta amb encert el tema de la separació. Ens acosta el tema a partir de les situacions quotidianes més habituals, per a que els infants puguin identificar-s'hi fàcilment i adaptar-se a tot allò que comporta. És allò de dues cases, dos papes, dues mames,... Famílies que es fan més grans per les dues bandes i en les quals cal trobar un nou encaix emocional. 
Sis anys, sis casetes és literatura però també pot funcionar perfectament com a llibre de coneixements, perquè permet parlar del tema i facilitar que s'assimilin situacions. Pot ser una bona eina per a tractar el tema, tant a les famílies com a l'escola.
Cal dir també que l'àlbum compta amb una petita col·lecció de retallables de cases lligada amb el desenllaç per a complementar-ne el contingut.
I val la pena destacar l'acurat treball d'il·lustració, d'imatges clares i cromatisme equilibrat, que donen un eficaç suport a la narració. 
A partir de 4-5 anys.

LIJ - I tu, què fas contra el canvi climàtic?

Joan Olivares; Javier Lacasta (il·lustrador)
I tu, què fas contra el canvi climàtic? Unes quantes idees pràctiques i alguna d'extraordinària
(adaptació lingüística de Tina Vallès)
Barcelona: Animallibres, 2018
Col·lecció la tortuga setciències, 9
112 pp.
ISBN: 978-84-16844-78-4

PVP: 8,70€

La col·lecció la tortuga setciències de l'editorial Animallibres trobo que és tot un encert ja que aconsegueix presentar temes d'interès científic i mediambiental a partir de petites anècdotes argumentals protagonitzades per uns personatges (en Valeri, l'Elvira i la Balbina, la iaia d'en Valeri) tractats amb un punt d'humor que els fa força atractius. I no només introdueix continguts, sinó que convida a participar activament en el tema tractat amb propostes d'experiments que permeten construir, experimentar i descobrir. A la web de l'editorial hi ha propostes didàctiques adreçades als docents per a treballar els continguts del llibre que poden descarregar-se gratuïtament.

En aquest títol de rabiosa actualitat descobrirem la magnitud del problema de les emissions de diòxid de carboni i la seva influència en l'escalfament del planeta i l'efecte hivernacle; així com actuacions quotidianes que tots podem dur a terme i que podem ajudar a tenir un planeta millor. 

Si sou persones conscienciades pel tema no fareu grans descobertes; però com ja he dit al principi és un llibre ben plantejat que permet fer-ne un ús molt profitós en l'àmbit escolar a l'hora de tractar aquestes temàtiques. 

Recomanat per a 5è de Primària.

LIJ - Nina, de Seta Gimeno

Seta Gimeno
(traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallès)
Nina
Barcelona: Animallibres, 2019
32 pp.
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 56
ISBN: 978-84-17599-23-2
PVP: 15,95€

Nina és un tendre i simpàtic àlbum il·lustrat que va guanyar el III Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat que es concedeix dins l'edició dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira. 

Nina aborda el tema de les mascotes i ho fa amb una particularitat, i és que està narrada des del punt de vista de la mascota. 

La Nina és una gossa salsitxa que és la mascota d'una família i al llarg de les pàgines de l'àlbum ens va mostrant el que li agrada i el que no. 

Crec que és un àlbum que ens obre la mirada, perquè ens fa adonar que de vegades prenem decisions sense tenir en compte els altres; i que més enllà de la possessió de determinats bens el que importa és la calidesa humana.

Resulta molt recomanable per a nens i nenes a partir de 4-5 anys, que reconeixeran situacions amb les que conviuen habitualment.

Il·lustres execrables, de Malcolm Otero & Santi Giménez

Malcolm Otero & Santi Giménez
Il·lustres execrables
Penguin Random House Grupo Editorial España, 2017
Col·lecció B de books
424 pàgines
ISBN: 978-84-16930-72-2

PVP: 18€ (ebook: 5,99€)

Il·lustres execrables és una reeixida secció del programa radiofònic del cap de setmana de RAC 1, el Via lliure, que dirigeix i presenta el periodista Xavi Bundó. En ella, en Malcolm Otero i en Santi Giménez trien un personatge destacat del món de la cultura, l'esport o la política (que ja estigui mort i a una certa distància en el temps); algú que gaudeixi de prestigi, admiració o fama per part d'una gran majoria dels que en coneixen la seva existència o el seu llegat; i es dediquen a gratar en les seves biografies per a trobar tot allò que els pugui fer caure del pedestal. És un recull de les misèries dels personatges triats, amb una voluntat clarament desmitificadora. Ningú se salva. 

Com si es volgués evidenciar que malgrat una trajectòria destacada en els camps més diversos no fos possible ser una persona íntegra i digna. 

L'èxit de la secció rau en el grau de curiositat morbosa que en major o menor grau hi ha en cadascun de nosaltres. És un recull d'addiccions diverses i misèries que et farien avergonyir com a ésser humà. Per a que al final puguis dir que si aquell era un maltractador, aquest altre un trepa o aquell altre un garrepa i que no hi ha un pam de net en ningú. Certament, quan idolatrem a algú tendim a obviar tot allò que ens fa humans i  potser es tracta que seguim admirant-los conscients que ningú és perfecte. 

El llibre és un recull de les biografies de cinquanta personatges, encapçalades per una imatge del biografiat i un petit índex de les seves misèries recollides (alcohòlic, garrepa, racista, maltractador, gelós, egoista,...), que ja avisa de per on van els trets. I com totes les tries, discutible. Perquè sempre he tingut la sensació que hi ha personatges amb els quals no s'atreveixen. 

Cal dir que el que llegeixes és el que has escoltat per la ràdio, que han aprofitat el material del programa per a fer el llibre. Sense més. I que mantenen la frescor i el dinamisme del directe, amb les seves contínues i iròniques referències per als de l'ESO. 
Quan l'has acabat et preguntes si realment com a societat estem tan malalts com els personatges biografiats, si la condició humana és això. Perquè tens la sensació que s'exagera i es descontextualitza per tal de destacar allò que pot denigrar al personatge sense destacar gaire (per no dir gens) el que dirien altres biografies potser més objectives que també parlessin en positiu del personatge. Prima més la degradació que l'objectivitat.

El conjunt, però, és amè i es llegeix amb avidesa i fruïció; és allò d'agafar-lo una estona i llegir els perfils biogràfics de quatre o cinc execrables com si res. No fas grans descobertes, però sovint et trobes amb alguna curiositat que no sabies. 
I sempre podrem agrair que una paraula com execrable es popularitzi i passi a formar part amb naturalitat del nostre vocabulari.

Pulp Fiction, de Quentin Tarantino

Quentin Tarantino
Pulp Fiction
219 pp.

Enguany, Pulp Fiction (1994) està d'aniversari. S'han complert vint-i-cinc anys des de la seva estrena i la veritat és que segueix sent recordada. 
Hi ha pel·lícules de les que no aconsegueixes recordar el títol i que gairebé has oblidat quan tot just surts de la sala de projecció; d'altres, en canvi, t'impacten i es fan un lloc en la teva memòria. Són pel·lícules que t'agrada reviure, a les que t'agrada tornar per descobrir detalls que en un primer visionat de vegades passen desapercebuts, per gaudir d'aquells moments que la fan recordar. 
Amb el cinema de Tarantino em passa això segon. No em perdo cap de les seves estrenes i m'agrada tornar a veure aquelles escenes que m'han deixat un record inesborrable. S'ha de reconèixer que Tarantino ha creat un estil de narrar i fer cinema on destaquen uns diàlegs brillantíssims, que sorprenen, en boca de personatges marginals. I un sentit de l'humor molt negre que sublima la violència carregada d'excessos visuals en algunes escenes. 
M'agrada també el tribut que rendeix a la sèrie B, a les pel·lícules de gèneres populars i de baix pressupost que ell va consumir durant anys mentre treballava en un vídeo club; les seves picades d'ullet a la cinefília. 
Com tots els gran creadors, pot agradar o no; però s'ha de reconèixer que hi ha un cinema de regust popular que porta el seu segell.

El llibre Pulp Fiction no és altra cosa que el guió de la pel·lícula que ell va pensar i escriure. Hi és tot, i s'ha fet constar allò que no apareix en el muntatge final de la pel·lícula. És una bona ocasió de tornar a gaudir amb delit dels seus brillants i hilarants diàlegs i recordar la seva plasmació a la pantalla. Després de Reservoir

Dogs Pulp Fiction el va consagrar definitivament com a gran cineasta amb l'obtenció de la Palma d'Or al Festival de Cannes. Va ser una pel·lícula de relativament baix pressupost on van decidir col·laborar actors de la talla de Bruce Willis (en un moment àlgid de la seva popularitat), Uma Thurman, John Travolta (rescatat d'un cert ostracisme que va ser determinant per a revitalitzar la seva carrera), Maria de Medeiros, Samuel L. Jackson, Chistopher Walken, Tim Roth o Harvey Keitel cobrant tots el mateix (20.000 dòlars per setmana). Alguna cosa devien veure que els va captivar.
Pulp Fiction és avui un clàssic del cinema, una petita obra mestra que reflecteix els trets del cinema del seu creador. 

Petits plaers: llegir a l'aire lliure

Sempre és un plaer quan la bonança acompanya, que a cada estació té el seu moment. 
A l'hivern, en els dies assolellats, a les hores centrals del dia en que regna un temps serè i tranquil i la temperatura és suau. 
A l'estiu, quan el sol comença a baixar i bufa la marinada. És el moment de cercar una bona ombra a recer de la calor imperant i submergir-te delerós en la lectura que t'ocupa. 
Llegir a l'aire lliure no és només llegir. És llegir i respirar amb la consciència de viure un gran moment. És llegir i impregnar-te dels sons que fan la vida més bella; o dels silencis que aporten pau i serenor. És una lectura enriquida amb la força dels sentits, que es complementa amb el que pots veure, olorar o escoltar. 
La lectura a l'aire lliure té per escenaris les terrasses, els bancs i les cadires de parcs i jardins, les platges, les piscines,... Escenaris per a fer una aturada i gaudir de la vida. 
Llegir és viure i gaudir dels mons on t'endinsen les seves pàgines. És el plaer de viure, també a l'aire lliure.

La gran revolució

Entre les diferents definicions que el diccionari de l'IEC dóna de la paraula revolució hi ha la de canvi total, radical. I si hi ha una cosa que ha irromput de manera abrupta en les nostres vides ha estat la telefonia mòbil i totes les prestacions que porta associades. 

Quan la informàtica s'ha fet de butxaca s'han transformat tot un seguit d'hàbits quotidians i s'ha anat consolidant una societat que funciona diferent a partir dels clixés que ha generat l'ús de la telefonia mòbil. Ha estat una autèntica revolució.

Sembla mentida tot el que ha aconseguit un telèfon mòbil connectat a Internet. Els temps morts han passat a la història: la sala d'espera d'un consultori mèdic o d'un hospital, els minuts que resten fins a l'inici d'una obra de teatre, un concert o una reunió, la cua davant de la caixa d'un supermercat,...; tot són moments per a obrir el mòbil i consultar si s'ha rebut un missatge, un correu o senzillament per mirar l'hora. 

L'ús del mòbil és omnipresent i invasiu. Són legió els qui van pel carrer consultant el mòbil aliens (o gairebé) a tot el que els envolta, amb les situacions de perill que això arriba a comportar. I ja no diguem res dels que veus conduint i parlant o fins i tot enviant missatges. I hem desenvolupat habilitats multitasca. He arribat a veure una persona portant un cotxet amb una criatura, un gos amb la corretja i enviant missatges amb el mòbil. 

Davant una eina tan poderosa i transformadora crec humilment que ens toca posar-hi seny i racionalitat. Perquè malgrat les moltes coses bones i pràctiques que té és força evident que l'eina també ens fa més dispersos, més receptius als estímuls visuals i menys propensos a la reflexió pausada sobre aspectes de la nostra vida. Un mòbil també permet llegir un llibre si voleu, però.... coneixeu algú que utilitzi el mòbil per a llegir llibres? 

La telefonia mòbil ha estat la gran revolució d'aquest mil·lenni. Ens ha transformat com cap ideologia de les que aspiraven a una societat justa i igualitària va aconseguir. 

Ha estat una revolució de totes totes. Esperem que la segueixin les que han de fer possible que visquem en un món més net i respectuós amb la natura i les persones de tota condició.

Tancada per vacances

L'evolució tecnològica ens permet cada vegada més prescindir de les graelles de programació de les diferents cadenes televisives. Avui, mitjançant aplicacions i amb una connexió a Internet o a una xarxa wifi és més fàcil que mai el consum a la carta d'aquells programes que siguin del nostre interès. Pots mirar-te el programa que vulguis, quan vulguis i on vulguis. I això és fantàstic. T'allibera d'horaris i t'obre un munt de possibilitats insospitades fins ara.
Però tot això no treu que ara a l'estiu, quan engegues el televisor i procures informar-te del que fan, et caigui l'ànima als peus. Tens la sensació que s'omple la graella amb qualsevol cosa: sèries d'interès menor, reposicions, pel·lícules vistes un munt de vegades i programes de baixes expectatives que sovint són provatures a l'espera de la resposta de l'audiència. Els programes que aguanten l'interès i l'audiència d'una cadena al llarg de l'any estan de vacances; i tot agafa un aire de provisionalitat, desori i temporada baixa. 
Penses (és broma) que és una estratègia estiuenca de foment de la lectura, perquè sembla que tot porti a tancar la tele i fer qualsevol altra cosa. Quan pares l'orella a les converses informals de la gent és freqüent escoltar comentaris com ara "És que no foten res que valgui la pena", "és que no hi ha res que es pugui veure",... i altres coses per l'estil.
D'altra banda hi ha sensació de saturació informativa, d'esgotament d'alguns temes, de necessitat de fer una desconnexió de l'actualitat; per una qüestió de pura salut mental. De vegades penso que, si no passa algun succés excepcional, té mèrit omplir un telenotícies d'una hora. De què l'omples? Dels gustos dels gelats que més es consumeixen? Del consum d'orxata? De com tractar les picades de meduses? De les actuacions dels artistes que van de bolos pels festivals d'estiu? Aguantar cada dia un telenotícies amb això fa molta mandra, sobretot quan ho completes amb deu minuts o més d'informació metereològica per a dir-te que fa molta calor perquè tenim un anticicló a sobre (on és la notícia?). Tot plegat molt prescindible.
Per tant, és el que jo faig. A l'estiu tanco la tele, prescindeixo totalment del que fan; perquè no m'agrada perdre el temps en coses que no m'interessen, perquè necessito retrobar-me amb mi mateix, recuperar sensacions. 
La meva tele, a l'estiu, està tancada per vacances.

Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols

Marta Orriols Balaguer
Aprendre a parlar amb les plantes
Barcelona: Edicions del Periscopi, 2018 (3a edició)
256 pp.
Col·lecció Escafandre
ISBN: 978-84-17339-11-1

PVP: 17,50€

Celebro que una editorial petita i independent com Edicions del Periscopi hagi tingut l'olfacte de publicar una novel·la tan interessant i atractiva com Aprendre a parlar amb les plantes. 

D'entrada t'atreu el títol, però quan t'endinses en la seva lectura descobreixes una novel·la amb una prosa delicada i fluïda que dissecciona amb sensibilitat els sentiments que genera el dol per la pèrdua de la parella. Per damunt de tot, Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la introspectiva i intimista que parla de sentiments; i ens descriu amb versemblança la fragilitat emocional de la protagonista, trasbalsada per la doble sacsejada que suposa el descobriment de l'adulteri i de manera gairebé simultània la mort en un accident; les seves inseguretats i contradiccions, com la que suposa la decisió de no tenir fills i la seva professió de neonatòloga. Crec que és una narració molt rica i intensa a aquest nivell, que sense negar el patiment que genera la mort d'una persona estimada també mostra que és una oportunitat per créixer emocionalment i descobrir nous camins. 

Crec que és una novel·la molt recomanable, ben escrita, on s'hi pot trobar recer si s'ha viscut quelcom semblant, però on sobretot brilla com emergeix tot el món interior de la protagonista.

Odissea, d'Homer

Homer
Odissea (traducció de Joan F. Mira)
Barcelona: Edicions 62, s.a., 2016
Col·lecció La Butxaca
480 pp.
ISBN: 978-84-99309-89-7
PVP: 11,95€

Deixeu-me dir d'entrada que ningú ha d'estar obligat a llegir res, però que hi ha obres que són una referència en una cultura, que han exercit una influència en tot el que ha vingut després, que conserven uns valors al llarg del temps. I que com a lector que estima la literatura (entesa com l'art d'escriure) és fins a cert punt un deure entomar en algun moment de la vida la lectura d'aquelles obres que es consideren clàssiques. I com a lectures exigents que són cal saber triar el moment en que pots dedicar l'esforç que requereixen. 
Si ara fa dos anys vaig llegir-me La Ilíada, tenia pendent completar-la amb la lectura de l'Odissea. I això he fet. Una experiència lectora que no oblidaré. 
D'entrada voldria destacar la traducció del Joan F. Mira, que ha estat capaç de traduir els versos dels vint-i-quatre cants del poema original en hexàmetres que mantenen tota la força narrativa de l'original, aconseguint que la lectura no sigui encarcarada ni

feixuga. A més a més, cal agrair al traductor que hagi inclòs un petit resum que encapçala cada cant i que permet anticipar contingut i contextualitzar el que tot seguit llegiràs.
L'Odissea és un poema, sí, però que es llegeix com una novel·la. 

Per què és important? Crec que perquè mostra les característiques de la literatura tal com l'entenem avui dia. La literatura recrea la realitat, la sublima. Pot recórrer a la fantasia i la imaginació, però ho fa amb la voluntat de sacsejar les nostres emocions. Llegint patim, ens apassionem, ens alegrem, estem intrigats,... I ho fem al costat dels personatges de les històries. Perquè en això consisteix l'art d'escriure que és la literatura.
En això, l'Odissea seria un text fundacional de la literatura que consumim al segle XXI. 
Destacaria també la plasticitat de les descripcions d'alguns passatges. Les de les tempestes al mar tenen una força increïble, i la de la venjança final sobre els pretendents és digna de les millors pel·lícules d'acció del cinema contemporani. 
S'ha de ser molt bon escriptor per aconseguir això (i estem parlant d'un text de fa 2700-2800 anys). 

Què narra l'Odissea? A l'Odissea es distingeixen clarament dues parts. A la primera es narra l'accidentat viatge d'Ulisses de retorn a Ítaca, després de la guerra de Troia, amb episodis que fan gala de la fantasia de l'autor i dels perills i les temptacions que formen part de tota vida. La segona part, un cop arriba a Ítaca, és la història de com trama la venjança contra els pretendents de la seva dona i de les seves propietats, que té instal·lats a casa seva esperant la certificació de la seva mort, per apropiar-se de tot allò que li correspon. 
Però és més coses. És la història d'amor entre Ulisses i Penèlope, teixida amb una lleialtat a prova de tot al llarg de vint anys d'espera. És la història també d'un fill que vol recuperar un pare absent durant tants anys, i que arriscarà la seva vida per saber d'ell. És la història també de l'amistat i la lleialtat del porquer i del bover, que col·laboren amb Ulisses en el seu afany de justícia. 
L'Odissea, sense ser una narració històrica, també ens acosta a la vida d'una societat de fa al voltant de tres mil anys; com vivien, què menjaven, de que treballaven, què celebraven, quins eren els seus valors, en què creien,... 
Prens consciència també de la relació ancestral dels humans amb la religió, amb la idea que hi ha una voluntat superior que controla el nostre destí, que hi ha quelcom que ens transcendeix. 
Com veieu, una obra amb molts elements d'interès, clàssica, per a gaudir i créixer com a lectors.

Todos a una

Todos a una (Chacun pour tous) és una interessant pel·lícula francesa de 2018 que es basa en el frau que va cometre la selecció espanyola de bàsquet paralímpic als Jocs Paralímpics de Sidney de l'any 2000. Amb la fal·lera de demostrar el potencial esportiu de l'Estat Espanyol i guanyar un munt de medalles es va arribar a fer passar per discapacitats intel·lectuals 10 del 12 jugadors de la selecció que no ho eren. Quan es va descobrir el frau es va desposseir de la medalla d'or als jugadors que havien fet trampa, però es va mantenir per als dos discapacitats de veritat.
Els fets en si mateixos em semblen una indecència, és caure molt baix. Perquè si una cosa maca té l'esport paralímpic és que està protagonitzat per persones al darrera de les quals hi ha històries admirables de superació personal. Fer frau amb això, per aconseguir una medalla i escalar posicions en el medaller em sembla absolutament repugnant. Calia?
La pel·lícula canvia protagonistes (la selecció espanyola per la francesa), adopta un to de comèdia dramàtica i posa de manifest que les persones discapacitades creixen com a individus quan es mouen en entorns normalitzats, i que el contacte dels discapacitats amb els que no ho són és enriquidora també per aquests perquè els fa créixer emocionalment i els sensibilitza amb una realitat que potser desconeixien.
Sense ser una obra mestra és una pel·lícula per a gaudir i reflexionar, perquè malgrat que el seu final rendeix tribut a la veritat i la justícia, es mou en terrenys d'una certa ambigüitat on et planteges fins on és justificable el frau que estan cometent.
Em sembla força recomanable. 

Una altra manera de viure

He parlat anteriorment de les campanyes publicitàries d'estiu d'Estrella Damm. I ho he fet amb l'admiració que em despertava l'encert de la sèrie Mediterràniament, uns anuncis que tenien la virtut de prestigiar la marca a la que servien i on trobaves la reivindicació d'un paisatge i d'una manera de viure, molt pròpia de l'estiu: ambient relaxat, informal, a l'aire lliure,...
La fórmula, amb poques variants, s'ha anat repetint any rere any. Una cançó encomanadissa, rostres populars, paisatges lluminosos,... I la cervesa, és clar, el lligam de tot plegat. Un encert total, un anunci que es gaudia quan te'l passaven.
I enguany, un pas més que trenca les convencions d'anys anteriors. Ha arribat el moment de desvetllar la consciència mediambiental. Perquè tota aquesta meravella que són els paisatges que ens han venut a les diferents edicions, aquests entorns fets per a gaudir amb la bonança de l'estiu, se'n van en orris si no som capaços entre tots de mantenir-los en condicions dignes. Són un problema els residus que generem i els plàstics que passen a la cadena alimentària. I han tornat a fer un gran anunci mostrant els perills i el drama que generen. És una qüestió de consciència en la que tots, absolutament tots, hem d'acabar sumant. Perquè respectant la vida hem de poder gaudir de tot allò que ens ofereix. 
M'agrada el mar. Em renova i em revitalitza. M'agrada fer uns dies de platja, nedar i observar la vida que es mou sota el meu cos. S'ha de poder gaudir del que ens ofereix sense alterar les seves dinàmiques. I només podrem fer-ho sent curosos i respectant allò que ens ofereix. 
Voldria acabar amb un missatge d'esperança. Crec que alguna cosa està canviant i hi ha més consciència: des de qui recull la burilla de la cigarreta que s'ha fumat fins als que recullen els envasos de les begudes que han consumit. Potser semblarà poc, però és un pas que creguis que l'espai públic que representa una platja no s'ha de convertir en un femer per la teva deixadesa.

LIJ - L'abraçada, d'Eoin McLaughin

Eoin McLaughin; Polly Dunbar (il·)(traducció de Tina Vallès)
L'abraçada
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats
48 pp.
ISBN: 978-84-17599-26-3
PVP: 15,95€

L'abraçada és un àlbum il·lustrat tendre i emotiu que ens fa adonar de la importància de sentir-nos valorats i estimats per a poder afermar la nostra autoestima. Si els altres no ens valoren i estimen difícilment podrem ser feliços i trobar el nostre lloc al món. 
D'això va aquest original àlbum sobre un eriçó i una tortuga que volen que els altres els facin una abraçada. Un àlbum que es pot llegir del dret i del revés, que encerta en tot moment el to i que compta amb unes il·lustracions clares i expressives amb un punt d'humor que el fan agradós i entenedor per als més petits quan encara no saben llegir. 
És un excel·lent àlbum amb el que encertareu de ple per a passar una estona agradable amb els vostres fills i al que podreu tornar una i altra vegada. 
Una tria molt recomanable per a nens i nenes a partir de 3-4 anys. 

LIJ - La venjança del professor de matemàtiques, de Jordi Sierra i Fabra

Jordi Sierra i Fabra; Luïsot (il·lustrador)
La venjança del professor de matemàtiques (L4 v3nj4nç4 d3l pr0f3ss0r d3 m4t3m4t1qu3s)
Barcelona: Editorial Barcanova, 2018
Col·lecció Antaviana Nova, 199
155 pp.
ISBN: 978-84-489-4601-2
P.V.P.: 9,90€

Jordi Sierra i Fabra (1947) és un prolífic escriptor que ha conreat tota mena de gèneres. Escriptor d'ofici, és autor d'una extensíssima obra, sobretot en l'àmbit de la LIJ. Té habilitat per a desenvolupar històries, que sap fer progressar, enganxen i es llegeixen amb avidesa.

La venjança del professor de matemàtiques ve a ser com una continuació de L'assassinat del professor de matemàtiques, publicat el 2007, tot i que amb un protagonista diferent. Està protagonitzada pel professor DOS (Donat Oms Salvador), un estricte i temut mestre a punt de jubilar-se que està obsedit a fer pensar els seus alumnes i a fer valer la seva assignatura.

Dissortadament serà víctima d'una broma més aviat pesada que no anava dirigida contra ell, però la conseqüència serà que "castigarà" els alumnes enxampats arran de la broma per a que superin una sèrie de proves (matemàtiques) a casa seva, una mena de escape-room matemàtica. Si les superen podran aprovar l'assignatura.

Ja veieu que la trama no brilla per la seva originalitat ni per la seva versemblança. Ni tampoc per la profunditat dels personatges. Tot és força esquemàtic i superficial.

Però és l'excusa perfecta per a integrar a la trama enigmes, jocs visuals i curiositats matemàtiques diverses, que els lectors podran intentar resoldre alhora que els seus protagonistes. És un text que interacciona constantment amb el lector, que el convida a posar a prova el seu enginy i la seva astúcia. I aquest és potser un dels seus actius.

D'altra banda, el llenguatge és planer i molt accessible; i l'ofici de l'autor fa que resulti amè i es consumeixi àvidament.

Si us agraden... 

els passatemps, 

els jocs d'enginy,

els enigmes,

les curiositats matemàtiques...

... aquest pot ser el vostre llibre. 

A partir de 10-11 anys.

Las mujeres, que leen, son peligrosas; de Stefan Bollmann

Stefan Bollmann
Las mujeres, que leen, són peligrosas (pròleg d'Esther Tusquets)
Madrid: Editorial Maeva, 2017

152 pp.

ISBN: 978-84-16690-91-6

PVP: 29,90€

Las mujeres que leen són peligrosas és un d'aquells llibres que s'escriuen pensant en els que estimen els llibres i la lectura. Hi trobes sensacions i emocions que has viscut com a lector. Però no és només un homenatge a la lectura i als lectors. El títol comporta també una forta càrrega reivindicativa que associa la lectura a un acte de llibertat. Quan llegim per a nosaltres mateixos ens apropiem dels significats dels llibres que llegim, els fem nostres i esdevenim "perillosos". Perillosos perquè podem tenir un punt de vista divergent, perquè podem qüestionar la realitat, posar en dubte principis,... Aquest és el poder que et proporciona la lectura i aquest és un llibre sobre el poder de la lectura. 

Llegint conquerim espais de llibertat, obrim portes que ens menen cap a ella; anem construint la nostra pròpia visió del món, i l'anem construint des de la independència que ens proporciona el nostre bagatge de lectures. Això és així per a tothom, però ho ha estat molt més per a les dones, que han trobat en la lectura un mitjà per a superar les estretors del món que els ha estat històricament imposat (portar una casa, tenir cura de la família,...) i obrir-se una porta cap al coneixement, la imaginació i cap a un món de llibertat i independència. La lectura ha tingut, doncs, un paper alliberador. I aquesta reflexió ens porta cap a l'altre gran element d'aquest llibre, que és la selecció d'una setantena d'obres dels darrers vuit segles (pictòriques sobretot, però també fotogràfiques; i del món occidental) per a capturar la intimitat de la lectura femenina,  la solitud que l'envolta i afirmar-la com a acte existencial de gran importància a les nostres vides. 

A partir de les imatges d'aquestes obres l'autor intenta explicar el que hi ha darrere d'elles, situar-les en el context històric de l'any en que van ser creades i acompanyar-ho tot plegat de referències a la lectora que protagonitza l'obra -quan això és possible- i al que està llegint.

L'autor, Stefan Bollmann (1958), és un gran especialista en l'obra de Thomas Mann. Va estudiar filologia, teatre, història i filosofia abans de dedicar-se a la literatura. I s'ha donat a conèixer entre nosaltres amb aquest llibre.

Estem davant d'un llibre ben original, singular, amè, visualment atractiu (i que jo recomanaria llegir en una tauleta en format epub per a gaudir amb detall dels detalls de les il·lustracions), que té interès per tot el que explica sobre la lectura i pel coneixement que t'aporta a partir de la selecció d'obres d'art de la que es val.

Val molt la pena.

El filósofo y la abeja

Pierre-Henri Tavoillot i François Tavoillot
El filósofo y la abeja
Editorial Espasa, 2017
328 pp
ISBN: 978-84-670-4899-5
PVP: 5,95€

La mel és un aliment que em fascina i no falta mai al meu rebost. Crec que és un d'aquells regals que ens fa la natura per a fer-se estimar i respectar. Per a mi no és només un edulcorant que endolceix les meves infusions sinó un aliment i una medecina que em regala les propietats de les plantes a partir de les quals s'ha elaborat. Impressiona que sigui un aliment que no es corromp, que manté inalterables les seves propietats al llarg dels anys (les etiquetes de consum preferent i caducitat resulten del tot inútils per a una mel de veritat que no hagi patit determinades manipulacions de la indústria). N'hi ha prou amb un centrifugat manual dels ruscs per a extreure el preuat líquid i poder-lo envasar. Així de senzill. No cal que sigui ecològica si és de veritat.
M'agrada descobrir bones mels de proximitat i valorar l'esforç de pagesos i apicultors per oferir un producte respectuós i de qualitat.
Amb l'escola hem visitat en diferents ocasions La casa de les abelles de Sant Pere de Torelló, al Mas Canosa, on la família que hi ha al capdavant t'acull amb generositat i transmet amb passió tot el seu coneixement del món de l'apicultura. Surts d'allí estimant les abelles, admirant la seva organització i valorant la gran tasca que duen a terme.
S'atribueix a Einstein la frase que si no hi hagués abelles podria desaparèixer la vida a la Terra al cap de pocs anys degut al paper fonamental que desenvolupen en la pol·linització i la reproducció de les plantes. Potser és una afirmació exagerada (i sembla que no la va dir Einstein perquè no sabia gran cosa d'abelles ni li interessava gaire aquest món), però aquí queda com una reflexió que ens ha de fer ser respectuosos i pro-actius en la seva defensa.
Tot això m'ha dut a interessar-me pel llibre dels germans Tavoillot (en Pierre-Henri es dedica a fer classes de filosofia a la Sorbona i en François s'ha acabat dedicant professionalment a l'apicultura). Són dos filòsofs que s'han interessat per analitzar l'organització de les abelles al rusc i descobrir els lligams entre aquesta i organitzacions humanes posteriors tant a nivell social com polític. Com a organització modèlica ha atret l'observació encuriosida i l'interès científic des de temps ben antics. El rusc ha estat una font inesgotable de metàfores i font d'inspiració i referència per qualsevol persona i/o pensador preocupat per l'organització d'un col·lectiu. 
I això és el que ens proporciona aquest llibre: un documentat recorregut des de la Grècia clàssica fins als nostres dies del món de les abelles, perquè han estat omnipresents en el pensament occidental a l'hora de plantejar-se formes de govern o l'organització de grups humans. La percepció que tens des de fora és que el rusc funciona a la perfecció, que s'aprofiten al màxim els recursos necessaris per al seu funcionament (cera i mel), que cadascú té una funció clara al seu interior i treballa per al bé comú de la comunitat que formen. El rusc ofereix unes lliçons de comportament col·lectiu que permeten explicar com la humanitat ha sortit del seu salvatgisme primitiu i ha evolucionat com a espècie. I això ja funcionava així des de temps immemorials, des de molt abans del desenvolupament dels humans. És aquest punt entre el món salvatge i la civilització el que resulta fascinant del seu comportament, car sembla una forma d'intel·ligència superior que no pugui funcionar només per instint com és propi del món animal. 
L'abella té la virtut de fer-nos adonar de les normes per les que hem de regir el món, transmet la sensació de que sempre sap què cal fer, quan i com fer-ho.
Per tot això i molt més ha estat sempre objecte d'observació i estudi, perquè ens pot aportar molt del que necessitem per al nostre desenvolupament. 
La lectura atenta del llibre et permet anar descobrint tot el que en la nostra civilització ha anat impregnant el món de l'abella i del rusc, i fer descobertes sorprenents, com ara la relació del creixement exponencial de Google amb la pol·linització que duen a terme les abelles. 
En definitiva, m'ha semblat un llibre força interessant en el que hi ha molt a descobrir i reflexionar.