diumenge, 17 de febrer del 2013

L'escriptura, llavors que germinen



Escriure, malgrat el que pugui semblar d'acte màgic pel fet de passar del res (el full en blanc) al tot (el text final) no és quelcom que s'improvisi, que sigui fruit de l'atzar. És un procés que culmina diferents coses i que ara intentaré explicar. 
En primer lloc hi ha allò que es vol comunicar, allò que volem fer arribar als altres. I el tema, la idea, la intencionalitat; no sorgeixen del no res, són fruit de vivències i coneixements que hem anat acumulant amb el pas del temps. És el pòsit que genera l'experiència de la vida. 
Tot això passa per un altre filtre molt personal que són les emocions de cadascú. Tot allò que es viu cadascú ho paeix a la seva manera, amb la seva particular manera de veure les coses, amb la seva sensibilitat. Això explica moltes coses; per exemple, molts escriptors han tractat el tema de l'amor a les seves obres, però cadascú ho ha fet amb un punt de vista particular, únic, donant lloc a una obra també única. I això és el que converteix la literatura en una expressió de la naturalesa humana tan rica com la mateixa varietat de persones que hi ha al món. 
I finalment ens queda el que fa que l'expressió sigui única i diversa, i són la imaginació i la creativitat de cadascú. 
L'escriptura són llavors que germinen alhora en l'expressió única d'allò que ens fa més genuïnament humans.

dissabte, 16 de febrer del 2013

LIJ - Les vacances de Zèfir


Jean de Brunhoff
Les vacances de Zèfir
Barcelona: Aliorna Editorial, 1987
Col·lecció Baobab, 21
48 pp.
ISBN: 84-7713-069-8

En aquest nou lliurament de les aventures de Babar tot el protagonisme és per al simpàtic mico Zèfir, que ja vaig presentar a l'anterior ressenya i que un cop acabada l'escola torna al país dels micos per a retrobar-se amb la seva família.
A partir d'aquesta mínima anècdota tornem a trobar-nos amb una il·lustració rica de petits detalls que interacciona constantment amb el lector i esdevé un petit plaer per si mateixa. Aquí en teniu un parell de bons exemples:
Sorprèn aquesta capacitat de l'autor per imaginar un món on la vida somriu i domina la placidesa; on els éssers que l'habiten traspuen felicitat des de la seva tranquil·la quotidianitat. 
I per a que la història també compti amb algunes emocions ens trobem amb una intriga protagonitzada per un monstre anomenat Polomoc i els seus amics els Gogots, que té el poder de transformar en pedra aquells que el fan enfadar. Una intriga que es resoldrà a base d'enginy i bon humor. 
Humor blanc,  enginyós, deliciosament ingenu; i eficaç. 
L'àlbum va ser publicat originàriament el 1936, però segueix conservant la seva frescor i la seva força. I agradant. Un clàssic.

dijous, 14 de febrer del 2013

Res millor que l'exemple



Entre el col·lectiu de pares i mares conscienciats per fer bé la seva tasca hi ha una inquietud força generalitzada sobre què fer per aconseguir fills lectors. No hi ha cap fórmula màgica ni cap remei infal·lible que garanteixi resultats, però sí tot un seguit de qüestions que poden afavorir la implementació d'aquest hàbit tan necessari. Són consells que les famílies haurien de procurar seguir amb l'esperança que li funcionin i aconsegueixin l'objectiu (els que segueixen estan reproduïts d'un document del que se n'ha fet divulgació des de les escoles):
1. Hem de valorar el fet de llegir, ja que difícilment podrem fomentar en una altra persona el gust per la  lectura si nosaltres mateixos no la valorem.
2. Expliquem-los contes, perquè d’aquesta manera podem promoure la lectura. Els llibres infantils il·lustrats seran els nostres millors aliats. Agafem l’hàbit de llegir-los un relat o un poema, si pot ser, cada dia. 

3. Que ens vegin llegint. Hem de predicar amb l’exemple, i han de comprovar que els llibres (i els diaris, i les revistes) ens proporcionen informació útil i pràctica sobre moltes qüestions. A més, són una font inesgotable d’evasió i d’entreteniment. 
4. Fem del llibre un objecte quotidià i, per a això, cal que notin la presència física dels llibres a casa. Ensenyem-los a cuidar els llibres, però permetem-los que els tinguin a l’abast.
5. Parlem de llibres i fem que apareguin amb normalitat en les nostres converses. Parlar amb els fills sobre passions comunes, com ara la lectura, ens ajudarà a conèixer-los millor.
6. Llegim amb ells i interessem-nos per les lectures que els recomanen a classe i, amb la màxima naturalitat, demanem-los que ens expliquin el que estan llegint i preguntem- los si podem llegir el mateix. 
7. Fem que la lectura sigui un costum saludable. Per a aconseguir-ho, hem de crear les condicions adequades: habilitem un espai de la casa amb la tranquil·litat necessària i la llum idònia i establim uns horaris de lectura compartits.
8. Igual que fem amb les joguines, regalem llibres. Fem tot el que sigui possible perquè ens en demanin (ara és un bon moment per a incloure'ls a la Carta als Reis), perquè sigui un regal buscat i desitjat per ells.
9. Animem-los a escriure, ja que l’escriptura i la lectura són processos que es poden complementar
perfectament. Alimentem la seva vocació d’escriptors i... qui sap!
10. Impliquem-nos en el procés acompanyant-los a  llibreries, setmanes culturals, fires de llibres,
biblioteques, etc. Interessem-nos pels seus gustos lectors i satisfem-los sempre que puguem. 

Sovint tot això funciona. Però tingueu present que el que més ajuda és l'exemple. Té una força i una contundència superiors a les de qualsevol altre consell. Sort!

dimarts, 5 de febrer del 2013

LIJ - El rei Babar

Jean de Brunhoff
El rei Babar
Barcelona: Aliorna Editorial, 1987
Col·lecció Baobab, 20
48 pp.
ISBN: 84-7713-065-5

El segon lliurament de les aventures de Babar és una petita joia que val la pena destacar. 
En ella ens trobem a en Babar coronat rei del país dels elefants. Ha signat la pau amb els rinoceronts i es dedica a treballar per la prosperitat i el benestar dels seus. Se'ns presenta un nou personatge, un simpàtic mico anomenat Zèfir, que apareix a gairebé totes les il·lustracions de l'àlbum i converteix en una divertida juguesca descobrir la seva minúscula presència. 
Aquest recurs, el de situar un petit element en el conjunt de la il·lustració i donar-ne alguna pista, és una manera senzilla, lúdica i eficaç d'interaccionar amb els lectors i d'engrescar-los a seguir avançant entre les seves pàgines. 
El que destacaria d'aquest segon lliurament és la capacitat de l'autor de crear un món on hi ha tot allò que pot fer feliç als altres. Ciutat Celest (el nom és un homenatge a la seva dona, amb qui es va casar al final de la primera entrega) és el paradigma del benestar ("A Ciutat Celest els elefants treballen al matí, i a la tarda fan el que volen. Juguen, passegen, llegeixen, somien...") que podria respondre perfectament a la idealització d'un infant: cada elefant té la seva pròpia casa (amb vistes al llac on es banyen), hi ha un Palau de les Festes, un altre Palau del Treball, una escola, un teatre, pistes de tennis,... 
Tothom treballa al servei de tothom des de la seva responsabilitat, i hi ha temps per a tot (qui no somiaria un món així?). Tothom és feliç i s'ho passa bé. 
Crec que transmet la idea que un món millor és possible si som capaços de treballar pel bé comú amb responsabilitat, generositat, solidaritat i... alegria. 
Més d'un polític n'hauria de prendre nota.
És el que tenen els clàssics: perviuen al llarg del temps perquè el seu missatge es manté inalterable, malgrat que la seva estètica hagi pogut passar una mica de moda (però cal dir que és una il·lustració molt rica de detalls que enriqueix la narració). Crec que és un àlbum entranyable tot i la ingenuïtat que desprèn, que interacciona eficaçment amb el lector i permet una lectura creativa. I que segueix agradant. Ho he comprovat aquests dies quan els he llegit als meus alumnes (que me'n demanen el següent).
A l'última pàgina de l'àlbum, quan en Babar, cansat, es fica al llit al final del dia, pensa el següent: "Treballem amb alegria i continuarem essent feliços". 
I això era vàlid fa vuitanta anys i ho és ara mateix. 

diumenge, 3 de febrer del 2013

Confessions d'un lector digital (I)

Ja he confessat en ocasions anteriors la meva devoció pel paper, les servituds que em provoca el seu contacte. Sí, m'agrada tenir llibres de paper entre les mans, passar-ne els fulls, triar el punt de llibre que indicarà on he deixat una lectura, subratllar amb llapis una frase o un paràgraf, desar-hi entre les seves pàgines un paperet amb anotacions. La lectura de llibres en paper s'acompanya de rituals que marquen una vida. I es fa difícil prescindir-ne o ni tans sols transformar-los. 
No, no deixaré de ser un lector de llibres en paper; però al final no me n'he pogut estar, i també esdevindré un lector de llibres digitals. 
La meva lectura, en part, ja és digital. Tinc una subscripció digital a un diari: actualitzacions permanents, la possibilitat de llegir-lo quan encara no és al quiosc, un cost econòmic molt més baix i la facilitat de tenir-los tots desats (que exerceixo) en una petita part de la memòria d'un disc dur. Em sap una mica de greu per la quiosquera, però són coses de l'evolució. Seria absurd negar els avantatges de la digitalització, que en té. 
I ara li ha arribat el torn al llibre digital. Cada vegada observo amb més freqüència com algú treu un lector de llibres digitals de la bossa o de la bandolera i es posa a llegir en la terrassa d'un bar o en un transport públic. L'acte de llegir en espais públics ha guanyat en intimitat (costa més fer el tafaner per a esbrinar el que llegeixen els altres i potser també la possibilitat d'encetar conversa amb algú a partir de la lectura). Però l'enginy va fent forat i trobant el seu lloc en els actes quotidians de la gent. 
D'avantatges en té: lleugeresa (al voltant dels 150 grams), capacitat (en el món de la lectura digital el megabyte -MB-  dóna per a molt: poden ser d'un a quatre llibres, segons extensió. I en un lector hi caben més llibres dels que pots arribar a llegir-te en tota una vida. A més a més, amb el suport d'una petita targeta de memòria la cosa encara és més espectacular), autonomia (amb una càrrega de la bateria pots arribar a llegir més de trenta hores), adaptabilitat (pots modificar el tipus i la mida de la lletra i s'ha estudiat la lluminositat de la pantalla per a que imiti la de la lletra en paper i no cansi la vista). Què més pots voler? 
He de confessar també que quan entomes la lectura d'obres d'un cert gruix (el David Copperfield de més de mil pàgines que m'he llegit aquest estiu o el que ara m'ocupa) acabes amb petits dolors musculars i articulars després de tenir el llibre obert en una mateixa posició durant algunes hores. Un altre petit problema que superes amb la lectura digital. 
Sí, la lectura digital truca a la porta des del futur, llaminera i plena d'atractius (encara no hem parlat de les possibilitats creixents de lectura gratuïta que s'ofereixen). Hi tocarà donar-li la benvinguda i conviure-hi. Som-hi, doncs!

divendres, 1 de febrer del 2013

LIJ - Història de Babar, el petit elefant

Jean de Brunhoff
Història de Babar, el petit elefant
Barcelona: Aliorna Editorial, 1987
Col·lecció Baobab, 18
48 pp.
ISBN: 84-7713-064-7

En Babar és un dels personatges més entranyables de la literatura infantil. Les aventures d'aquest simpàtic elefant es van començar a publicar el 1931, quan la literatura infantil no tenia la identitat ni el gruix que té avui, i tenen el regust d'una altra època; però les il·lustracions d'aquest àlbum mantenen l'atractiu visual i la força expressiva.
Aquestes històries van ser creades una mica per casualitat, quan Jean de Brunhoff (1899-1937), que era fill d'un editor d'art i que sempre havia volgut ser pintor, escoltava les històries que la seva dóna Cécile explicava als seus fills. I de vegades és així, amb la facilitat amb la que podem improvisar una història per distreure els fills o fer-los anar a dormir, com pot néixer un clàssic. La història és molt ingènua, blanca, amb un punt naïf, però està plena de tendresa i bons sentiments. I això fa que encara segueixi agradant avui malgrat l'antigor que desprèn, i que els nens s'identifiquin fàcilment amb les situacions que es presenten.
L'àlbum comença amb una escena plena de tendresa: en Babar, ben petitó, és gronxat per la seva mare estirat en una hamaca. Després, uns caçadors maten la mare i en Babar fuig fins arribar a la gran ciutat. Una senyora l'acull, se l'afilla i en té cura com si d'un humà es tractés. 
No l'explicaré, però Història de Babar, el petit elefant té l'habilitat de mostrar sentiments com els que uneixen una mare i el seu fill, la generositat, l'altruisme, la gratitud, el reconeixement del mèrit,... I ho fa sense amagar realitats més dures (malgrat el to dolç i blanc de la narració) que també formen part de la vida, com ara la pèrdua de la mare o el fet que els més grans arriba un dia que moren. 
Crec que és un títol que cal recuperar, per tota la riquesa d'emocions que mostra i per la visió optimista de la vida que transmet. 
És una pena que no hi hagi una reedició d'aquesta obra. Cal i s'ho mereix.