Podries, de Joana Raspall

Ara que el drama dels refugiats ha esdevingut tristament un tema d'actualitat gairebé diari, reconforta trobar un poema que en descriu amb precisió i bellesa la crua realitat i que facilita una comprensió empàtica de la situació que viuen. Crec que és una gran eina que permet el seu treball en el món educatiu i que compta amb el magnífic suport d'una iniciativa com la de Poesia dibuixada.


Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en un altra llengua.

T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...

Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.

Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.

Podries ....podries...

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.

Joana Raspall

(Del recull Com el plomissol, publicat a la Galera el 1998)



POESIA DIBUIXADA és un projecte literari i multimèdia impulsat per celebrar els 15 anys de LletrA com una col·laboració de la UOC i Catorze.cat, que enguany ha rebut el Premi Nacional de Cultura.
L’art, la poesia i l’audiovisual es fusionen per oferir una experiència lectora innovadora a partir de la creació de breus obres d’art audiovisuals. Cadascuna de les poesies dibuixades integra un poema d’un autor o autora clàssic o contemporani, la veu de Sílvia Bel i les il·lustracions de Marta Bellvehí, que hi posa el color amb les seves pinzellades d’aquarel·la i línies a llapis; convertint la lectura de poesia en un veritable plaer per als sentits.