diumenge, 13 de setembre del 2009

LIJ - El Senyor Pip


Lloyd Jones 
El Senyor Pip 
Barcelona: Publicaciones y Ediciones Salamandra / RBA Libros, S.A. / La Magrana, 2008 
249 pp. 
Col·lecció Les ales esteses, 247 
ISBN: 978-84-9867-262-6

El Senyor Pip, títol manllevat del protagonista de Grans Esperances de Charles Dickens, és una suggeridora faula sobre el paper de la literatura a les nostres vides. Se'ns narra la història d'una nena de 14 anys que viu en una illa d'Oceania amb la seva mare després que el pare hagi marxat al quedar-se sense feina a les mines. L'illa viu en una mena de bloqueig degut a un enfrontament bèl·lic entre grups armats. A l'illa els indígenes són negres, els blancs han fugit tots degut al conflicte, i l'únic home blanc que ha quedat, el senyor Watts -un home enigmàtic i misteriòs amb algunes excentricitats al que anomenen Pop Eye- accepta fer-se càrrec de l'escola del poble. Fa escola en base a dos eixos: la lectura per capítols de Grans Esperances i les aportacions de caire pràctic que fan els pares i familiars dels nens. Resumeix tot el que els pot oferir quan diu: “Us diré com són les coses. Jo no en tinc gens, de saviesa. La veritat més gran que us puc oferir és que allò que tenim entre nosaltres és tot el que tenim. Ah, i és clar, el senyor Dickens”. Amb la lectura del llibre van descobrint tot un altre món molt diferent del seu al que poden fugir i uns personatges amb els que poden identificar-se i compartir les seves vivències. Amb les aportacions que fan els adults l'escola esdevé el lloc on es comparteix allò que la gent sap. A mesura que avança la narració la literatura va mostrant-se cada cop més com una escola de vida. Suposa entrar en una altra vida, interactuar amb ella, fer-te preguntes, crear-te expectatives,... També una manera de fugir de l'amargor de l'existència i d'imaginar. 
La guerra i la destrucció també es mostren amb els seus horrors, però alhora també posen en evidència que quan tot desapareix l'únic que resta són els nostres pensaments i la nostra imaginació, amb els quals podem tornar a començar. Com deia al principi, és una lectura altament suggeridora. Porta a reflexionar sobre el fet d'ensenyar, sobre la importància dels models, sobre la influència que com a mestres podem exercir en els alumnes, sobre el valor de coses aparentment poc pràctiques com la literatura,... 
Tota obra reviu a cadascun dels seus lectors, i cada lector la fa reviure a partir de les seves vivències i context. Per això la literatura enriqueix la nostra experiència de la vida, perquè la vida es retroalimenta també del que li ha aportat la literatura. Gaudiu de la història del Sr. Watts, de la Matilda, de la seva mare Dolores, de la Grace,... Passareu una estona agradable i sentireu que la literatura és tan necessària com el menjar i el dormir. Per a joves i per a tothom.




divendres, 11 de setembre del 2009

De paraules i sensibilitats


Avui és 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. He conviscut molts anys amb els discursos institucionals de Jordi Pujol i m'havia acostumat a la fòrmula amb la qual encapçalava els seus discursos: Benvolguts compatriotes. Ho trobava natural. Jordi Pujol s'adreçava a la gent que vivia a Catalunya i que es vinculava emocionalment a ella, identificada amb qualsevol dels seus trets identitaris.
La pàtria, la terra que estimes perquè hi has nascut i és la teva o perquè és amb la que t'identifiques.
El President Montilla iniciava el seu discurs d'ahir amb una altra fòrmula que ha anat fent seva: Benvolguts conciutadans. La ciutadania, un concepte vinculat a la residència en un territori sense més.
La ciutadania sense sentiment de pàtria és un concepte amorf i aigualit reduït a l'àmbit de la convivència en un espai físic, com poden ser un poble, una ciutat o un país. És veritat que la ciutadania denota pertinença i vinculació, però trobo que li manca sentiment.
Per això, en un dia com avui, us dic: Benvolguts compatriotes, que passeu una bona Diada!