dilluns, 30 de desembre del 2013

Deixeu-me que us demani un regal...


Deixeu-me que us demani un regal...
minuts que semblin hores
i dies que semblin anys. 

Voldré un moment o un instant
per riure i per compartir,
voldré un sol desig de Nadal
que em faci somiar cada nit. 

Voldré blanques muntanyes
decorant aquest fred hivern;
voldré sense recança
que brilli un sol intens. 

I serà al fer-se fosc,
quan busqui aixopluc,
pensant en els records
d'un any un xic torçut. 

Deixeu-me que us demani un regal...
minuts que semblin hores
i dies que semblin anys. 

Voldré sentir el silenci
per fruir d'aquest descans,
voldré tenir un somni
que duri tot un any.

Voldré ratxes de vent fred
que parlin d'aquest hivern,
voldré petits artistes
que pintin aquest moment. 

I serà al fer-se fosc
quan pensi en el que tinc,
sabent que ets al meu cor
entre tots els meus amics.


J. Picas (1962)

dimecres, 25 de desembre del 2013

Quan somrius

Una de les més belles nadales d'aquests darrers anys. Bon Nadal a tothom!

dimarts, 24 de desembre del 2013

Nit de Nadal



Nit màgica,
nit de Nadal.
Camins de neu,
camins de pau,
espurnes d'estels
brillant per l'aire,
plens d'amor
i enyorança.
Un estel ens abraça
amb llum i esperança.


Sion Casas Massaguer

dilluns, 23 de desembre del 2013

Bocins de saviesa - V

Diuen que una vegada li van demanar al Mahatma Ghandi sobre quins factors creia ell que destruïen l'ésser humà.
I ell va respondre el que segueix:
- La política sense principis.
- El plaer sense compromís.
- La riquesa sense treball.
- La saviesa sense caràcter.
- Els negocis sense moral.
- La ciència sense humanitat. 

- L'oració sense caritat. 

És difícil dir més i més ben dit amb menys paraules. És la declaració d'un savi que esdevé plenament vigent molts anys després. Som éssers morals que ens guiem per uns principis i uns valors que orienten les nostres accions. I una cosa és indestriable de l'altra.
Quan la política s'oblida de la gent, quan l'egoisme ens allunya del compromís, quan el guany i la cobdícia passen pel davant de l'esforç i l'ètica en el treball, quan la ciència no s'orienta prou a millorar les condicions de vida de la gent;... som a prop d'un abisme que ens resta dignitat. Cal enfortir els valors que han d'orientar el nostre futur sobre la base de les paraules que formen part del llegat que Ghandi ens va deixar.

diumenge, 22 de desembre del 2013

Postes

Acabem d'entrar a l'hivern i segueixen acompanyant-nos dies freds però lluminosos, de cels clars, que gaudeixen d'una plàcida suavitat en les seves hores centrals. Són hores agradables que voldries allargar per gaudir de la seva llum, però aviat es veuen sorpresos per la posta, que en aquests dies més curts i més freds s'esdevé amb rapidesa, tot substituint la suau calidesa de les tardes lluminoses per la fredor que s'imposa quan enfosqueix l'horitzó. El que les alenteix és pensar en tot allò que hi hem viscut, en el que les ha fet úniques i diferents.
La desapareguda Joana Raspall parlava així de les postes:

"La posta és lenta;
li pesa endur-se un dia
ple de desitjos."



Joana Raspall (1913-2013)

dissabte, 21 de desembre del 2013

Què és per a tu la lectura?

Tot desitjant-vos bones festes, i bona lectura, és clar.



"Com les abelles van xuclant la mel en els boscos florits, en les pàgines dels llibres destriem, amb un plaer lentíssim, en un aprenentatge perpetu, serenes, lluminoses, alliberadores paraules d'or."

                                  Salvador Espriu (1913-1985)
                       

dijous, 19 de desembre del 2013

12 anys d'esclavitud

L'estrena d'una pel·lícula doblada al català que no vagi adreçada al públic familiar és un petit esdeveniment per la seva excepcionalitat. De vegades, són setmanes i setmanes d'aridesa on el català és una raresa, quelcom residual i marginal per inexistent. Si, a més a més del signe de normalitat que representa el doblatge al català hi sumem l'interès per la història que ens mostra la pel·lícula, ens trobem davant d'una oportunitat que no hauríem de deixar passar. 
12 anys d'esclavitud narra l'odissea -basada en fets reals- de Solomon Northup (brillantment interpretat per Chiwetel Ejiofor), un home negre lliure que viu amb la seva família al Nova York de 1841, on gaudeix d'una posició consolidada com a músic. És segrestat per uns entabanadors, venut com a esclau i explotat de manera humiliant en propietats del sud.  Mostra amb una cruesa colpidora la humiliació, la vexació i el tracte degradant que deriven del racisme. Esdevé un poderós al·legat a favor de la igualtat entre les persones i de la seva dignitat. Després de veure-la costarà més riure d'un acudit racista.
La pel·lícula té un bon nivell interpretatiu, amb un repartiment de luxe en papers secundaris, com ara Pau Giamatti en el paper d'un comerciant d'esclaus sense escrúpols i Brad Pitt en el d'un abolicionista sensible amb la situació del protagonista. 
Una bona pel·lícula, que impacta i fa pensar, i en català. Val la pena.


diumenge, 15 de desembre del 2013

Barcelona, de Pere Riera

Barcelona ha estat i és un dels grans èxits de la temporada de teatre a Catalunya. Una producció del TNC que demostra una vegada més el vigor creatiu i la qualitat del teatre català. Una obra que es desenvolupa al llarg d'un dia de març del 1938 sota els bombardejos de l'aviació feixista en una casa burgesa de Barcelona. En ella, el dia en que el fill d'una de les protagonistes fa divuit anys, es retroben dues amigues que encarnen dues postures davant el conflicte: la que es queda a casa i a la ciutat amb la voluntat de preservar la família i resistir i la que opta per lluitar per les seves il·lusions, realitzar-se com actriu i se'n va a França. La situació planteja un suggeridor paral·lelisme amb la situació actual, on davant la manca d'oportunitats laborals per a les generacions més joves hi ha qui opta per buscar sortides lluny d'aquí, però també qui opta per quedar-se i mantenir els vincles emocionals amb la seva gent. 
L'obra també mostra alguns clarobscurs del bàndol republicà, però el que vol reivindicar és la capacitat de resistència del poble català. El muntatge aconsegueix sobretot connectar emocionalment amb el públic, que queda atrapat sense badallar a la butaca durant les gairebé tres hores d'espectacle. De motius n'hi ha. El treball interpretatiu és excel·lent, amb la Míriam Iscla i l'Emma Vilarasau superbes, extraordinàries; però sense menystenir la resta del repartiment, amb actors d'ofici com la Pepa López i el Jordi Banacolocha, i la resta. 
L'escenografia, la il·luminació, la música,... són aspectes molt cuidats que funcionen a la perfecció. Un muntatge que val la pena no perdre's en alguna de les seves darreres representacions. 

dissabte, 14 de desembre del 2013

Diàleg, negociació, pacte

Són la quintaessència de la política, el seu sentit més primigeni quan de societats democràtiques parlem. Les lleis no han de ser només codis penals, han de ser eines per donar sortida a les demandes ciutadanes, per trobar solucions als problemes. I han de poder-se canviar i no quedar tancades en un encarcarament essencialista. Perquè les societats i les realitats canvien i la política hi té el seu lloc per afavorir el diàleg i l'entesa. És el seu paper.
Resulta hipòcrita voler donar una imatge d'obertura al diàleg i tolerància i tancar-ne totes les portes quan hi ha una demanda per part d'una majoria social i parlamentària. És d'estadista de baix nivell. Quan dues legitimitats entren en conflicte no s'ha de negar ni imposar res. És hora de parlar i entendre's, sense dogmatismes. 
Em va semblar un gran pas l'anunci de les preguntes de la consulta perquè en aquell moment la política es va anotar un petit triomf. Molt petit, però que serveix per obrir camí. Reconec que no les tenia totes i em feia por el ridícul que haguéssim tingut si no haguéssim estat capaços de posar-nos d'acord en això. Però es va parlar, es va negociar amb generositat i discreció i hi va haver acord. Me n'alegro. 
Les preguntes em semblen inclusives, crec que donen cabuda a totes les postures i posicionaments i que haurien de ser defensades per tots els demòcrates. Lamento els qui per tacticisme oportunista s'han exclòs i han donat l'esquena a una part del seu electorat. Però és un gran pas haver unit quatre forces que representen sensibilitats diferents, on n'hi ha que són favorables a la independència però també que en són contraris. He dit i reitero que la unitat per a defensar el que volem és la nostra força. Unitat i fer bé les coses han de ser la clau per a poder decidir lliurement el nostre futur.

divendres, 13 de desembre del 2013

La solidaritat no degenera

La solidaritat no degenera és un eslògan magnífic, suggeridor, ple de significats. Tota una troballa. Ha servit per a encapçalar la promoció del Disc de la Marató d'enguany que es dedicarà a recaptar fons per a la investigació de les malalties neurodegeneratives, cada vegada més presents a la nostra envellida societat.
Però alhora esdevé un poderós reclam per no abaixar la guàrdia davant les creixents necessitats de col·lectius socials cada cop més empobrits. És molt preocupant l'escletxa que s'està obrint a la societat amb persones que no arriben per cobrir les seves necessitats bàsiques. Sentim a parlar de desnonaments, pobresa energètica, bancs d'aliments,.... Són els elements d'un nou panorama social marcat per la precarietat i les mancances dels elements bàsics del benestar.
Crec que la realitat social ens ha fet més sensibles a les necessitats dels que tenim més a la vora. El Gran Recapte d'aliments que es va celebrar l'últim cap de setmana de novembre arreu de Catalunya va proporcionar més de 3.600 tones de menjar. S'han recollit diners per part de fundacions benèfiques per a pagar factures de gas i electricitat dels més necessitats. La Marató de TV3, malgrat desenvolupar-se en un context de retallades salarials per a una gran majoria, va recaptar més diners que mai. Trobo que dins la desgràcia són bones notícies. Denoten sensibilitat, solidaritat, generositat. Potser podríem esperar que tot això vingués de les administracions. Ens agrada més sentir parlar de benestar social que de beneficiència, però tot plegat no deixa de ser res més que un joc de paraules. L'important són els fets. I crec que la solidaritat no degenera; millora, perquè la gent té bon cor i és sensible a les necessitats del seu entorn. Endavant, i que no sigui només per Nadal.

divendres, 6 de desembre del 2013

El que fa avançar el món

Deixar el món una mica millor del que l'has trobat diria que és el desig íntim d'una gran majoria, i el que ens fa avançar com a societat és la superació d'una injustícia. 
Mandela ha estat un dels símbols de la lluita per la igualtat entre les persones. I d'una lluita amb lideratge moral, pacífica, conciliadora, plena de gestos. És així com s'esdevenen els líders i és així com es guanya autoritat i respecte. Tot un exemple per a la classe política del món. Perquè si una cosa també ha representat Mandela ha estat el triomf de la política. Ja he esmentat en escrits anteriors que la política és l'art del possible mitjançant el diàleg, la negociació, el pacte. Sempre amb l'objectiu de servir la gent. Crec en la política com una activitat noble i necessària per a solucionar els problemes d'una societat. I m'agradaria creure en els polítics com les persones que ho han de fer possible. Aquí radica la seva grandesa. 
Ara que sembla que la política està en mans d'economistes que condicionen qualsevol decisió és el moment de reivindicar amb força aquesta idea de la política. La política ha d'unir per a poder avançar, ha d'ajudar a superar diferències. 
No m'agrada mitificar res ni ningú, però crec que Mandela s'ha guanyat un lloc a la història per la seva manera de fer política, pel seu exemple, per haver unit, per haver treballat per la convivència, per haver deixat una societat més justa de la que ell es va trobar.

dimecres, 4 de desembre del 2013

Gràcies, Joana

Quan he tornat de treballar m'he trobat amb la trista notícia del decés de la Joana Raspall. Quan va complir els 100 anys la vaig voler felicitar amb un modest haikú. Sempre li he valorat la seva aportació per acostar la poesia als infants, per haver construït uns versos planers, entenedors, escrits amb el cor, que arribaven als seus lectors per la seva senzillesa. La seva és una trajectòria de compromís amb la llengua, d'amor pel llibre i la lectura, de servei amb la seva obra, ja sia amb els seus diccionaris o amb els seus versos.
És una persona que em va desvetllar tendresa, a la que veia com una iaia entranyable. Però sobretot una autora amb una obra que m'ha ajudat com a mestre a desvetllar el gust per la poesia en els meus alumnes.
Estic segur que el millor homenatge que ella hagués volgut és la lectura dels seus versos. I ara que el Nadal és proper potser res millor que aquesta meravellosa síntesi de la vida del poema Fum, fum, fum del seu darrer recull Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any


"Viure no és un joc 

ni una proesa. 
Viure és un Nadal
entre el poc i el massa.
És un foc que cal
encendre'l amb traça". 


Gràcies, Joana.