Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria històrica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria històrica. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 d’agost del 2025

Un hotel en la Costa Brava, de Nancy Johnstone


Nancy Johnstone
Un hotel en la Costa Brava (Tossa de Mar, 1934-39)
(Hotel in Spain/Un hotel a la Costa Brava 
i Hotel in Flight/Hotel en guerra)
Pròleg de Miquel Berga Bagué. Traducció de Juan Manuel Salmerón Arjona
Barcelona: Tusquets Editores, 2016
416 pp
ISBN 978-84-9066-219-9 
PVP: 12,95€

Hi ha llocs que sense ser en els que has nascut o viscut formen part de la teva geografia íntima. Llocs que un bon dia vas descobrir, dels que et vas enamorar i amb els quals estableixes un vincle que per sempre formarà part de tu. Sóc dels que els agrada tornar als llocs on m'he trobat bé, per a recuperar records i reviure emocions d'altre temps. Un d'aquests llocs és Tossa de Mar. I aquí connecto amb el llibre del que us vull parlar i la seva autora, la Nancy Johnstone, algú molt oblidat avui dia, del que no hi ha reconeixements als espais públics,  però que en el seu moment va ser molt rellevant per a donar a conèixer Tossa i popularitzar-la; i que ens ha deixat un parell de llibres molt valuosos i amens sobre les seves vivències al poble durant uns anys molt convulsos de la nostra història.
Nascuda a Bath, vivia a Londres amb el seu marit Archie Johnstone i sempre havia desitjat anar a viure a l'estranger. Ell era un reputat periodista del News Chronicle i per a les vacances del 1934 van triar (ell sempre volia anar a un lloc on no haguessin estat les seves amistats) Tossa de Mar. La Nancy el va convèncer de vendre-s'ho tot a Londres i construir un hotel a Tossa per emprendre junts una nova vida. A Tossa van trobar una colla d'alemanys que hi havien arribat fugint del nazisme, entre els quals el pintor Oskar Zügel i l'arquitecte Fritz Marcus, que havia muntat un bar i que li va fer els plànols de l'hotel, que va passar a anomenar-se Casa Johnstone.
Per Tossa també hi ha havia el pintor Marc Chagall, que ja havia batejat Tossa com a paradís blau. En fi, artistes diversos que havien trobat a Tossa el seu refugi i un oasi de pau i tolerància on desenvolupar les seves trajectòries. En aquest ambient i entre els seus coneguts de Londres van impulsar el seu hotel.
El primer llibre recull la seva arribada a Tossa, la tria dels terrenys i la construcció de l'hotel, les seves primeres coneixences entre els tossencs i la colònia d'estrangers que hi residien, la propaganda que van fer per atraure clientela (que no pots deixar de llegir sense esbossar un somriure i que no deixa de ser el reflex d'una altra època), els primers clients, el primer contacte amb les tradicions locals i la idiosincràsia dels nadius, vista per algú que gairebé no parla les llengües del lloc i s'ho mira des d'una òptica d'estranger. Malgrat aquestes cosetes tot anava rodat i era una història d'èxit. La conflictiva situació política d'aquell temps (amb els fets del 6 d'octubre) era un teló de fons que quedava relativament lluny i no alterava la placidesa d'aquells primers mesos a Tossa. 

    
La bonança dels primers temps es va estroncar amb l'esclat de la Guerra Civil. L'escenari de la narració va canviant, així com el perfil dels clients de Casa Johnstone.
El matrimoni Johnstone tenia ideals progressistes i clares simpaties pel govern legítim de la República, amb representants del qual van anar teixint amistats i complicitats i establint contactes; i així l'hotel es va anar omplint també de brigadistes, comissaris polítics, membres d'organitzacions humanitàries, gent que tornava del front per a descansar, gent que anava i tornava d'una Barcelona en plena ebullició revolucionària,.... I finalment també de refugiats que arribaven de zones conquerides pels rebels.
El segon llibre d'aquest volum és una crònica propera a l'esperit dels reporters i allunyada del to sever d'alguns historiadors, i ens parla del dia a dia a peu de carrer; de les dificultats per a trobar menjar, dels transports, dels bombardejos, de les arbitrarietats que es cometien amb les detencions, dels enfrontaments entre sectors del bàndol republicà,... Un relat que vessa versemblança i que connecta amb el que ens han explicat els qui ho van viure. 
La part final està dedicada a la conversió de Casa Johnstone en una casa de colònies (no era l'única a Tossa) per acollir nens refugiats provinents del front d'Aragó però no només, i on veiem una Nancy valenta i determinada que va fer tot el que va poder per atendre els infants fins que va ser inevitable fugir a França els dies anteriors a la caiguda de Tossa a mans dels nacionals.
He trobat que és un relat apassionant que es desenvolupa en un ambient de destrucció i misèria on es lluita per fer valer la dignitat humana i que resulta original per la mirada que aporta sota tot plegat.
Si us interessa saber més coses de Tossa a part de la informació turística, si us interessen els relats de la Guerra Civil o la història contemporània, de ben segur que haureu trobat els al·licients necessaris per a llegir Un hotel en la Costa Brava.

dissabte, 8 de juny del 2024

LIJ - De quan Hitler va robar el conill rosa, de Judith Kerr

Judith Kerr
De quan Hitler va robar el conill rosa (traducció revisada de Marta Bes)
Barcelona: L'Altra Tribu, 2022
280 pp
ISBN:978-84-124382-7-7
PVP: 14,95€


La literatura i el cinema són dos mons que es retro-alimenten habitualment, sent el primer una font inesgotable d'històries per al segon. De vegades llegeixes un llibre i tens curiositat per saber com l'han convertit en imatges i d'altres és a l'inrevés, veus una pel·lícula i et vénen ganes de saber com és el llibre que l'ha inspirat. En aquest cas sóc dels segons. Fa pocs dies vaig veure una pel·lícula alemanya del 2019 titulada Quan Hitler em va robar el conillet rosa i em va captivar la mirada que oferia sobre l'ascens del nazisme i l'inici de l'Holocaust. Una mirada delicada, sense truculències, des del punt de vista d'una nena de 10 anys que veu com tot això irromp en la seva infantesa i altera l'estabilitat familiar. Després vaig saber que la pel·lícula era una adaptació d'una novel·la de caire autobiogràfic (De quan Hitler va robar el conill rosa) de Judith Kerr. 
Judith Kerr (1923-2019) pertanyia a una família alemanya jueva benestant. El pare era un reputat escriptor que havia publicat llibres i col·laborava
regularment a la premsa, on no s'estava de criticar durament el nazisme i els valors que representava. Davant les eleccions que havien de dur Hitler al poder intueix el que pot passar i emprèn el camí de l'exili amb la seva família. I aquí comença el que em sembla més atractiu del llibre, mostrar el que representa exiliar-se i esdevenir un refugiat, algú que ha d'abandonar el seu país i cercar l'acollida d'un altre. I tornar a començar: una llengua, costums, noves relacions socials, una altra escola,... I dificultats de tota mena, inclosa la precarietat en un context de dificultats polítiques i econòmiques; però en el llibre no hi falten també anècdotes simpàtiques tractades amb un punt d'humor que resten dramatisme al que s'està esdevenint.
No diria que sigui una novel·la infantil, però sí molt indicada per a joves, potser a partir de 12-13 anys, per a fer entenedora una realitat, que si no l'has viscuda, pot ser difícil d'explicar.
L'exili els va portar primer a Suïssa, després a París i finalment a Londres, on van arribar el 1935. Es va nacionalitzar britànica i va consolidar una exitosa trajectòria com a il·lustradora i escriptora.

L'any 2012 va ser reconeguda com a Oficial de l'Ordre de l'Imperi Britànic per la seva contribució  a la literatura infantil i a l'educació sobre l'Holocaust.

diumenge, 5 de novembre del 2023

Franquismo S.A., d'Antonio Maestre

Antonio Maestre
Franquismo S.A.
Madrid: Ediciones Akal, 2020
Col·lecció Anverso
288 pp.
ISBN: 978-84-460-4796-4
PVP: 21,00€


Franquismo S.A. és un llibre d'investigació periodística sobre l'origen de les fortunes de les grans empreses de l'IBEX: constructores, energètiques, bancs,... I ho fa des de la recerca sobre la col·laboració d'aquestes en el cop d'estat del 36, la repressió d'opositors i la col·laboració amb la dictadura durant gairebé quatre dècades. Documenta com es van aprofitar del treball esclau dels represaliats, com es van incautar de béns i propietats de persones de l'altre bàndol i com tot això es va anar desenvolupant al llarg dels anys en base a favors i influències sobre els que ostentaven el poder. A diferència del que ha passat en altres països aquí s'ha amagat sistemàticament el passat fosc d'aquestes empreses, s'ha blanquejat la seva trajectòria i s'han presentat a la societat com a històries d'èxit empresarial en base a la meritocràcia i la cultura de l'esforç. En bona part, segons l'autor, això és mentida, perquè es van aprofitar del control social de la dictadura i de privilegis concedits en base al seu suport. I es recalca que en un país com Alemanya les grans empreses van reconèixer haver-se beneficiat del treball esclau als camps de concentració i se les va obligar a reparar les víctimes. I allí és una vergonya i una indignitat haver col·laborat amb el nazisme (tot i que malgrat els processos de desnazificació va caldre recórrer a persones que havien col·laborat amb el règim anterior per a fer possible la reconstrucció del país). Però a Espanya (on van arribar molts d'aquests nazis, que van poder desenvolupar exitoses carreres empresarials sense ser molestats malgrat els requeriments d'organismes estrangers) res d'això ha passat, ni reconeixement ni reparació. Els seus hereus van rebre patrimonis generats de manera irregular, al llarg dels anys han mantingut un funcionament endogàmic, casant-se entre ells i engrandint les seves fortunes, però mantenen una aparença de normalitat sense ser qüestionats.
I t'adones que aquesta casta forma part del nucli dur de l'Estat i manté una forta presència en sectors com l'economia, la política i la justícia.
A tota persona que hagi seguit l'actualitat aquests darrers anys li resultaran familiars molts dels que desfilen per les pàgines d'aquest llibre i s'adonarà que són "el poder" malgrat el pas dels anys.