Malcolm Otero & Santi Giménez
Il·lustres execrables
Penguin Random House Grupo Editorial España, 2017
Col·lecció B de books
424 pàgines
ISBN: 978-84-16930-72-2
PVP: 18€ (ebook: 5,99€)
Il·lustres execrables és una reeixida secció del programa radiofònic del cap de setmana de RAC 1, el Via lliure, que dirigeix i presenta el periodista Xavi Bundó. En ella, en Malcolm Otero i en Santi Giménez trien un personatge destacat del món de la cultura, l'esport o la política (que ja estigui mort i a una certa distància en el temps); algú que gaudeixi de prestigi, admiració o fama per part d'una gran majoria dels que en coneixen la seva existència o el seu llegat; i es dediquen a gratar en les seves biografies per a trobar tot allò que els pugui fer caure del pedestal. És un recull de les misèries dels personatges triats, amb una voluntat clarament desmitificadora. Ningú se salva.
Com si es volgués evidenciar que malgrat una trajectòria destacada en els camps més diversos no fos possible ser una persona íntegra i digna.
L'èxit de la secció rau en el grau de curiositat morbosa que en major o menor grau hi ha en cadascun de nosaltres. És un recull d'addiccions diverses i misèries que et farien avergonyir com a ésser humà. Per a que al final puguis dir que si aquell era un maltractador, aquest altre un trepa o aquell altre un garrepa i que no hi ha un pam de net en ningú. Certament, quan idolatrem a algú tendim a obviar tot allò que ens fa humans i potser es tracta que seguim admirant-los conscients que ningú és perfecte.
El llibre és un recull de les biografies de cinquanta personatges, encapçalades per una imatge del biografiat i un petit índex de les seves misèries recollides (alcohòlic, garrepa, racista, maltractador, gelós, egoista,...), que ja avisa de per on van els trets. I com totes les tries, discutible. Perquè sempre he tingut la sensació que hi ha personatges amb els quals no s'atreveixen.
Cal dir que el que llegeixes és el que has escoltat per la ràdio, que han aprofitat el material del programa per a fer el llibre. Sense més. I que mantenen la frescor i el dinamisme del directe, amb les seves contínues i iròniques referències per als de l'ESO.
Quan l'has acabat et preguntes si realment com a societat estem tan malalts com els personatges biografiats, si la condició humana és això. Perquè tens la sensació que s'exagera i es descontextualitza per tal de destacar allò que pot denigrar al personatge sense destacar gaire (per no dir gens) el que dirien altres biografies potser més objectives que també parlessin en positiu del personatge. Prima més la degradació que l'objectivitat.
El conjunt, però, és amè i es llegeix amb avidesa i fruïció; és allò d'agafar-lo una estona i llegir els perfils biogràfics de quatre o cinc execrables com si res. No fas grans descobertes, però sovint et trobes amb alguna curiositat que no sabies.
I sempre podrem agrair que una paraula com execrable es popularitzi i passi a formar part amb naturalitat del nostre vocabulari.
