Els anuncis són creacions generadores d'emocions. Juguen hàbilment amb valors d'àmplia acceptació (com en aquest cas la natura, la puresa, la bellesa,...) per aconseguir prestigiar un producte i crear ganes de consumir-lo. La publicitat televisiva utilitza les eines del cinema per desenvolupar un joc de seduccions en la sensibilitat de l'espectador que el porti cap al producte que es vol promocionar.
L'anunci d'Aigua de Veri amb el Kilian Jornet és una petita obra mestra feta amb sensibilitat i bon gust. Ha tingut l'encert d'aprofitar el fenomen Kilian i una mare orgullosa disposada a fer-li una mica de propaganda i de pas vendre ideari educatiu com a mestra que és: que si volia veure créixer els seus fills en l'entorn d'un refugi de muntanya a 2000 metres d'alçada, dubtes sobre si se sentiria aïllat i li costaria l'adaptació al món que tots coneixem,...
Però els dubtes s'esvaeixen aviat i la mare mostra la convicció que aquelles roques i aquells rius el faran créixer fort i ser el que és. Esportivament queda clar que l'aposta li ha sortit bé.
I tot seguit el que per a mi és el punt culminant de l'anunci, quan diu allò que potser no el van dur gaire al cine ni als parcs d'atraccions, però que ja es van encarregar que pogués veure altre tipus d'espectacles. I la justificació final: jo, com qualsevol mare, només he volgut donar-li el millor al meu fill. Ooh!
L'anunci m'encanta. En 40 segons es condensa l'estil de vida del Kilian, s'enalteix la natura com a gran espectacle ple de vida i encant i es mostra una manera d'educar i pujar un fill.
A la tele no m'agraden gens els talls publicitaris, però em sap menys greu quan em trobo un anunci amb la creativitat i bon gust d'aquest:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada