Rimas y leyendas
Penguin House, 2021
496 pp.
ISBN: 978-84-91050-33-9
Com a lector, una de les motivacions que he experimentat per a entomar la lectura d'un llibre, és la de connectar el text que tinc a les mans amb indrets per on m'he mogut i la inspiració del seu autor. És el cas de Gustavo Adolfo Bécquer i Fitero, a Navarra.
Sembla ser que Bécquer, malalt de tuberculosi, i tal com ell mateix esmenta a la Leyenda La cueva de la mora, va passar uns mesos a Fitero l'estiu de 1861 per a tractar-se amb les aigües del seu conegut balneari. I fins fa poc, a l'habitació 350 d'aquest renovat hotel hi ha hagut una placa per a recordar el pas del poeta per aquella habitació. En la meva estada hi he compartit paisatges, vistes, camins i indrets pintorescos que de ben segur van deixar la seva empremta en la sensibilitat del poeta i que d'alguna manera formen part de les seves creacions.
Bécquer és considerat un autor canònic de la
literatura castellana, d'aquells que et feien llegir quan la literatura formava part dels plans d'estudis.
literatura castellana, d'aquells que et feien llegir quan la literatura formava part dels plans d'estudis.
M'he retrobat amb versos cèlebres, bellíssims, d'aquells que havia memoritzat cinquanta anys enrere, plens de musicalitat, amb un acurat treball de la rima; tot i que sempre prioritza el contingut i el que vol transmetre als condicionants formals.
 |
| Cueva de la Mora |
A les Rimas ens parla de la seva concepció de la poesia, com si fos un recipient que es va omplint amb tot el que veiem i sentim; i del paper del poeta, que és el que ha de treure el que ha acumulat, tot cercant les paraules precises per a fer els poemes.
Els seus temes recurrents són l'amor i el desamor; i els patiments que li provoca no sentir-se correspost i la traïció als seus sentiments.
Les llegendes són històries que generalment no tenen autor conegut i que la gent del poble ha sabut transmetre oralment de generació en generació, passant a formar part, així, de la cultura popular. Compten amb elements fantàstics, de vegades sobrenaturals. I les seves tenen una ambientació lúgubre, tenebrosa; on sovint la nit sempre sempre és present i on descobrim escenes vaporoses que ens endinsen en mons onírics.
Un altre element que destaca són els monuments que hi apareixen com a escenari de les històries, edificis en runes, abandonats, on sembla possible qualsevol fantasia i que evoquen un passat en conflicte, com per exemple els enfrontaments entre cristians i sarraïns a l'Edat Mitjana, o més recentment la Guerra del Francès.
I és que Bécquer, de molt jove, va escriure una Historia de los Templos de España, tenia molts coneixements d'esglésies de Toledo (crec que n'era el primer volum) i és possible que s'hagués documentat sobre l'imponent monestir cistercenc de Fitero, que reconeixem a El miserere.
A Fitero potser només hi va estar aquell estiu de 1861, però on sí que hi va fer estades més regulars amb el seu germà va ser al monestir de Veruela, al Moncayo, prop de Saragossa. Aquí hi va escriure les seves Cartas desde mi celda i bona part de les seves llegendes que tenen per escenari indrets de la zona del Moncayo (i que subtitula com a leyenda soriana, aragonesa, toledana,...). Amb Bécquer tot aquest patrimoni de llegendes populars assoleix categoria literària, peces d'autor (publicades inicialment a la premsa de l'època), que són tal com ens han arribat fins avui.
La presència de Bécquer a Fitero s'ha sabut aprofitar i convertir-la en un atractiu turístic i cultural; des de la celebració del 150è aniversari de la seva mort fins a la creació de rutes amb el seu nom que passen per indrets referits a les seves llegendes o el balneari que du el seu nom.
Avui dia es llegeix poca poesia, que requereix d'un ritme pausat, reflexiu, allunyat dels ritmes que imposa la narrativa i el ritme de vida actual. Llegir a Bécquer és recrear-te en la paraula, en els seus significats, rellegir, tot analitzant les rimes que regalen la musicalitat al poema.
I llegir les seves Leyendas és endinsar-nos en un dels millors exemples de la literatura post-romàntica.
Val la pena provar-ho i gaudir del que l'ha convertit en un clàssic.
