La cuinera dels senyors, d'Imma Cortina i Grau

Imma Cortina i Grau

La cuinera dels senyors

Berga: Edicions de l'Albí, 2019

Col·lecció Narrativa, 54

198 pp.

ISBN: 978-84-15269-76-2

PVP: 19€ 

Hi ha llibres que tenen una vida en l'àmbit local, que formen part d'allò que podríem anomenar literatura de proximitat o de kilòmetre 0; que compten amb la complicitat del públic local, que hi veu reflectit quelcom que li és proper. Acostumen a ser d'autors que no viuen professionalment de la seva passió i que l'han de comptabilitzar amb una altra professió. No dic això amb ànim de menystenir-los, sinó de donar-los un valor afegit car en ells convergeix l'esforç per a bastir una trajectòria literària i l'aposta d'editors valents i compromesos com el berguedà Jaume Huch, que donen sortida a una producció valuosa que trobaria difícil publicar-se en les editorials més grans i comercials. 

La cuinera dels senyors és una novel·la de caire costumista que ens trasllada a la Manresa d'un segle enrere. I aquest és potser un dels grans atractius del llibre, imaginar-te els desplaçaments dels personatges per carrers i places on passes habitualment. Situa l'acció en un dels pisos de la Casa Torrents (la Buresa), una de les joies del modernisme manresà; i aquesta circumstància permet a l'autora parlar de la migració del camp a la ciutat, de les diferències socials, de les condicions de vida de burgesos i obrers, de les diversions, les celebracions i problemes d'aquella època com el pistolerisme. Dona pinzellades de moltes coses, suposo que fruit del treball de documentació que ha dut a terme, però hi ha coses que t'arriben especialment, com el tracte cruel que rep el Joanet a l'escola per la seva discapacitat (i aquí es veu molt la sensibilitat com a mestra de l'autora) o la visió fins a cert punt idealitzada del món pagès en contraposició a la duresa, l'agressivitat i la violència de la vida urbana.

La cuinera dels senyors està narrada des del punt de vista de la Ma Dolors, la cuinera de la família d'aquest pis de la Buresa, que va anotant les seves vivències en una llibreta; i sí que hi passen coses: hi ha un suïcidi, personatges amb conflictes i patiments diversos...; però obeeixen més a estereotips, a uns patrons més o menys estandarditzats (el canonge, el coronel, el capità de la Guàrdia Civil, el notari, el metge,...) com a part d'un gran fresc per a reflectir l'època que com a personatges amb una profunditat, conflictes i matisos (potser amb l'excepció del metge) que facin avançar la trama. És potser més una novel·la de fets i espais que de personatges.

És de bon llegir, estructurada en capítols breus que baixen àvidament. Per a manresans i interessats en la història.