Hi ha qui està fent el més espantós dels ridículs. No és precisament que la classe política gaudeixi de gaire prestigi, ni que llueixi pel seu nivell de preparació i capacitat de resoldre els problemes de la ciutadania. Però sembla que encara no han tocat fons. Persisteixen a caure més avall fins a convertir-nos en la riota de mig món.No ens ho mereixem. El cost de mantenir polítics que s'inventen llengües al marge del món acadèmic el paguem entre tots. I mentrestant seguim assistint a la caiguda del nivell de vida de la gent sense que ells siguin capaços de fer res. Res de bo, vull dir. Perquè per a millorar el seu currículum creen problemes on no n'hi ha enmig del desconcert dels afectats.
Una llengua és una riquesa que expressa una manera de sentir i de viure. El que cal fer es protegir-la per a protegir també la cultura que té al darrere i evitar que es perdi. Quin sentit té canviar-li el nom i menystenir-la? Em sembla indigne. Tan fort és l'anticatalanisme? Tantes reaccions al·lèrgiques produeix el mot català que cal substituir-lo per qualsevol altre?
És una perversió no utilitzar les paraules per a definir la realitat sinó per a tergiversar-la.
Tot plegat és penós; tinc la sensació de viure un dia trist on la condició humana ha mostrat una de les seves pitjors cares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada