La solidaritat no degenera

La solidaritat no degenera és un eslògan magnífic, suggeridor, ple de significats. Tota una troballa. Ha servit per a encapçalar la promoció del Disc de la Marató d'enguany que es dedicarà a recaptar fons per a la investigació de les malalties neurodegeneratives, cada vegada més presents a la nostra envellida societat.
Però alhora esdevé un poderós reclam per no abaixar la guàrdia davant les creixents necessitats de col·lectius socials cada cop més empobrits. És molt preocupant l'escletxa que s'està obrint a la societat amb persones que no arriben per cobrir les seves necessitats bàsiques. Sentim a parlar de desnonaments, pobresa energètica, bancs d'aliments,.... Són els elements d'un nou panorama social marcat per la precarietat i les mancances dels elements bàsics del benestar.
Crec que la realitat social ens ha fet més sensibles a les necessitats dels que tenim més a la vora. El Gran Recapte d'aliments que es va celebrar l'últim cap de setmana de novembre arreu de Catalunya va proporcionar més de 3.600 tones de menjar. S'han recollit diners per part de fundacions benèfiques per a pagar factures de gas i electricitat dels més necessitats. La Marató de TV3, malgrat desenvolupar-se en un context de retallades salarials per a una gran majoria, va recaptar més diners que mai. Trobo que dins la desgràcia són bones notícies. Denoten sensibilitat, solidaritat, generositat. Potser podríem esperar que tot això vingués de les administracions. Ens agrada més sentir parlar de benestar social que de beneficiència, però tot plegat no deixa de ser res més que un joc de paraules. L'important són els fets. I crec que la solidaritat no degenera; millora, perquè la gent té bon cor i és sensible a les necessitats del seu entorn. Endavant, i que no sigui només per Nadal.

Solidaritat, dos anys després

Escriure un bloc és assumir que potser ningú et llegirà, que el que escriuràs potser no suscitarà cap interès, que pot ser ignorat amb indiferència, que ningú es molestarà a recollir el missatge que potser amb molt d'esforç has volgut fer arribar als altres. 
Les motivacions per a escriure un bloc poden ser moltes, però bàsicament convergeixen en el fet de sentir-te millor amb tu mateix i compartir amb els altres pensaments, emocions, reflexions i tot allò que consideres que els pot agradar o ser d'utilitat.
En el meu cas, reconec que les expectatives inicials eren molt baixes, més properes a una provatura que donés sortida a coses que anava elaborant en diferents àmbits de forma irregular que no pas a una elaboració sistemàtica de continguts d'una temàtica concreta. Però el temps ha anat perfilant les coses, donant consistència i regularitat als continguts, dibuixant certa identitat.
Descobrir un bloc és en gran part fruit de la casualitat o d'una recerca concreta. I la fidelització és quelcom difícil d'aconseguir. Implica molta seducció, molta sintonia. I si no hi ha una coneixença personal, un vincle emocional, una connexió amb el que s'hi troba, és difícil assolir el seguiment regular d'un bloc. 
Per tots aquests motius sempre he sentit certa curiositat per saber què ha portat algú a entrar en aquest bloc, què estava buscant, què hi ha trobat. Majoritàriament s'hi entra quan s'està fent una recerca. I modestament em satisfà veure que ha estat útil en l'àmbit de la docència, que s'han valorat punts de vista sobre un llibre, que potser ha ajudat a fer algun treball. Però el que més m'ha sorprès és veure que hi ha més de mil cent visualitzacions de les dues entrades que fan referència a la solidaritat. És una recerca regular, que es manté pràcticament durant tot l'any, tot i que és més intensa en aquesta època solidària per excel·lència que són les festes nadalenques. 
I hi ha una trentena d'entrades que han tingut més de cent visualitzacions. Són marques modestes, però també el reflex que s'hi han aportat continguts que han estat valorats, que han tingut cert ressò. 
La solidaritat és potser el concepte que mobilitza més energies a la nostra societat. Hi ha molta gent sensibilitzada i motivada per ajudar als altres. Mostrar solidaritat ens fa sentir millor. I potser per això és una paraula estimada, valorada i respectada que mou el millor de cadascú de nosaltres. La solidaritat s'identifica amb la sensibilitat social. Qualsevol bona causa mereix la solidaritat dels altres. Que et diguin insolidari, més enllà de la percepció d'un insult sinònim d'egoista, és una afirmació que et fa sentir allunyat del desig de justícia que està a la base del progrés social, del desig de voler millorar les coses. La solidaritat esdevé, així, un valor suprem, inqüestionable, que identifica una societat progressista. Mostrar-te solidari i afirmar la solidaritat et fa digne de pertànyer en aquesta societat. Aquí rau gran part del seu èxit i també del seu encís.

Som-hi doncs, un any més, amb la Marató de TV3 i amb les moltes iniciatives que persegueixen fer un món  millor i una mica més just. 

Solidaritat, un any després

Avui fa just un any vaig penjar al bloc un escrit titulat Solidaritat. Era el dia de la Marató de TV3 i hi reflectia els meus punts de vista sobre el tema, on destacava l'encert de la televisió pública catalana amb la seva proposta, que enguany ha celebrat la 20a edició. 
El servei d'estadístiques del blogger de Google ofereix tot un seguit de dades sobre les visualitzacions de les entrades i no deixo de sorprendre'm pel fet que aquest escrit hagi tingut més de 400 visites al llarg d'aquest any. Destaca molt per sobre de tots els altres que he fet i no sé explicar-me massa el motiu. No sé si és el títol, ni si els que hi han arribat ho han fet cercant idees o bé només una fotografia. Ni si han trobat el que buscaven, perquè mai s'hi ha posat cap comentari ni tampoc tinc cap certesa sobre si ha estat llegit. Només tinc una dada sobre les visites i res més. I una mica em pica la curiositat, perquè el nombre de visites em sembla important per a la modèstia del bloc. 
Quan fas un escrit més enllà de la ressenya d'un llibre entres en un món d'incertesa. No saps si a part de l'amistat o la coneixença d'algú, o d'algun que altre seguidor aïllat, la cosa anirà gaire més enllà. I tens decepcions. Escrits treballats, que fas amb una certa il·lusió i que passen totalment desapercebuts. Ignorats. 
I d'altres, que potser perquè tenen a veure amb cerques arran d'un treball sobre un llibre o autor, que tenen un munt de visites.
I t'adones que en un món on cada vegada es depèn més d'un cercador té una gran importància el títol de l'entrada, que ha de connectar fàcilment amb el que la gent pot estar buscant. Internet és tot un món que va desenvolupant les seves pròpies lleis.
Dit això, voldria compartir l'alegria per la Marató d'ahir. Un model d'èxit del tot singular. Enorgullir-me d'un país sensible i solidari que sap mobilitzar-se i donar resposta a realitats de les que hem de ser corresponsables. Enorgullir-me també d'un país generós i amb qualitat humana. Malgrat la crisi i la incertesa sobre l'esdevenidor. Per damunt d'elles també.

Solidaritat

La solidaritat és un dels valors preeminents de la nostra societat. Qualsevol mancança o situació injusta mereix la solidaritat dels altres. És una paraula bella carregada d'alt valor simbòlic. Ser solidari és estar al costat del necessitat, donar suport a una causa, combatre una mancança o una injustícia. És difícil no estimar una paraula que estimula i treu el millor de nosaltres mateixos. 
El perill, com gairebé sempre, és l'excés, l'abús i la temptació que sovint manifesta el poder polític d'apropiar-se d'aquesta paraula per a servir els seus interessos.
De causes que mereixen la solidaritat dels altres n'hi ha un munt. Personalment, sento predilecció per tot allò que és sinònim de generositat i altruisme amb els altres; i per les causes que tenim més a la vora. No cal anar gaire lluny per a trobar la necessitat de solidaritat. 
Cada vegada em commou més el món de la gent gran. Fer-se gran, acumular limitacions físiques, problemes de salut, viure situacions de solitud i abandó i no trobar una resposta solidària a totes aquestes situacions, és un dels grans drames de la societat moderna. No serem una societat com cal fins que no sapiguem donar una resposta adequada des de la solidaritat, la generositat i l'altruisme a tota aquesta problemàtica.
Televisivament, avui és una data assenyalada en el calendari de les accions solidàries. És la data de la Marató de TV3. Voldria dir que és una de les millors iniciatives en aquest àmbit, amb una gestió modèlica dels recursos que obté i una tasca molt destacable a l'hora de sensibilitzar la ciutadania sobre els problemes de salut que afecten diferents col·lectius socials. 
Sensibilitzar, divulgar i investigar. Està molt bé. Amb el pas dels anys tens la sensació que es fa un bon ús del que aportes solidàriament. Es financen ambiciosos projectes d'investigació que ens prestigien com a societat i país. Fem un salt de qualitat.
Tinc dubtes i remordiments respecte d'altres iniciatives solidàries. Em costa acceptar que en el millor dels casos, en diferents ONGs, s'inverteix com a molt el 30% en ajuda directa. La resta és administració, logística,... És a dir, amb la teva aportació solidària estàs pagant majoritàriament els sous i les despeses d'entitats que es dediquen a fer arribar ajuda solidària. Què vols que et digui? Ho puc entendre en alguns casos, com quan es tracta d'intervenir en determinats desastres naturals, però no com a dinàmica habitual. En tinc dubtes sobre l'eficàcia i trenca la meva idea de que la solidaritat ha de ser, per damunt de tot, un acte voluntari i generós.
Per tot això aprecio la iniciativa de TV3, que sap sumar moltes energies de la societat catalana al servei d'un objectiu lloable i ben plantejat. Felicitats, i esperem que la maleïda crisi no es noti massa.