LIJ - Les extraordinàries històries dels Dinosaures

Plumeri & Bloz (il·lustrador)

Les extraordinàries històries dels Dinosaures (traducció de Paula Soriano García i adaptació lingüística de Rudolf Ortega Robert)

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció La Biblioteca dels ratolins - Còmic, 58

56 pp

ISBN: 978-84-18592-10-2

PVP: 12,95€ 

És un repte d'autors i editors produir llibres de coneixements que siguin atractius i amens per als infants als quals van adreçats i alhora rigorosos en el tractament de les informacions que ofereixen.

Les extraordinàries històries dels Dinosaures adopta el format de còmic humorístic per a divulgar amb el màxim rigor les informacions (nom, significat, llargària, pes, règim alimentari, període d'existència, localització de fòssils,...). El relat de cada pàgina s'acompanya de brometes i petits acudits per a trencar la formalitat que caldria atribuir a tot manual. Perquè és el que s'ofereix, un llibre de consulta sobre el món dels dinosaures.

Encara recordo l'època, suposo que arran de les pel·lícules de Juràssic Park , que a l'escola hi havia una gran curiositat sobre aquest tema i es desenvolupaven projectes de treball sobre aquesta temàtica. La bibliografia era escassa i s'agraeix que per a satisfer la curiositat dels alumnes, sense haver de recórrer a les prestacions del cercador, hi hagi llibres com aquest que proporcionen un coneixement rigorós d'aquests fascinants éssers i afavoreixen que els alumnes consultin llibres de paper a l'hora de cercar informació. 

És d'aquells llibres amens amb els quals sempre aprens alguna cosa nova. Jo, per exemple, no sabia el que eren els copròlits. Ah! Vosaltres tampoc? Doncs resulta que són les deposicions sòlides fossilitzades, per les que sembla que s'arriben a pagar animalades en subhastes. Sempre fas alguna descoberta.

Crec que pot ser un llibre útil a les biblioteques escolars entre els llibres de coneixements i per a infants encuriosits. A partir de 8 anys.

 

Tot Mafalda, de Quino

Quino (Joaquín Salvador Lavado Tejón)

Tot Mafalda

Barcelona: Editorial Lumen S.A., 2008

Col·lecció Tebeoafines, 1

608 pp.

ISBN: 978-84-2644-600-8

P.V.P.: 44,90€

Sóc un contemporani de la Mafalda. Tinc en comú amb ella haver nasscut en dates molt properes i ser fill d'un mateix temps. Umberto Eco la va definir amb encert com una "heroïna genïuda que rebutja el món tal com és.... reivindicant el dret a continuar essent una nena que no vol fer-se càrrec d'un univers adulterat pels pares". I és que la Mafalda és com la consciència crítica d'una època. Seguir les seves tires és seguir les inquietuds socials de mitjans els 60 i els neguits que plantejava la situació política i econòmica d'Argentina i del món. La Mafalda és una nena sensible i espontània que segueix amb interès el que passa al món i que està preocupada per l'armamentisme, la fam, la pobresa, les desigualtats socials, el paper de la dona a la societat, l'encariment del cost de la vida, la superpoblació (s'alarmava perquè la Xina havia arribat als 700 milions i a hores d'ara ja té més o menys el doble), la contaminació, el racisme, la violència,... 

Són tires d'un humor crític i esmolat protagonitzades per una nena que passen revista a l'actualitat del moment i a les inquietuds del seu creador. 

Perquè de la Mafalda potser ens ha quedat la seva aversió a la sopa, però resulta entranyable quan parla i juga amb la bola del món i diu que de gran li agradaria ser traductora de l'ONU per afavorir que les nacions s'entenguin millor. 

La Mafalda no està sola a l'hora de transmetre'ns la seva visió del món. Compta amb els seus amiguets Felipe, Manolito, Susanita, Miguelito i Libertad. 

El Felipe és també un bon nen, sensible i somiador, al que li fa molta mandra anar a escola i posar-se a fer els

Felipe

deures. Li agrada llegir les historietes d'El llanero solitario i jugar a pistolers.  

La Susanita és el pol oposat a la Mafalda. És una nena frívola que només aspira a trobar marit i tenir fills. No aspira a treballar sinó a que la mantinguin. És egoista i tafanera de mena i no es pot dir que sigui noble sinó més aviat cruel en les seves bromes als altres, sobretot al Manolito.

Susanita

Va caracteritzada a l'antiga, amb un pentinat de dona gran (que en el fons és el seu esperit). Crec que és un personatge que serveix a l'autor per a qüestionar amb sarcasme el rol tradicional de la dona a la societat. 

El Manolito és el fill de l'amo de la botiga de queviures (Almacén Don

Manolito

Manolo). És un personatge primari i matusser totalment allunyat de la sensibilitat social de la Mafalfa i de qualsevol mena de subtilesa que només pensa en els diners i el negoci. 

També tenim en

Miguelito

Miguelito, que amb un simpàtic cap com de fulles és d'allò més fantasiós i tendre; i la Libertad, que tot allò que té de petita ho té d'esmolada. 

Libertad

Viu en un pis petit amb els seus pares i un germanet que es diu Guille. 

La mare va deixar els seus estudis per convertir-se en mestressa de casa quan va conèixer i es va casar amb el pare. I aquest fet va sortint irònicament amb esperit crític en diferents tires. 

Els pares

Guille

El pare treballa d'oficinista en una companyia d'assegurances, li agrada cuidar plantes i pateix per arribar a final de mes.

És el joc que dóna cadascun d'ells amb les seves particularitats el que permet a Quino desenvolupar el seu discurs social. 

Sorprèn trobar sentències i reflexions plenament vigents cinquanta anys després. I és que o bé el món ha canviat molt poc malgrat el temps transcorregut o bé els problemes segueixen sent els mateixos. 

El volum és un recull exhaustiu de tot el material gràfic protagonitzat per la Mafalda aparegut a la premsa entre 1964 i 1973. Cal valorar l'annex que recull els fets històrics entre aquestes dates tant a nivell nacional com internacional i que permeten contextualitzar millor el contingut de les tires i entendre'n el seu sentit. 

A partir de 1973, quan s'acomiada dels seus lectors, ja només presta la seva imatge a campanyes en defensa de la infantesa. 

No és un volum gaire manejable (pesa més de 4 kg), no és dels que et posaries a llegir en una terrassa mentre prens un refresc, però és una obra de referència exhaustiva sobre un personatge que ha esdevingut universal. Sens dubte, una de les millors inversions que pots fer amb un bitllet de 50 a la butxaca; per a gaudir i guardar en un lloc privilegiat entre els prestatges de la teva biblioteca. 

Quino

Voldria acabar amb una descoberta que he fet per sorpresa, un fragment d'un article del que posteriorment va ser president argentí Raúl Alfonsín (crec que l'article és més o menys del 1968): "Quan un poble no troba els canals naturals per expressar-se, la història ha demostrat que aconsegueix de fer-ho a través de vies insòlites."

No ho trobeu de rabiosa actualitat?