diumenge, 30 de març del 2014

La cara més humana de la vida

Confraternitzar amb malalts i familiars entre les parets d'una habitació d'hospital et descobreix les dificultats de viure; com de precari és l'equilibri per a tirar endavant. Són històries de malaltia, de solitud, de patiments diversos; però també de fortalesa i superació. Històries oposades a la imatge pletòrica de la vida, carregada d'hiperactivitat i relacions, on el temps ha esdevingut un bé escàs. 
Prens consciència que la vida té moltes cares, sovint allunyades de l'èxit; i que viure comporta també patir i superar drames personals. Penses que cal valorar més el que tens, aprofitar-ho i gaudir-ho.
Carpe diem!

diumenge, 9 de març del 2014

Adaptar els clàssics

Divendres va venir a l'escola el Miquel Pujadó. Tenia vagues referències d'ell com a cantant i escriptor de LIJ, però ni havia escoltat les seves cançons ni havia llegit cap dels seus llibres. Potser a partir d'ara ho faré. L'objectiu de la seva visita era parlar-nos d'Oliver Twist, de Charles Dickens, i contextualitzar-nos l'obra. Em va interessar molt la seva xerrada. 
Amb els alumnes de 6è l'estem llegint. I t'adones de com n'és de difícil situar-los en una època ben diferent de la nostra i fer-los valorar la seva vigència. Perquè si una cosa tenen els clàssics és que ens parlen de temes universals i permeten fer-ne una lectura actualitzada. I per això esdevé cabdal divulgar-los i fer-los conèixer. 
Suposo que el Miquel es dedica a fer aquesta tasca divulgadora, després d'anys de treball a les aules, per guanyar-se la vida i poder viure plenament de la seva vessant més artística i creativa; però trobo que és quelcom absolutament necessari. Només podem valorar allò que coneixem i resulta motivador descobrir coincidències entre el llibre i el moment actual. 
El Miquel vesteix l'amenitat del seu discurs amb un munt d'anècdotes i referències que captiven l'oient i fan adonar que el món no ha canviat tant com pensem, perquè la condició humana és una. 
Voldria acabar amb una darrera referència a la necessitat d'adaptar els grans textos per a fer-los més accessibles i poder ser consumits per nens i joves. Oliver Twist, David Copperfield, L'illa del tresor, Les aventures de Tom Sawyer, Mar i cel;.... no poden ser ignorats, formen part de la cultura que compartim. Primer els han de conèixer. Després, si han tingut una bona experiència amb ells, potser ja tindran ganes de llegir-ne la versió íntegra. Cal encoratjar les editorials, com Barcanova en el cas que ens ocupa amb la col·lecció Clàssics a mida, però també totes les altres que hi esmercen esforços, a fer divulgació i adaptacions dels clàssics. Són els referents de la nostra cultura.

divendres, 7 de març del 2014

S'amaga el sol


S'amaga el sol, 
l'aire es refreda. 
I cada color
s'esvaeix dins la foscor.

Caldrà esperar 
una nit sencera 
per tornar-los, 
amb la llum, a veure.

diumenge, 2 de març del 2014

El Principi d'Arquimedes, de Josep Maria Miró i Coromina

El Principi d'Arquimedes, de Josep Maria Miró i Coromina (1977) és una nova mostra del vigor creatiu del teatre català. Mostra un tema molt contemporani; com el temor, la por, fan trontollar les nostres conviccions. 
El còctel que poden formar un cas de pederàstia proper, bromes o comentaris banals, la condició sexual que se suposa lliure i privada, el poder de les xarxes socials, el punt de vista d'una nena,...; poden configurar una combinació explosiva que acabi destruint persones sense una culpabilitat demostrada. 
Fa pensar. I d'això es tracta: Quins són els límits de la privacitat? Fins on cal preservar l'honorabilitat d'una persona? Quin valor hem de donar a una percepció subjectiva? Què pot donar consistència a una sospita? 
El teatre hi posa els interrogants; el públic hi ha de cercar les respostes. 

dissabte, 1 de març del 2014

De les vides d'un llibre

Estic acabant de llegir un llibre voluminós del que aviat us en parlaré. L'he llegit amb algunes intermitències al llarg de força temps i m'ha acompanyat per un munt d'indrets. Ha caigut a les meves mans després d'haver passat per les dels meus avantpassats i al llarg dels seus més de quaranta anys de vida s'ha passejat pels prestatges de vàries cases; ha estat per tauletes, llits, balancins, bancs, gandules, butaques, sofàs. Ha estat a cotxes, bars, parcs, terrasses, platges; sempre a la recerca del seu moment. 
I ha patit les primeres gotes d'una pluja incipient, els esquitxos d'una onada, alguna tassa vessada sense voler, la suor de les meves mans. 
L'ús li ha malmès la sobrecoberta de paper; les cobertes de geltex llueixen algunes taques i les marques del desgast, però mantenen la solidesa del cartró ben folrat; el paper comença a esgrogueir-se, però el cosit de l'enquadernació es manté inalterable, té el regust de les coses fetes per a durar. 
Un llibre és viu mentre manté l'atractiu entre els lectors i es fa llegir. És viu mentre sap mantenir-se en el record i queda algú que parli d'ell. Té moltes vides; tantes com lectors. I és bonic recordar la vida que hem compartit al seu costat. 
Aviat tornarà al repòs del prestatge a la recerca d'una altra vida, d'unes altres mans. 
Llarga vida!