divendres, 7 de maig de 2021

LIJ - Si demanes ajuda a la bruixa bona d'un conte, d'Àfrica Rangel

 

Àfrica Rangel; Kim Amate (il·lustrador)

Si demanes ajuda a la bruixa bona d'un conte

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció La formiga groga, 113

168 pp

ISBN: 978-84-18592-06-5

PVP: 9,00€

Si demanes ajuda a la bruixa bona d'un conte és una narració de tipus fantàstic que transmet idees interessants, com ara que a la literatura hi podem trobar ajuda als nostres problemes i respostes a les nostres preguntes. Està protagonitzada per tres amics amb problemes diversos de caire familiar que un dia decideixen escriure a la bruixa d'un conte que el pare d'un d'ells li explica per a demanar-li ajuda. Quina serà la seva sorpresa quan la bruixa aparegui de carn i ossos a les seves vides; però no estarà sola perquè apareixerà un monstre dolent i repel·lent que també forma part del conte i amb els que viuran aventures plenes d'intriga. La trama és una excusa perfecta per donar valor a l'amistat entre els protagonistes i al vincle que creen aquestes històries inventades pels pares i explicades a l'hora d'anar a dormir. 

La narració introdueix subtilment altres elements interessants: un d'ells són títols clàssics de la literatura infantil (per si pica la curiositat i atreuen l'atenció dels lectors) i un altre és vocabulari (per a que es tingui present que en podem dir carta, però també missiva; senyoreta, però també damisel·la; ximple, però també estòlid. Per posar només tres exemples).

Una altra idea que m'ha semblat estimulant és la resposta que dona la bruixa quan la colla li demana ajuda. Ella els ajudarà en el que pugui, però els deixa clar que els problemes dels adults els han de resoldre els adults. És a dir, que les coses no s'arreglen per art de màgia sinó entomant-les. I trobo que aquesta és una actitud que cal tenir molt present per a la vida.

En definitiva, m'ha semblat una narració amena que transmet valors, idees i actituds de gran valor. Per a nens i nenes a partir de 8 anys.


dimarts, 4 de maig de 2021

Confinats, de Jordi Évole

 

Jordi Évole

Confinats (traducció de Mercè Ubach i Núria Garcia)

Barcelona: Columna Edicions, 2020 (Grup 62)

Col·lecció No Ficció Columna

288 pp.

ISBN: 978-84-66426-91-6

PVP: 16,90€

Jordi Évole (1974) practica un periodisme valent, fins i tot agosarat. Sempre busca aquells que creu tenen coses a dir i els planteja preguntes que podrien considerar-se compromeses. I se'n surt molt bé, ja sigui entrevistant a Nicolás Maduro, el Papa Francesc, José Ma Aznar o un Miguel Bosé negacionista amb la pandèmia.

El confinament a l'inici de la pandèmia el va enxampar com a tothom en aquest país, alterant plans de vida i adaptant-se al que comportava seguir endavant tancat a casa. Entre finals de març de 2020 i finals d'abril va adaptar el seu programa d'entrevistes a La Sexta (Lo de Évole) per a parlar de la pandèmia i de com afectava tota mena de ciutadans, de les seves emocions i també de les seves conviccions. És un recull periodístic de gran interès humà. 

Al llarg dels sis programes especials que va fer va entrevistar des de gent que feia front a la pandèmia des de la primera línia a personatges de certa rellevància pública en àmbits diversos. El conjunt té un interès indubtable, com a testimoni d'uns fets que van marcar un abans i un després però sobretot com a visió de la vida i del seu sentit. És un llibre que arriba al cor, curull d'emocions, que et fa reflexionar sobre els valors i les conviccions.

En conjunt el Jordi Évole ens ofereix una visió polièdrica de la societat, donant veu i valor a persones i feines sovint menystingudes. Recull el testimoni d'una dona de neteja, d'una camionera, d'un treballador del camp que recull la maduixa, d'una treballadora de residència,... Els dona visibilitat alhora que  denuncia les condicions en que que han de dur a terme el seu treball i reivindica la valoració de la seva tasca.

Reivindica també el valor de la cultura i va a buscar el testimoni de gent com la Sardà, el Joaquín Sabina, la Rosalia o el Juan Antonio Bayona. M'ha colpit la que va ser la darrera entrevista que va concedir la Rosa Ma Sardà poques setmanes abans de morir quan, entre d'altres, afirma que la mort no és més que una de les moltes conseqüències de viure. O saber que el coronavirus es va endur gent com l'Aute o en Benet i Jornet. O l'angoixa amb la que el jutge Baltasar Garzón va patir la malaltia. 

L'Évole treu pit amb l'entrevista que va aconseguir del Papa Francesc, però jo he gaudit més descobrint algú com l'ex-president de l'Uruguai Pepe Mújica i assaborint testimonis de regust popular, gent humil que són els que conformen la immensa majoria de la societat. 

Crec que el Jordi Évole també ens fa adonar que hi ha molt bona gent al món; gent que es preocupa dels altres, persones amb qualitat humana i sensibilitat social que volen ajudar en el que està a les seves mans. Gent a la que els devem que el món en que vivim sigui un lloc menys inhòspit. 

El 2020 és un any rellevant en la meva trajectòria personal. Crec que sempre el tindré associat a paraules com pandèmia i confinament. No sé si passats els anys recordarem el que hem viscut amb notícies de tota mena fins a la sacietat, però el que hem viscut ens ha ajudat a descobrir persones i les motivacions d'una poderosa humanitat. Aquest llibre n'és un testimoni fidel. 

dissabte, 1 de maig de 2021

LIJ - Què t'ha passat?, de Josep Gregori

Josep Gregori; Seta Gimeno (il·lustradora)

Què t'ha passat?

Barcelona: Animallibres, 2021

28 pp.

 ISBN: 978-84-18592-07-2

PVP: 15,95€

Què t'ha passat? és un àlbum il·lustrat que aborda de manera molt clara i entenedora el tema de l'assetjament escolar. I ho fa mostrant-nos situacions quotidianes que poden ser indicadors que alguna cosa anòmala està passant (un objecte "perdut", la motxilla o una peça de roba estripades,...), però també la reacció habitual per part dels afectats (de negativa i amagar la realitat amb petites mentides aparentment sense importància) i la que hauria de ser la reacció per part dels adults per a intervenir-hi i reconduir la situació (el diàleg i la reflexió amb tots els implicats). 

Perquè l'assetjament és una forma d'humiliació de la persona i una font d'angoixa que pot afectar el desenvolupament emocional de l'individu. I de vegades pot començar com un joc, però pot acabar tenint conseqüències dramàtiques que facin insuportable viure amb el patiment que provoca. 

I hem de comptar també amb les dificultats de l'afectat per denunciar i delatar als assetjadors, per la por a les represàlies i el temor a quedar fora d'un cercle social. 

Crec que és un àlbum útil, gairebé un llibre de coneixements, que permet parlar del tema i abordar la problemàtica que planteja. Per a pares, educadors i infants a partir de 5 anys. 

dimecres, 28 d’abril de 2021

La noia del vestit blau, de Laia Vilaseca

 Laia Vilaseca 

La noia del vestit blau

Barcelona: Rosa dels Vents (Penguin Random House Grupo Editorial), 2021

304 pp.

ISBN: 978-84-18033-36-0

PVP: 18,90€

La noia del vestit blau, novel·la de títol enigmàtic,  és una intriga detectivesca ambientada en un poblet berguedà als peus del Pedraforca. D'entrada ens trobem amb la profanació d'unes tombes i una protagonista, periodista d'investigació addicta a l'alcohol i els ansiolítics, antiga estiuejant des de la infantesa, i que arriba al poble amb la intenció de refer-se d'alguns assumptes de la seva vida no del tot reeixits. Arran de la profanació decideix investigar les raons i el que s'amaga darrere la mort d'aquesta noia, aparentment un suïcidi, que va trasbalsar la vida d'aquest poble trenta-sis anys enrere. I passaran moltes coses en pocs dies.

Ens movem en un entorn petit i tancat, on sota les bones aparences dels vilatans van apareixent punts foscos i motius de dubte. I aquest és un dels punts forts del llibre. Els motius de la intriga estan ben dosificats, progressen amb encert i atrapen des d'un primer moment. El conjunt es llegeix amb avidesa i sap mantenir viu l'interès per la trama. 

La noia del vestit blau va tenir una primera vida el 2017, autoeditada, en el món digital. Sembla que va funcionar força bé i aquesta circumstància li ha obert les portes a l'edició en paper. He llegit l'obra en format digital i he tingut una decepció amb el munt d'errades gramaticals i ortogràfiques que l'acompanyen i que no sé si hauran estat corregides abans de l'edició en paper. Fa la sensació d'una edició poc curosa, sense revisió i enllestida amb presses. Sempre he cregut que una obra, per damunt de tot, ha d'estar ben escrita i ha de ser respectuosa amb la llengua amb la que arriba als lectors. 

Al costat d'això trobem altres errors de coherència, com el que afecta al Pere, el metge; del que s'afirma que tenia trenta-un anys quan va certificar la mort de la noia vestida de blau i que havia atès l'Adrià, que en aquell moment en tenia disset, des que havia nascut. Costa imaginar un metge exercint des dels catorze anys. Per posar només un exemple. 

També resulta indigest quan l'autora vol fer una descripció de la natura que l'envolta i parla de les argelagues sense saber que les seves flors són grogues. Són coses, aquestes, que s'han de cuidar i que una bona revisió del text pot ajudar a resoldre. 

La noia del vestit blau, doncs, és una novel·la
atractiva i dinàmica, amb encerts, com el seu bon pols narratiu; però millorable en els petits detalls que no li resten, però, atractiu a l'hora de ser llegida.

dimecres, 21 d’abril de 2021

Rellotges de sol, de Sílvia Soler i Guasch

Sílvia Soler i Guasch

Rellotges de sol

Barcelona: Edicions 62, 2017

Col·lecció No ficció

272 pp.

ISBN: 978-84-66423-23-6

PVP: 17€

Malgrat tenir una consolidada trajectòria com a novel·lista només coneixia la Sílvia Soler pels seus articles setmanals a l'Ara. I n'era seguidor, perquè eren uns articles més aviat balsàmics, que parlaven de la vida d'una manera reposada, des de la quotidianitat; a partir d'una lectura, una observació, una trobada o una conversa. I és que quan obro un diari m'agrada trobar-hi aquestes columnes de periodisme literari que no estan condicionades per l'actualitat política sinó que són vivències personals, finestres obertes a la vida en el més ampli sentit de la paraula. 

A Rellotges de sol hi he trobat una sensibilitat propera a la meva, reflexions i pensaments que comparteixo, emocions i moments que també formen part de la meva vida. La seva és una prosa relaxant i relaxada que reivindica els detalls, les petites coses que defineixen els moments de felicitat quotidiana que formen part de les nostres vides. Ens parla de persones, sons, olors, colors; des d'una sensualitat encomanadissa que m'ha fet rememorar el que ella explicita. Recordo, per exemple, quan parla d'aquella llum de les darreres hores dels dies d'estiu, quan la platja recupera la calma i on he viscut hores de lectura plaent a la vora de les ones que moren a la sorra de la platja.

Les proses que conformen aquesta miscel·lània de la Sílvia Soler són retalls de vida que ens acosten al que és íntim i essencial; al que vius i al que t'emociona. En un dels escrits recorda el que deia l'inoblidable Carles Capdevila, quan deia que com més parles de tu, més parles dels altres. I és el que ella fa. Ens demostra que del relat de la vida senzilla, de la vida domèstica, d'allò que passa dins de les cases, es pot fer gran literatura. Aquí en teniu la prova.

diumenge, 4 d’abril de 2021

Terra Alta, de Javier Cercas

Javier Cercas

Terra Alta 

Barcelona: Planetadelibros, 2019

384 pp

ISBN: 978-84-08217-84-8

PVP: 21,90€ 

Guardo bones sensacions de Soldats de Salamina i Anatomía de un instante, els llibres de Javier Cercas que havia llegit abans de Terra Alta. M'agrada la seva prosa fluïda, precisa i atenta al detall; i malgrat els prejudicis de molts contra els Premis Planeta, he pensat que Terra Alta podria agradar-me. D'entrada m'atreu la comarca, un lloc preciós i tranquil on vaig passar uns dies magnífics recorrent-la, visitant els seus poblets, els escenaris de la batalla de l'Ebre i els paisatges que van enamorar Pablo Picasso. Té per escenari llocs que conec i als que m'agradaria tornar.

Terra Alta podria considerar-se una novel·la policíaca, un thriller sobre la investigació d'un assassinat escabrós; però crec que és molt més. Cercas ha creat un gran personatge en Melchor Marín, el mosso d'Esquadra que investiga el cas; un policia amb una infància i adolescència difícils i un passat fosc al marge de la llei, que té un peculiar sentit de la justícia i que l'autor lliga magistralment amb els tràgics successos que es van viure a Catalunya durant l'agost de 2017.

Les evolucions del personatge ens menen a reflexionar sobre els límits de la justícia, sobre fins a quin punt l'obsessió per a que cadascú tingui el que es mereix ens pot fer caure en la injustícia i l'arbitrarietat. Que en qüestions de justícia tan important és el fons (la raó) com les formes (el respecte a la llei). És el que li fa dir al sots-inspector Barrera: "La justícia absoluta pot ser la més absoluta de les injustícies". 

Una altra reflexió que m'ha interessat és la que fa referència a l'odi, fins a quin punt és un verí que malmet l'existència i fa impossible la felicitat. 

Els llibres i la literatura també tenen un paper important en aquesta novel·la. Hi ha llibres que deixen empremta, després dels quals res és ben bé el mateix; llibres als que tornem, que ens canvien la nostra visió de les coses. I al protagonista li passa això després d'haver llegit Els miserables de Victor Hugo ("Acabà el llibre commocionat, amb la certesa que ja no era la mateixa persona que començà a llegir-la i que ja mai més tornaria a ser-ho") i els llibres jugaran un paper determinant en la història d'amor que viurà. 

Per si això fos poc la memòria històrica jugarà també un paper determinant en el desenllaç de la història, fent-nos adonar que quan no es repara una injustícia l'odi acumulat buscarà el moment d'esclatar. 

El que us deia, molt més que una intriga policíaca; una novel·la trepidant que ens interroga sobre aspectes essencials de la vida i que ens atrapa des de la primera pàgina.

 

dimecres, 31 de març de 2021

LIJ - Sóc ferotge, d'Anya Damirón

Anya Damirón; Pablo Pino (il·lustrador)

Sóc ferotge

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 86

40 pp.

ISBN: 978-84-17599-84-3

PVP: 15,95€ 

Sóc ferotge és un magnífic àlbum il·lustrat que ens parla de l'acceptació d'un mateix però alhora de la superació personal; i de com són d'importants l'esforç i el suport dels altres per assolir els nostres objectius. I ho fa amb un plantejament força original, interactuant amb el lector i demanant-li una lectura creativa, proposant-li que utilitzi veus per interpretar els personatges, que assagi tons de veu per llegir les onomatopeies o que posi melodia i canti estrofes d'una cançó; convertint així la lectura en una experiència lúdica i creativa. 

En Milo, el protagonista d'aquest àlbum, és un petit llop que aspira a ser el que s'espera d'un animal com ell: fort, ràpid, ferotge i capaç de fer sentir el seu udol ben lluny. Aviat s'adona que dient que és ferotge no n'hi ha prou; que cal alguna cosa més. I és aquesta descoberta la que el transformarà i li permetrà assolir allò que desitja. 

El treball d'il·lustració és molt ric i ple de petits detalls que enriqueixen el contingut de la història i el plantejament de l'àlbum per a que la seva lectura sigui una experiència creativa el fan molt recomanable a partir de 4-5 anys. 

divendres, 26 de març de 2021

La cuinera dels senyors, d'Imma Cortina i Grau

Imma Cortina i Grau

La cuinera dels senyors

Berga: Edicions de l'Albí, 2019

Col·lecció Narrativa, 54

198 pp.

ISBN: 978-84-15269-76-2

PVP: 19€ 

Hi ha llibres que tenen una vida en l'àmbit local, que formen part d'allò que podríem anomenar literatura de proximitat o de kilòmetre 0; que compten amb la complicitat del públic local, que hi veu reflectit quelcom que li és proper. Acostumen a ser d'autors que no viuen professionalment de la seva passió i que l'han de comptabilitzar amb una altra professió. No dic això amb ànim de menystenir-los, sinó de donar-los un valor afegit car en ells convergeix l'esforç per a bastir una trajectòria literària i l'aposta d'editors valents i compromesos com el berguedà Jaume Huch, que donen sortida a una producció valuosa que trobaria difícil publicar-se en les editorials més grans i comercials. 

La cuinera dels senyors és una novel·la de caire costumista que ens trasllada a la Manresa d'un segle enrere. I aquest és potser un dels grans atractius del llibre, imaginar-te els desplaçaments dels personatges per carrers i places on passes habitualment. Situa l'acció en un dels pisos de la Casa Torrents (la Buresa), una de les joies del modernisme manresà; i aquesta circumstància permet a l'autora parlar de la migració del camp a la ciutat, de les diferències socials, de les condicions de vida de burgesos i obrers, de les diversions, les celebracions i problemes d'aquella època com el pistolerisme. Dona pinzellades de moltes coses, suposo que fruit del treball de documentació que ha dut a terme, però hi ha coses que t'arriben especialment, com el tracte cruel que rep el Joanet a l'escola per la seva discapacitat (i aquí es veu molt la sensibilitat com a mestra de l'autora) o la visió fins a cert punt idealitzada del món pagès en contraposició a la duresa, l'agressivitat i la violència de la vida urbana.

La cuinera dels senyors està narrada des del punt de vista de la Ma Dolors, la cuinera de la família d'aquest pis de la Buresa, que va anotant les seves vivències en una llibreta; i sí que hi passen coses: hi ha un suïcidi, personatges amb conflictes i patiments diversos...; però obeeixen més a estereotips, a uns patrons més o menys estandarditzats (el canonge, el coronel, el capità de la Guàrdia Civil, el notari, el metge,...) com a part d'un gran fresc per a reflectir l'època que com a personatges amb una profunditat, conflictes i matisos (potser amb l'excepció del metge) que facin avançar la trama. És potser més una novel·la de fets i espais que de personatges.

És de bon llegir, estructurada en capítols breus que baixen àvidament. Per a manresans i interessats en la història.

dilluns, 22 de març de 2021

LIJ - L'estrany cas del detectiu Arsène Lutin, de Francesc Puigpelat

Francesc Puigpelat

L'estrany cas del detectiu Arsène Lutin

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció L'isard, 26

232 pp.

ISBN: 978-84-18592-01-0 

PVP: 9,95€

L'estrany cas del detectiu Arsène Lutin és una entretinguda narració detectivesca que transcorre pels indrets més turístics de París durant un calorós mes d'agost i apta per al consum infantil. El punt de partida són les vacances d'una família benestant amb dos fills adolescents als que no els ve gaire de gust el pla de vacances dissenyat pels pares. I uns pares queixosos d'uns fills acomodaticis, massa ben acostumats, dels que tenen la sensació que si no se saben espavilar mai arribaran enlloc. Però passarà quelcom inesperat que posarà tothom a prova. 

Malgrat la ingenuïtat, el to bonhomiós i a estones humorístic, i la poca versemblança de la trama i de la veu de la narradora (no et creus que una noia de catorze anys pugui explicar la història com ho fa); es llegeix amb avidesa i interès, car compta amb enginyosos girs en el seu desenvolupament que sorprenen el lector per inesperats. 

Val a dir també que el desenllaç obre la porta a reflexionar sobre com eduquem els fills, sobre el que els exigim i el que els oferim, sobre el fet de voler que siguin millors que nosaltres en tots els aspectes.

Finalment voldria dir alguna cosa sobre el títol. Abans de començar el llibre em pensava que era un aprofitament conjuntural d'una exitosa sèrie televisiva sobre un famós lladre de guant blanc al que li havien canviat una lletra del seu cognom; però el desenvolupament de la novel·la desperta la curiositat per descobrir les autèntiques novel·les de Maurice Leblanc sobre el famós lladre Arsène Lupin i ens porta a reflexionar sobre el que és legal i el que és just. 

És d'aquells llibres que obren la porta a llegir-ne d'altres (siguin els de Maurice Leblanc o els de Conan Doyle), i això sempre és d'agrair. A partir de 9-10 anys.

dissabte, 20 de març de 2021

LIJ - Charles Darwin i l'evolució

Ian Graham; Annaliese Stoney (il·lustradora) 

Charles Darwin i l'evolució

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció Eureka! Biografies de ciència, 4

144 pp

ISBN: 978-84-17599-92-8

PVP: 11,95€ 

A Ada Lovelace i la informàtica ja vaig comentar els encerts de la col·lecció de biografies Eureka! d'Animallibres. Des d'aquest punt de vista, res de nou. El plantejament i organització del llibre són idèntics, fins i tot el nombre de pàgines.

En aquest nou lliurament el biografiat és Charles Darwin. A partir d'una conversa amb un dels seus fills rememora la seva vida i el relat se centra en l'expedició del vaixell Beagle resseguint les costes d'Amèrica del Sud al llarg de cinc anys, on Darwin va poder viatjar com a naturalista. I és que aquesta era la seva gran passió: observar roques, animals i plantes. Les seves anotacions i vivències són a la base de la teoria que va formular sobre l'evolució de les espècies, car creia que animals i plantes evolucionaven per adaptar-se millor a les exigències de l'entorn. Aquesta teoria, avui plenament acceptada i refrendada per la comunitat científica, va trobar dificultats en el seu moment per contradir els preceptes religiosos que afirmaven que totes les espècies eren tal com Déu les havia creat. Molts dels seus contemporanis no suportaven la idea que els humans poguéssim estar emparentats amb els simis. Això li va crear angoixes i temors d'enemistar-se amb coneguts i persones que apreciava. Finalment el llibre es va publicar i va poder gaudir d'acceptació i popularitat. Avui Charles Darwin està enterrat a l'Abadia de Westminster, un honor reservat als grans prohoms britànics. 

Voldria destacar un aspecte subliminal del llibre, i és el respecte que cal vetllar pels interessos que mostren els nens. Sembla que Darwin no va ser gaire bon estudiant. Li interessava el que li interessava. Primer anava per a ser metge com el pare, després per a capellà. I sembla que res d'això va reeixir. Finalment, poder-se embarcar a l'expedició del Beagle va ser determinant per al seu futur i la seva realització com a persona. 

Charles Darwin i l'evolució és una lectura tan amena i agradable com enriquidora, perquè ens fa conscients que el coneixement científic va fer un salt endavant amb els seus treballs, superant prejudicis, del que encara gaudim plenament a dia d'avui. 

divendres, 19 de març de 2021

El hombre que cambió su casa por un tulipán, de Fernando Trías de Bes

Fernando Trías de Bes

El hombre que cambió su casa por un tulipán

Barcelona: Editorial Booket / Temas de Hoy, 2010

272 pp.

ISBN: 978-84-84608-44-8 

PVP: 7,95€

De sempre he mantingut un interès sostingut per entendre les coses, saber per què passen. I mai he restat aliè a l'economia, conscient que allò que s'esdevé en aquest món té una repercussió directa en la meva vida. Segueixo amb interès les explicacions dels economistes mediàtics que apareixen pels mitjans (Niño Becerra, Sala Martín, Bernardos, Gay de Liébana,... ) per donar les seves explicacions i interpretacions sobre tot allò que s'esdevé. Tot plegat ha anat configurant en mi un pensament regit per la lògica i el sentit comú, ferm creient que la riquesa prové del treball i l'estalvi i la moderació en les ambicions i les necessitats; però he de reconèixer que darrerament em venç la perplexitat quan he de conviure amb les conseqüències de les polítiques monetaristes promogudes pels bancs centrals, que han generat situacions alienes a tota lògica. 
Em costa entendre, per posar només dos exemples, com pot ser que un banc prefereixi comprar deute d'estats sobre-endeutats amb interessos negatius abans que donar un crèdit a un particular; o com pot ser que productors de petroli arribessin a pagar no fa massa algú per a que s'endugués el petroli de les seves plantes. És el món al revés, però he de dir que sempre hi ha una explicació. 
La transformació de la banca comercial tradicional (la que captava estalvi a canvi d'una remuneració i donava crèdits a particulars i empreses) en una banca d'inversió, amb la creació de productes financers cada vegada més sofisticats i especulatius, ha transformat el món de les finances particulars i ha posat la llavor de les bombolles que es desenvolupen periòdicament. 
I aquí és on entra el llibre del Fernando Trías de Bes, que es va escriure després de l'esclat de la bombolla de les hipoteques subprime del 2008 en paral·lel a la immobiliària de l'Estat Espanyol, i que va amenaçar amb enfonsar el sistema financer mundial. Perquè de bombolles es veu que n'hi ha  hagut gairebé sempre, suposo que perquè la cobdícia i l'ambició formen part de la condició humana, i amb elles el desig d'enriquir-se de manera fàcil i ràpida i de no ser menys que els altres. I el que vol l'autor és explicar-nos les bombolles més grans de les que es té notícia (començant per la que va tenir lloc a Holanda al segle XVII i que dona títol al llibre i acabant en la de les hipoteques subprime nord-americanes) . En fa un recorregut àgil i amè perquè entenguem per què es formen, en base a què es desenvolupen i finalment punxen. 
La finalitat del llibre és clarament didàctica i orientada a la prevenció. En remarca el que hem d'aprendre de cada actor que intervé per a que en una situació així actuem sempre amb seny i cautela. Evitar-les és difícil, però sí que és possible evitar perdre-hi bous i esquelles. Creu que si som conscients dels errors que es cometen podrem evitar ensopegar de nou amb la mateixa pedra. 
Dit això crec que els economistes són més bons explicant un esdeveniment (perquè la seva ciència els proporciona poderoses eines d'anàlisi) i la seva casuística, que no pas preveient les coses, perquè com demostra l'autor a bastament en el seu llibre el comportament humà és sovint irracional. I això es veu en totes les bombolles que analitza. No tinc clar que després de la bombolla immobiliària i de les empreses puntocom (es van pagar animalades per les accions d'empreses que no facturaven, com el cas de Terra) de fa uns anys no tornem a caure en errors del passat. La història tendeix sovint a repetir-se. 
Crec que el llibre dona pautes sobre com evitar determinats errors, però bàsicament tot es redueix al més pur sentit comú (el menys comú dels sentits, com afirmen alguns): no entrar mai en un producte que no entenguis, no estirar més el braç que la màniga, millor menjar poc i pair bé,...; frases que tots hem escoltat més d'una vegada i que haurien de ser les que guiessin una vida assenyada des del punt de vista econòmic.
Acabo amb uns versos d'Antonio Machado que cita l'autor i que resumeixen un dels elements cabdals de la ciència econòmica:
"Sólo un necio confunde
valor con precio."
Queda tot dit.

dilluns, 15 de març de 2021

LIJ - GRÀCIES. Història d'un veïnat, de Rocio Bonilla

Rocio Bonilla

GRÀCIES. Història d'un veïnat 

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 91

40 pp.

ISBN: 978-84-18592-04-1

PVP: 15,95€

La nova proposta de Rocio Bonilla, GRÀCIES. Història d'un veïnat, és un deliciós àlbum il·lustrat que ens parla amb un punt d'humor de la incomunicació amb la que sovint convivim i de com aquesta alimenta els prejudicis i la desconfiança envers els altres.

Ens presenta un veïnat de diferents animalons on cadascú d'ells desconeix el que envolta el seu veí, fins que un esdeveniment inesperat els anirà posant en contacte i descobriran el que podran compartir i gaudir plegats. 

 

L'àlbum ens mostra amb senzillesa i encert que quan ens obrim als altres fem possible ajudar i ser ajudats; i que compartint ens ho podem passar més bé i ser més feliços. 

Per si tot això fos poc l'autora ha creat "El joc del veïnat", una versió del Joc de l'Oca on cada jugador podrà moure un dels personatges del conte amb l'objectiu de poder arribar primer al centre del tauler i compartir el veïnat. 

Resulta absolutament recomanable i dona molt de si: el podeu llegir, comentar, jugar i sobretot ...compartir! A partir de 4-5 anys.



Anatomia de les distàncies curtes, de Marta Orriols

Marta Orriols

Anatomia de les distàncies curtes

Barcelona: Edicions del Periscopi, 2016

Col·lecció Escafandre, 9

184 pp. 

ISBN: 978-84-944409-5-3

PVP: 17€ 

Vaig descobrir Marta Orriols (Sabadell, 1975) amb la seva primera novel·la, Aprendre a parlar amb les plantes, que vaig ressenyar en aquest mateix blog. I avui he anat enrere per a llegir-me aquest recull de contes, Anatomia de les distàncies curtes, amb el qual va debutar el 2016 en el món editorial.

Hi ha coses que m'agraden molt de com planteja i desenvolupa les històries la Marta Orriols. Intentaré explicar quines són i per què. D'entrada ens trobem amb dinou contes on els protagonistes mostren conflictes més o menys latents, moments de crisi que denoten un punt de frustració i d'insatisfacció en les seves vides, pulsions no resoltes que han anat creant un pòsit de fracàs vital. I tria situacions quotidianes, de les que podrien formar part de qualsevol de les nostres vides, per a fer-los esclatar.

D'altra banda són contes on s'insinua molt més del que es diu. I és el lector, el qui a partir de la pinzellada, s'imagina tot el que hi ha al darrera, el perquè d'aquella tensió o conflicte, en un exercici que em resulta molt enriquidor com a lector. Tens la sensació, però, que alguns d'aquells contes, desenvolupats, donarien per a una novel·la, però val a dir que com a contes funcionen fantàsticament bé. 

El recull ens ofereix un calidoscopi de la complexitat de la condició humana, històries on abunden situacions de solitud i incomunicació, d'expectatives frustrades que enfronten els protagonistes als abismes que dibuixa la seva existència. 

Potser no és una lectura optimista, però sí recomanable per a reflexionar sobre algunes de les contradiccions amb les quals convivim dia a dia.


dimarts, 9 de març de 2021

LIJ - Ada Lovelace i la informàtica

 

Roger Canavan; Annalise Stoney (il·lustradora)

Ada Lovelace i la informàtica

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció Eureka!, 3

144 pp

ISBN: 978-84-17599-88-1

PVP: 11,95€

No sé si mai us heu plantejat com han de ser les biografies que també puguin llegir i engrescar els nens i les nenes. La col·lecció Eureka! Biografies de ciència d'Animallibres us ofereix una proposta d'allò més atractiva. Són llibres amb un cos de lletra generós, il·lustrats, que inclouen requadres de resum i amb informacions que permeten contextualitzar aspectes de la vida dels biografiats, tires còmiques,... Tot d'elements per a facilitar la lectura i poder-la contextualitzar adequadament.

Endinsar-se en la vida dels altres sempre té quelcom d'apassionant que et desperta la llavor de la curiositat, sobretot quan tens un interès en allò que van viure i fer.

Ada Lovelace (1815-1852), de qui jo desconeixia l'existència fins a la lectura d'aquest llibre, va ser una estudiosa de les matemàtiques i del funcionament de les màquines. Tenia una salut fràgil i provenia d'una família rica, que li va proporcionar formació a casa (en aquella època les dones no tenien reconegut l'accés a la universitat) amb gent de prestigi. 

Resulta que va tenir la intuïció de crear un llenguatge que poguessin entendre les màquines (a través d'un sistema de targetes perforades); les beceroles dels ordinadors que disposem avui dia. I va ser la inspiradora dels algoritmes que avui regeixen les nostres vides. No és poc.

A través del relat de la seva vida anem descobrint sobre què va estar estudiant, les persones amb les quals es va relacionar i també la lluita contra l'estigmatització i els prejudicis de l'època pel fet de ser dona. Tenim, per tant, que en el seu cas convergeixen la reivindicació de l'aportació científica i la de gènere.

El temps li ha fet justícia. No us he volgut dir fins ara que el seu pare era el poeta Lord Byron, perquè el seu prestigi no li ve per ser filla de sinó per mèrits propis. Avui, el 2021, el llenguatge informàtic utilitzat pel Departament de Defensa dels Estats Units s'anomena Ada. I, des de 2009, el segon dimarts de cada octubre se celebra el dia d'Ada Lovelace per commemorar no només les seves aportacions sinó el de totes les dones que han contribuït al progrés de les ciències i les matemàtiques. 

Us espera una lectura amena i d'allò més enriquidora.

dilluns, 8 de març de 2021

LIJ - La Paula i el colibrí, de Muriel Villanueva

Muriel Villanueva; Albert Asensio (il·lustrador)

La Paula i el colibrí

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció La formiga blanca, 111

64 pp.

ISBN: 978-84-17599-95-9

PVP: 8,61€ 

La Paula i el colibrí és una sensible narració que permet abordar les emocions d'aquells infants que se senten prínceps destronats amb l'arribada d'un germanet, quan s'adonen que el petit acapara les atencions dels pares. 

Es tracta, doncs, de treballar l'acceptació de la nova realitat per a que no sigui viscuda com una pèrdua o un rebuig, sinó com quelcom que caldrà compartir i que haurà de deixar de ser exclusiu. 

La narració utilitza metafòricament la relació de la Paula amb el colibrí per a dibuixar paral·lelismes en la relació de la Paula amb els seus pares. El colibrí li diu que ell de vegades troba el nèctar amargant, però que insisteix fins que troba la dolçor; o que ha de volar enrere per agafar embranzida i anar a una altra flor. No us descobriré com aplica la Paula les ensenyances del colibrí, però sí que finalment acabarà descobrint que ella, en un temps, va estar en la situació del seu germà i que hi ha uns afectes i unes atencions que són propis d'una determinada època de les nostres vides. 

Em sembla una lectura adequada per a nens i nenes a partir de 6-7 anys i útil per abordar les emocions de les que hem parlat tant en l'àmbit escolar com familiar.

diumenge, 7 de març de 2021

La clau de vidre, de Dashiell Hammett

Dashiell Hammett

La clau de vidre (traducció de Rafael Tasis)

Barcelona: Edicions 62, 1981

Seleccions de La Cua de Palla, 1

196 pp.

ISBN: 84-297-1701-3

Hi ha col·leccions de llibres que són més conegudes i famoses que els títols que van publicar. I és perquè van aconseguir identificar un disseny amb un contingut genuí. Molts lectors encara deuen recordar les cobertes rosades de La Sonrisa Vertical, referent durant una època de la literatura eròtica o les cobertes grogues amb una fotografia negra i groga de La Cua de Palla en novel·la negra. Identificaves col·lecció i contingut.

La Cua de Palla va arribar per a omplir un buit en català de novel·la negra. Calia normalitzar moltes coses i una d'elles era aquesta. Corrien els anys seixanta del segle passat i donava les seves primeres passes amb molta empenta una editorial que es va posar el nom de l'any en que va començar. La col·lecció va néixer de l'activisme i compromís amb la llengua i de la tenacitat de gent com el Manuel de Pedrolo i els molts escriptors que van col·laborar en traduccions. Majoritàriament va publicar literatura negra nord-americana, autors que han esdevingut clàssics del gènere com James M. Cain, Raymond Chandler, Ross McDonald, Jim Thompson o Dashiell Hammett, considerat un dels creadors del gènere.

Són edicions humils, amb una enquadernació que encara resisteix passats més de trenta anys; de paper bast,  que tot i esgrogueït i amb una tipografia de lletra de mida reduïda, encara es deixa llegir. Les típiques edicions de quiosc, de regust popular, però que havies de comprar a les llibreries. En l'edició que he tingut a les mans m'ha fet gràcia descobrir el preu escrit amb llapis: 350 pessetes de l'època.

Venia de llegir novel·la negra d'autors escandinaus i he notat el canvi. En aquest lliurament ens trobem amb un detectiu, en Ned Beaumont, que ha d'investigar l'assassinat del fill d'un senador del que és sospitós un amic seu. És una trama detectivesca en un text que no fa concessions a la retòrica, narrat des de fora, per una veu externa, sense introspecció, on passen coses constantment, hi ha molts diàlegs i freqüents canvis d'escenari. Tot plegat dota a la narració de molta agilitat i en fa una lectura amena on no falten encertats girs que mantenen la tensió de la intriga fins al final. 

És una novel·la on, més enllà de les actuacions dels gàngsters i les imatges de criminalitat, no hi falta també la crítica social; on s'apunta que poders com el polític, la premsa o la policia es mouen per interessos i sovint s'allunyen de l'exemplaritat. Res de nou malgrat el pas del temps.

Trobo que la traducció grinyola, amb frases que resulten artificioses i poc creïbles, allunyades de com ho expressaríem avui en dia. Però és un problema de registre, fruit d'una època en que el català no estava normalitzat ni de bon tros i lluitava per trobar un registre sobretot normatiu (el traductor, Rafael Tasis, va morir el 1966), però que no podia reflectir el parlar del carrer perquè no existien els referents que el poguessin fer versemblant. Tot i així he de dir que la traducció no es fa feixuga i manté l'agilitat en tot moment. No estaria de més, potser, revisar o plantejar-se fer noves traduccions d'aquestes obres, per fer-les més atractives i llegidores per als lectors del segle XXI. Aquí ho deixo. 

En definitiva, m'ha semblat un entreteniment prou digne d'una obra i un autor d'una altra època, però que ja han esdevingut clàssics i mantenen vius elements d'interès. I és que la literatura de gènere, si està ben escrita, és de les que proporciona més i millors satisfaccions als lectors.

dimarts, 2 de març de 2021

El infinito en un junco, d'Irene Vallejo

Irene Vallejo

El infinito en un junco

Madrid: Ediciones Siruela; 2019, 2020 

Biblioteca de ensayo 105 (Serie Mayor)

452 pp.

ISBN: 978-84-17860-79-0

PVP: 24,95€

Sempre m'he sentit atret pels llibres que parlen de llibres; o per aquells llibres, de la mena que siguin, que tenen els llibres o les biblioteques com a protagonistes o elements centrals del seu contingut. Potser perquè els llibres formen part íntima del que sóc, perquè m'han acompanyat al llarg del meu itinerari vital, perquè els he dut a tot arreu, o perquè m'han ajudat a fer-me preguntes i també a trobar algunes respostes. Sigui pel motiu que sigui, se m'han fet imprescindibles i no sabria viure sense ells. 

El infinito en un junco és un dels fenòmens editorials d'aquests darrers anys. I sorprèn que aquest assaig tan ben documentat com ben escrit, que ens parla de l'origen dels llibres, del paper que han jugat i de les ambicions que han mogut hagi tingut un èxit tan inesperat. I diria que és perquè ens connecta amb quelcom que forma part íntimament de nosaltres. 

Irene Vallejo ens ofereix un viatge a l'origen de les paraules, dels llibres i les biblioteques; a aquell moment màgic en que l'oralitat deixa pas progressivament a l'escriptura i a tot el que ha vingut després.

Ens parla amb admiració de la cultura hel·lenística i d'aquell somni globalitzador que va representar la biblioteca d'Alexandria. I vas descobrint un cordó umbilical que t'uneix amb aquell món i aquella cultura. La cultura hel·lenística és el bressol de la nostra cultura i quan llegeixes aquest assaig vas prenent consciència que tot és allí, que som el fruit de vint-i-cinc o trenta segles d'evolució del que allí es va anar gestant. Reconec que la lectura d'aquest llibre m'ha renovat la mirada, ara més encuriosida i il·lusionada, sobre els exemplars de la Bernat Metge que reposen sobre uns dels prestatges de la meva biblioteca. Perquè si una cosa li he d'agrair a l'autora és que aconsegueix crear un vincle de complicitat entusiasta amb el lector des de les primeres pàgines. Un lector que s'endevina lletraferit, amant dels llibres i les paraules i que comparteix engrescat les descobertes àmpliament documentades de l'autora. 

Resulta també destacable que es connecti aquest estudi més aviat antropològic amb fets actuals i fenòmens contemporanis, perquè et fa adonar que res és casual o apareix per art de màgia, que la història tendeix a repetir-se i que hi ha coses que són intrínsecament humanes. 

Voldria comentar el títol. En un moment de l'assaig reflexiona sobre els títols (que inicialment no tenien el valor que els donem ara) i parla de títols descriptius, enigmàtics, poètics, irònics, sorprenents,... El infinito en un junco em sembla una encertada barreja de títol enigmàtic altament suggeridor i títol que utilitza una metàfora que ens transmet el llegat del llibre des dels seus orígens com a punt de trobada infinit entre generacions i cultures. Un bon títol, sens dubte.

L'he llegit amb interès, fins i tot amb fruïció; m'ha renovat l'interès pel món grecollatí i m'ha generat noves incorporacions a la meva llista de lectures pendents. Espero ser-hi a temps. 


dilluns, 15 de febrer de 2021

LIJ - El lloc màgic, de Chris Wormell

Chris Wormell

El lloc màgic (traducció de Yannick Garcia)

Barcelona: Animallibres, 2020

Col·lecció L'Arca, 2

296 pp.

ISBN: 978-84- 17599-66-9

PVP: 13,95€

La Clementina és una nena  d'aproximadament deu anys que sempre ha viscut tancada en el pis d'uns suposats tiets en unes condicions d'esclavatge gairebé infrahumanes. Només compta amb la companyia d'un gat blanc anomenat Gilbert. El món exterior li és totalment desconegut i somia en allò que veu reflectit a través del forat de la xemeneia de la llar de foc que hi ha al soterrani on passa moltes hores tancada, el que ella anomena El lloc màgic. 

No hi ha concrecions sobre el lloc físic i el moment històric on passa la història. Podem pensar en una ciutat britànica de finals del segle XIX dominada per la grisor de la boira i el sutge de la combustió del carbó. Recorden pàgines de Dickens.

Chris Wormell (1955) ha debutat per la porta gran com a novel·lista amb aquest títol després de molts anys de treballar com a artista en el sector editorial i el món de la publicitat. I val a dir que ho ha fet amb gran encert. Les seves il·lustracions dialoguen permanentment amb el lector i formen part en perfecta sincronia del text. Esdevenen un element narratiu potent, plenes de detall i expressivitat. 

Al llarg de les seves pàgines assistim als patiments de la protagonista pel maltracte que pateix, a la seva lluita per fugir d'aquell infern. És brutal el retrat dels tiets, mesquins fins a l'esperpent. I aquí és on em recorda les pàgines menys complaents amb el món adult de Roald Dalh.

No revelaré les sorpreses finals que ens depara el relat; però sí que voldria dir que manté la tensió i l'interès del lector en tot moment. Llegir-lo i gaudir-lo ha estat una autèntica sorpresa per a mi i el fa una lectura adient per a nens i nenes a partir de 9-10 anys.

dissabte, 13 de febrer de 2021

LIJ - Sadako i les mil grues de paper, d'Eleanor Coerr

Eleanor Coerr; Eva Sánchez (il·lustradora)

Sadako i les mil grues de paper (traducció d'Albert Nolla)

Barcelona: Animallibres, 2020

Col·lecció L'Arca; 3

80 pp

ISBN: 978-84-17599-82-9

PVP: 11,95€

Sadako i les mil grues de paper (1977), publicat a la col·leció L'Arca (nº 3) d'Animallibres,  és un llibre preciós per tot el que transmet. Narra la història de la Sadako Sasaki, una nena que va veure truncades totes les seves expectatives quan li van diagnosticar una leucèmia com a conseqüència de les radiacions de la bomba que es va llençar sobre Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial. 

El relat traspua emotivitat, perquè suma la seva lluita (que enllaça amb una llegenda japonesa segons la qual si aconsegueixes fer mil grues de papiroflèxia se't concedirà un desig. I és el que ella intenta, fer aquestes mil grues per a recuperar la salut; d'aquí el títol del llibre), la calidesa del suport afectiu que rep per part de la seva família i també de la infermera que l'atén a l'hospital i finalment la tristor que embolcalla el relat quan s'imposa l'inevitable desenllaç que l'espera. 

És una història que hauria de permetre parlar de les guerres i del rastre de destrucció, dolor i pèrdua que deixen. Perquè, en el fons, la història de la Sadako, com tantes d'altres, és un al·legat a favor de la pau.


Val molt la pena l'Epíleg que tanca el llibre on, entre d'altres, se'ns diu el següent: "...Els seus amics van començar a somiar amb la idea de dedicar un monument a la Sadako i a tots els infants que havien mort a causa de la bomba atòmica. Joves de tot el país van ajudar a recaptar diners per al projecte. I, finalment, el seu somni es va fer realitat. L'any 1958 es va inaugurar una estàtua al Parc de la Pau d'Hiroshima. La Sadako està plantada al capdamunt d'una muntanya de granit que simbolitza el paradís, aguantant una grua daurada amb els braços estirats. En honor seu es va crear un Club de Grues de Paper. Els membres del club encara deixen milers de grues de paper al peu de l'estàtua de la Sadako cada 6 d'agost (aniversari del llançament de la bomba), el Dia de la Pau. El desig que demanen està gravat a la base de l'estàtua: Aquest és el nostre clam, aquesta és la nostra pregària, que es faci la pau al món".

Val molt la pena que es conegui la història de la Sadako Sasaki en l'emotiu relat que va escriure l'Eleanor Coerr. A partir de 10-11 anys.


divendres, 12 de febrer de 2021

LIJ - Viatge al país dels arbres, de J.M.G. Le Clézio

 


J.M.G. Le Clézio; Henri Galeron (il·lustracions)

Viatge al país dels arbres (traducció de Jordi Martín Lloret)

Barcelona: Animalibres, 2020

Col·lecció L'Arca; 1

40 pp.

ISBN: 978-84-17599-72-0 

PVP: 11,95€ 

D'entrada voldria dir que aprecio molt la valentia i l'esforç que hi ha darrera una iniciativa editorial com la col·lecció L'Arca, que s'estrena precisament amb aquest títol i que pretén recuperar títols de qualitat literària per a nois i noies, però que també ho són per a qualsevol lector inquiet que sàpigui apreciar els bons llibres. 

Viatge al país dels arbres m'ha semblat una petita joia que fa arrencar amb força aquesta col·lecció i que em farà esperar amb delit els propers llançaments. Perquè es tracta d'una breu i poètica narració de rerefons ecologista que el Premi Nobel de Literatura 2008 Le Clézio va escriure trenta anys enrere quan l'escalfament global i el canvi climàtic no acaparaven els titulars com ho fan avui dia. 

Es tracta d'un text tan hipnòtic i atractiu com difícil de definir, que ens parla de relacionar-nos respectuosament amb la natura, de saber-la escoltar i gaudir.

He passat una magnífica estona llegint el text i gaudint de les artístiques i imaginatives il·lustracions d'Henri Galeron, perfectament integrades en la història i que estan a la mateixa alçada de la qualitat del text.

En definitiva, una petita joia absolutament recomanable per a tothom (especialment a partir de 10 anys), que també va acompanyada d'una proposta d'activitats per a treballar-lo en l'entorn escolar.

LIJ - Diari d'una sonada

Amèlia Mora Sanromà; Allan Rabelo (il·lustrador) 

Diari d'una sonada (Diario de una chiflada, traducció d'Aurèlia Manils)

Barcelona: Animallibres, 2020

Col·lecció Zebra

144 pp.

ISBN: 978-84-17599-62-1

PVP: 11,95€

Diari d'una sonada és d'aquells llibres que busquen la identificació amb un hipotètic lector adolescent. L'Ada és una noia que comença l'institut i reflecteix l'habitual desconcert i la inestabilitat emocional d'una incipient adolescència que s'obre al món: enamoraments, alts i baixos emocionals, inseguretat, baixa autoestima, incomprensió, rivalitats,... Res que no sigui conegut, però tractat amb humor i sense caure en la temptació de ridiculitzar els pares, que aquí apareixen com a  comprensius i amb ganes d'aconsellar bé. 

El relat transmet optimisme i esperança: quan es perd una amiga se'n troben d'altres; quan ets víctima de la dissort i l'assetjament acaben triomfant la veritat i la justícia; quan creus que no vals per res i que les coses mai et surten acabes trobant l'oportunitat de ser valorada pels altres; quan la timidesa et bloqueja acabes podent expressar el que sents,...

El text és àgil i de fàcil lectura i l'editorial ofereix un recull d'activitats digitals en pdf que sota l'epígraf de Lectura activa permet el treball escolar del llibre i que trobareu en la fitxa bibliogràfica de l'editorial que s'enllaça al seu títol. 

Sense sorprendre per la seva originalitat ni per la seva temàtica resulta digne i aprofitable per a nois i noies a partir de 10-11 anys.

dimarts, 9 de febrer de 2021

LIJ - A vegades la mare té el cap ple de trons

 


Beatriz Taboada Díez; Daniel Iglesias Padrón
(il·lustrador)

A vegades la mare té el cap ple de trons (traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallès)

Barcelona: Animallibres, 2020

Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 85

24 pp

ISBN: 978-84-17599-85-0

PVP: 15,95€ 

A vegades la mare té el cap ple de trons és un deliciós àlbum il·lustrat que d'una forma fins a cert punt poètica i amb un toc d'humor tracta el tema de les emocions. 

Permet la identificació i la conceptualització dels estats d'ànim (què vol dir que la mare té núvols al cap? que vol dir que té té pluja o l'arc de Sant Martí?), l'anàlisi de les causes (per què té el cap ple de trons?, per què té estrelles?), poder-nos identificar amb cadascun d'aquests estats d'ànim i poder parlar del que ens agrada fer i ens desagrada fer en aquests moments.

Dona eines per a que es pugui dir "estic atabalat, trist, content, preocupat,...", "perquè....", " m'agradaria...",... En definitiva, assumir amb naturalitat i empatia el que ens passa i sentim i actuar en conseqüència; perquè forma part de la condició humana. 

El plantejament de l'àlbum crida a dialogar amb el text i el converteix en una eina valuosa tant a l'escola com en l'entorn familiar.

Resulta altament recomanable per a pares i educadors i infants a partir de 4-5 anys.

 

dilluns, 8 de febrer de 2021

LIJ - Monstre Verd

Canizales (text i il·lustracions) 

Monstre Verd (traducció de Teresa Broseta) 

Barcelona: Animallibres, 2020

Col·lecció La biblioteca dels ratolins, 85

34 pp. 

ISBN: 978-84-17599-89-8

PVP: 15,95€

Les evidències del canvi climàtic i els danys que s'estan causant als ecosistemes, cada cop més fràgils, estan desvetllant la consciència ecològica de la ciutadania a marxes forçades. Ha esdevingut urgent actuar amb contundència per evitar un deteriorament irreversible del planeta. Ens hi va la salut i la vida. 

A les escoles, des de fa anys, amb la col·laboració d'Ajuntaments i poders públics, treballem el reciclatge i la reducció de residus sota la directriu de les tres R (Reciclar, Reutilitzar i Reduir). Diria que els alumnes ho tenen clar. Una altra cosa és que de vegades la mandra o uns models familiars deficients no tradueixin en comportaments actius els coneixements. 

Monstre Verd va en aquesta línia. Es tracta d'un àlbum il·lustrat que funciona com a llibre de coneixements; que no només dóna idees sinó que interacciona amb els infants per a que reflexionin sobre els seus comportaments i els estimula per a que facin propostes. 

Compta amb el simpàtic protagonisme de Monstre Verd, un personatge que s'engreixa quan s'omple de brossa i minva quan se li treu i és tractada com cal. El premi a fer les coses bé és la vida que la natura ens retorna. Són idees simples, força sabudes, però tractades amb eficàcia. 

Resulta un àlbum ben útil per a tractar aquestes qüestions en l'entorn escolar a partir de 4 anys.