Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 d’agost del 2025

Pot resultar interessant allò que no s'entén?

La informació cultural del TN d'aquest dissabte recollia l'estrena a la Biennal de Dansa de Venècia d'una producció de música i dansa del TNC basada en el text de Mercè Rodoreda La mort i la primavera. És un muntatge de la Companyia de dansa contemporània Veronal dirigida per Marcos Morau.

D'entrada em va semblar una proposta agosarada, però no criticaré allò que no he vist. La reportera que cobria la informació va voler recollir les impressions del públic i va entrevistar tres espectadors a la sortida sobre el que els havia semblat el que havien vist. l aquí ve el que em va omplir de perplexitat. El primer espectador entrevistat va dir amb tota franquesa que no havia entès res, però que era una proposta que li havia resultat interessant.

La comprensió d'una creació artística em sembla un element essencial per a la seva valoració. És quan l'entens que la fas teva, l'aprecies i la pots compartir. Necessito que l'obra vagi més enllà de la provocació o l'impacte emocional; si no connecto amb el contingut em provoca cert rebuig.

Avui dia sembla que la modernitat exigeixi fer quelcom completament nou i trencador. I hi ha creadors que no tenen pudor a confessar que han agafat un text inadaptable, han triat alguna cosa per justificar que es basen en allò i han fet el que els hi ha semblat. I no discuteixo els valors estètics de la proposta, però em sembla excessiu dir que han fet una adaptació.

Suposo que els aplaudiments de cortesia al final de l'obra no els faran parlar d'estrena exitosa a Venècia ni d'aclamació quan l'estrenin aquesta tardor al TNC.

dijous, 14 de novembre del 2013

Petits plaers: L'ària de la Suite nº 3 per a orquestra de Bach

No tinc formació musical ni sóc cap expert en el tema. De la música només en sabria dir que n'hi ha que m'agrada. I m'agrada perquè em fa sentir millor, perquè em resulta agradable escoltar-la, sense més.
M'ha acompanyat, i molt, al llarg de la meva vida, acompanyant també les meves lectures i modelant en certa manera la meva sensibilitat.
J.S. Bach, per a mi, és dels més grans, amb una obra prolífica d'una gran bellesa. 
La que us poso és de les meves favorites, intensa, d'una riquesa melòdica capaç des de la seva simplicitat d'asserenar-te amb els seus lents compassos, però també d'emocionar i omplir-te de melangia. 
Petit plaer per a oblidar-te per uns moments de la trista i feixuga actualitat política i gaudir-lo tot paladejant la seva delicadesa des de l'escalfor reconfortant del teu racó favorit en un dia de tardor freda com aquest.


diumenge, 14 de juliol del 2013

De vegades ens convé....

.... relaxar-nos. Per a celebrar que hem culminat un esforç, que s'ha acabat el curs, que comencen les vacances, que disposem d'un temps per a gaudir més de nosaltres i dels nostres.
I hi ha coses que ajuden, amb els ulls oberts o tancats: 

diumenge, 2 de desembre del 2012

Serem allò que vulguem ser

"Més ens val la incertesa i el risc
d'ara mateix,
que l'enyor i l'angoixa."

Miquel Martí i Pol (1929-2003)

divendres, 23 de novembre del 2012

Gaudir de la música

Les eines 2.0 permeten enllaçar continguts diversos i fer accessible el consum cultural de manera atractiva. És el cas d'aquest mural musical, que a partir d'un retrat d'alguns dels més famosos compositors de la història de la música enllaça un tast d'alguna de les seves obres més conegudes i l'accés a la seva biografia de la Wikipèdia per a saber-ne més.
Trobo que és una magnífica porta d'entrada al consum de música clàssica. Gaudiu-la i compartiu-la.


dilluns, 16 d’abril del 2012

Tenim futur

Ahir l'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Xavier Puig, va interpretar en un concert al Kursaal de Manresa el Rèquiem de Gabriel Fauré. Comptava amb la soprano Anna Puche i el baríton Joan-Ramon Olivé com a solistes i l'Orfeó Manresà, l'Orfeó Nova Solsona i la Coral Mixta d'Igualada com a cor. En total, més de cent cinquanta persones a l'escenari. Calen molt d'entusiasme, esforç i rigor per a entomar una interpretació d'aquestes. 
Les corals tenen una base amateur, però cada cop han posat el llistó de l'exigència més amunt i són capaces d'enfrontar-se a una partitura i la interpretació de grans obres amb bons resultats.
És un goig comprovar que tenim gent jove molt preparada capaç d'excel·lir en la interpretació de la música. I públic.
Va ser emocionant. Un plaer intens per als sentits amb bona música i ben interpretada. Però el millor de tot va ser la sensació que tenim iniciativa, entusiasme, ambició i talent. Futur, en definitiva.