divendres, 28 de febrer del 2014

Et mereixes un poema

Aquests versos parlen de tu, biblioteca: 

Sala central de la Biblioteca del Casino de Manresa

Passeu,
entreu,
és casa nostra,
casa de tots.

Portes obertes
i camins per traçar.
Tresors amagats, 

saviesa a grapats.

Màgia de lletres, 

amb cor de colors.
Llum per a xiquets
i per a grans inquiets.

Passeu,
entreu,
tot un món
us està esperant.

Autora: Sàlvia

dissabte, 22 de febrer del 2014

Goofy

De les notícies del dia m'ha sorprès especialment aquesta. Sorprès és una manera de dir, perquè la veritat és que en un primer moment fa riure pensar que hi ha algú tan animal com per llançar un gos contra un àrbitre de futbol, però tot seguit m'ha entristit pel que representa de maltracte animal. 
Sóc espectador habitual de competicions esportives. M'agrada el que s'hi mou: des de la plasticitat de la pràctica esportiva fins a valors com la lluita, el sacrifici i l'afany de superació. Però també és ben cert que els jutges d'alguns d'alguns d'aquestes esports paguen els seus errors amb insults i menyspreu. El futbol és potser el rei en aquest tipus de comportaments. És un espectacle que a un cert nivell mou molts diners i grans passions, popular, on tothom s'hi veu amb cor de ficar cullerada; no està justificat, però és un element cultural amb el que s'hi de conviure, tot i que caldria fer els possibles per eradicar d'una per totes aquests comportaments impropis de la condició humana. 
200€, costes judicials i despeses de veterinari. Sí, com a mínim; però potser també caldria que aquest humà no tornés a trepitjar un recinte esportiu durant una bona temporada i a uns quants quilòmetres a la rodona. Animal!!!

divendres, 21 de febrer del 2014

En el teu poble i a la ciutat, al teu barri....

Els d'Estrella Damm han fet un nou anunci de la sèrie Mediterràniament. I aquesta vegada l'han dedicat a promocionar el consum cultural. 
He parlat en altres ocasions de l'encert de la seva proposta publicitària, que fa atractius un paisatge i una forma de viure desenfadada i feliç, amb grans frases on convergeixen els diferents elements de l'espot. 
En aquesta ocasió es reivindica la creativitat de la cultura que compartim i es fa una crida a gaudir-la tot anant al cinema, al teatre o a un concert. S'ha optat (en lloc de la cançó enganxosa de la campanya d'estiu) per un muntatge de frases de gent del món de la cultura que va construint el missatge que es vol transmetre. 
La publicitat fa més gran una marca quan li atorga prestigi i valor afegit. I la cultura ho aporta. 
Potser no serà un espot tan comercial i rodó com els de la campanya d'estiu, però fa estimar més una marca que s'associa al millor d'un poble, que és la seva cultura. Un anunci dedicat "a tot allò que millora les persones per dins". 
Felicitats una vegada més.




No ha arribat el moment d'aixecar-te del sofà?


dimecres, 19 de febrer del 2014

Que algú em digui un bon tòpic d'Ucraïna, perquè vaig una mica peix

Hi ha frases que descriuen amb precisió les misèries del tertulià professional. 
Can Basté, ca la Terribas, can Cuní,... 
Política nacional, internacional, economia, societat, actualitat, esports, tendències,... 
Creadors d'opinió, gent de món, pontificant sobre tot, a tot arreu i a tothora. 
I és clar, ni saben de tot ni en poden donar opinió formada més enllà de quatre vaguetats a l'abast de qualsevol; però tant se val, s'hi ha de ser i l'actualitat mana. I si no sé res miro una mica el diari o consulto al Google, dic alguna cosa per quedar bé i ja està. 
No negaré que m'agrada seguir tertúlies. Quan són rigoroses i plurals, a més d'entretenir, ajuden a formar opinió. I aquesta hauria de ser la seva funció bàsica. 
Les tertúlies permeten gaudir de la capacitat dialèctica dels seus participants i haurien d'aportar arguments per a entendre els perquès del que passa.
Hi ha gent brillant, que sap parlar bé i argumenta amb brillantor el que diu. Es fan escoltar. 
Però tornem al que ha motivat el títol d'aquesta entrada. El dia que no he de treballar per la tarda, ben dinat em poso el podcast de la tertúlia del Basté abans d'entrar en una plàcida migdiada. I avui m'ha fet gràcia saber que el Toni Soler ha piulat al Twitter el següent: "Me'n vaig a can Basté. Per favor, que algú em digui un bon tòpic d'Ucraïna, perquè vaig una mica peix." 
Una piulada simpàtica, desenfadada i, sobretot, sincera. Cal agrair-ho. Perquè no es pot saber de tot ni podem tenir opinió formada de tot i hi ha coses que ens queden molt lluny.

dissabte, 15 de febrer del 2014

Del que dóna valor a la vida

Els estoics apostaven per la raó per a poder viure en harmonia amb el món, car consideraven que les emocions eren les responsables del malestar que podem experimentar i del mal que et poden fer els altres. 
L'ecologisme actual beu de l'estoïcisme i cerca el seu ideal a viure en harmonia amb la naturalesa. 
La vida no l'hem hagut d'acceptar, perquè ens ha vingut donada; però la consciència de la mort ha omplert els humans d'angoixes existencials. I és l'acceptació de la mort, com quelcom natural que també forma part de la vida, el que hem d'assolir. L'acceptació de la mort dóna valor a la vida. 
L'emperador i filòsof romà Marc Aureli (121-180 d.C.) ho va expressar amb encert: "No menyspreïs la mort, però accepta-la de bon grat, perquè forma part d'allò establert per la naturalesa."

dimarts, 11 de febrer del 2014

Maduresa versus vellesa

Hi ha un punt a la vida en que canvia la percepció que els altres tenen de tu. Deixes de ser vist com un/a noi/a i passes a ser percebut com un/a senyor/a. 
Som en una societat que idolatra el dinamisme, la vitalitat, la imatge pletòrica de la joventut. I per contra, viu amb incomoditat l'envelliment, la malaltia, la pèrdua de facultats, que sovint passen a formar part de cert ostracisme social; com si no volgués exhibir-se aquesta vessant de la vida. 
Què o qui marca la frontera social entre la maduresa, la plenitud, i la vellesa?
La vellesa no deixa de ser una percepció difícilment objectivable. Crec que la maduresa va directament relacionada amb la plenitud mental. Tenir el cap bé dibuixa el contorn de les plenes facultats. La resta del cos s'adapta al pas del temps assumint un progressiu desgast.
Madurar no és decaure sinó entrar en una etapa de plenitud que millora la percepció i l'anàlisi de les complexitats de la realitat.
Ian Robertson, un prestigiós especialista en rehabilitació cerebral, afirma que “les investigacions proven que sovint la gent gran és més eficient que els joves per avaluar cadenes d'esdeveniments complexes, particularment situacions ambigües que impliquen comportaments humans. Els grans tendeixen a veure aquests fets en termes d'interacció entre les circumstàncies externes i les qualitats personals dels individus. Els joves són menys propensos a analitzar els esdeveniments d'una manera tan complexa i madura”.
Doncs això: aprofitar-ho i gaudir-ho.