dilluns, 20 de maig del 2013

El món groc


Albert Espinosa
El món groc

(Si creus en els somnis, es faran realitat)
Barcelona: Plaza & Janés, 2012
176 pp.
ISBN: 9788401387159


L'Albert Espinosa és un personatge ben peculiar que ha conviscut una part substancial de la seva vida amb el càncer. Fruit de les seves vivències ha desenvolupat una obra que abasta cinema, televisió, teatre i llibres on intenta transmetre valors i actituds vitals positives que volen allunyar-se de qualsevol dramatisme existencial i transmetre optimisme i il·lusió per la vida. 
L'Albert viu amb una cama ortopèdica, sense un pulmó i sense un tros de fetge. Oficialment té superat el càncer després de deu anys de tractaments, intervencions i estades hospitalàries. Algú podria fer un drama digne de compassió de limitacions com aquestes, però a l'Albert no li agrada la compassió. Ell creu que tot el que ha viscut ha estat una experiència enriquidora, perquè ha conegut tota mena de gent (metges, infermeres, zeladors, companys d'habitació, familiars,...) que li han dit coses de les que ha après i l'han fet viure d'una certa manera. No amaga les seves limitacions, les llueix amb orgull, i capgira totalment la vivència de la malaltia, enaltint l'amistat i la cara positiva de les coses. On d'altres hi veuen limitacions i drames humans ell veu lliçons de vida. És el que ell recull en aquest llibre, vint-i-tres consells-lliçons fruit de les seves vivències en l'àmbit hospitalari. Lliçons de càncer aplicades a la vida que vessen vitalisme per tots costats. Provenen de moments (de converses, d'esperes abans d'una prova o intervenció,...) i de persones de tota condició. Perquè tothom ha après coses de la vida que poden ser d'utilitat en certs moments i que es volen compartir. L'Albert dóna molta importància al fet de compartir sentiments (en algun moment del llibre afirma que l'única minusvalidesa és l'emocional), recull aquestes sentències i consells perquè els dóna valor, les fa seves i li permeten desdramatitzar el patiment i el dolor que amaguen certes situacions. En cap moment presenta la mort amb dramatisme (ell li ha guanyat diverses batalles i forma part del final proper de persones amb que tracta): "Quan una persona mor es transforma en la gent que ha conegut. Els seus records perduren, la seva vida es divideix entre la gent que el va conèixer." 
Aquest és l'esperit del llibre, sempre amb aquesta lectura positiva de les situacions i aquest vitalisme encomanadís. I aquest esperit és el que el porta a plantejar, conformar i definir El món groc, un món de llum i calidesa ple d'estimació. 
Per a ell els grocs serien les persones que es creuen a la teva vida, amb qui pots compartir confidències, que poden entendre't, aconsellar-te i que ni que sigui per uns moments et fan sentir especial. No serien amics (tot i que poden arribar a ser-ho) ni amants. Una altra categoria, formada per persones amb les que potser no et tornaràs a veure, però que t'han aportat alguna cosa especial que recordaràs. Els grocs són aquells que et fan sentir millor, que et marquen d'alguna manera, que et donen suport i et fan créixer com a persona. Per algú que no ha viscut el mateix que ell pot costar identificar i entendre el que són els grocs, però certament, en determinats moments de la vida, coincideixes amb persones amb qui intercanvies unes paraules i amb les que descobreixes un feeling que porta a una complicitat. 
El llibre diu moltes coses, amb un llenguatge senzill i accessible i un punt d'humor en alguns moments que sempre s'agraeix. Es mou a mig camí entre el relat autobiogràfic i el manual d'autoajuda; però sobretot és un llibre que planteja formes de viure i entendre la vida i la mort. Fa pensar i és de bon llegir. Recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada