dilluns, 22 d’abril del 2019

Las mujeres, que leen, son peligrosas; de Stefan Bollmann

Stefan Bollmann
Las mujeres, que leen, són peligrosas (pròleg d'Esther Tusquets)
Madrid: Editorial Maeva, 2017

152 pp.
ISBN: 978-84-16690-91-6
PVP: 29,90€

Las mujeres que leen són peligrosas és un d'aquells llibres que s'escriuen pensant en els que estimen els llibres i la lectura. Hi trobes sensacions i emocions que has viscut com a lector. Però no és només un homenatge a la lectura i als lectors. El títol comporta també una forta càrrega reivindicativa que associa la lectura a un acte de llibertat. Quan llegim per a nosaltres mateixos ens apropiem dels significats dels llibres que llegim, els fem nostres i esdevenim "perillosos". Perillosos perquè podem tenir un punt de vista divergent, perquè podem qüestionar la realitat, posar en dubte principis,... Aquest és el poder que et proporciona la lectura i aquest és un llibre sobre el poder de la lectura. 
Llegint conquerim espais de llibertat, obrim portes que ens menen cap a ella; anem construint la nostra pròpia visió del món, i l'anem construint des de la independència que ens proporciona el nostre bagatge de lectures. Això és així per a tothom, però ho ha estat molt més per a les dones, que han trobat en la lectura un mitjà per a superar les estretors del món que els ha estat històricament imposat (portar una casa, tenir cura de la família,...) i obrir-se una porta cap al coneixement, la imaginació i cap a un món de llibertat i independència. La lectura ha tingut, doncs, un paper alliberador. I aquesta reflexió ens porta cap a l'altre gran element d'aquest llibre, que és la selecció d'una setantena d'obres dels darrers vuit segles (pictòriques sobretot, però també fotogràfiques; i del món occidental) per a capturar la intimitat de la lectura femenina,  la solitud que l'envolta i afirmar-la com a acte existencial de gran importància a les nostres vides. 
A partir de les imatges d'aquestes obres l'autor intenta explicar el que hi ha darrere d'elles, situar-les en el context històric de l'any en que van ser creades i acompanyar-ho tot plegat de referències a la lectora que protagonitza l'obra -quan això és possible- i al que està llegint.
L'autor, Stefan Bollmann (1958), és un gran especialista en l'obra de Thomas Mann. Va estudiar filologia, teatre, història i filosofia abans de dedicar-se a la literatura. I s'ha donat a conèixer entre nosaltres amb aquest llibre.
Estem davant d'un llibre ben original, singular, amè, visualment atractiu (i que jo recomanaria llegir en una tauleta en format epub per a gaudir amb detall dels detalls de les il·lustracions), que té interès per tot el que explica sobre la lectura i pel coneixement que t'aporta a partir de la selecció d'obres d'art de la que es val.
Val molt la pena.

dissabte, 20 d’abril del 2019

El filósofo y la abeja

Pierre-Henri Tavoillot i François Tavoillot
El filósofo y la abeja
Editorial Espasa, 2017
328 pp
ISBN: 978-84-670-4899-5
PVP: 5,95€


La mel és un aliment que em fascina i no falta mai al meu rebost. Crec que és un d'aquells regals que ens fa la natura per a fer-se estimar i respectar. Per a mi no és només un edulcorant que endolceix les meves infusions sinó un aliment i una medecina que em regala les propietats de les plantes a partir de les quals s'ha elaborat. Impressiona que sigui un aliment que no es corromp, que manté inalterables les seves propietats al llarg dels anys (les etiquetes de consum preferent i caducitat resulten del tot inútils per a una mel de veritat que no hagi patit determinades manipulacions de la indústria). N'hi ha prou amb un centrifugat manual dels ruscs per a extreure el preuat líquid i poder-lo envasar. Així de senzill. No cal que sigui ecològica si és de veritat.
M'agrada descobrir bones mels de proximitat i valorar l'esforç de pagesos i apicultors per oferir un producte respectuós i de qualitat.
Amb l'escola hem visitat en diferents ocasions La casa de les abelles de Sant Pere de Torelló, al Mas Canosa, on la família que hi ha al capdavant t'acull amb generositat i transmet amb passió tot el seu coneixement del món de l'apicultura. Surts d'allí estimant les abelles, admirant la seva organització i valorant la gran tasca que duen a terme.
S'atribueix a Einstein la frase que si no hi hagués abelles podria desaparèixer la vida a la Terra al cap de pocs anys degut al paper fonamental que desenvolupen en la pol·linització i la reproducció de les plantes. Potser és una afirmació exagerada (i sembla que no la va dir Einstein perquè no sabia gran cosa d'abelles ni li interessava gaire aquest món), però aquí queda com una reflexió que ens ha de fer ser respectuosos i pro-actius en la seva defensa.
Tot això m'ha dut a interessar-me pel llibre dels germans Tavoillot (en Pierre-Henri es dedica a fer classes de filosofia a la Sorbona i en François s'ha acabat dedicant professionalment a l'apicultura). Són dos filòsofs que s'han interessat per analitzar l'organització de les abelles al rusc i descobrir els lligams entre aquesta i organitzacions humanes posteriors tant a nivell social com polític. Com a organització modèlica ha atret l'observació encuriosida i l'interès científic des de temps ben antics. El rusc ha estat una font inesgotable de metàfores i font d'inspiració i referència per qualsevol persona i/o pensador preocupat per l'organització d'un col·lectiu. 

I això és el que ens proporciona aquest llibre: un documentat recorregut des de la Grècia clàssica fins als nostres dies del món de les abelles, perquè han estat omnipresents en el pensament occidental a l'hora de plantejar-se formes de govern o l'organització de grups humans. La percepció que tens des de fora és que el rusc funciona a la perfecció, que s'aprofiten al màxim els recursos necessaris per al seu funcionament (cera i mel), que cadascú té una funció clara al seu interior i treballa per al bé comú de la comunitat que formen. El rusc ofereix unes lliçons de comportament col·lectiu que permeten explicar com la humanitat ha sortit del seu salvatgisme primitiu i ha evolucionat com a espècie. I això ja funcionava així des de temps immemorials, des de molt abans del desenvolupament dels humans. És aquest punt entre el món salvatge i la civilització el que resulta fascinant del seu comportament, car sembla una forma d'intel·ligència superior que no pugui funcionar només per instint com és propi del món animal. 
Resultat d'imatges de ruscL'abella té la virtut de fer-nos adonar de les normes per les que hem de regir el món, transmet la sensació de que sempre sap què cal fer, quan i com fer-ho.
Per tot això i molt més ha estat sempre objecte d'observació i estudi, perquè ens pot aportar molt del que necessitem per al nostre desenvolupament. 
La lectura atenta del llibre et permet anar descobrint tot el que en la nostra civilització ha anat impregnant el món de l'abella i del rusc, i fer descobertes sorprenents, com ara la relació del creixement exponencial de Google amb la pol·linització que duen a terme les abelles. 
En definitiva, m'ha semblat un llibre força interessant en el que hi ha molt a descobrir i reflexionar.

diumenge, 14 d’abril del 2019

LIJ - Què em contes, Caputxeta?

José Carlos Andrés González; Éric Puibaret (il·lustrador)
(traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallés)
Què em contes, Caputxeta?
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 53
32 pp.
ISBN: 978-84-17599-18-8
PVP: 15,95€

La veritat és que la primera sensació que m'ha deixat Què em contes, Caputxeta? ha estat la d'un cert déjà vu. És allò d'agafar un conte tradicional i canviar-li quatre coses amb la pretensió de fer-ne una cosa nova, moderna i proposar-ne una nova lectura. Les intencions acostumen a ser bones. Els resultats ja són més discutibles. 
Aquest àlbum pretén lloar la lluita de les persones per ser elles mateixes i afirmar la seva personalitat; per fer front a tot allò que predetermina les seves vides . En certa manera és com un cant a la llibertat individual, contra les coses "com han de ser". Per a que no ens espanti emprendre nous camins i sapiguem "viure diferent" amb valentia si és el cas.
Vist així estaríem davant un àlbum de tesi filosòfica que intentaria definir una manera de viure la vida. I això, com a idea, està molt bé. No sé si aquestes eren les intencions dels creadors de l'àlbum, però el que a mi no em convenç és que formi part d'un àlbum il·lustrat adreçat a primers lectors. No crec que un infant pugui fer segones lectures en aquesta línia. Ni em convencen els elements amb els que ha jugat l'autor per a desenvolupar la seva proposta: "la Capu" amb capa multicolor que planta cara a la mare i va a veure la iaia amb bici, el llop desconcertat pels canvis que observa, la iaia que està al llit llegint i elogia la valentia de la nena per voler ser diferent,... Tot molt progre i en clau feminista. 
En aquest món tot és qüestió de preferències i gustos. No pretenc convèncer a ningú de res. Potser us agradarà o fins i tot entusiasmarà. Jutgeu per vosaltres mateixos, però aquest el reservo per als amants de les adaptacions de contes tradicionals.

dimarts, 9 d’abril del 2019

LIJ - T'avorreixes, Minimoni?, de Rocio Bonilla

Rocio Bonilla
T'avorreixes, Minimoni?
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 52
32 pp.
ISBN: 978-84-17599-16-4
PVP: 15,95€

Rocio Bonilla ha anat consolidant aquests darrers anys una brillant i personalíssima trajectòria en el món de l'àlbum il·lustrat. Les seves propostes són fresques, originals, amb un punt d'humor; connecten fàcilment amb els lectors i ofereixen estimulants elements de reflexió.
En aquesta ocasió ens presenta la història de la Mònica (que rep el simpàtic apel·latiu de Minimoni), una nena de més o menys 6 anys (ja va a l'escola dels grans!) i que ja té una vida ocupadíssima tots els dies de la setmana. 
Tots... menys el diumenge. Un dia on no té res a fer. I és clar, s'avorreix. Va preguntant a diferents animalets què podria fer per a no avorrir-se. Ningú li dóna respostes. I al final descobrirà que és justament donant valor a les seves coses i "avorrint-se" on trobarà una sortida a la seva situació. Un àlbum que l'autora dedica "A aquelles llarguíssimes tardes de diumenge de les quals van sorgir tantes històries".
I això és el que més m'ha interessat d'aquest àlbum. Aquesta voluntat de trencar amb la percepció negativa que té l'avorriment en la vida de les persones i sobretot en la vida dels més petits. Com si fos quelcom negatiu que cal erradicar. M'interessa aquesta reflexió sobre la fal·lera d'estar permanentment ocupats, "d'aprofitar el temps". Crec que és bo que hi hagi hores on no tinguem res a fer, on puguem decidir lliurement a què dedicar-les. És un temps que ens connectarà amb el més profund de nosaltres mateixos, que ens aportarà reflexió i auto-coneixement, i on acabarem sabent millor el que ens agrada i el que no. 
M'agraden els llibres que aporten elements de reflexió. I aquest, malgrat l'edat dels seus destinataris, ho fa.
L'àlbum compta amb elements de personalització i també amb l'afegit d'uns fulls, també il·lustrats per l'autora, que permeten l'organització del temps personal i la planificació de la setmana. Perquè una cosa és que tinguem temps per "avorrir-nos" i una altra que no sapiguem gestionar bé les nostres obligacions.
Resulta altament recomanable. A partir de 5-6 anys.