LIJ - De quan Hitler va robar el conill rosa, de Judith Kerr

Judith Kerr
De quan Hitler va robar el conill rosa (traducció revisada de Marta Bes)
Barcelona: L'Altra Tribu, 2022
280 pp
ISBN:978-84-124382-7-7
PVP: 14,95€

La literatura i el cinema són dos mons que es retro-alimenten habitualment, sent el primer una font inesgotable d'històries per al segon. De vegades llegeixes un llibre i tens curiositat per saber com l'han convertit en imatges i d'altres és a l'inrevés, veus una pel·lícula i et vénen ganes de saber com és el llibre que l'ha inspirat. En aquest cas sóc dels segons. Fa pocs dies vaig veure una pel·lícula alemanya del 2019 titulada Quan Hitler em va robar el conillet rosa i em va captivar la mirada que oferia sobre l'ascens del nazisme i l'inici de l'Holocaust. Una mirada delicada, sense truculències, des del punt de vista d'una nena de 10 anys que veu com tot això irromp en la seva infantesa i altera l'estabilitat familiar. Després vaig saber que la pel·lícula era una adaptació d'una novel·la de caire autobiogràfic (De quan Hitler va robar el conill rosa) de Judith Kerr. 

Judith Kerr (1923-2019) pertanyia a una família alemanya jueva benestant. El pare era un reputat escriptor que havia publicat llibres i col·laborava
regularment a la premsa, on no s'estava de criticar durament el nazisme i els valors que representava. Davant les eleccions que havien de dur Hitler al poder intueix el que pot passar i emprèn el camí de l'exili amb la seva família. I aquí comença el que em sembla més atractiu del llibre, mostrar el que representa exiliar-se i esdevenir un refugiat, algú que ha d'abandonar el seu país i cercar l'acollida d'un altre. I tornar a començar: una llengua, costums, noves relacions socials, una altra escola,... I dificultats de tota mena, inclosa la precarietat en un context de dificultats polítiques i econòmiques; però en el llibre no hi falten també anècdotes simpàtiques tractades amb un punt d'humor que resten dramatisme al que s'està esdevenint.
No diria que sigui una novel·la infantil, però sí molt indicada per a joves, potser a partir de 12-13 anys, per a fer entenedora una realitat, que si no l'has viscuda, pot ser difícil d'explicar.
L'exili els va portar primer a Suïssa, després a París i finalment a Londres, on van arribar el 1935. Es va nacionalitzar britànica i va consolidar una exitosa trajectòria com a il·lustradora i escriptora.

L'any 2012 va ser reconeguda com a Oficial de l'Ordre de l'Imperi Britànic per la seva contribució  a la literatura infantil i a l'educació sobre l'Holocaust.

LIJ - Virus, bacteris i altres nanobestioles, de Valentín Coronel

 

Valentín Coronel; Cristina Picazo (il·lustradora)

Virus, bacteris i altres nanobestioles (traducció de Teresa Broseta Fandos)

Alzira: Edicions Bromera, 2021

Col·lecció L'Opinió Divergent, 3

144 pp.

ISBN: 978-84-13581-18-7

PVP: 10,95€.

Després de més d'un any en que termes com confinament i pandèmia han format part de les nostres vides, era d'esperar que aparegués un llibre com aquest, un llibre que ens parla de tot allò que no es veu però que forma part important de les nostres vides. Perquè és important clarificar conceptes, superar algun que altre prejudici i actuar sempre amb la màxima coherència possible des del coneixement. I s'opta per fer-ho (en traducció al valencià) amb un to humorístic, irònic, desenfadat, informal; adreçat a un públic jove nadiu digital i amb uns referents audiovisuals molt dels nostres temps amb el que interpel·la constantment al llarg del relat.  

Virus, bacteris i altres nanobestioles; però, és un llibre rigorós que, malgrat afirmar i reconèixer que algunes descobertes i realitats són fruit  de la xamba, aposta pel coneixement científic i la recerca com a garants del progrés.

Resulta amè i clarificador sobre un tema que el darrer any ha posat de constant actualitat i ens fa conscients que tot, en aquest món, té un sentit i desenvolupa una funció. I ens alerta de no actuar preventivament contra res sense conèixer bé el que ens aporta.

A partir de 10 anys. 

LIJ - L'estrany cas del detectiu Arsène Lutin, de Francesc Puigpelat

Francesc Puigpelat

L'estrany cas del detectiu Arsène Lutin

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció L'isard, 26

232 pp.

ISBN: 978-84-18592-01-0 

PVP: 9,95€

L'estrany cas del detectiu Arsène Lutin és una entretinguda narració detectivesca que transcorre pels indrets més turístics de París durant un calorós mes d'agost i apta per al consum infantil. El punt de partida són les vacances d'una família benestant amb dos fills adolescents als que no els ve gaire de gust el pla de vacances dissenyat pels pares. I uns pares queixosos d'uns fills acomodaticis, massa ben acostumats, dels que tenen la sensació que si no se saben espavilar mai arribaran enlloc. Però passarà quelcom inesperat que posarà tothom a prova. 

Malgrat la ingenuïtat, el to bonhomiós i a estones humorístic, i la poca versemblança de la trama i de la veu de la narradora (no et creus que una noia de catorze anys pugui explicar la història com ho fa); es llegeix amb avidesa i interès, car compta amb enginyosos girs en el seu desenvolupament que sorprenen el lector per inesperats. 

Val a dir també que el desenllaç obre la porta a reflexionar sobre com eduquem els fills, sobre el que els exigim i el que els oferim, sobre el fet de voler que siguin millors que nosaltres en tots els aspectes.

Finalment voldria dir alguna cosa sobre el títol. Abans de començar el llibre em pensava que era un aprofitament conjuntural d'una exitosa sèrie televisiva sobre un famós lladre de guant blanc al que li havien canviat una lletra del seu cognom; però el desenvolupament de la novel·la desperta la curiositat per descobrir les autèntiques novel·les de Maurice Leblanc sobre el famós lladre Arsène Lupin i ens porta a reflexionar sobre el que és legal i el que és just. 

És d'aquells llibres que obren la porta a llegir-ne d'altres (siguin els de Maurice Leblanc o els de Conan Doyle), i això sempre és d'agrair. A partir de 9-10 anys.

LIJ - Viatge al país dels arbres, de J.M.G. Le Clézio

 

J.M.G. Le Clézio; Henri Galeron (il·lustracions)

Viatge al país dels arbres (traducció de Jordi Martín Lloret)

Barcelona: Animalibres, 2020

Col·lecció L'Arca; 1

40 pp.

ISBN: 978-84-17599-72-0 

PVP: 11,95€ 

D'entrada voldria dir que aprecio molt la valentia i l'esforç que hi ha darrera una iniciativa editorial com la col·lecció L'Arca, que s'estrena precisament amb aquest títol i que pretén recuperar títols de qualitat literària per a nois i noies, però que també ho són per a qualsevol lector inquiet que sàpigui apreciar els bons llibres. 

Viatge al país dels arbres m'ha semblat una petita joia que fa arrencar amb força aquesta col·lecció i que em farà esperar amb delit els propers llançaments. Perquè es tracta d'una breu i poètica narració de rerefons ecologista que el Premi Nobel de Literatura 2008 Le Clézio va escriure trenta anys enrere quan l'escalfament global i el canvi climàtic no acaparaven els titulars com ho fan avui dia. 

Es tracta d'un text tan hipnòtic i atractiu com difícil de definir, que ens parla de relacionar-nos respectuosament amb la natura, de saber-la escoltar i gaudir.

He passat una magnífica estona llegint el text i gaudint de les artístiques i imaginatives il·lustracions d'Henri Galeron, perfectament integrades en la història i que estan a la mateixa alçada de la qualitat del text.

En definitiva, una petita joia absolutament recomanable per a tothom (especialment a partir de 10 anys), que també va acompanyada d'una proposta d'activitats per a treballar-lo en l'entorn escolar.

LIJ - Diari d'una sonada

Amèlia Mora Sanromà; Allan Rabelo (il·lustrador) 

Diari d'una sonada (Diario de una chiflada, traducció d'Aurèlia Manils)

Barcelona: Animallibres, 2020

Col·lecció Zebra

144 pp.

ISBN: 978-84-17599-62-1

PVP: 11,95€

Diari d'una sonada és d'aquells llibres que busquen la identificació amb un hipotètic lector adolescent. L'Ada és una noia que comença l'institut i reflecteix l'habitual desconcert i la inestabilitat emocional d'una incipient adolescència que s'obre al món: enamoraments, alts i baixos emocionals, inseguretat, baixa autoestima, incomprensió, rivalitats,... Res que no sigui conegut, però tractat amb humor i sense caure en la temptació de ridiculitzar els pares, que aquí apareixen com a  comprensius i amb ganes d'aconsellar bé. 

El relat transmet optimisme i esperança: quan es perd una amiga se'n troben d'altres; quan ets víctima de la dissort i l'assetjament acaben triomfant la veritat i la justícia; quan creus que no vals per res i que les coses mai et surten acabes trobant l'oportunitat de ser valorada pels altres; quan la timidesa et bloqueja acabes podent expressar el que sents,...

El text és àgil i de fàcil lectura i l'editorial ofereix un recull d'activitats digitals en pdf que sota l'epígraf de Lectura activa permet el treball escolar del llibre i que trobareu en la fitxa bibliogràfica de l'editorial que s'enllaça al seu títol. 

Sense sorprendre per la seva originalitat ni per la seva temàtica resulta digne i aprofitable per a nois i noies a partir de 10-11 anys.

Josep Maria Aloy

Encara colpit per la notícia del decés del Josep Maria Aloy, em vénen al cap els records de la coneixença personal que en vaig tenir. Al Josep Maria li dec el meu interès pel món de la literatura infantil i juvenil, on seria injust no reconèixer-li el seu mestratge. Em va ensenyar a llegir i valorar els llibres adreçats a nens i joves; a tenir-hi una mirada i un criteri propis. I això és el que he anat reflectint en moltes de les entrades d'aquest blog.
De caràcter inquiet, tenia esperit d'activista i era al darrere de moltes iniciatives a favor del llibre i la lectura: impulsava clubs de lectura, era present a presentacions de llibres i aquests darrers anys ens va regalar el seu blog Mascaró de proa, on seguia ressenyant novetats i parlant dels autors que admirava. Ahir rellegia la seva darrera entrada, fa menys d'un any, on s'acomiadava desitjant bones lectures. 
Era un savi, un dels millors coneixedors de la literatura escrita en català per a nens i joves i amic i biògraf oficial del seu admirat Josep Vallverdú, el creador de l'immortal Rovelló. Hi ha unes emotives fotografies de la visita que li va fer dies enrere a l'hospital on estava ingressat. 
Entre d'altres, ens deixa un llibre que per a mi és tota una referència, Et diran que llegeixis, Bernat; on es recull el seu cànon particular. EPD.

LIJ - La venjança del professor de matemàtiques, de Jordi Sierra i Fabra

Jordi Sierra i Fabra; Luïsot (il·lustrador)
La venjança del professor de matemàtiques (L4 v3nj4nç4 d3l pr0f3ss0r d3 m4t3m4t1qu3s)
Barcelona: Editorial Barcanova, 2018
Col·lecció Antaviana Nova, 199
155 pp.
ISBN: 978-84-489-4601-2
P.V.P.: 9,90€

Jordi Sierra i Fabra (1947) és un prolífic escriptor que ha conreat tota mena de gèneres. Escriptor d'ofici, és autor d'una extensíssima obra, sobretot en l'àmbit de la LIJ. Té habilitat per a desenvolupar històries, que sap fer progressar, enganxen i es llegeixen amb avidesa.

La venjança del professor de matemàtiques ve a ser com una continuació de L'assassinat del professor de matemàtiques, publicat el 2007, tot i que amb un protagonista diferent. Està protagonitzada pel professor DOS (Donat Oms Salvador), un estricte i temut mestre a punt de jubilar-se que està obsedit a fer pensar els seus alumnes i a fer valer la seva assignatura.

Dissortadament serà víctima d'una broma més aviat pesada que no anava dirigida contra ell, però la conseqüència serà que "castigarà" els alumnes enxampats arran de la broma per a que superin una sèrie de proves (matemàtiques) a casa seva, una mena de escape-room matemàtica. Si les superen podran aprovar l'assignatura.

Ja veieu que la trama no brilla per la seva originalitat ni per la seva versemblança. Ni tampoc per la profunditat dels personatges. Tot és força esquemàtic i superficial.

Però és l'excusa perfecta per a integrar a la trama enigmes, jocs visuals i curiositats matemàtiques diverses, que els lectors podran intentar resoldre alhora que els seus protagonistes. És un text que interacciona constantment amb el lector, que el convida a posar a prova el seu enginy i la seva astúcia. I aquest és potser un dels seus actius.

D'altra banda, el llenguatge és planer i molt accessible; i l'ofici de l'autor fa que resulti amè i es consumeixi àvidament.

Si us agraden... 

els passatemps, 

els jocs d'enginy,

els enigmes,

les curiositats matemàtiques...

... aquest pot ser el vostre llibre. 

A partir de 10-11 anys.

LIJ - Quan a l'Isma se li van creuar els cables, de Laila Karrouch

Laila Karrouch
Quan a l'Isma se li van creuar els cables
Barcelona: Animallibres, 2015
Col·lecció l'isard, 4
136 pp.
ISBN: 978-84-15975-75-5

PVP: 8,95€

Quan a l'Isma se li van creuar els cables és una narració sobre les tensions que provoca el pas per l'adolescència i el valor de l'amistat. 

L'Isma comença l'institut amb el seu amic Bilal i allí coneix la Cristina, una noia repetidora, de família desestructurada, que mostra greus problemes de disciplina. Aquesta coneixença posarà a prova la relació amb el seu amic i el portarà per camins fins ara desconeguts. 

I és que l'adolescència és una etapa de la vida plena de desafiaments, dubtes, enamoraments, descoberta, afirmació de la personalitat,... I com a tal, inestable i canviant fins a trobar l'encaix en el món adult. 

I això és el que mostra el protagonista del relat. 

La narració, al meu parer, pateix d'alguns excessos. Les paraulotes i les expressions barroeres no sempre són adients al context; semblen forçades, tot i que puguin justificar-se per l'esperit de rebel·lia. El mateix podríem dir de la iniciació al tabaquisme, que no vull dir que no es doni, però que també sembla ficada amb calçador en el context de la història. Són coses que poden justificar-se per l'esperit de rebel·lia d'aquesta etapa de la vida, però que m'ha semblat que no fluïen amb la naturalitat desitjada. 

La narració, però, permet parlar de coses i reflexionar sobre aspectes de la realitat: la diversitat cultural, les realitats familiars, el respecte, el racisme, l'amistat,... 

Pot donar de si utilitzat en un context escolar, però no el recomanaria abans dels 13-14 anys.

LIJ - Amor a la vida i altres relats, de Jack London

Jack London; Enrique Breccia (il·lustrador)
Amor a la vida i altres relats
Col·lecció Clàssics Universals
Barcelona: Editorial Bambú (Ed. Casals), 2009
224 pp
ISBN: 978-84-8343-076-7

Jack London va tenir una vida breu però intensa. La seva vida va estar plena de situacions difícils a nivell personal i el destí el va dur a viure durant un temps en el món dels buscadors d'or i dels caçadors de pells a Alaska. Fruit de les seves vivències, del que va viure, veure o escoltar, ens ha deixat uns relats magnífics que amaguen petites lliçons de vida. Val a dir que m'han agradat moltíssim. 

Són relats on predominen les situacions límit, perilloses, i on els protagonistes lluiten fins al límit de les seves forces per la supervivència en condicions inhòspites, hostils i de gran dificultat; d'igual a igual en una natura que mostra la seva força i majestuositat.

Hi ha acció, però també hi ha vida, mort i humanitat.

Són relats àgils i llegidors que et porten a reflexionar sobre aspectes de la vida ("Perquè aquell dia em vaig fer molt savi....i vaig saber que no és per diners que l'home ha de viure, sinó per una felicitat que cap home no pot donar, ni comprar, ni vendre, i que no s'aconsegueix amb tot el valor i tots els diners del món").

Trobo que són lectures d'allò més adients per adolescents que haurien de trobar el seu lloc entre les lectures recomanades i/o obligatòries de Secundària. Se'ls hi pot treure molt suc.

L'edició que he tingut a les mans m'ha semblat magnífica. Compta amb unes il·lustracions que embelleixen les narracions i un apèndix que permet contextualitzar perfectament l'autor i l'obra sense resultar feixuc. 

No puc més que recomanar-lo a tothom i esmentar que pot ser una bona lectura per a nois i noies a partir de 12-13 anys.

LIJ - El llibre del cementiri, de Neil Gaiman

Neil Gaiman; Chris Riddell (il·lustrador)
El llibre del cementiri
Barcelona: Edicions 62, 2009
Col·lecció L' illa del temps
304 pp.
ISBN: 978-84-92790-79-1
PVP: 17€

Neil Gaiman (1960) ja em va sorprendre fa molts anys amb Coraline, una inquietant història que jugava amb elements terrorífics per plantejar aspectes de la relació entre pares i fills. I és que Gaiman és un autor que té la rara habilitat de jugar amb elements propis de la narrativa fantàstica i de terror per a construir relats aptes per a ser consumits pel públic infantil. 
En aquesta ocasió ha triat una ambientació d'allò més impactant i ha construït una història de rerefons tètric però dominada per grans dosis de la fantasia més desbordant.
Parteix d'un crim abominable. Una nit, un misteriós desconegut (Jan), entra en la casa d'una família mentre els seus membres dormen amb la intenció d'eliminar-los a tots. Mata al pare, a la mare i a la filla gran; però el fill petit escapa corrents fins que va a parar en un cementiri. Un cop allí, les ànimes dels enterrats al cementiri, conscients del perill que l'amenaça, decideixen acollir-lo i li atorguen la ciutadania honorífica de l'indret, tot i que ell no ha mort. 

Li posen un nom ("Ningú", "Ning" per als amics), li assignen uns pares adoptius (els Owens), un tutor que tingui cura de la seva formació (en Silas),.... Tot això passa a ser la seva família, els seus referents: un seguit d'espectres amb un passat que només se li fan presents quan comença la foscor del dia, però que romanen invisibles als ulls de la resta de mortals. Aprèn a llegir entre tombes, a partir de les inscripcions de les làpides; es mou entre criptes, capelles, taüts, tombes i sepulcres.
En aquest món es troba segur, el que hi ha dins del cementiri el protegeix i té cura d'ell. Fora hi ha el mal i els perills que permanentment l'amenacen (els Jan).
Però també hi ha una nena, aventures, situacions de perill que es viuen amb neguit, tres-centes pàgines que es llegeixen amb delit i final feliç. 
Em quedo amb el comentari d'una alumna quan els vaig fer cinc cèntims sobre el llibre que estava llegint: "Mola!". Doncs sí. I és de bon llegir.
Per a nens i nenes a partir de 10 anys.

LIJ - Matilda, de Roald Dahl

Roald Dahl; Quentin Blake (il·lustrador)
Matilda
Barcelona: Ed. Empúries, 2009

Col·lecció L'Odissea, 4

240 pp.
ISBN: 978-84-9932-031-1

(Aquesta edició es troba descatalogada. Actualment hi ha una nova edició a Grup 62 a la Col·lecció Biblioteca Roald Dahl)

Entre les diverses commemoracions d'aquest 2016 hi ha la del centenari del naixement de Roald Dahl (1916-1990), un dels grans noms de la LIJ i un mestre indiscutible del relat curt. I com que no hi ha millor homenatge a un escriptor ni millor manera de mantenir viu el seu  llegat que llegint les seves obres és el que he fet. No tant pel centenari que se celebra, sinó perquè era un dels molts deures que tenia en matèria de lectura. 

Roald Dahl (1916-1990)

Matilda és una nena de cinc anys d'allò que la nova psicologia ara denominaria d'altes capacitats. És una nena sensible i inquieta que té la desgràcia de tenir uns pares que no se l'estimen ni la valoren. 
Dahl posa al centre del seu relat aquesta nena i el dret que té a ser considerada i respectada. I fa un retrat corrosiu i demolidor dels adults que no estan a l'alçada de les seves responsabilitats; que no són capaços d'estimar els infants ni s'esforcen a comprendre'ls i ajudar-los. Un retrat fet d'elements esperpèntics que colpeja amb contundència sobre aquells aspectes del comportament adult cruels o que contenen elements que el fan ridícul o fins o tot grotesc. M'ha sorprès la mirada dura i sense contemplacions de Dahl sobre aquests adults.
Comença pels pares de Matilda. Un pare que s'enorgulleix d'enriquir-se entabanant als clients que li compren cotxes de segona mà, que només té ulls per al seu fill mascle i que ignora i menysprea a la seva filla. Segueix per la mare, una dona que ocupa el seu temps lliure anant a jugar al bingo en lloc de compartir-lo amb la seva filla. I acaba amb el retrat cruel i ple d'excessos de la senyoreta Trunchbull, la directora de l'escola on va Matilda, una persona que odia els nens només pel fet de ser petits; l'antítesi del que hauria de ser una persona que treballi en una escola. 
Aquests personatges funests tenen el seu contrapunt en la senyoreta Honey, la dolça i comprensiva mestra de la Matilda, que té prou sensibilitat per escoltar-la i ajudar-la.
No diré res més sobre la trama argumental, que té el poder d'atrapar-te i mantenir-te en tensió fins a la darrera pàgina, amb un final que es presta a suggeridores interpretacions. M'ho he passat molt bé i crec que val molt la pena.

Quentin Blake (1932)

Els llibres de Roald Dahl no serien els mateixos sense les il·lustracions de Quentin Blake (1932), que va il·lustrar els seus 19 llibres i que en bona part per això va rebre el 2002 el Premi Hans Cristian Andersen d'Il·lustració en reconeixement a la seva trajectòria com a il·lustrador de llibres infantils. Són il·lustracions a una tinta, de traços senzills però expressives; que podries imaginar formant part d'un còmic, però que donen un eficaç suport a la narració.

LIJ - Un petó de mandarina, d'Eulàlia Canal

Eulàlia Canal; Sara Ruano (il·lustradora)
Un petó de mandarina
Barcelona: Editorial Barcanova, S.A., 2008 (4a edició)
136 pp
Col·lecció Sopa de llibres - Sèrie verda, 131
ISBN: 978-84-489-1960-3

PVP: 9,20€

Des de fa uns anys, Un petó de mandarina forma part de les lectures obligatòries de la meva escola. És un llibre que funciona, agrada i que els alumnes llegeixen amb delit. Es va editant i nosaltres l'anem repetint.
Planteja situacions properes, crea expectatives, fa fàcil formular hipòtesis,... I el que tot mestre vol és trobar llibres que enganxin, que ajudin a crear l'hàbit lector, que es llegeixin amb plaer.
Un petó de mandarina reuneix tots aquests requisits.
Fa explícites les inseguretats que protagonitzen la transició cap al món adult pròpies de l'adolescència, permet parlar de la pau i els conflictes que provoquen migracions; fa propers els primers enamoraments que ens fan humans; afavoreix parlar de comportaments assetjadors com el que protagonitza inicialment el Ricky; reflexionar sobre com es deu sentir algú com la Vanina quan s'incorpora a una nova realitat (una nova escola, un nou país, una nova llengua), del que podem arribar a fer per ajudar als altres.
És una novel·la que resulta propera en el tractament de les temàtiques, amb situacions amb les que els lectors s'identifiquen fàcilment i amb un tractament que la fa d'allò més adequada per a joves a partir de 10-11 anys.

Trieu-la. L'encertareu.

LIJ - El petó de Lili Marleen, de Pep Molist

Pep Molist; Jorge del Corral (il·lustrador)
El petó de Lili Marleen
Barcelona: Editorial Barcanova, 2014
Col·lecció Sopa de Llibres, 207
78 pp.
ISBN: 978-84-489-3075-2

En aquesta ocasió el Pep Molist (Manlleu, 1965) ha bastit una novel·la sobre les pors infantils, amb una sèrie d'elements d'allò més originals que la converteixen en una autèntica delícia per a tota mena de públics.
D'entrada, el títol. El petó de Lili Marleen. Resulta suggeridor i evoca temps passats que alguns rememorem amb nostàlgia en la veu de Marlene Dietrich. La lletra de Lili Marleen va ser escrita per un soldat alemany durant la Primera Guerra Mundial quan va ser traslladat al front, i ens parla de la seva xicota i de com s'acomiaden sota un fanal. 

En el relat Lily Marleen esdevé un element fantàstic que fa possible que canviïn les coses, la portadora de solucions a tota mena de problemes i preocupacions. És l'esperança però també el símbol de les oportunitats que a la vida et passen per davant i que has de saber agafar perquè potser mai més tornaran a repetir-se. 
El protagonista de la història és en Pere Cunillera, un nen tímid, insegur, de baixa autoestima, que viu amb por. Al Pere li fan por els crits dels companys, els esgarips de les òlibes, els lladrucs dels gossos, la pols dels camins i l’home del sac (el seu "retrat poruc" es va completant amb cada inici de capítol:"Pere de la cullera, macarró fregit, panxa de granota i amb el cul cosit"). Les seves pors el porten a conèixer accidentalment al senyor Enric Salom, un personatge solitari i enigmàtic que treballa de fotògraf. 

No sé si mai us heu preguntat per què fem fotografies. Suposo que tenim el desig íntim de mantenir vius els records, de no deixar que morin mai del tot, de retenir instants fugissers de felicitat. La felicitat dels adults, sovint, es basa en el record d’un temps feliç. Res mor del tot mentre és recordat. 
El senyor Salom ens aporta tot això. Volia immortalitzar els moments feliços de la gent. Ell sempre “havia tingut el desig d’aturar els gestos que li agradaven, d’intentar conservar els colors, els sabors, els sorolls... dels instants feliços”. 
I jugarà un paper fonamental en la superació de les pors del Pere.
Resulten molt atractius altres elements del llibre, com ara els originals rodolins que acompanyen les fotografies del Sr. Salom, que enriqueixen el treball d'il·lustració que, d'altra banda, resulta molt destacat i s'inspira en les fotografies del fotògraf francès Jacques Henri Lartigue (1894-1986), un dels grans del segle XX.

LIJ - Em deia Simbad

Francisco Castro; Bartomeu Seguí (il·lustrador)
Em deia Simbad
(traducció al valencià de Rosa Serrano)
Alzira: Tàndem edicions (Edicions Bromera, S.L.), 2015
Col·lecció La Bicicleta Negra, 33
109 pp.
ISBN: 978-84-15554-99-8
P.V.P.: 9,00 €

Em deia Simbad és una sensible aproximació a l'Alzheimer adreçada a infants i joves de l'escriptor gallec Francisco Castro (Vigo, 1966) i publicada inicialment per Editorial Galaxia l'any 2009 amb el títol de Chamádeme Simbad. 

Sempre és delicat parlar de malalties greus en llibres adreçats als infants. S'ha de saber trobar el punt adequat per a fer comprensibles certes coses sense caure en el dramatisme, ni en una simplificació maniquea de la realitat ni en un sentimentalisme tronat. 

I trobo que Francisco Castro ho ha fet molt bé. Mostra trets de la malaltia que en fan comprendre l'abast i la importància de l'afecte en el tracte amb el malalt, fa referències a com afecta i tensa les relacions familiars i, sobretot, dosifica molt bé els elements de la trama amb els que treballa per a fer-la progressar i mantenir el pols narratiu. I tot això, amb un polsim d'humor. 
És una narració que permet comprendre i reflexionar sobre una malaltia cada cop més present a la nostra societat, sobre les alternatives que tenim per a conviure amb ella i afavorir la dignitat dels afectats i sobre l'empatia que necessitem per a viure en societat. 
Acabo amb unes paraules que en Paolo, el protagonista de la narració, adreça al seu pare: 
"-Quan sigues un vellet i no pugues ni tallar el menjar, ni vestir-te ni res, jo, ho jure!, jo sempre seré al teu costat per encarregar-me de tu." 
I és que és impossible imaginar-se una societat millor sense bones dosis d'estimació i empatia.
Resulta molt recomanable per a nens i nenes a partir de 10 anys. 

Moltes cultures, una història

Enguany la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, coincidint amb la commemoració del naixement de Hans Christian Andersen (1805-1875), ha convidat els Emirats Àrabs Units per a que elaboressin el cartell de la diada i el missatge per a tos els nens i nenes del món. El cartell és de la il·lustradora Nassim Abaeian i el missatge, de l'autora Marwa Al Aqroubi, de la que ben poca cosa se sap i de la que he de reconèixer que no en sabia res. El text fa referència a la pervivència d'aquelles històries amb les que hem crescut i que ens han acompanyat al llarg de la nostra infantesa. 
Històries de

princeses i herois que ens han fet imaginar i somiar, però que per damunt de tot ens han ajudat a créixer i madurar i que perviuran en el nostre imaginari si som capaços de mantenir-les vives explicant-les i llegint-les a les generacions futures. La literatura com quelcom que agermana tots els infants del món.

"Parlem idiomes diferents i venim de diferents orígens, 
però compartim les mateixes històries"
Contes del món..., contes tradicionals
És la mateixa història per a tothom
En veus diferents
En colors diferents
No obstant això, segueix sent sempre...
Inici...
Argument...
I final...
És la mateixa història que tots coneixem i estimem 
Que escoltem
En versions diferents i amb diferents veus
Però sempre és el mateix
Hi ha un heroi..., una princesa... i un dolent
Sense que importi la llengua o els seus noms,
Ni els seus rostres...
Sempre és el mateix
Inici,
Argument
I final
Sempre l'heroi..., la princesa i el dolent.
Sense canvis a través dels segles
Ens fan companyia
Ens xiuxiuegen en els somnis
Ens bressolen per dormir
Les seves veus fa temps que van marxar
Però viuen per sempre en els nostres cors
Perquè ens uneixen en una terra de misteri i imaginació
Perquè totes les diferents cultures es fonen en Una Història.

(Traducció: ClijCAT)

LIJ - Fèlix, ets un desastre!

Jakob M. Leonhardt; Fréderic Bertrand (il·lustrador)
Fèlix, ets un desastre!
Barcelona: Animallibres, 2014

Col·lecció Fèlix, 1
160 pp.
ISBN: 978-84-15975-20-5
PVP: 10,95€

Fèlix, ets un desastre! és un relat humorístic, sarcàstic, un punt corrosiu, que gira al voltant de l'acceptació d'un mateix. 
En Fèlix no és precisament un alumne modèlic. Té un aspecte descuidat i no li és fàcil fer amics ni relacionar-se amb les noies que li agraden. Per cridar l'atenció s'apunta a la bretolada i quan arriba una nova i atractiva companya a classe farà tots els possibles per impressionar-la i fer-se-la seva. 

M'han interessat les reflexions que apunta el llibre més enllà de la ironia mordaç que destil·la en tot moment. I és que hem d'aprendre a valorar-nos per les nostres qualitats sense trair les nostres essències, ni hem de deixar de ser el que som. Perquè al final el que queda són els veritables amics, aquells que ens valoren pel que realment som. 
Mereixen comentari apart les il·lustracions que acompanyen el relat que, en un estil proper al còmic, aporten un contrapunt humorístic que reforcen i complementen el que ens aporta el relat.
Crec que és una bona lectura per a nois i noies d'institut a partir d'11-12 anys.

LIJ - Els increïbles descobriments de Harry Tage: La serp emplomallada

Jacopo Olivieri; Matteo Piana (il·lustrador)
La serp emplomallada
Col·lecció Els increïbles descobriments de Harry Tage-1
Barcelona: Animallibres, 2014
144 pp.
ISBN: 978-84-15975-08-3
P.V.P.: 9,95 €

Els increïbles descobriments de Harry Tage reprèn l'esperit de les grans novel·les d'aventures. Estem situats als anys de la Gran Depressió, al voltant de 1930. Harry Tage, nét d'un famós arqueòleg i arqueòleg ell també, viu en un museu voltat de fòssils dedicat plenament a l'estudi de l'arqueologia i l'antropologia. Té més habilitats per parlar amb els fòssils que amb les persones i sempre està disposat a viure una aventura allà on el porti la seva passió científica. 
En aquest primer lliurament es van presentant els diferents personatges que aniran conformant les diferents aventures de la sèrie: en Winfield, el director del museu, sempre disposat a defensar en Harry de les seves iniciatives; l'Augustus, el rector de la Universitat, sempre sec i tibat amb l'exuberant dinamisme del Harry; la Lauràsia, la peculiar mascota del Harry que serà descoberta al llarg d'aquest relat; i, sobretot, la Fran, una ambiciosa i agosarada periodista, companya d'aventures, que aporta un contrapunt humorístic i espurnes d'alguna cosa més en la seva relació amb en Harry. 
El primer lliurament, La serp emplomallada, porta l'aventura fins al bressol de la cultura asteca, en una misteriosa vall que s'ha mantingut inalterable al llarg del segles, on conviuen bèsties prehistòriques de la família dels dinosaures amb asteques que han sobreviscut a l'extinció; en un relat que relaciona la mitologia dels déus asteques amb l'existència d'aquells éssers monstruosos. 
Més enllà de la versemblança de tot plegat preval l'agilitat del relat, el sentit del ritme i la narració de situacions límit. I és una manera també d'entrar en contacte amb altres cultures mítiques, com en aquest cas l'asteca. 
El llibre té una presentació atractiva on queden molt ben integrades les il·lustracions, que intenten reflectir diferents aspectes del relat, i apunts de les notes que representa que va deixar el mateix protagonista. 
Té tots els ingredients per generar una llarga sèrie i no es pot negar que beu d'altres referents cinematogràfics, com ara el conegut Indiana Jones, de qui comparteix fins i tot l'època històrica. 
Resulta una lectura força recomanable a partir de Cicle Superior de Primària i per a primers cursos d'ESO.

Adaptar els clàssics

Divendres va venir a l'escola el Miquel Pujadó. Tenia vagues referències d'ell com a cantant i escriptor de LIJ, però ni havia escoltat les seves cançons ni havia llegit cap dels seus llibres. Potser a partir d'ara ho faré. L'objectiu de la seva visita era parlar-nos d'Oliver Twist, de Charles Dickens, i contextualitzar-nos l'obra. Em va interessar molt la seva xerrada. 
Amb els alumnes de 6è l'estem llegint. I t'adones de com n'és de difícil situar-los en una època ben diferent de la nostra i fer-los valorar la seva vigència. Perquè si una cosa tenen els clàssics és que ens parlen de temes universals i permeten fer-ne una lectura actualitzada. I per això esdevé cabdal divulgar-los i fer-los conèixer. 
Suposo que el Miquel es dedica a fer aquesta tasca divulgadora, després d'anys de treball a les aules, per guanyar-se la vida i poder viure plenament de la seva vessant més artística i creativa; però trobo que és quelcom absolutament necessari. Només podem valorar allò que coneixem i resulta motivador descobrir coincidències entre el llibre i el moment actual. 
El Miquel vesteix l'amenitat del seu discurs amb un munt d'anècdotes i referències que captiven l'oient i fan adonar que el món no ha canviat tant com pensem, perquè la condició humana és una. 
Voldria acabar amb una darrera referència a la necessitat d'adaptar els grans textos per a fer-los més accessibles i poder ser consumits per nens i joves. Oliver Twist, David Copperfield, L'illa del tresor, Les aventures de Tom Sawyer, Mar i cel;.... no poden ser ignorats, formen part de la cultura que compartim. Primer els han de conèixer. Després, si han tingut una bona experiència amb ells, potser ja tindran ganes de llegir-ne la versió íntegra. Cal encoratjar les editorials, com Barcanova en el cas que ens ocupa amb la col·lecció Clàssics a mida, però també totes les altres que hi esmercen esforços, a fer divulgació i adaptacions dels clàssics. Són els referents de la nostra cultura.

Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil 2013

El 2 d'abril de cada any, des del 1967, se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil coincidint amb l'aniversari del naixement de Hans Christian Andersen. 

Cada any li correspon a una secció nacional l'honor de triar un escriptor i un il·lustrador del seu país, que s'encarreguen d'adreçar un missatge adreçat a tots els infants del món convidant-los a gaudir de l'experiència de llegir, i d'elaborar el cartell oficial de la diada.

Enguany comptem amb aquest poema de la nord-americana d'origen hispà Pat Mora.

Llegim-lo i celebrem que hi ha una literatura de primera per als lectors del futur (i del present).

Llegim junts, tu i jo.
Veiem que les lletres formen paraules
i les paraules es converteixen en llibres
que estrenyem entre les mans.

Sentim xiuxiuejos
i rius bulliciosos a les seves pàgines,
óssos que canten,
gracioses melodies a la lluna.

Entrem en misteriosos castells
i de les nostres mans pugen fins als núvols
arbres en flor. Veiem nenes valentes que volen
i nens que atrapen les estrelles.

Llegim junts, tu i jo, fent voltes i voltes,
recorrent el món amb l'alegria als llibres.

   Poema de Pat Mora (1942)     

(Traducció de Jordi Ferré i Ybarz)

Pedra de tartera

Maria Barbal
Pedra de tartera
Barcelona: Edicions de la Magrana, 1993
123 pp.
ISBN: 84-7410-647-8


L'any passat vaig anar a veure el muntatge que sobre el text de Pedra de tartera va produir el Teatre Nacional de Catalunya i em va agradar molt. Tenia el llibre a casa des de feia temps i, com tants d'altres, esperava el seu moment. Vaig pensar que era dels llibres que havia de llegir sí o sí i el moment ha arribat. Ha valgut la pena.
Intentaré explicar perquè.
La història resulta colpidora. Es narra en primera persona la història de la Conxa, des que és una nena que els seus pares deixen a casa d'una germana de la mare, que no té fills, per a tenir una boca menys que alimentar; fins als seus últims anys, acompanyada del seu fill, en una porteria d'un bloc de pisos de Barcelona. De rerefons, els principals esdeveniments històrics del país, que també marquen tràgicament la seva vida.
Impressiona l'univers tancat d'un poble pagès d'alta muntanya a les primeries del segle XX. Una societat on el futur sembla predestinat per l'origen, on el món que conforma la vida de les persones queda reduït als rius, els prats, les muntanyes i els pobles del voltant. Un univers petit, immutable i amb moltes privacions. Unes característiques que marquen la resignació amb la que es viu la vida. I aquí voldria destacar les emocions de la protagonista, que reflecteixen la seva resignació i la incapacitat per a sentir-se lliure i seguir els dictats del seu cor, aclaparada pel pes dels costums i els molts condicionants d'aquest entorn social.
Una narració, per tant, molt rica quant a emocions (fixeu-vos amb quines paraules expressa el seu enamorament del Jaume: "I és que ell semblava haver nascut per treure'm tots els temors, per posar llum on jo veia fosc i per aplanar allò que se'm feia com una muntanya") i que reflecteix intensament amb quatre pinzellades l'ambient de certa opressió que és vivia en un poblet com el que serveix per a situar la història que es narra. 

Un altre punt fort de l'obra és el llenguatge, molt treballat, que incorpora lèxic i expressions dels Pallars per a esdevenir genuí. Tens la sensació d'estar llegint una novel·la de gran qualitat literària.
Finalment voldria destacar, tal com he esmentat abans, l'habilitat amb que es presenta el rerefons històric. L'evolució de la societat no s'entenen sense la II República, la Guerra Civil i el franquisme; i l'autora, amb quatre pinzellades, dibuixa amb precisió com aquests esdeveniments marquen la vida de les persones.
Em sembla una obra magnífica, molt rica en detalls, alliçonadora, que desprèn autenticitat i amb regust de clàssic, d'aquells llibres que, malgrat passin els anys, sempre pots tornar a gaudir i redescobrir.