Postes

Acabem d'entrar a l'hivern i segueixen acompanyant-nos dies freds però lluminosos, de cels clars, que gaudeixen d'una plàcida suavitat en les seves hores centrals. Són hores agradables que voldries allargar per gaudir de la seva llum, però aviat es veuen sorpresos per la posta, que en aquests dies més curts i més freds s'esdevé amb rapidesa, tot substituint la suau calidesa de les tardes lluminoses per la fredor que s'imposa quan enfosqueix l'horitzó. El que les alenteix és pensar en tot allò que hi hem viscut, en el que les ha fet úniques i diferents.
La desapareguda Joana Raspall parlava així de les postes:

"La posta és lenta;
li pesa endur-se un dia
ple de desitjos."

Joana Raspall (1913-2013)

Benvingut, hivern

Ara ja sembla que el fred va de debò i fa que l'estació sigui la que ha de ser climatològicament parlant. Fem-li els honors amb aquests versos del poema Hivern, del gran poeta de Roda de Ter.

"L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses. 

L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible."

Del poema Hivern, de Miquel Martí i Pol (1929-2003)