Haikús d'estiu - 1

                    La primera llum 

                    que veuen els meus ulls. 

                    Volen els ocells.

Plouen ocells del cel

De vegades pensem que determinades situacions només són el fruit de la inspirada idea d'un autor. Si heu vist la pel·lícula Els ocells d'Alfred Hitchcock potser recordareu escenes memorables que et mantenien clavat a la butaca, com ara la dels nens fugint de l'escola perseguits pels ocells o les que interpretava Tippi Hedren en situacions especialment angoixants.

No fa massa ressenyava un llibre, La nena dels pardals, que partint d'uns fets històrics viscuts a la Xina de Mao l'any 1958, reflectia una pluja d'ocells i plantejava estimulants elements de reflexió.

Avui llegeixo que a la localitat de Beebe, a l'estat nord-americà d'Arkansas, "han plogut" morts més d'un miler de trupials d'ala vermella en una àrea d'un quilòmetre i mig. S'estan investigant els fets, però algunes hipòtesi apunten a un llamp o una calamarsada.

Curiós. I és que de vegades la realitat supera la ficció.