Temps enrere, de Ramon Solsona

Ramon Solsona
Temps enrere
Barcelona: Edicions Proa, 2022
Col·lecció A tot vent, 770
704 pp.
ISBN: 978-84-7588-963-4
PVP: 20,90€

Temps enrere, la darrera novel·la de Ramon Solsona, és un text extens i ambiciós sobre una saga familiar que vol ser el retrat d'una època i de les profundes transformacions que ha sofert a tots els nivells. El Tomàs i l'Elvira, la parella protagonista, voregen la setantena i estan instal·lats en el poblet del Priorat on l'Elvira hi va viure la seva infantesa, després d'haver emigrat a Alemanya i haver viscut un temps a Barcelona. Aquest punt de partida serveix a l'autor per a bastir un fresc que reflecteix una societat i la seva època, amb la particularitat d'anar enrere en el temps. Una particularitat que limita les expectatives narratives i ens fa prescindir del desenllaç propi de tota narració, que no és altre que el present dels seus protagonistes. Tot es limita a anar descobrint situacions del passat que expliquen el present; però que alhora reforcen aquest tret de crònica d'una època i esdevé un exercici d'estil que té el seu atractiu. 

Es van encadenant personatges, records i llocs i el text va creixent estenent els seus tentacles en un gran mosaic que va omplint aquell fresc del que parlava abans. Acompanyem l'autor en el seu relat i anem descobrint coses dels avantpassats, dels fills, dels nets, d'amics,...; de tot allò viscut, en definitiva; del temps que anem deixant enrere. 

És sobretot la crònica sociològica d'una època i de les profundes transformacions que ha sofert la societat; un text que connecta la postguerra amb els temps actuals.

Resulta fàcil que ens puguem identificar i veure reflectits en moltes de les situacions que s'hi descriuen, car gairebé tothom ha viscut o conegut quelcom semblant i se'n comparteixen les emocions.

Aquesta novel·la sobre el pas del temps resulta molt amena en tot moment, avança amb bon pols narratiu i es llegeix amb avidesa sense fer-se feixuga en cap moment. Us la ben recomano.

Hamnet, de Maggie O'Farrell

Maggie O'Farrell
Hamnet
Barcelona: L'Altra Editorial, 2021
360 pp.
ISBN: 978-84-122546-5-5
PVP: 23,95€

Hamnet parteix d'una anècdota escassament documentada sobre la mort d'un nen (Hamnet Shakespeare) a finals del segle XVI i serveix a l'autora per a bastir una novel·la de caire introspectiu sobre una època i totes les emocions, sentiments, neguits, limitacions,... amb que viuen els seus personatges. En definitiva, tot allò que ens fa humans més enllà de les èpoques.

Els salts endavant i enrere són constants i es va a buscar aquells moments de conflicte que marquen les trajectòries dels personatges i la seva lluita vital.

La novel·la no vol ser una biografia de William Shakespeare (que no és esmentat ni una sola vegada pel seu nom en tota la novel·la, però que és present en molts moments i es debat torturat entre els seus sentiments com a espòs i pare i la passió que dona sentit a la seva vida) sinó un retrat de l'època i sobretot la vivència del dol per la mort d'un fill.

És una novel·la construïda des del més íntim, que t'atrapa com a lector i et fa partícip de com viuen i tot allò que pateixen els personatges. 

Destacaria un personatge com el de l'Agnes, intuïtiu, molt ric emocionalment malgrat el seu esperit feréstec, que la fan propera al que per les nostres contrades van representar les trementinaires.

Crec que és una novel·la atractiva, amb variats elements d'interès, que culminen amb les hipòtesis que fabulen sobre les possibles relacions entre el nom del fill i una de les més famoses obres del pare; sobretot si us atrauen aquelles obres que graten en el més íntim de la condició humana.

"Tota vida té el seu punt crucial,

el seu eix, el seu epicentre,

del qual tot emana i al qual tot torna."

(Hamnet, de Maggie O'Farrell)

Gambit de dama. de Walter Tevis

Walter Tevis
Gambit de dama
Barcelona: Columna Edicions (Grup 62), 2021
Col·lecció Clàssica
368 pp.
ISBN: 978-84-664-2753-1
PVP: 19,90€ (rústica amb solapes) - 8,99€ (eBook)

La literatura ha estat una font inesgotable d'idees i arguments per al cinema. Són dues arts que es retro-alimenten, car en algunes ocasions ha estat la pel·lícula la que ha donat lloc a la novel·la. Gambit de dama es va publicar inicialment el 1993 i el seu autor, Walter Tevis (1928-1984), és pràcticament desconegut a casa nostra; tot i ser autor d'obres que han conegut adaptacions cinematogràfiques, com ara El color dels diners (interpretada per Paul Newman i un jove Tom Cruise) i aquesta exitosa sèrie de Netflix que n'ha afavorit la traducció i la difusió i des de la que he arribat al llibre.

La sèrie, d'excel·lent factura, ha servit per donar visibilitat al món dels escacs i descobrir-nos que també hi ha noies que hi juguen. 

La novel·la tracta diverses temàtiques d'interès. Deixant de banda que desperta la curiositat pel món dels escacs (i que ens convida a descobrir grans partides que formen part de la història d'aquest esport), és una història de superació personal i empoderament femení que podem llegir en clau feminista. 

La Beth Harmon és una nena de vuit anys que ja havia perdut el pare amb anterioritat i que perd la mare en un accident. Entra en un orfenat i, poc agraciada, haurà de créixer mancada d'afectes amb l'esperança de trobar una família que l'adopti i la tregui d'allí. A l'orfenat desenvoluparà una addicció als tranquil·litzants, però també descobrirà els escacs gràcies al bidell del centre. La Beth demostra bones capacitats però haurà d'esforçar-se per a socialitzar-se amb companyes que li adrecen gestos de menyspreu classistes i per a poder desenvolupar la seva passió creixent pels escacs. Amb la mare adoptiva (que és abandonada pel marit gairebé el mateix dia de l'adopció) i entre privacions, aniran aconseguint, amb una complicitat creixent, guanyar-se la vida jugant tornejos d'escacs. Per això deia que és una història d'empoderament femení, perquè són dues dones que s'han de buscar la vida (mentint quan cal), sense l'empara protector d'un home. I en un esport on històricament la presència femenina ha estat testimonial.

Un altre tema que planteja la novel·la són les drogoaddiccions, portades molt més enllà a la sèrie (on sembla que amb els tranquil·litzants aconsegueixi visualitzar les jugades i les partides; sense els quals no pot pensar amb lucidesa), que al llibre (on els ha de prendre per poder dormir i jugar bé l'endemà); però la novel·la deixa clar cruament (quan la protagonista inicia una espiral autodestructiva a partir d'un consum abusiu d'alcohol) com poden portar-te a perdre el control de tu mateix i precipitar-te en un abisme del que pot ser difícil sortir.

La novel·la és molt cinematogràfica (potser hi ajuda haver vist la sèrie), de fàcil visualització; llegidora (malgrat les referències tècniques als escacs) i enganxa des del primer moment. Et fa partícip de les angoixes i els patiments de la protagonista, però avances per ella amb la tranquil·litat de saber (després d'haver vist la sèrie) que tot allò acabarà bé. 

Crec que la sèrie supera la novel·la. És un producte audiovisual brillant que fa millor el text en el qual s'inspira. 

Si us va agradar la sèrie gaudireu també de la novel·la.

LIJ - Si demanes ajuda a la bruixa bona d'un conte, d'Àfrica Rangel

 

Àfrica Rangel; Kim Amate (il·lustrador)

Si demanes ajuda a la bruixa bona d'un conte

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció La formiga groga, 113

168 pp

ISBN: 978-84-18592-06-5

PVP: 9,00€

Si demanes ajuda a la bruixa bona d'un conte és una narració de tipus fantàstic que transmet idees interessants, com ara que a la literatura hi podem trobar ajuda als nostres problemes i respostes a les nostres preguntes. Està protagonitzada per tres amics amb problemes diversos de caire familiar que un dia decideixen escriure a la bruixa d'un conte que el pare d'un d'ells li explica per a demanar-li ajuda. Quina serà la seva sorpresa quan la bruixa aparegui de carn i ossos a les seves vides; però no estarà sola perquè apareixerà un monstre dolent i repel·lent que també forma part del conte i amb els que viuran aventures plenes d'intriga. La trama és una excusa perfecta per donar valor a l'amistat entre els protagonistes i al vincle que creen aquestes històries inventades pels pares i explicades a l'hora d'anar a dormir. 

La narració introdueix subtilment altres elements interessants: un d'ells són títols clàssics de la literatura infantil (per si pica la curiositat i atreuen l'atenció dels lectors) i un altre és vocabulari (per a que es tingui present que en podem dir carta, però també missiva; senyoreta, però també damisel·la; ximple, però també estòlid. Per posar només tres exemples).

Una altra idea que m'ha semblat estimulant és la resposta que dona la bruixa quan la colla li demana ajuda. Ella els ajudarà en el que pugui, però els deixa clar que els problemes dels adults els han de resoldre els adults. És a dir, que les coses no s'arreglen per art de màgia sinó entomant-les. I trobo que aquesta és una actitud que cal tenir molt present per a la vida.

En definitiva, m'ha semblat una narració amena que transmet valors, idees i actituds de gran valor. Per a nens i nenes a partir de 8 anys.

Papitu. El somriure sota el bigoti, de Carlota Benet

Carlota Benet Cros
Papitu. El somriure sota el bigoti
(pròleg de Sergi Belbel)
Barcelona: Edicions 62 - Columna Edicions, 2018
Col·lecció de Llibres de No Ficció de Columna
200 pp.
ISBN: 978-84-66423-35-9
PVP: 17,50€ (rústica amb solapes) / 9,99€ (ebook)

Aquests darrers anys hem sabut que en Josep Maria Benet i Jornet (1940) s'ha anat apartant de la primera línia de l'actualitat afectat pel poder destructor de l'Alzheimer. Colpeix que algú a qui havies seguit, de qui admiraves la seva obra i de qui dramaturgs contemporanis com en Sergi Belbel reconeixen el seu mestratge, vagi desdibuixant-se fins a oblidar qui és o el que ha fet. Diuen que la darrera cosa que les persones afectades per Alzheimer perden és la capacitat de percebre l'afecte de qui els envolta; i potser aquest aspecte amaga una gran lliçó de vida que ens indica allò que és més important a la vida. 
Del llibre de la seva filla Carlota Benet (1981), un relat de caire autobiogràfic sobre els aspectes més personals i íntims de la relació amb el seu pare; més enllà de la descoberta de diferents aspectes curiosos i poc coneguts de la seva biografia (com la seva amistat amb en Terenci Moix),

m'han interessat els que conformen el testimoni humà d'una filla en la que molts ens hi podem veure reflectits. Perquè jo diria que no som pocs els qui reconeixem el neguit amb el que vivim o hem viscut la pèrdua de capacitats d'aquelles persones a les que havíem admirat i estimat en la seva plenitud; el sentiment de culpa amb el que hem viscut per no haver comprès a temps l'afectació i l'abast de les seves limitacions; els dubtes sobre el que cal fer en un moment donat, sobretot quan tens la condició de ser fill únic i et pot costar compartir el que vius i prendre la decisió més adequada. 

Crec que en el llibre hi ha un testimoniatge en el que t'hi pots veure reflectit i alhora sentir-te alleugerit, perquè t'adones que el que va viure la Carlota com a filla és el que passa habitualment. I que són aquelles lliçons que la vida ens regala per a ensenyar-nos tot el que comporta viure en aquest món. 
En el relat de la Carlota queda clar que el seu pare no va ser com els altres i que va restar lluny de ser modèlic i convencional, però que això no restava estimació per la seva filla, per la que es preocupava, volia aconsellar, ajudar i fer el millor que estigués a les seves mans. I això ens indica que no hi ha pares modèlics; que en això de fer de pare i tenir cura dels fills en vas aprenent tota la vida; i que el que més compta és l'estimació que mostres cap a ells, els moments compartits i la petjada que deixen. Cal relativitzar moltes coses. 
Finalment, m'ha interessat també la reflexió que planteja sobre l'equilibri entre vida professional i vida personal i emocional. Referit a ella mateixa però també al seu pare. Pel que fa a ella, perquè només podem donar el millor de nosaltres mateixos si estem bé i no és sa que la malaltia d'un familiar anul·li la nostra vida personal. 
Personalment, crec que és important plantejar-se un equilibri entre ambdues, sense renúncies.
Referit al seu pare, fins a quin punt és lícit sacrificar la segona per la primera? En el relat de la Carlota no hi ha retrets cap al seu pare i sí molta tendresa en recordar els moments que han marcat la seva trajectòria i la seva relació.  
Papitu. El somriure sota el bigoti m'ha semblat un llibre emotiu, interessant i recomanable; una reivindicació de la memòria per a lluitar contra l'oblit ("La lluita de la meva memòria contra la seva mort." Frase amb la que clou brillantment el llibre), que aporta dades i coneixement sobre un personatge rellevant de la nostra dramatúrgia però que també remou coses dins de cadascú i planteja reflexions estimulants. I això és el que han de fer els bons llibres, remoure'ns i sacsejar-nos en la nostra zona de confort.

LIJ - Jo et llegeixo i tu m'expliques, de Jesús Ballaz

Jesús Ballaz,; Sebastià Serra (il·lustrador)
(traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallès)
Jo et llegeixo i tu m'expliques
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 59
112 pp.
ISBN: 978-84-17599-42-3
PVP: 17,95€

Hi ha llibres que, més enllà del seu contingut, responen a una funcionalitat. Miren de respondre a les necessitats d'un moment. Com ara aquest que ens ocupa, estan pensats per a omplir moments de la quotidianitat dels pares amb fills d'una certa edat. 
Quins són aquests moments? Doncs aquell moment màgic de posar els fills al llit. Un moment de qualitat que referma el vincle afectiu i que posa fi de manera dolça a les emocions del dia.
És una època que es recorda amb enyorança, que ens omple de bons records i ens fa estimar la criança.
Això és el que ens aporta aquest àlbum il·lustrat que fa un doble recull de vint-i-vuit històries. Vint-i-vuit de molt breus per a que puguin ser llegides amb autonomia pels més petits i vint-i-vuit per a ser llegides o narrades per l'adult; ben bé en aquella estona d'abans d'anar a dormir. D'aquí el títol, Jo et llegeixo i tu m'expliques, ja de per si prou explícit. 
Les narracions pensades per a ser llegides autònomament pels infants estan protagonitzades totes elles per dos germans, l'Elsa i el Nico; estan impreses en lletra lligada i il·lustrades amb un dibuix en blanc i negre que connecta amb la temàtica o algun element del conte. Són històries senzilles properes a les vivències dels nens. 
Les històries pensades per a ser narrades per l'adult connecten amb la temàtica de la narració breu anterior de lletra lligada, tenen un desenvolupament més llarg, obren la porta a tractar diverses temàtiques d'importància en el seu desenvolupament personal (com ara la por, el respecte per la natura, la mort, l'autoestima, la responsabilitat, l'esforç,...) i tenen la particularitat d'acabar amb una estrofa rimada de quatre versos que són tota una invitació per anar a dormir:

"Allà a la copa del pi

ha fet niu un colibrí

que ens desitja bona nit

quan ens n'anem a dormir."

Són històries per compartir, parlar, reforçar vincles i gaudir del plaer de narrar-les. Una eina d'allò més útil per a pares i educadors del tot recomanable.

LIJ - Sis anys, sis casetes, de Josep Gregori

Josep Gregori Sanjuan; Fran Parreño Sempere (il·)
Sis anys, sis casetes
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 58
24 pp.
ISBN: 978-84-17599-38-6
P.V.P: 13€

Sis anys, sis casetes és un àlbum il·lustrat que tracta amb encert el tema de la separació. Ens acosta el tema a partir de les situacions quotidianes més habituals, per a que els infants puguin identificar-s'hi fàcilment i adaptar-se a tot allò que comporta. És allò de dues cases, dos papes, dues mames,... Famílies que es fan més grans per les dues bandes i en les quals cal trobar un nou encaix emocional. 
Sis anys, sis casetes és literatura però també pot funcionar perfectament com a llibre de coneixements, perquè permet parlar del tema i facilitar que s'assimilin situacions. Pot ser una bona eina per a tractar el tema, tant a les famílies com a l'escola.
Cal dir també que l'àlbum compta amb una petita col·lecció de retallables de cases lligada amb el desenllaç per a complementar-ne el contingut.
I val la pena destacar l'acurat treball d'il·lustració, d'imatges clares i cromatisme equilibrat, que donen un eficaç suport a la narració. 
A partir de 4-5 anys.

LIJ - Tindré un germanet!

María Solar; Anna Clariana (il·lustradora)
Tindré un germanet!
(adaptació d'Eva Bargalló i traducció de Josep Franco)
Barcelona: Animallibres, 2016
64 pp.
Col·lecció la formiga blanca, 72
ISBN: 978-84-16844-07-4PVP: 8,95€

De títol del tot explícit i narrat des del punt de vista d'una nena a qui li anuncien que tindrà un germanet, és pràcticament un llibre de coneixements, ja que recull totes aquelles vivències comunes als que han viscut l'arribada d'un germà: l'anunci, els preparatius, la descoberta en una ecografia, la identificació del sexe, la recerca del nom,... i finalment, el naixement i la convivència amb aquest nou membre de la família. 
Tot molt clar, natural i senzill; per a esdevenir una eina útil que permeti parlar-ne i fer partícips els fills d'aquesta experiència que enriquirà i transformarà la seva vivència familiar.
Per a nens i nenes a partir de 4-5 anys i per a tots aquellls que en tinguin necessitat (a l'enllaç trobareu un recull de propostes didàctiques per a poder treballar també el contingut des de l'escola).

LIJ - La nena que volia passejar gossos (petits)

Carmela Trujillo; Óscar T. Pérez (il·lustrador)
(traducció de Teresa Broseta )
La nena que volia passejar gossos (petits)
Barcelona: Animallibres, 2017
80 pp.
Col·lecció la formiga blanca, 83
ISBN: 978-84-16844-51-7
PVP: 8,95€

De vegades el mèrit d'un llibre adreçat al públic infantil rau en la seva capacitat de connectar amb el lector i desenvolupar una trama amb ritme i eficàcia, més enllà de la trivialitat del seu argument. Crec que aquest ho aconsegueix.
L'Anna és una nena de sis anys, germana petita de varis germans, amb uns pares aparentment molt ocupats que mai troben moments de dedicar-li temps. La nena surt poc del bloc de pisos on viu i se sent sola. Té una amiga que es diu Penèlope. Fins aquí, res d'especial. Podria ser un punt de partida comú per a un munt d'històries diferents. Però hi connectes fàcilment, passen coses i estan força ben narrades. 
No us explicaré gran cosa més. Només dir-vos que fa de bon llegir i de passada permet conscienciar sobre la responsabilitat que comporta tenir una mascota.
Per a primers lectors a partir de 5-6 anys.

LIJ - Estels Vermells, de Flavia Company

Flavia Company; Jorge del Corral (il·lustrador)
Estels Vermells
Barcelona: Animallibres, 2017
Col·lecció La Formiga Groga, 81
96 pp.
ISBN: 978-84-16844-41-8

PVP: 8,75€

Estels Vermells m'ha semblat una bellíssima història, curulla de sentiments, que permet enriquidores lectures. 

En Gerard és un ocell que no ha après a volar perquè ha crescut en una família d'esquirols (que lògicament no poden ensenyar-li allò que no saben fer) i on mai li ha faltat l'estima dels que li han fet de pares i germans. Una formiga voldrà portar-lo fins a l'escola de vol d'un conegut falcó perquè l'ensenyi a volar. No us explicaré res més per a no fer-vos un spoiler del llibre, que ofereix algunes sorpreses. 

Em quedo una vegada més amb la reflexió que planteja el llibre sobre el concepte de família al voltant dels sentiments que la sustenten. Qui són els autèntics pares? Sens dubte els qui estimen i fan créixer i desenvolupar amb el seu amor i el seu exemple.

El treball d'il·lustració de Jorge del Corral ofereix en tot moment un eficaç suport a la narració.

Una suggeridora lectura del tot recomanable per a nens i nenes a partir de 8 anys.

LIJ - La bruixa, la filla i el llop, de Jean Leroy i Matthieu Maudet

Jean Leroy; Matthieu Maudet (il·lustrador)
La bruixa, la filla i el llop
Barcelona: Animallibres, 2017
Col·lecció La puça d'Animallibres, 2
40 pp.
ISBN: 978-84-16844-45-6

PVP: 7,50 €

La bruixa, la filla i el llop és una atractiva narració per a primers lectors que planteja algunes qüestions de força interès. 

Una nena filla d'una bruixa estableix amistat amb un llop. Aquest els ofereix caçar el menjar que necessitin a canvi que li cuinin i li donin una part. 

I això m'ha semblat molt interessant. És important que els infants s'adonin que pactar suposa oferir tu alguna cosa a canvi de la que t'ofereixi l'altra part. És entendre el que necessita l'altre i donar valor al que tu pots oferir. Desenvolupar l'empatia, en definitiva. 

A la narració la protagonista passa per una situació de perill que fa que la mare i el llop actuïn conjuntament per salvar-la; i això la porta a descobrir un nou "pare" que no té. 

M'ha interessat aquest concepte de família que es desprèn de la lectura del conte. La família com a grup de persones que s'estimen per damunt del vincle que tinguin entre elles. 

Per si això fos poc el llibre compta amb un treball d'il·lustració molt destacable que imita les ombres xineses i que el dota d'una gran expressivitat. 

El conjunt resulta molt recomanable per a nens i nenes a partir de 5-6 anys que ja comencin a llegir per si sols.

LIJ - Els invents de la Malvina

André Neves
Els invents de la Malvina
Barcelona: Animallibres, 2016
36 pp.
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 31
ISBN: 978-84-16844-05-0
15,95 €

Crec que aquest àlbum del brasiler André Neves és un gran cant a la creativitat i que conté idees molt potents. Perquè la creativitat no es desenvolupa per art de màgia, és fruit d'unes condicions. Cal disposar d'un espai obert a l'experimentació, d'un ambient receptiu a les idees, fins i tot a les més inversemblants; i temps. Perquè el que finalment alimenta la creativitat és l'experiència. Aprenem del fem, tant si ho fem bé com si ho fem malament. El fracàs no hauria de ser frustració sinó una porta oberta al canvi. Canviar, ajustar,...; perquè el proper cop surti millor. 

Inventar per divertir-se, per sentir-se millor; inventar per trobar solucions. 

Cal destacar també el treball d'il·lustració de l'autor, que reflecteix el seu estil habitual, i que és ple de detalls d'allò més imaginatius que enriqueixen la lectura del text i també permeten un treball a l'aula, tant a nivell de llengua com d'expressió artística.

A partir de 6-7 anys.

LIJ - Mama, vull que siguis com un elefant!

Cinta Arasa; Marta Montañà (il·lustradora)
Mama, vull que siguis com un elefant!
Barcelona: Animallibres, 2017
64 pp.
Col·lecció La Formiga blanca, 78
ISBN: 978-84-16844-19-7
PVP: 8,95 €

Sovint vivim atrafegats, atrapats en una espiral de presses. I la pressa es va apoderant de nosaltres fins a omplir-nos d'insatisfaccions i neguits. D'això tracta aquest magnífic relat, que ens proposa una estimulant reflexió sobre les prioritats a la vida. 
En Ferran és un nen simpàtic i rialler que pateix les presses de la seva mare. Aquestes presses li impedeixen gaudir de les coses que formen part de la seva quotidianitat. Un dia el seu tiet, tornant d'un viatge, li regala un elefantó i li explica que els elefants sempre fan les coses xino-xano i que per tant, primer, han de fer les coses més importants, com ara estar amb els amics i la família, perquè el que més necessiten és companyia. 
I és que a la societat hi ha força implementada la dèria d'estar ocupats permanentment per mirar d'aprofitar al màxim el temps, com si ens fes por enfrontar-nos al buit de la nostra solitud. I al final veiem que els petits acaben tenint unes agendes tant o més atapeïdes que els adults. Ens ho hem de fer mirar. Perquè els nens també necessiten temps per a ells mateixos, per jugar, per passar amb les persones que els són més properes o senzillament per a no fer res. Els fills requereixen temps, el nostre. I han de ser la prioritat. Em quedo amb una gran frase d'aquest llibre: "... el temps s'ha de guardar per a les coses importants de debò. I la resta, es fan si en queda, de temps."
Com no podria ser d'altra manera, el to del llibre és amable, però això no li impedeix plantejar amb atractiu i delicadesa un tema de gran actualitat sobre el qual tothom hauria de reflexionar. 
A destacar també el treball d'il·lustració de la Marta Montañà, que aporta un cromatisme viu, expressiu i equilibrat al relat i fa de la lectura una experiència ben agradable.
Per a primers lectors a partir de 6 anys.

LIJ - Max i els superherois

Rocío Bonilla; Oriol Malet
Max i els superherois
Barcelona: Animallibres, 2016
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 29
44 pp
ISBN: 978-84-16844-17-3
PVP: 15,95€

Rocío Bonilla parteix en aquesta ocasió de la fascinació que senten alguns nens i nenes pel món dels súper-herois i els seus poders per a transmetre'ns de forma molt intel·ligent i subtil un reconeixement a favor de la dona. Perquè hi ha una súper-heroïna en totes aquelles mares que arreglen una cosa que s'ha espatllat, ens preparen el dinar, ens ajuden a fer els deures, ens posen una tireta quan ens hem fet un tall o vetllen incansables per nosaltres en tot moment.

I que són les súper-heroïnes més excepcionals quan es treuen la disfressa i es posen el vestit de mama per a fer-nos el petó de bona nit. 
Excel·lent una vegada més. Per a nens i nenes a partir de 5 anys.

LIJ - Matilda, de Roald Dahl

Roald Dahl; Quentin Blake (il·lustrador)
Matilda
Barcelona: Ed. Empúries, 2009

Col·lecció L'Odissea, 4

240 pp.
ISBN: 978-84-9932-031-1

(Aquesta edició es troba descatalogada. Actualment hi ha una nova edició a Grup 62 a la Col·lecció Biblioteca Roald Dahl)

Entre les diverses commemoracions d'aquest 2016 hi ha la del centenari del naixement de Roald Dahl (1916-1990), un dels grans noms de la LIJ i un mestre indiscutible del relat curt. I com que no hi ha millor homenatge a un escriptor ni millor manera de mantenir viu el seu  llegat que llegint les seves obres és el que he fet. No tant pel centenari que se celebra, sinó perquè era un dels molts deures que tenia en matèria de lectura. 

Roald Dahl (1916-1990)

Matilda és una nena de cinc anys d'allò que la nova psicologia ara denominaria d'altes capacitats. És una nena sensible i inquieta que té la desgràcia de tenir uns pares que no se l'estimen ni la valoren. 
Dahl posa al centre del seu relat aquesta nena i el dret que té a ser considerada i respectada. I fa un retrat corrosiu i demolidor dels adults que no estan a l'alçada de les seves responsabilitats; que no són capaços d'estimar els infants ni s'esforcen a comprendre'ls i ajudar-los. Un retrat fet d'elements esperpèntics que colpeja amb contundència sobre aquells aspectes del comportament adult cruels o que contenen elements que el fan ridícul o fins o tot grotesc. M'ha sorprès la mirada dura i sense contemplacions de Dahl sobre aquests adults.
Comença pels pares de Matilda. Un pare que s'enorgulleix d'enriquir-se entabanant als clients que li compren cotxes de segona mà, que només té ulls per al seu fill mascle i que ignora i menysprea a la seva filla. Segueix per la mare, una dona que ocupa el seu temps lliure anant a jugar al bingo en lloc de compartir-lo amb la seva filla. I acaba amb el retrat cruel i ple d'excessos de la senyoreta Trunchbull, la directora de l'escola on va Matilda, una persona que odia els nens només pel fet de ser petits; l'antítesi del que hauria de ser una persona que treballi en una escola. 
Aquests personatges funests tenen el seu contrapunt en la senyoreta Honey, la dolça i comprensiva mestra de la Matilda, que té prou sensibilitat per escoltar-la i ajudar-la.
No diré res més sobre la trama argumental, que té el poder d'atrapar-te i mantenir-te en tensió fins a la darrera pàgina, amb un final que es presta a suggeridores interpretacions. M'ho he passat molt bé i crec que val molt la pena.

Quentin Blake (1932)

Els llibres de Roald Dahl no serien els mateixos sense les il·lustracions de Quentin Blake (1932), que va il·lustrar els seus 19 llibres i que en bona part per això va rebre el 2002 el Premi Hans Cristian Andersen d'Il·lustració en reconeixement a la seva trajectòria com a il·lustrador de llibres infantils. Són il·lustracions a una tinta, de traços senzills però expressives; que podries imaginar formant part d'un còmic, però que donen un eficaç suport a la narració.

També això passarà, de Milena Busquets

Milena Busquets
També això passarà
(traducció del castellà de Lurdes Serramià)
Barcelona: Ara llibres - Amsterdam, 2015
176 pp.
ISBN: 978-84-15645-60-3

També això passarà és una novel·la de caire autobiogràfic que reflexiona sobre la vida, la pèrdua i els valors d'una determinada generació. 
Milena Busquets és filla d'Esther Tusquets, que va fundar i dirigir durant quaranta anys l'Editorial Lumen. Esther Tusquets va formar part d'aquell moviment que es va anomenar la Gauche Divine, una colla de personatges fills de la burgesia i la classe alta barcelonina intel·lectualment inquiets que volien viure en llibertat i canviar la societat entre còctels i la bohèmia del seu món. Suposo que per a ells era més important l'estil de vida, la gent amb qui tractaven, el món de les seves ocupacions, que l'àmbit domèstic. Sembla que Esther Tusquets no va entrar mai en una cuina (per això estaven les minyones) i la protagonista del relat afirma que ella forma part de la darrera generació que va haver de fer coses per reclamar l'atenció dels seus pares. 
La novel·la parteix de la mort de la mare, que és enterrada a Cadaqués. Aquesta circumstància porta la protagonista, la Blanca, a un viatge des de Barcelona fins a la casa d'estiueig a Cadaqués, per retrobar-se i elaborar la pèrdua que li ha suposat la desaparició de la mare, amb qui l'unia un fort vincle. En aquest viatge l'acompanyen els seus dos fills, els dos ex-marits, l'amant actual, dues amigues força peculiars, la parella d'una d'elles i la minyona. 
Adopta la forma de monòleg interior amb la mare i s'alterna amb el joc que donen la resta de personatges. El relat és amè, amb un llenguatge planer, directe, sense sofisticacions, que enganxa i transmet amb eficàcia reflexions sobre el sentit de la vida, tot reivindicant el plaer a través del sexe, com la màxima expressió de la vitalitat i l'alegria de viure ("El contrari de la mort no és la vida, és el sexe.")
Hi he trobat sensacions viscudes sobre el buit que deixa una persona desapareguda, sobre l'empenta definitiva que suposa cap a la maduresa. 

Diuen que és una de les novel·les de l'any i la veritat és que fa de bon llegir pel seu savi equilibri entre sensualitat i emotivitat.

LIJ - Amics monstruosos, d'Anna Manso

Anna Manso; Gabriel Salvadó (il·lustrador)
Amics monstruosos
Barcelona: Animallibres, 2014
Col·lecció La formiga groga, 55
120 pp.
ISBN: 978-84-15975-13-7
PVP: 8,50€

La Sandra és una nena tímida i poruga amb uns pares joves i "poc professionals". A la Sandra li costa fer amics i va a una escola que no li agrada gens, allunyada del barri humil on viu. Una nit se li apareixen uns peculiars amics que amaguen un secret: un gos zombi (el Ramon), un gat mòmia (l'Egipci), una tortuga Frankenstein (la Gerda) i tres periquites fantasmes (la Piru, la Liru i la Miru); que l'ajudaran a resoldre els seus problemes i obrir-se als altres. 
Resulta interessant el retrat sociològic de la família de la protagonista: una família com tantes d'avui en dia, amb uns pares que han d'afrontar una paternitat sobrevinguda, que no han planificat i per a la que no estan preparats, però que decideixen viure amb estimació i llibertat. 
I també trobo que pot ser enriquidor reflexionar sobre el consumisme i el paper de la mentida. Mentim per amagar les nostres insatisfaccions: la feina que no ens agrada o els amics que no tenim. Insatisfaccions que hauríem d'afrontar i no amagar.
Una narració per a nens i nenes, però que parla del món dels grans i de coses properes i gens banals; urbana i molt contemporània. 
Resulta molt llegidora, impregnat de la ironia i l'àgil estil periodístic de la seva autora. 
Per a nens i nenes a partir de 8 anys.

LIJ - La por del passadís

Raimon Portell; Sergi Portela (il·lustrador)
La por del passadís
Barcelona: Animallibres Editorial, S.L., 2014
32 pp.
Col·lecció Àlbums il·lustrats, 16
ISBN: 978-84-15975-19-9
PVP: 15,95€

La por del passadís és un delicat àlbum il·lustrat sobre les pors infantils; sobre aquelles pors que generen la foscor o els espais poc transitats. Presenta situacions quotidianes amb les quals és fàcil identificar-se, amb el contrapunt d'aquelles activitats reeixides en les que hom pot destacar. És a dir, podem sentir por, però això no té per què afectar la nostra autoestima, perquè hi ha d'altres activitats que podem fer molt bé i on destacar. 
Pot esdevenir una eina útil a pares i educadors per a tractar el tema, ja que presenta unes il·lustracions clares i nítides on les situacions s'identifiquen fàcilment i obren la porta a dialogar sobre elles.
Recomanable a partir de 4 anys.

La lectura en imatges - V

Aquesta fotografia em fa pensar en com la lectura pot acostar persones, omplir el temps que podem compartir amb els altres. 
És bonic pensar que la néta llegeix a l'avi, potser perquè ell ja no és gaire capaç de fer-ho o, senzillament, per la satisfacció que li proporciona la bellesa de la paraula dita en boca de la seva néta. 
La lectura en veu alta crea un vincle molt especial entre les persones (parella, mestre-alumnes, pares-fills, avis-néts,...), omplint-lo de calidesa i obrint-lo a noves formes de comunicació. 

Condició de mare

Carme Parras i Jordi Sacristán
Condició de mare
Valls: Cossetània Edicions, 2013
Col·lecció Prisma, 31
ISBN: 978-84-9034-100-1 

Condició de mare aplega les trajectòries professionals de vint personatges rellevants de la vida pública catalana. Però el tret comú d'aquestes trajectòries no és tant el mèrit que han assolit en allò que els ha fet més o menys coneguts sinó l'ambient familiar en el que van pujar, el vincle afectiu que van establir amb els seus progenitors, els valors que se'ls hi van transmetre i que han estat cabdals després en l'èxit que han assolit. 
Trobem casos on s'ha primat l'afecte, en d'altres la confiança i la responsabilitat, en d'altres l'autoexigència i l'esforç,... però en tots ells hi ha un vincle molt especial, emocional, que potser és fruit d'haver compartit un cos i una sang. Sí, hi ha un batec de mare en cada fill o filla, en el qual hi ha moments a la vida en que ens reconeixerem i que d'una manera o altra marcarà la nostra manera de ser. 
Tot i que el llibre està centrat en el perfil biogràfic dels personatges seleccionats (dels que descobrim curiositats i alguna que altra intimitat que ens retrata el costat humà) i en la visió que transmeten les seves mares, crec que un dels encerts del llibre radica en que aconsegueix reflectir tot allò que tots hem experimentat també com a pares. És un relat molt ric en emocions i sentiments on et veus reflectit, on et reconeixes en la teva condició de pare en una suma d'afectes, patiments i expectatives. 
Alhora crec que també aconsegueix destacar la transcendència de les decisions que prenem com a pares, car van modelant el caràcter, les emocions i les seguretats dels fills. I fa pensar. 
En un paràgraf del llibre s'afirma que "Tenir un fill significa assumir una dosi permanent de patiment", i és veritat, però també significa el goig d'assistir al procés de creixement d'una persona que s'obre al seu futur. I és quelcom que omple molt, perquè te'n sents coparticipant i deixa una empremta inesborrable a la teva vida.