Reina Roja, de Juan Gómez-Jurado

Juan Gómez-Jurado
Reina Roja (Antonia Scott-1)
Barcelona: Ediciones B, 2018
568 pp
ISBN: 978-84-666-6441-7
PVP: 22,90€

Ja he deixat dit en d'altres ocasions que la literatura és una font inesgotable d'històries per al món del cinema i la ficció televisiva. Una vegada més he arribat al llibre des de la ficció audiovisual. Des de fa un temps vaig seguint els treballs interpretatius de la Vicky Luengo, una actriu que m'agrada pel caràcter que imprimeix als seus personatges, dotant-los de matisos i complexitats i fent-los creïbles. Crec que és una de les grans actrius del moment, que acostuma a triar bé les històries i els personatges que interpreta. Vaig ensopegar amb la sèrie Reina Roja a Prime Video i al veure que la protagonista era ella la vaig triar. La sèrie és un entreteniment digne amb moments molt angoixants i cert gust per la truculència, però del conjunt em va atreure la personalitat dels protagonistes i sobretot la química que s'establia entre ells. 

Com sol passar, al llibre hi ha coses que queden explicades millor i  que es perden amb les adaptacions, on es prioritzen l'espectacle visual i el dinamisme narratiu. Crec que el millor és haver sabut construir uns personatges amb unes característiques molt originals que els fan atractius i voldria destacar-ne l'afecte, l'amistat i el suport mutu que desenvolupen i que tu com a lector voldries que anés més enllà malgrat veure que no serà possible.

El llibre és molt cinematogràfic, una narració que es desenvolupa a contrarellotge en el transcurs de pocs dies a un ritme trepidant, alternant els escenaris on es mouen els protagonistes. Té les característiques pròpies del best-seller, dinamisme, molta acció en una successió frenètica d'esdeveniments, i misteris dels que desitges treure'n l'entrellat. Resulta fàcil de llegir. Està estructurada en capítols breus que es consumeixen amb avidesa i amb referents molt contemporanis que li confereixen un punt d'amenitat molt atractiu. El llenguatge no presenta cap dificultat, resulta fresc i accessible en tot moment. La veritat és que atrapa, d'aquelles històries que quan hi entres ja no la pots deixar anar fins al final. 

No és alta literatura ni demana una alta concentració; segurament no et farà un lector o una lectora de gust exquisit, però deixa un bon regust, amb la sensació que has llegit i has passat una bona estona. No cal buscar-hi versemblança ni transcendència. És el que és. Un thriller amb uns psicòpates inquietants i uns protagonistes "bons" amb un món que els fa ben originals. Una lectura idònia per a desconnectar, per a unes vacances relaxades o per a llegir entre remullada i remullada a la platja o a la piscina.

Cada llibre té el seu moment i aquest pot ser-ho per a començar les vacances o alliberar-se de les tensions acumulades després d'uns dura jornada laboral.

Eufemismes estiuencs

El llenguatge va evolucionant i tendeix a marginar tot allò que pugui resultar molest, feridor o ofensiu, denotar duresa o agressivitat. En definitiva, tendeix a ser amable en paral·lel amb el desenvolupament dels drets individuals i el respecte a la dignitat de les persones i els col·lectius. I això, en uns temps on domina un discurs de correcció política, crec que ha portat a la generació d'eufemismes de tota mena per a definir realitats dures i alhora suavitzar i camuflar allò al que fan referència. Com en tot, el repte està a trobar aquell punt d'equilibri entre l'exactitud en la definició de la realitat que es descriu i la percepció entre els que la llegeixen o escolten. 

Un dels eufemismes que més s'ha generalitzat aquest estiu és el de refugis climàtics. Centres comercials, piscines, biblioteques,... han deixat una mica de banda la seva funció primigènia i han passat a ser destacats com a llocs on la gent hi podia anar per a resistir millor les temperatures extremes que hem patit aquest estiu. 

De sempre he anat a piscines i platges per a refrescar-me i fer més suportables les rigorositats de l'estiu, he anat a comprar el que necessitava als centres comercials tot agraint una bona climatització que no resultés excessiva en cap sentit i he anat a biblioteques per a fer alguna descoberta que cridés la meva atenció. Però mai tenia consciència d'anar a un refugi climàtic. Un refugi sempre ha estat un espai protegit d'una adversitat. I no negaré que els tres exemples anteriors serveixen per a fer front a temperatures extremes; però també dic que m'agrada pensar que les persones s'adapten a les circumstàncies de les seves realitats i si fa molta calor es lleven més d'hora, aprofiten les hores més fresques del dia, busquen ombres, baixen persianes si toca el sol, engeguen un ventilador,... És a dir, allò que s'ha fet tota la vida i que és fruit del sentit comú.

Tot i que em carregui sentir a parlar
tothora de refugis climàtics, donaré per bo que més gent hagi anat a les biblioteques cercant frescor i hagi acabat llegint. Que no sigui flor d'un dia.

Les imatges de la felicitat

Hi ha qui ha definit la felicitat com un estat de benestar, de satisfacció amb un mateix. I quan arriba el bon temps les platges i les piscines ens ofereixen algunes de les imatges que millor la reflecteixen. Anar-hi és comprovar que són espais de distensió, com si els seus usuaris aparquessin a l'arribar-hi tot allò que els neguiteja habitualment. És un espai i un temps de relax, de joc, d'experimentació, de relació, de remullades plaents, de lectura fins i tot, de retrobament amb un mateix. Què quedarà de l'estiu sinó els records d'aquells moments que ens han fet sentir millor, d'aquells espais on hem trobat el tan anhelat benestar?

Petits plaers: llegir a l'aire lliure

Sempre és un plaer quan la bonança acompanya, que a cada estació té el seu moment. 
A l'hivern, en els dies assolellats, a les hores centrals del dia en que regna un temps serè i tranquil i la temperatura és suau. 
A l'estiu, quan el sol comença a baixar i bufa la marinada. És el moment de cercar una bona ombra a recer de la calor imperant i submergir-te delerós en la lectura que t'ocupa. 
Llegir a l'aire lliure no és només llegir. És llegir i respirar amb la consciència de viure un gran moment. És llegir i impregnar-te dels sons que fan la vida més bella; o dels silencis que aporten pau i serenor. És una lectura enriquida amb la força dels sentits, que es complementa amb el que pots veure, olorar o escoltar. 
La lectura a l'aire lliure té per escenaris les terrasses, els bancs i les cadires de parcs i jardins, les platges, les piscines,... Escenaris per a fer una aturada i gaudir de la vida. 
Llegir és viure i gaudir dels mons on t'endinsen les seves pàgines. És el plaer de viure, també a l'aire lliure.

Una altra manera de viure

He parlat anteriorment de les campanyes publicitàries d'estiu d'Estrella Damm. I ho he fet amb l'admiració que em despertava l'encert de la sèrie Mediterràniament, uns anuncis que tenien la virtut de prestigiar la marca a la que servien i on trobaves la reivindicació d'un paisatge i d'una manera de viure, molt pròpia de l'estiu: ambient relaxat, informal, a l'aire lliure,...
La fórmula, amb poques variants, s'ha anat repetint any rere any. Una cançó encomanadissa, rostres populars, paisatges lluminosos,... I la cervesa, és clar, el lligam de tot plegat. Un encert total, un anunci que es gaudia quan te'l passaven.
I enguany, un pas més que trenca les convencions d'anys anteriors. Ha arribat el moment de desvetllar la consciència mediambiental. Perquè tota aquesta meravella que són els paisatges que ens han venut a les diferents edicions, aquests entorns fets per a gaudir amb la bonança de l'estiu, se'n van en orris si no som capaços entre tots de mantenir-los en condicions dignes. Són un problema els residus que generem i els plàstics que passen a la cadena alimentària. I han tornat a fer un gran anunci mostrant els perills i el drama que generen. És una qüestió de consciència en la que tots, absolutament tots, hem d'acabar sumant. Perquè respectant la vida hem de poder gaudir de tot allò que ens ofereix. 
M'agrada el mar. Em renova i em revitalitza. M'agrada fer uns dies de platja, nedar i observar la vida que es mou sota el meu cos. S'ha de poder gaudir del que ens ofereix sense alterar les seves dinàmiques. I només podrem fer-ho sent curosos i respectant allò que ens ofereix. 
Voldria acabar amb un missatge d'esperança. Crec que alguna cosa està canviant i hi ha més consciència: des de qui recull la burilla de la cigarreta que s'ha fumat fins als que recullen els envasos de les begudes que han consumit. Potser semblarà poc, però és un pas que creguis que l'espai públic que representa una platja no s'ha de convertir en un femer per la teva deixadesa.

Petits plaers: L'aire fresc dels matins d'estiu

Quan ets de vacances és el que et permet entonar-te després d'una nit xafogosa i t'omple d'energia per a encarar un nou dia. A l'estiu la frescor de les primeres hores et revitalitza i et convida a gaudir amb plenitud del temps que t'espera. És un moment màgic on el paisatge s'il·lumina de mica en mica amb la primera llum fins a lluir amb tot el seu esplendor i et crida sense presses a viure'l amb intensitat. Són moments per a no mirar el rellotge i fer-te conscient del goig que suposa estrenar un nou dia. Petit plaer de cada dia que a l'estiu et fa estimar més la vida.

Haikú

Que res destorbi
els bells sons que desperten
una nova albada.

Il dolce far niente

Associo el temps lliure de les vacances a la desconnexió. Necessito trobar tranquil·litat i temps morts per a fer que les coses flueixin sense presses sense dependre del rellotge i així poder-me deixar sorprendre pel que em deportin els dies. Diria que això és justament el contrari de cap on ens porten les dinàmiques actuals. Sembla com si calgués fer moltes coses, omplir el temps i no permetre que disposem de temps morts. La idea de productivitat i rendibilitat que domina en el món econòmic i de l'empresa portat al lleure. Les conseqüències les tenim a la vista. Estem impregnats d'una por a l'avorriment que ens mena a fer diferents activitats per a evitar sentir el possible buit de no fer res. "Cal aprofitar el temps!" I després et trobes amb que alguns d'aquests hiperocupats et diuen que no poden llegir perquè no tenen temps. 
Potser per això trobo tan encertada aquesta expressió italiana que ja forma part de les frases fetes que utilitzem habitualment: Il dolce far niente, la dolçor de no fer res. Perquè et predisposa a gaudir intensament de les coses que t'agraden, recuperant el ritme calmat que has anat perdent durant la resta de l'any. 
La desconnexió és reparadora, t'omple d'energia i vitalitat. L'estrès tensa i esgota. Per això trobo necessari que sapiguem escoltar el nostre cos i proporcionar-li allò que necessita. 
Mentrestant seguiré gaudint d'uns reparadors dies en contacte amb la natura, gaudint dels seus sons i del silenci, passejant, nedant i llegint. Il dolce far niente.

Deixar-te sorprendre

Sempre trio el que vull llegir a cada moment. Trio en funció del moment, de les circumstàncies personals, de les ganes,... Perquè no sempre hi ha les mateixes ganes de llegir. Hi influeix el cansament, les ocupacions, el temps disponible,... I tot això junt pot fer que triïs una cosa o una altra, o que la lectura d'un llibre es dilati en el temps. 
Val a dir que, en general, l'estiu i les vacances faciliten les coses, perquè ens ofereixen, entre d'altres circumstàncies, el temps per a fer-les possibles. Temps i voluntat són la combinació perfecta per a la lectura. 
Dic tot això perquè les biblioteques aprofiten la predisposició dels lectors i les condicions afavoridores de les vacances per oferir (parlo de les biblioteques de Manresa, que és on visc) els Lots de supervivència. I aquest és el moment de l'any en que em deixo sorprendre i cedeixo la meva capacitat i el meu dret de triar lectura a les bibliotecàries i els bibliotecaris que els preparen. Perquè en un lot s'hi troben un total de nou referències del fons de la biblioteca (dues revistes, dos DVDs, un CD i quatre llibres: dues novel·les, un llibre de viatges i un altre de l'àmbit de la vida sana), amb prou varietat com a per a satisfer un públic ampli. 
Agafar un lot és un gest de suport a la tasca que duen a terme les biblioteques i a les moltes i variades iniciatives que impulsen per afavorir i dinamitzar la lectura. Però també és una manera de descobrir obres que potser d'altra manera no llegiria i que pel fet d'haver agafat el lot m'imposo de llegir. 
La quantitat de llibres que tinc per llegir supera amb escreix les possibilitats de la meva limitada vida, però tot i així m'agrada anar regularment a la biblioteca i deixar-me sorprendre per alguna cosa que em cridi l'atenció.
Deixeu-vos sorprendre per alguna cosa del que us ofereixen les biblioteques. Bon estiu i bona lectura!

El jardí dels xiprers

El jardí dels xiprers té per fruits les estrelles,
que es gronxen al fons de nits d'estiu.
La vida, una i nua a través dels cent vels,
reprèn vostra vellesa i n'escampa el caliu.

Els plaers de l'estiu

L'oneig del mar, 

ombres que ens aportin benestar, 

temperatures que ens convidin 

a l'aire lliure i ... 

una bona lectura, és clar.

Il·lustració  de Gia Ler Liew

Petits plaers: Caminar desclaç

Alliberar el peu del calçat, sentir l'escalfor de la rajola del terrat a les darreres hores de la tarda quan la calor deixa de ser intensa, la frescor i la suavitat de les rajoles de marbre en un moment de relax,... són petits plaers associats al fet de caminar descalç en aquests dies d'estiu. 
Caminar descalç és un acte de llibertat i confort en la intimitat de la llar a la recerca de moments de pau i retrobament, et fa sentir més viu i et permet recuperar els estímuls i les sensacions que el contacte amb el terra pot donar-nos.
L'herba fresca de bon matí, la terra entumida o la sorra de vora la platja són altres elements per oferir tot trepitjant un massatge agradable que ens alliberi de tensions i ens proporcioni un anhelat benestar. 

Desconnectar

No entenc les vacances sense el significat d'aquest verb. Desconnectar, per mi, vol dir alliberar-se de tot allò que suposa una pressió sobre les activitats que desenvolupes al llarg del dia: horaris, obligacions, WhatsApp, telèfon mòbil, xarxes socials, correu electrònic,....
Desconnectar és una batalla guanyada al temps per retrobar-te amb tu mateix. 
La vida canvia quan no depens dels enginys que et mantenen connectat amb el món. Moltes vegades em pregunto si val la pena i compensa "estar al dia" de l'actualitat. Seguir-la és acumular neguits, insatisfaccions, veure créixer la indignació i, de vegades, posar-te de mal humor amb alguna informació. 
Per sort, la vida segueix el seu curs al marge de tot això i ofereix instants destinats a quedar enregistrats en la nostra memòria. Aprofiteu-los i no digueu mai "...és que no tinc temps de ...." 

Què tal si aquest cap de setmana us reserveu uns minuts per contemplar una lluna que serà espectacular?

"Aixeca't de la tovallola, entrena l'ànima"

L'anunci d'estiu de la cervesera Damm ja forma part de les tradicions que anuncien el bon temps i les vacances, de la mateixa manera que els anuncis de cava de dues conegudes marques catalanes anunciaven anys enrere les festes de Nadal. He escrit anteriorment sobre l'encert dels Mediterràniament, però també entenc que quan una cosa està molt bé costa superar-la i, enguany, sense estar malament, tens la sensació de reiteració, que allò ja ho has vist abans. És el rotllet de sempre que ja va perdent frescor i acaba sent una mica avorridot, mancat d'emoció.
D'aquest anunci 2014 voldria destacar-ne dues coses: l'ambientació en una coneguda cala de Tossa de Mar, la cala Pola, i el missatge, que sense estar reflectit en una gran frase com els de temporades anteriors ("aixeca't de la tovallola, entrena l'ànima") sí que té un rerefons digne d'esmentar. És una crida a viure l'estiu activament, a participar de les manifestacions culturals que es desenvolupen arreu, tot i que el que reflecteix l'anunci és molt limitat i reduït al que intenten els joves que s'han instal·lat en una cala.
De vegades, com en el cas dels esportistes d'elit, és bo saber retirar-se a temps. Si el Mediterràniament ja no dóna més de si potser seria el moment d'anar pensant alternatives. 

Com tot el que ha fet història ja s'ha convertit en matèria d'estudi i en aquest enllaç trobareu un article molt interessant de Daniel Bardera i Eudald Espluga titulat Mediterròniament. La catalanitat emocional. 

Ara que....

..... pensant, pensant....

què us semblaria....

"excita't amb la cultura"

per a l'any vinent?

Lectures d'estiu

Forma part dels clàssics del periodisme estiuenc demanar a personatges més o menys coneguts quins llibres s'enduran de vacances. La primera sorpresa consisteix a constatar que tothom llegeix i s'endurà llibres per als seus dies de lleure. No dubto de les bones intencions de la gent, en certa manera és com els propòsits de cap d'any; però em resulta difícil creure en la capacitat lectora d'aquests personatges quan tot seguit et descriuen unes vacances carregades de desplaçaments, activitats, trobades,... Vénen a dir, simultàniament a les seves ambicions lectores, que a part de la tria que han fet no saben el que acabaran llegint perquè estaran molt ocupats i no saben si els quedarà gaire temps. Però queda bé dir que llegiràs. 
Sembla que tenir unes vacances atapeïdes, ocupadíssimes, fins i tot estressants, dóna prestigi. Estar molt ocupat és sinònim de persona dinàmica, inquieta, amb vida social i professional riques. Però la lectura requereix temps, temps que has de prendre a l'activitat i guanyar per a tu. 
Admiro les persones que saben optimitzar el seu temps i donar a cada aspecte essencial de la seva vida el temps que requereix, però també tinc clar que el temps de que disposem és limitat i cal establir clarament quines són les prioritats. No sé si realment hi ha temps per a tot. 
Centrant-me en les preferències lectores, no hi ha dubte que Victus és un dels llibres importants de l'any. Em va sobtar que algú com en Rajoy el triés. I en això no li duré pas la contrària. És una bona tria, li han fet una bona recomanació. Espero que el gaudeixi i l'ajudi a entendre millor un dels problemes que té al davant. Però Victus ja té també quelcom de fenomen. És un llibre que he vist llegir i del que se'n parla. Molts d'altres també l'han triat.
Més que afirmar que es llegirà durant les vacances d'estiu es tracta de llegir veritablement i encertar amb la tria. 
Jo, després de Victus, estic amb Incerta glòria de Joan Sales. 
Bones lectures d'estiu!

La lectura en imatges - IV

Hi ha platges i moments on només hi pots ser tu i imbuir-te d'una pau que cap presència humana alteri, on la lectura esdevingui un cos a cos entre tu i les pàgines del llibre, en un oasi on només tinguis per companys el vent i l'onatge. 

La lectura en imatges - III

És una de les imatges de l'estiu. Gent relaxant-se en una platja llegint, estirats a la sorra damunt una tovallola o asseguts a la gandula (que n'hi ha que també valoren el confort), sols o en parella (que també té el seu atractiu compartir un plaer com aquest). I de fons el so del suau oneig de la mar.

Aprèn a ser feliç

Potser no és gaire original, potser té reminiscències d'un manual d'autoajuda, potser resulta reiteratiu de powerpoint vistos un munt de vegades, potser potser. Però l'he trobat fresc i agradable i ara que molts ja són de vacances o pensen intensament en elles m'ha semblat adient i m'ha vingut de gust compartir-lo amb tots vosaltres (aviso: el llibre del vídeo és en castellà). Bon estiu!

Ah! I la cançó New soul de la Yael Naim va que ni pintada. Com m'agrada!

Quan estimes el que tens, tens tot el que vols

L'anunci estiuenc d'Estrella Damm és tot un encert publicitari que cada any s'espera amb delit. Transmet una imatge de marca envejable que convida a viure de manera desenfadada, informal, "mediterrània". Una imatge il·lusionant de vida feliç i relaxada que tothom desitjaria, sobretot a l'estiu. 
Costa superar-se, però enguany crec que ho han bordat amb el lema que hi han posat al final: "Quan estimes el que tens, tens tot el que vols." M'ha semblat fantàstic. Estimar i valorar el que tens com a clau de la felicitat. 
Avui que la calor comença a manifestar-se amb intensitat em beuré una Estrella ben fresqueta a la vostra salut i a la de tothom.

Les coses que no costen diners

Imatge obtinguda de la xarxa

La tornada a les rutines laborals fa prendre consciència de forma abrupta que hem entrat en les escorrialles de l'estiu. De cop i volta ens adonem que els dies s'escurcen, els vespres fresquegen, s'han acabat festes majors i tot és un tornar a començar. 

Mentre ens anem acostant a la tardor penso en el que ens ha deixat l'estiu. En un escrit anterior parlava de l'estiu com un període de l'any que facilita la vida i ara em ve al cap que també és el moment de l'any on més coses podem fer de les que no costen diners o en costen molt pocs: llegir, escriure, veure pel·lícules, fer excursions, nedar al mar, prendre el sol, respirar a fons i oxigenar-te, passejar, conversar, trobar-te amb amics, veure passar la vida que es mou al teu voltant,... 

L'estiu ens fa adonar que la vida pot omplir-se de grans fites, però que és en la suma de moltes petites coses que troba el seu sentit. 

Cal fer de la vida una recerca de petits moments que esdevinguin grans records.