dissabte, 12 d’agost del 2017

Seguint les passes dels almogàvers, de Gregorio Luri

Gregorio Luri
Seguint les passes dels almogàvers. De Blanquerna a Shipka, un viatge a peu
Barcelona: Editorial Mediterrània, 2014
216 pp + 16 pp de fotos
ISBN: 978-84-9979-256-9

De Gregorio Luri, aquest navarrès resident a El Masnou des de fa una pila d'anys, llegeixo regularment els seus articles a la premsa sobre temàtica educativa. Com a pedagog també és un rostre recurrent als mitjans quan cal analitzar temes o polèmiques que afecten al món educatiu. Comunica bé i es fa llegir o escoltar amb interès. Però, és clar, el tenia ubicat en temes d'educació. Per això m'ha sorprès veure'l signar aquest llibre de viatges. No el feia en un llibre així. 
És el relat d'un viatge a peu que s'inicia al barri de Blanquerna a Istanbul i s'endinsa en els Balcans per terres búlgares fins a Shipka, seguint més o menys la ruta que devien seguir els almogàvers comandats per Rocafort perseguint els alans per a venjar la mort de Roger de Llúria. I et preguntes: com és que ha tingut curiositat per anar a raure en aquell cul de món i caminar per aquelles rutes apartades dels circuits turístics més habituals? Quina ha estat la seva motivació? En el llibre t'ho explica. Resulta que anys enrere, cap al 2000, va comissariar una exposició sobre la cultura tràcia a Barcelona. Va visitar la zona i fruit dels seus contactes i de la descoberta de la connexió d'aquells territoris amb els almogàvers, es devia plantejar fer aquest viatge a peu.
Qui van ser els famosos almogàvers? Doncs ni més ni menys que un exèrcit de mercenaris especialment sanguinari, orgullosos del seu origen a la Corona d'Aragó, que actuava per la Mediterrània durant l'Edat Mitjana, i que va estar al servei de l'Imperi Bizantí (que era l'Imperi Romà d'Orient), que tenia la capital a Constantinoble (l'actual Istanbul). El seu cap més conegut va ser Roger de Flor. Sembla que Roger de Flor va ser assassinat fruit de les lluites de poder que es movien en aquells territoris i que els seus van decidir venjar-lo. Amb aquest rerefons històric Gregorio Luri concreta les etapes que necessita per cobrir a peu amb la seva dona la ruta que van seguir probablement els almogàvers. Blanquerna és avui un barri pobre i perillós d'Istanbul i el recorregut per terres búlgares passa per un territori empobrit pel passat recent i d'una certa complexitat ètnica. Luri va farcint el relat del recorregut amb abundant documentació històrica, rondallística i arqueològica; les anècdotes pròpies que genera tot viatge i reflexions de caire més existencial, que potser per a mi són el més interessant del llibre.
Es llegeix amb interès i t'adones que la meta de cada vida és el camí que et traces per a viure-la. És definir les motivacions que li donin un sentit, que per a cadascú seran diferents. La vida és una experiència, i cadascú l'ha de saber omplir del que li sigui més plaent, perquè és el que quedarà del nostre pas pel món. 
Aquest llibre formava part del meu lot de supervivència d'enguany. Es va publicar fa tres anys i he tingut l'honor de ser el primer que passejava per les seves pàgines.

dimarts, 1 d’agost del 2017

Dos amics de vint anys, de Sebastià Alzamora

Sebastià Alzamora
Dos amics de vint anys
Barcelona: Editorial Proa, 2013 (2a edició)
Col·lecció A tot vent, 594
216 pp.
ISBN: 978-84-7588-398-4
PVP: 17.90 €


Dos amics de vint anys novel·la la relació entre Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Porcel amb motiu del centenari del seu naixement (ambdós eren nascuts el 1913). El 2002 es va fer una exposició a Barcelona sobre la seva relació i aquesta novel·la n'ha manllevat el títol. 

Està molt ben documentada i ens parla del que els va unir des que es van conèixer en l'àmbit estudiantil, de la gent que van conèixer i tractar, i també del que els va fer discrepar. Tot en un breu període de pocs anys, que van ser intensos, fins a la prematura mort d'en Tomeu al Sanatori del Brull la nit de Reis de 1938 per tuberculosi quan només tenia vint-i-quatre anys. 


El període que comprèn la narració va estar ple de convulsions polítiques, canvis de règim (la fi de la monarquia d'Alfons XIII, la II República, el 6 d'octubre, la Guerra Civil,...), debats culturals, fascinacions ideològiques,... I tot això va apareixent al llibre amb uns diàlegs ben travats que donen consistència a la relació entre els protagonistes, que es professen amistat i admiració mútua malgrat ser personalitats fins a un cert punt antagòniques (un Rosselló-Porcel loquaç, extravertit, vital, seductor, un punt histriònic, però també voluble; i un Espriu contingut, tímid i amant de l'ordre). 

No sé si a hores d'ara Espriu i Rosselló-Porcel són gaire llegits més enllà del cercles acadèmics, però és necessari i cal valorar que hi hagi obres que en facilitin l'acostament, que ens facin saber coses de les seves vides i les seves obres. 
Destacaria també d'aquesta novel·la la visió que es dóna de l'amistat. No només som amics dels que pensen com nosaltres. Ho som sobretot d'aquells en que hi trobem complicitats i respecte.