dilluns, 15 de febrer del 2021

LIJ - El lloc màgic, de Chris Wormell

Chris Wormell

El lloc màgic (traducció de Yannick Garcia)

Barcelona: Animallibres, 2020

Col·lecció L'Arca, 2

296 pp.

ISBN: 978-84- 17599-66-9

PVP: 13,95€

La Clementina és una nena  d'aproximadament deu anys que sempre ha viscut tancada en el pis d'uns suposats tiets en unes condicions d'esclavatge gairebé infrahumanes. Només compta amb la companyia d'un gat blanc anomenat Gilbert. El món exterior li és totalment desconegut i somia en allò que veu reflectit a través del forat de la xemeneia de la llar de foc que hi ha al soterrani on passa moltes hores tancada, el que ella anomena El lloc màgic. 

No hi ha concrecions sobre el lloc físic i el moment històric on passa la història. Podem pensar en una ciutat britànica de finals del segle XIX dominada per la grisor de la boira i el sutge de la combustió del carbó. Recorden pàgines de Dickens.

Chris Wormell (1955) ha debutat per la porta gran com a novel·lista amb aquest títol després de molts anys de treballar com a artista en el sector editorial i el món de la publicitat. I val a dir que ho ha fet amb gran encert. Les seves il·lustracions dialoguen permanentment amb el lector i formen part en perfecta sincronia del text. Esdevenen un element narratiu potent, plenes de detall i expressivitat. 

Al llarg de les seves pàgines assistim als patiments de la protagonista pel maltracte que pateix, a la seva lluita per fugir d'aquell infern. És brutal el retrat dels tiets, mesquins fins a l'esperpent. I aquí és on em recorda les pàgines menys complaents amb el món adult de Roald Dalh.

No revelaré les sorpreses finals que ens depara el relat; però sí que voldria dir que manté la tensió i l'interès del lector en tot moment. Llegir-lo i gaudir-lo ha estat una autèntica sorpresa per a mi i el fa una lectura adient per a nens i nenes a partir de 9-10 anys.

dissabte, 13 de febrer del 2021

LIJ - Sadako i les mil grues de paper, d'Eleanor Coerr

Eleanor Coerr; Eva Sánchez (il·lustradora)

Sadako i les mil grues de paper (traducció d'Albert Nolla)

Barcelona: Animallibres, 2020

Col·lecció L'Arca; 3

80 pp

ISBN: 978-84-17599-82-9

PVP: 11,95€

Sadako i les mil grues de paper (1977), publicat a la col·leció L'Arca (nº 3) d'Animallibres,  és un llibre preciós per tot el que transmet. Narra la història de la Sadako Sasaki, una nena que va veure truncades totes les seves expectatives quan li van diagnosticar una leucèmia com a conseqüència de les radiacions de la bomba que es va llençar sobre Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial. 

El relat traspua emotivitat, perquè suma la seva lluita (que enllaça amb una llegenda japonesa segons la qual si aconsegueixes fer mil grues de papiroflèxia se't concedirà un desig. I és el que ella intenta, fer aquestes mil grues per a recuperar la salut; d'aquí el títol del llibre), la calidesa del suport afectiu que rep per part de la seva família i també de la infermera que l'atén a l'hospital i finalment la tristor que embolcalla el relat quan s'imposa l'inevitable desenllaç que l'espera. 

És una història que hauria de permetre parlar de les guerres i del rastre de destrucció, dolor i pèrdua que deixen. Perquè, en el fons, la història de la Sadako, com tantes d'altres, és un al·legat a favor de la pau.


Val molt la pena l'Epíleg que tanca el llibre on, entre d'altres, se'ns diu el següent: "...Els seus amics van començar a somiar amb la idea de dedicar un monument a la Sadako i a tots els infants que havien mort a causa de la bomba atòmica. Joves de tot el país van ajudar a recaptar diners per al projecte. I, finalment, el seu somni es va fer realitat. L'any 1958 es va inaugurar una estàtua al Parc de la Pau d'Hiroshima. La Sadako està plantada al capdamunt d'una muntanya de granit que simbolitza el paradís, aguantant una grua daurada amb els braços estirats. En honor seu es va crear un Club de Grues de Paper. Els membres del club encara deixen milers de grues de paper al peu de l'estàtua de la Sadako cada 6 d'agost (aniversari del llançament de la bomba), el Dia de la Pau. El desig que demanen està gravat a la base de l'estàtua: Aquest és el nostre clam, aquesta és la nostra pregària, que es faci la pau al món".

Val molt la pena que es conegui la història de la Sadako Sasaki en l'emotiu relat que va escriure l'Eleanor Coerr. A partir de 10-11 anys.


divendres, 12 de febrer del 2021

LIJ - Viatge al país dels arbres, de J.M.G. Le Clézio

 


J.M.G. Le Clézio; Henri Galeron (il·lustracions)

Viatge al país dels arbres (traducció de Jordi Martín Lloret)

Barcelona: Animalibres, 2020

Col·lecció L'Arca; 1

40 pp.

ISBN: 978-84-17599-72-0 

PVP: 11,95€ 

D'entrada voldria dir que aprecio molt la valentia i l'esforç que hi ha darrera una iniciativa editorial com la col·lecció L'Arca, que s'estrena precisament amb aquest títol i que pretén recuperar títols de qualitat literària per a nois i noies, però que també ho són per a qualsevol lector inquiet que sàpigui apreciar els bons llibres. 

Viatge al país dels arbres m'ha semblat una petita joia que fa arrencar amb força aquesta col·lecció i que em farà esperar amb delit els propers llançaments. Perquè es tracta d'una breu i poètica narració de rerefons ecologista que el Premi Nobel de Literatura 2008 Le Clézio va escriure trenta anys enrere quan l'escalfament global i el canvi climàtic no acaparaven els titulars com ho fan avui dia. 

Es tracta d'un text tan hipnòtic i atractiu com difícil de definir, que ens parla de relacionar-nos respectuosament amb la natura, de saber-la escoltar i gaudir.

He passat una magnífica estona llegint el text i gaudint de les artístiques i imaginatives il·lustracions d'Henri Galeron, perfectament integrades en la història i que estan a la mateixa alçada de la qualitat del text.

En definitiva, una petita joia absolutament recomanable per a tothom (especialment a partir de 10 anys), que també va acompanyada d'una proposta d'activitats per a treballar-lo en l'entorn escolar.

LIJ - Diari d'una sonada

Amèlia Mora Sanromà; Allan Rabelo (il·lustrador) 

Diari d'una sonada (Diario de una chiflada, traducció d'Aurèlia Manils)

Barcelona: Animallibres, 2020

Col·lecció Zebra

144 pp.

ISBN: 978-84-17599-62-1

PVP: 11,95€

Diari d'una sonada és d'aquells llibres que busquen la identificació amb un hipotètic lector adolescent. L'Ada és una noia que comença l'institut i reflecteix l'habitual desconcert i la inestabilitat emocional d'una incipient adolescència que s'obre al món: enamoraments, alts i baixos emocionals, inseguretat, baixa autoestima, incomprensió, rivalitats,... Res que no sigui conegut, però tractat amb humor i sense caure en la temptació de ridiculitzar els pares, que aquí apareixen com a  comprensius i amb ganes d'aconsellar bé. 

El relat transmet optimisme i esperança: quan es perd una amiga se'n troben d'altres; quan ets víctima de la dissort i l'assetjament acaben triomfant la veritat i la justícia; quan creus que no vals per res i que les coses mai et surten acabes trobant l'oportunitat de ser valorada pels altres; quan la timidesa et bloqueja acabes podent expressar el que sents,...

El text és àgil i de fàcil lectura i l'editorial ofereix un recull d'activitats digitals en pdf que sota l'epígraf de Lectura activa permet el treball escolar del llibre i que trobareu en la fitxa bibliogràfica de l'editorial que s'enllaça al seu títol. 

Sense sorprendre per la seva originalitat ni per la seva temàtica resulta digne i aprofitable per a nois i noies a partir de 10-11 anys.

dimarts, 9 de febrer del 2021

LIJ - A vegades la mare té el cap ple de trons

 


Beatriz Taboada Díez; Daniel Iglesias Padrón
(il·lustrador)

A vegades la mare té el cap ple de trons (traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallès)

Barcelona: Animallibres, 2020

Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 85

24 pp

ISBN: 978-84-17599-85-0

PVP: 15,95€ 

A vegades la mare té el cap ple de trons és un deliciós àlbum il·lustrat que d'una forma fins a cert punt poètica i amb un toc d'humor tracta el tema de les emocions. 

Permet la identificació i la conceptualització dels estats d'ànim (què vol dir que la mare té núvols al cap? que vol dir que té té pluja o l'arc de Sant Martí?), l'anàlisi de les causes (per què té el cap ple de trons?, per què té estrelles?), poder-nos identificar amb cadascun d'aquests estats d'ànim i poder parlar del que ens agrada fer i ens desagrada fer en aquests moments.

Dona eines per a que es pugui dir "estic atabalat, trist, content, preocupat,...", "perquè....", " m'agradaria...",... En definitiva, assumir amb naturalitat i empatia el que ens passa i sentim i actuar en conseqüència; perquè forma part de la condició humana. 

El plantejament de l'àlbum crida a dialogar amb el text i el converteix en una eina valuosa tant a l'escola com en l'entorn familiar.

Resulta altament recomanable per a pares i educadors i infants a partir de 4-5 anys.

 

dilluns, 8 de febrer del 2021

LIJ - Monstre Verd

Canizales (text i il·lustracions) 

Monstre Verd (traducció de Teresa Broseta) 

Barcelona: Animallibres, 2020

Col·lecció La biblioteca dels ratolins, 85

34 pp. 

ISBN: 978-84-17599-89-8

PVP: 15,95€

Les evidències del canvi climàtic i els danys que s'estan causant als ecosistemes, cada cop més fràgils, estan desvetllant la consciència ecològica de la ciutadania a marxes forçades. Ha esdevingut urgent actuar amb contundència per evitar un deteriorament irreversible del planeta. Ens hi va la salut i la vida. 

A les escoles, des de fa anys, amb la col·laboració d'Ajuntaments i poders públics, treballem el reciclatge i la reducció de residus sota la directriu de les tres R (Reciclar, Reutilitzar i Reduir). Diria que els alumnes ho tenen clar. Una altra cosa és que de vegades la mandra o uns models familiars deficients no tradueixin en comportaments actius els coneixements. 

Monstre Verd va en aquesta línia. Es tracta d'un àlbum il·lustrat que funciona com a llibre de coneixements; que no només dóna idees sinó que interacciona amb els infants per a que reflexionin sobre els seus comportaments i els estimula per a que facin propostes. 

Compta amb el simpàtic protagonisme de Monstre Verd, un personatge que s'engreixa quan s'omple de brossa i minva quan se li treu i és tractada com cal. El premi a fer les coses bé és la vida que la natura ens retorna. Són idees simples, força sabudes, però tractades amb eficàcia. 

Resulta un àlbum ben útil per a tractar aquestes qüestions en l'entorn escolar a partir de 4 anys.

diumenge, 7 de febrer del 2021

Testament, de Joaquim Carbó

Joaquim Carbó
Testament
Barcelona: Editorial Males Herbes, 2019
480 pp.
ISBN: 978-84-949170-6-6
PVP: 21,90€

 

Testament, la darrera novel·la de Joaquim Carbó, sorprèn pel seu plantejament. En qüestions de novel·la tinc gustos molt tradicionals. M’agraden els personatges amb matisos, complexos, amb alguna contradicció; tal com són la gran majoria de persones; i quant a les trames argumentals, que hi ha hagi una progressió de l’argument ben treballada i un desenllaç final. En definitiva, les essències de l’art narratiu. 

Però això no és el que ben bé trobareu a Testament, on Carbó ens regala un exercici de metaliteratura per a mostrar-nos les interioritats del seu ofici d’escriptor. I ho fa a partir de materials aparentment insignificants, de dubtós interès, gairebé de rebuig, com si fossin idees que es van quedar en projectes que no es van arribar a consolidar com a obra literària.

I anem veient que construir una novel·la és la suma d’una presa de decisions, de triar uns personatges, de fer-los aparèixer (i també desaparèixer), de situar-los en un entorn físic i històric, de relacionar-los,... 

Més que en les històries que s’expliquen s’incideix en els mecanismes de l’ofici que menen a l’elaboració d’una obra literària.

El plantejament és el següent: un escriptor gran i decrèpit confia els seus papers a un veí de replà al que ajuda. Aquest els va llegint en diferents jornades de lectura i va reflexionant sobre el que es va trobant. 

Moltes obres evolucionen i es consoliden gràcies a comentaris d’amics, coneguts, familiars, editors,... Són aportacions que et poden fer adonar d’aspectes que no has considerat o que et donen idees que enriqueixen el que tu has pensat. I gràcies al personatge d’aquest veí Carbó fa partícip al lector d’aquesta hipotètica presa de decisions, perquè és gràcies als lectors que les obres reviuen i enriqueixen els seus significats. 

Llegir les històries que conformen Testament ens porta a pensar sobre com es podria continuar una història, en base a què; però quan et trobes amb una acumulació d’històries que no progressen i que van saltant d’una cosa a una altra tota l’estona l’efecte en el lector resulta més aviat descoratjador, proper al tedi. Reconec que he estat a punt d’abandonar perquè la sensació que allò que llegia no anava enlloc em provocava un cansament que resultava desmotivador. 

I és que un exercici d’estil com aquest no té en compte els seus efectes sobre el lector. Puc valorar l’originalitat del plantejament, l’ambició de fer una cosa diferent,... però no pots convertir les tasques de documentació, les notes, les anècdotes i tafaneries diverses en material literari sense més; perquè una narració on no hi ha progressió, que només reflecteix l’acumulació del que es va recollint per a convertir-lo en material literari, acaba provocant el tedi del lector. Almenys això és el que a mi m’ha passat. Estem parlant d’un llibre de vora 500 pàgines.

Testament és també el reflex d’una època. Ens acosta a la grisor de la postguerra, reflecteix les trifulgues que van acompanyar el desenvolupament de la Guerra Civil i també la quotidianitat d’un barri de Barcelona en els temps actuals, com si d’un documental de temàtica social es tractés. I pot tenir l’interès de reviure situacions que més o menys tothom coneix o s’ha trobat.

Testament, com deia, és un exercici d'estil on Carbó demostra dominar l’ofici de narrar, pletòric de recursos per desenvolupar una trama i permet visualitzar també els mecanismes per a fer progressar una novel·la. Mostra molt bé com s'encadenen les històries i les trames que en poden derivar: l'ofici d'escriure, només a l'abast d'algú que el domina. 

Un lector pot trobar motius d’interès per llegir Testament; crec que és un llibre que aporta coses, ja sigui per reflexionar sobre l’art de narrar i adonar-se que a qualsevol lloc hi ha un munt d’històries amagades de les que es pot anar tibant el fil; per veure reflectida la crònica social d’un barri, o per conèixer com era la vida en uns anys no massa llunyans.

M’ha fet pensar també en el què se’n farà d’allò que deixem (literari o no) un cop morts. És relativament freqüent llegir notícies sobre obres inèdites o inacabades i m’ha interessat poder imaginar el grau d'angoixa existencial d'un escriptor que se sap al final dels seus dies conscient dels llibres que no podrà escriure i/o acabar. Sempre he pensat que els escriptors treballen en els seus projectes fins al darrer dia de les seves vides. 

I per acabar, Testament evidencia també una cosa que tots els lectors descobreixen com a tals, i és que les obres reviuen en cada lector. És llegint que recrees i revius el que diuen les paraules. La lectura és sempre un diàleg permanent entre obra i lector, que és diferent en cadascú d'aquests lectors. I aquesta és la seva grandesa.