De papereres i contenidors

Em tinc per una persona escrupolosa i primmirada a l'hora de separar les deixalles. Vull fer-ho bé i facilitar la feina als qui treballen en la seva recollida i tractament. Crec en el reciclatge, perquè implica reaprofitament i reducció del volum de brossa enterrada als abocadors. Vaig regularment a la deixalleria per procurar el millor tractament de cada residu i compro bosses compostables (que no són precisament barates) per a que les restes orgàniques de casa i la bossa puguin esdevenir compost per a la terra. No espero que em donin les gràcies. Per a mi és un deure cívic com a membre d'una societat organitzada sensibilitzat per l'empremta que deixem al planeta on vivim. Per això, una de les coses que em generen més malestar és arribar als contenidors i trobar-me tota mena de brossa dipositada sense criteri en qualsevol contenidor o directament a terra per la mandra a deixar-la on pertoca. Tinc la sensació que em foten la feina enlaire. Per no parlar de deixalles voluminoses deixades sense miraments al mig de la vorera o en qualsevol racó (hi ha un telèfon per a que t'ho vinguin a recollir a la porta de casa). El panorama és desolador. Sensació de deixadesa i brutícia, de no hi ha res a fer. D'estar igual o pitjor que fa uns anys.

Les notícies són descoratjadores. Els percentatges de recollida selectiva no milloren, estan per sota del que tocaria i sembla que les autoritats municipals assumeixen el fracàs (es compraran més vehicles per a recollir el que la gent deixa al carrer). El premi per fer-ho bé és un fort increment de la taxa municipal corresponent. La sensació és que cada cop més gent passa del tema malgrat haver-hi una majoria -encara- que fa bé les coses.

La cirereta d'aquest pastís d'incivisme són els qui ara, d'una manera inexplicable, entaforen bosses plenes de brossa o garrafes plenes d'aigua a les papereres i tota mena de deixalles que haurien d'anar als contenidors. No sé si es tracta d'inconscients, brètols, graciosos o activistes de la provocació. Penso en el pobre operari al que li pertoca buidar les papereres i se les veu i se les desitja per a poder-les buidar. 

I tot això passa quan hi ha els contenidors corresponents a escassos vint metres d'aquestes papereres. 

Encara queda, però, el ciutadà de bona fe que explica en un cartell que la paperera no és un contenidor, com si no fos prou evident.

LIJ - Monstre Verd

Canizales (text i il·lustracions) 

Monstre Verd (traducció de Teresa Broseta) 

Barcelona: Animallibres, 2020

Col·lecció La biblioteca dels ratolins, 85

34 pp. 

ISBN: 978-84-17599-89-8

PVP: 15,95€

Les evidències del canvi climàtic i els danys que s'estan causant als ecosistemes, cada cop més fràgils, estan desvetllant la consciència ecològica de la ciutadania a marxes forçades. Ha esdevingut urgent actuar amb contundència per evitar un deteriorament irreversible del planeta. Ens hi va la salut i la vida. 

A les escoles, des de fa anys, amb la col·laboració d'Ajuntaments i poders públics, treballem el reciclatge i la reducció de residus sota la directriu de les tres R (Reciclar, Reutilitzar i Reduir). Diria que els alumnes ho tenen clar. Una altra cosa és que de vegades la mandra o uns models familiars deficients no tradueixin en comportaments actius els coneixements. 

Monstre Verd va en aquesta línia. Es tracta d'un àlbum il·lustrat que funciona com a llibre de coneixements; que no només dóna idees sinó que interacciona amb els infants per a que reflexionin sobre els seus comportaments i els estimula per a que facin propostes. 

Compta amb el simpàtic protagonisme de Monstre Verd, un personatge que s'engreixa quan s'omple de brossa i minva quan se li treu i és tractada com cal. El premi a fer les coses bé és la vida que la natura ens retorna. Són idees simples, força sabudes, però tractades amb eficàcia. 

Resulta un àlbum ben útil per a tractar aquestes qüestions en l'entorn escolar a partir de 4 anys.