dilluns, 28 de maig del 2018

LIJ - Quan a l'Isma se li van creuar els cables, de Laila Karrouch

Laila Karrouch
Quan a l'Isma se li van creuar els cables
Barcelona: Animallibres, 2015
Col·lecció l'isard, 4
136 pp.
ISBN: 978-84-15975-75-5
PVP: 8,95€

Quan a l'Isma se li van creuar els cables és una narració sobre les tensions que provoca el pas per l'adolescència i el valor de l'amistat. 
L'Isma comença l'institut amb el seu amic Bilal i allí coneix la Cristina, una noia repetidora, de família desestructurada, que mostra greus problemes de disciplina. Aquesta coneixença posarà a prova la relació amb el seu amic i el portarà per camins fins ara desconeguts. 
I és que l'adolescència és una etapa de la vida plena de desafiaments, dubtes, enamoraments, descoberta, afirmació de la personalitat,... I com a tal, inestable i canviant fins a trobar l'encaix en el món adult. 
I això és el que mostra el protagonista del relat. 
La narració, al meu parer, pateix d'alguns excessos. Les paraulotes i les expressions barroeres no sempre són adients al context; semblen forçades, tot i que puguin justificar-se per l'esperit de rebel·lia. El mateix podríem dir de la iniciació al tabaquisme, que no vull dir que no es doni, però que també sembla ficada amb calçador en el context de la història. Són coses que poden justificar-se per l'esperit de rebel·lia d'aquesta etapa de la vida, però que m'ha semblat que no fluïen amb la naturalitat desitjada. 
La narració, però, permet parlar de coses i reflexionar sobre aspectes de la realitat: la diversitat cultural, les realitats familiars, el respecte, el racisme, l'amistat,... 
Pot donar de si utilitzat en un context escolar, però no el recomanaria abans dels 13-14 anys.

dimarts, 22 de maig del 2018

LIJ - El monstre de l'armari existeix... i t'ho demostraré

Antoine Dole; Bruno Salamone (il·lustrador)
El monstre de l'armari existeix... i t'ho demostraré
Barcelona: Animallibres, 2018
32 pp.
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 41
ISBN: 978-84-16844-58-6
PVP: 15,95€

És un comportament típicament infantil justificar qualsevol malifeta amb tota mena d'excuses i responsabilitats alienes. Doncs amb aquesta premissa i un tractament fresc i desenfadat els autors juguen a "demostrar" l'existència d'un monstre de l'armari que justificaria tot allò que fa el protagonista d'aquest àlbum. 
M'ha agradat el desenllaç, perquè el monstre potser també té alguna cosa a dir en tot aquest enrenou.
En tot cas aquest llibre és una molt bona eina per a llegir amb els més petits de la casa i analitzar amb ells el per què de tot allò que va desfilant per les seves pàgines i relacionar-ho amb les vivències que tothom té.
A partir de 4 anys.

diumenge, 20 de maig del 2018

I BISCOTTI - LES GALETES; audioressenyes fetes per infants i joves

El desenvolupament de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) està obrint una sèrie de noves possibilitats que abasta tots els àmbits de la vida. I la lectura no en podia quedar al marge. 
Malgrat que tots els diaris publiquen suplements culturals i ressenyes de llibres que molt pocs llegeixen, és sabut que el que millor funciona per a que un llibre tingui èxit i difusió és el boca-orella. Ens refiem més del criteri de l'amic o conegut en qui tenim confiança que no del comentari del crític literari més prestigiós. 
Personalment, escric ressenyes en aquest espai per a deixar testimoni de l'empremta que m'ha deixat una lectura. Satisfà més una necessitat personal que amb el temps s'ha anat tenyint d'hàbit que no un desig de transcendència. Però sempre és grat constatar que un determinat comentari ha estat llegit o valorat per d'altres. 
Dic tot això arran d'una notícia llegida al suplement Criatures del diari Ara sobre una iniciativa nascuda a Itàlia anomenada I biscottique aprofita les prestacions de la telefonia mòbil per a que els nens i els joves facin audioressenyes de llibres que els hagin agradat i vulguin recomanar-los a d'altres. El boca-orella amb eines d'avui. 
De la iniciativa m'agraden vàries coses: que no sigui esclava de la imatge (només és un àudio que cal escoltar i no depén de la imatge d'un o una youtuber), que protegeixi la imatge dels menors (que no apareix en cap cas), que sigui breu (l'àudio no pot superar el minut), que afavoreixi la participació i l'intercanvi i que no tingui afany de lucre.
No sé si acabarà arrelant, però es mereix un vot de confiança. Sort!

dimarts, 15 de maig del 2018

Podries, de Joana Raspall

Ara que el drama dels refugiats ha esdevingut tristament un tema d'actualitat gairebé diari, reconforta trobar un poema que en descriu amb precisió i bellesa la crua realitat i que facilita una comprensió empàtica de la situació que viuen. Crec que és una gran eina que permet el seu treball en el món educatiu i que compta amb el magnífic suport d'una iniciativa com la de Poesia dibuixada.


Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en un altra llengua.

T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...

Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.

Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.

Podries ....podries...

Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.

Joana Raspall

(Del recull Com el plomissol, publicat a la Galera el 1998)



POESIA DIBUIXADA és un projecte literari i multimèdia impulsat per celebrar els 15 anys de LletrA com una col·laboració de la UOC i Catorze.cat, que enguany ha rebut el Premi Nacional de Cultura.
L’art, la poesia i l’audiovisual es fusionen per oferir una experiència lectora innovadora a partir de la creació de breus obres d’art audiovisuals. Cadascuna de les poesies dibuixades integra un poema d’un autor o autora clàssic o contemporani, la veu de Sílvia Bel i les il·lustracions de Marta Bellvehí, que hi posa el color amb les seves pinzellades d’aquarel·la i línies a llapis; convertint la lectura de poesia en un veritable plaer per als sentits.

dissabte, 12 de maig del 2018

Paraules que es fan estimar

Una de les iniciatives que s'han dut a terme amb motiu de l'any Fabra ha estat la de convocar la ciutadania a través de les xarxes socials perquè proposi i voti les paraules que considera més boniques del català. Les paraules són el que fa única una llengua i la seva manera d'expressar la vida i, així, les llengües esdevenen pilars genuïns i fonamentals del patrimoni cultural de la humanitat.
Hi han participat més de 10.000 persones i he de dir que m'agrada molt el que ha sortit, perquè diu molt de com som i dels nostres valors. Són paraules intimistes, tranquil·les i dolces que tenen una bona sonoritat i que situaria, amb tots els matisos que es vulgui, en l'àmbit de l'estimació (com xiuxiuejar, tendresa, moixaina, amanyagar o caliu); però que no deixen de banda valors a preservar com llibertat o enraonar
Aquestes paraules seran exposades al Jardí de les Llengües de Ljouwert, als Països Baixos, que enguany és Capital Europea de la Cultura i on formarà part del projecte Terra de Llengües, que vol donar protagonisme a la llengua i la cultura de comunitats lingüístiques mitjanes i petites d'Europa com la nostra. 
Una llengua i les paraules que en formen part és una riquesa que cal preservar perquè aporta una manera de descriure i entendre el món, amb expressions i paraules genuïnes que la fan única. I té paraules que es fan estimar, com aquestes que formen el top ten sorgit d'aquesta iniciativa:

1- Xiuxiuejar

2- Aixopluc

3- Caliu

4- Tendresa

5- Llibertat

6- Moixaina

7- Amanyagar

8- Enraonar

9- Ginesta

10- Atzavara

I que van sortir d'aquesta llista de paraules finalistes: aixopluc, xiuxiuejar, corprendre, pipiripip, andròmina, moixaina, atzavara, tendresa, enraonar, xaragall, atzucac, paraula, fressa, amanyagar, regalimar, ginesta, aixafaguitarres, llibertat, xubec, ombrívol, caliu, dempeus, lluny, xerric i fetillera. 


M'agrada molt xiuxiuejar, però sóc d'una terra on de les roselles en diem pipiripips. I la trobo preciosa.

divendres, 11 de maig del 2018

Tanca una llibreria, es trenca un paisatge

Sento el tancament d'una llibreria com una pèrdua. No són només comerços de llibres, sinó centres que juguen un paper fonamental en les infraestructures culturals d'un país. Acullen presentacions de llibres, taules rodones, exposicions,.... I sí, viuen de vendre llibres, però sobretot de fidelitzar una clientela, d'assessorar-la i fer-li recomanacions encertades. Donen sovint un valuós servei i et busquen i et fan arribar allò que necessites i els has demanat. 
Responen sovint a la iniciativa i l'entusiasme dels seus promotors. I diria que potser no guanyen gaires diners comparats amb d'altra mena de negocis, però sí que paguen els seus impostos a les societats on donen servei. 
El món canvia, el comerç electrònic guanya pes, es transforma l'oci de les societats a l'ombra de les xarxes socials i el llibre i la lectura lluiten aferrissadament per mantenir el seu espai. 
I la realitat ens demostra que no sempre ho aconsegueixen.
Em dol llegir a la premsa, gairebé en un segon pla, el tancament d'una llibreria. I no són anuncis menors: la Robafaves, la Catalònia, la Negra i Criminal i, ara, La Tralla. És un paisatge que de mica en mica s'esquerda i es va desdibuixant. 
De poc serveixen les lamentacions. Els propietaris que han pres la difícil decisió de tancar ho han intentat del dret i del revés. No han pogut seguir endavant perquè no els surten els números. I pleguen perquè també han de menjar. 
Sempre em pregunto el perquè de les coses. I en aquest cas trec pes a la competència del llibre digital. S'ha menjat només una molt petita part del pastís. A l'igual que la pirateria. Crec que té molt més a veure amb un canvi d'hàbits. A l'era de les xarxes socials cada cop és més difícil dedicar el temps i la concentració que la lectura requereix. No crec que sigui gaire fàcil estar permanentment pendent del whatsapp, twitter, facebook o qualsevol altra xarxa i llegir articles o llibres. És més fàcil consumir un vídeo o una piulada que llegir amb constància un llibre. I desconfio de personatges públics que comenten un llibre i demostren un gran coneixement del que escampen determinades xarxes. No em crec que se l'hagin llegit. Però s'ha de reconèixer que en una tertúlia queda d'allò més bé, dóna prestigi de persona llegida. 
La lectura, com tantes altres coses a la vida, és qüestió de prioritats. I, o la tens molt amunt o és molt fàcil que vagi decaient. No hi ha temps per a tot. 
No vull ser del tot pessimista. Hi ha llibreries que segueixen. I se n'obren de noves, sovint més petites i especialitzades. Hi ha gent que hi creu i s'hi embarca. Endavant i sort!