I si ens deixéssim de conyes?

Hi ha qui està fent el més espantós dels ridículs. No és precisament que la classe política gaudeixi de gaire prestigi, ni que llueixi pel seu nivell de preparació i capacitat de resoldre els problemes de la ciutadania. Però sembla que encara no han tocat fons. Persisteixen a caure més avall fins a convertir-nos en la riota de mig món.
No ens ho mereixem. El cost de mantenir polítics que s'inventen llengües al marge del món acadèmic el paguem entre tots. I mentrestant seguim assistint a la caiguda del nivell de vida de la gent sense que ells siguin capaços de fer res. Res de bo, vull dir. Perquè per a millorar el seu currículum creen problemes on no n'hi ha enmig del desconcert dels afectats.
Una llengua és una riquesa que expressa una manera de sentir i de viure. El que cal fer es protegir-la per a protegir també la cultura que té al darrere i evitar que es perdi. Quin sentit té canviar-li el nom i menystenir-la? Em sembla indigne. Tan fort és l'anticatalanisme? Tantes reaccions al·lèrgiques produeix el mot català que cal substituir-lo per qualsevol altre?
És una perversió no utilitzar les paraules per a definir la realitat sinó per a tergiversar-la.
Tot plegat és penós; tinc la sensació de viure un dia trist on la condició humana ha mostrat una de les seves pitjors cares.