El professor, de Frank McCourt

Frank McCourt
El professor
Alzira: Eds. Bromera, 2006

Col·lecció L'Eclèctica, 125

320 pp.
ISBN: 9788498240863

PVP: 10,95€

A El professor Frank McCourt (1930-2009) aplega un recull d'anècdotes al llarg de més de trenta anys de professió on hi veiem reflectit el dia a dia d'un professor d'institut. Ens separen molts anys i la distància del lloc, però el llibre és ple d'escenaris comuns i sensacions de les que cap docent resta aliè: la necessitat de captar l'atenció dels alumnes i motivar-los, de connectar amb ells, de fer valer l'autoritat, els dubtes que sorgeixen sobre la teva feina, l'art d'improvisar i arriscar-se, la recerca constant del que funciona amb un grup d'alumnes, el domini de les situacions que es donen en una aula,... Podríem seguir. És un llibre que resulta proper al que ens dediquem o ens hem dedicat a la docència, fet amb una certa complicitat i que té molt d'homenatge a la professió.

Hi descobrim que amb la pràctica docent evolucionem com a mestres però sobretot com a persones. Que l'ensenyament té molt de repte i recerca constant. És una activitat que et posa a prova dia rere dia i el contacte amb els alumnes et proporciona una vivència de la que t'enriqueixes professional i humanament.
En Frank McCourt aconsegueix una narració planera i emotiva que connecta fàcilment amb el lector i que resulta altament recomanable per a docents de tota mena i per a tothom.

LIJ - El somni d'en Blai, de Rafael Nadal

Rafael Nadal; Valentí Gubianas (il·lustrador)

El somni d'en Blai
Barcelona: Edicions 62 - Estrella Polar, 2020
Col·lecció Primers lectors
64 pp.
ISBN: 978-84-18134-40-1
PVP: 11,95€

El somni d'en Blai és un d'aquells llibres que volen sensibilitzar els lectors sobre una de les moltes realitats que formen part de la vida; en aquest cas el dels infants malalts.
El Blai és un nen que no ha anat mai a escola degut a la fibrosi quística que pateix. La seva vida pateix moltes limitacions, però no el limita per a rebre l'afecte, la comprensió i la solidaritat dels altres.
I sobre això va El somni d'en Blai, sobre com l'acullen els companys de l'escola, sobre com l'arriben a comprendre, sobre com mobilitzen les seves energies i la seva creativitat per a mostrar-li el seu afecte i la seva solidaritat.

Compartir l'aula i el dia a dia amb algú com en Blai és una gran lliçó de vida per als seus companys, que els enriqueix humanament i els acosta a les complexitats de la vida humana. No serem una societat millor si no som capaços de treballar per aconseguir que cadascú, sigui com sigui i tingui el que tingui, pugui trobar el seu lloc a la societat i tenir els mateixos drets i oportunitats que la resta.
Des de la seva ingenuïtat El somni d'en Blai és una història plena de tendresa i bones intencions, amb reminiscències de El zoo d'en Pitus (esmentada en un moment de la narració), que ens ofereix un exemple de fins on pot arribar la solidaritat humana.

Compta, a més a més, amb l'atractiu treball d'il·lustració de Valentí Gubianas.
L' autor, que crec ha debutat en el món de la LIJ amb aquest títol, escrit a instàncies dels pares del Blai, ha donat els beneficis d’aquest llibre a l’Associació Catalana de Fibrosi Quística i a la Unitat de Fibrosi Quística de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.

Per a nens i nenes a partir de 6-7 anys i per a tothom.

LIJ - La venjança del professor de matemàtiques, de Jordi Sierra i Fabra

Jordi Sierra i Fabra; Luïsot (il·lustrador)
La venjança del professor de matemàtiques (L4 v3nj4nç4 d3l pr0f3ss0r d3 m4t3m4t1qu3s)
Barcelona: Editorial Barcanova, 2018
Col·lecció Antaviana Nova, 199
155 pp.
ISBN: 978-84-489-4601-2
P.V.P.: 9,90€

Jordi Sierra i Fabra (1947) és un prolífic escriptor que ha conreat tota mena de gèneres. Escriptor d'ofici, és autor d'una extensíssima obra, sobretot en l'àmbit de la LIJ. Té habilitat per a desenvolupar històries, que sap fer progressar, enganxen i es llegeixen amb avidesa.

La venjança del professor de matemàtiques ve a ser com una continuació de L'assassinat del professor de matemàtiques, publicat el 2007, tot i que amb un protagonista diferent. Està protagonitzada pel professor DOS (Donat Oms Salvador), un estricte i temut mestre a punt de jubilar-se que està obsedit a fer pensar els seus alumnes i a fer valer la seva assignatura.

Dissortadament serà víctima d'una broma més aviat pesada que no anava dirigida contra ell, però la conseqüència serà que "castigarà" els alumnes enxampats arran de la broma per a que superin una sèrie de proves (matemàtiques) a casa seva, una mena de escape-room matemàtica. Si les superen podran aprovar l'assignatura.

Ja veieu que la trama no brilla per la seva originalitat ni per la seva versemblança. Ni tampoc per la profunditat dels personatges. Tot és força esquemàtic i superficial.

Però és l'excusa perfecta per a integrar a la trama enigmes, jocs visuals i curiositats matemàtiques diverses, que els lectors podran intentar resoldre alhora que els seus protagonistes. És un text que interacciona constantment amb el lector, que el convida a posar a prova el seu enginy i la seva astúcia. I aquest és potser un dels seus actius.

D'altra banda, el llenguatge és planer i molt accessible; i l'ofici de l'autor fa que resulti amè i es consumeixi àvidament.

Si us agraden... 

els passatemps, 

els jocs d'enginy,

els enigmes,

les curiositats matemàtiques...

... aquest pot ser el vostre llibre. 

A partir de 10-11 anys.

El libro rojo del cole

Soren Hansen i Jesper Jensen
El libro rojo del cole
(il·lustracions de Romeu per a l'edició espanyola)

Hi ha llibres als que t'hi atanses per curiositat, però veure si han envellit o caducat del tot; o bé encara conserven certa vigència. I t'adones que els llibres són sobretot fruit de l'època en que van ser escrits. Escrius allò en un moment donat perquè tens necessitat de dir una sèrie de coses. I et condiciona la realitat social. Recordeu el maig francès del 68, la primavera de Praga del mateix any o el moviment hippy.
La segona meitat dels seixanta van ser anys de revolta i de necessitat de canvi, d'insatisfacció amb les estructures de poder que hi havia, de recerca d'alternatives.
Es creia que si es canviava l'escola des d'una òptica progressista es podria canviar la societat. I amb aquestes perspectives es va publicar El libro rojo del cole. És un llibre que crida a l'acció, a qüestionar-se les coses, i que s'adreça directament als alumnes. Els planteja demanar explicacions de les coses, queixar-se, organitzar protestes, exigir drets,... I que té un punt de provocació contra l'ordre establert molt en consonància amb el tarannà de l'època.

Veníem d'una escola autoritària i classista que transmetia els valors d'una societat conservadora i retrògrada i el que fa el llibre és criticar el sistema educatiu d'aquells anys i oferir solucions per a que els alumnes es plantegin qüestions, s'organitzin i puguin ser motor de canvi. I parla també de coses que l'escola d'aquells anys obviava, com la sexualitat i les drogues.
A Espanya es va publicar el 1979 (La primera edició danesa és del 1969 i a partir d'aquí cada país adaptava el contingut i anava fent les seves pròpies edicions). Fa gairebé quaranta anys. I d'ençà ha plogut molt. Avui tenim una escola de gestió més democràtica, integradora, respectuosa amb els drets de les persones i on hi ha un viu debat sobre el que s'ensenya i el com a partir de tenir més clar el per a què. L'ensenyament s'ha fet més competencial i motivador, parteix més dels interessos dels alumnes i es dóna més valor al procés maduratiu personal que comporta per a l'alumne. 
Els canvis de vegades són petits i es perllonguen en el temps, però van arribant perquè reflecteixen també els canvis i l'evolució de les societats. 

El libro rojo del cole queda avui com una curiositat antropològica, però serveix també per a constatar l'evolució que ha fet l'escola al llarg dels darrers quaranta anys. 

LIJ - Quin temps farà demà?

Teresa Brosera i Jordi Playà; Javier Lacasta (il·)
(Adaptació de Tina Vallès)
Quin temps farà demà? Descobreix els secrets de la metereologia
Barcelona: Animallibres, 2016
Col·lecció La tortuga Setciències,8
96 pp.
ISBN: 978-84-16844-06-7
PVP: 8,95€

Quin temps farà demà? és un llibre de títol ben explícit que es mou a mig camí entre la narració i el llibre de coneixements. I és que a partir d'una anècdota mínima (dos amiguets de l'escola que volen celebrar la festa d'aniversari i no saben si celebrar-la a dins de casa o al parc) endinsa els nens en el món de la metereologia a partir d'unes nocions bàsiques fàcilment assimilables i proposant-los la construcció, de manera senzilla i casolana, dels aparells que fan servir els metereòlegs per ajudar-se en les prediccions. 

Llegia l'altre dia a la premsa un article que debatia sobre els deures a l'estiu, i hi havia qui afirmava que els deures no haurien de ser tasques repetitives sinó tasques que connectessin els coneixements amb la realitat, que els fessin funcionals. Crec que aquest llibre va en aquesta línia i en fa una proposta creativa ara que ja som en plenes vacances escolars. 

Construir una brúixola, un penell, un pluviòmetre o un higròmetre esdevenen tasques viables i relativament senzilles ideals per a compartir en família.

Crec que es tracta d'una proposta motivadora i plena d'encert de la que no hi ha gaire oferta en el mercat editorial. Resulta força recomanable a partir de 7-8 anys.

LIJ - Em dic Aran i m'encanta escriure!, de Jaume Cela

Jaume Cela; Anna Clariana (il·lustradora)
Em dic Aran i m'encanta escriure!
Barcelona: Animallibres, 2016
Col·lecció La formiga groga, 69
96 pp
ISBN: 978-84-15975-86-1
PVP: 8,50€

Em dic Aran i m'encanta escriure! parteix d'una premissa senzilla i propera, però molt eficaç: les propostes d'expressió escrita que fa una mestra al llarg del primer trimestre d'un curs escolar per a preparar el regal de Nadal. 
La gent de la professió hi reconeixerem propostes, recursos i motivacions que ens resultaran familiars; però el que aconsegueix transmetre el conjunt és que escriure és una porta oberta a la imaginació que pot esdevenir plaer i passió. 
Em dic Aran i m'encanta escriure! té un títol entusiasta que pretén engrescar i motivar cap a l'escriptura, però també és una lectura agradable, amb moments d'emotiva tendresa com el que protagonitza l'aparició de Joana Raspall, per a nens i nenes a partir de 8 anys.

Retorn

Avui que molts mestres inicien un nou curs...

El retorn il·lumina
vells somriures
que el temps fa enyorar,
espais ombrívols
que el curs
omple de vida i d'activitat.
Llum que ens torna
a l'escola que és vida,
vida que ens fa.

Tocar el que no sona

El nou President del Tribunal Suprem,
Juan Antonio Xiol Ríos

Quan a l'escola treballàvem intensament per a tancar el curs i preparar el vinent, el Tribunal Suprem ens ha obsequiat, amb la peculiaritat que el caracteritza, amb un nou regalet per a desitjar-nos unes bones vacances d'estiu. 
L'escola catalana té un model lingüístic que hem decidit democràticament des del consens, que no ha generat problemes de convivència i que ha donat bons resultats acadèmics en benefici de les dues llengües oficials del país. Doncs no en tenen prou. És el setge constant, sense aturador, d'anar més enllà, d'interpretar fins a límits qüestionables les lleis, d'aprofitar qualsevol escletxa o ambigüitat en un redactat per a interpretar ells des del punt de vista més retrògad. I tot això per sobre del que ha funcionat raonablement bé durant més de trenta anys. 
He recorregut a la Constitució per a repassar l'article que parla de les llengües. 
L'article 3 del Títol Preliminar de la Constitució Espanyola de 1978 diu: 


"1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. 
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció."

Si d'això en fem una interpretació oberta potser hi cabem tots, però si ha de servir per qüestionar la immersió lingüística i per a segregar en línies educatives per criteris lingüístics tenim un problema molt seriós. Hi han de posar seny per a evitar un trencament, perquè o es canvia la Constitució per a superar les fissures que evitin interpretacions d'aquesta mena o acabarem fora d'ella. No pot ser que els prejudicis carregats de ressentiment d'uns poquíssims, d'una minoria molt minoritària, facin trontollar els fonaments sobre els que hem bastit la nostra convivència i la nostra identitat. 

Ara només faltarà que el Tribunal Constitucional posi la cirereta del pastís amb la sentència sobre la LEC a partir del recurs que va posar el PP.

El tema em comença a provocar molt cansament (sobretot quan veig parlaments inventant-se llengües amb una frivolitat i una impunitat que m'esparveren, com "l'aragonès oriental") i em sento com el testoterònic entrenador català Jaume Creixell quan deia allò de "Tinc els pebrots que m'exploten ja!"

LIJ - El Senyor Pip

Lloyd Jones 

El Senyor Pip 

Barcelona: Publicaciones y Ediciones Salamandra / RBA Libros, S.A. / La Magrana, 2008 

249 pp. 

Col·lecció Les ales esteses, 247 

ISBN: 978-84-9867-262-6

El Senyor Pip, títol manllevat del protagonista de Grans Esperances de Charles Dickens, és una suggeridora faula sobre el paper de la literatura a les nostres vides. Se'ns narra la història d'una nena de 14 anys que viu en una illa d'Oceania amb la seva mare després que el pare hagi marxat al quedar-se sense feina a les mines. L'illa viu en una mena de bloqueig degut a un enfrontament bèl·lic entre grups armats. A l'illa els indígenes són negres, els blancs han fugit tots degut al conflicte, i l'únic home blanc que ha quedat, el senyor Watts -un home enigmàtic i misteriòs amb algunes excentricitats al que anomenen Pop Eye- accepta fer-se càrrec de l'escola del poble. Fa escola en base a dos eixos: la lectura per capítols de Grans Esperances i les aportacions de caire pràctic que fan els pares i familiars dels nens. Resumeix tot el que els pot oferir quan diu: “Us diré com són les coses. Jo no en tinc gens, de saviesa. La veritat més gran que us puc oferir és que allò que tenim entre nosaltres és tot el que tenim. Ah, i és clar, el senyor Dickens”. Amb la lectura del llibre van descobrint tot un altre món molt diferent del seu al que poden fugir i uns personatges amb els que poden identificar-se i compartir les seves vivències. Amb les aportacions que fan els adults l'escola esdevé el lloc on es comparteix allò que la gent sap. A mesura que avança la narració la literatura va mostrant-se cada cop més com una escola de vida. Suposa entrar en una altra vida, interactuar amb ella, fer-te preguntes, crear-te expectatives,... També una manera de fugir de l'amargor de l'existència i d'imaginar. 
La guerra i la destrucció també es mostren amb els seus horrors, però alhora també posen en evidència que quan tot desapareix l'únic que resta són els nostres pensaments i la nostra imaginació, amb els quals podem tornar a començar. Com deia al principi, és una lectura altament suggeridora. Porta a reflexionar sobre el fet d'ensenyar, sobre la importància dels models, sobre la influència que com a mestres podem exercir en els alumnes, sobre el valor de coses aparentment poc pràctiques com la literatura,... 
Tota obra reviu a cadascun dels seus lectors, i cada lector la fa reviure a partir de les seves vivències i context. Per això la literatura enriqueix la nostra experiència de la vida, perquè la vida es retroalimenta també del que li ha aportat la literatura. Gaudiu de la història del Sr. Watts, de la Matilda, de la seva mare Dolores, de la Grace,... Passareu una estona agradable i sentireu que la literatura és tan necessària com el menjar i el dormir. Per a joves i per a tothom.