Les imatges de la felicitat

Hi ha qui ha definit la felicitat com un estat de benestar, de satisfacció amb un mateix. I quan arriba el bon temps les platges i les piscines ens ofereixen algunes de les imatges que millor la reflecteixen. Anar-hi és comprovar que són espais de distensió, com si els seus usuaris aparquessin a l'arribar-hi tot allò que els neguiteja habitualment. És un espai i un temps de relax, de joc, d'experimentació, de relació, de remullades plaents, de lectura fins i tot, de retrobament amb un mateix. Què quedarà de l'estiu sinó els records d'aquells moments que ens han fet sentir millor, d'aquells espais on hem trobat el tan anhelat benestar?

L'alegria de viure, de Sílvia Soler i Guasch

Sílvia Soler i Guasch
L'alegria de viure
Barcelona : Univers (Grup Enciclopèdia), 2022
160 pp.
ISBN: 978-84-18887-14-7
PVP: 19€

L'alegria de viure m'ha semblat un llibre deliciós, un cant a la vida que et deixa magnífiques sensacions. La Sílvia es despulla davant els seus lectors i ens parla d'aquelles coses que han donat sentit a la seva vida i li han aportat moments de felicitat: la lectura (com es va convertir en lectora voraç amb l'Enid Blyton), les moltes cases on ha viscut per la feina itinerant del seu pare, el mar, la seva família, la nostàlgia,....
La seva vida va desfilant per les pàgines del llibre amb un somriure, perquè malgrat perdre els pares sent jove ens diu que li agrada assaborir els records sense que el dolor faci acte de presència. El que ha viscut forma part d'ella com no podria ser d'altra manera i recórrer als records també la fa viure.
Sents molt proper tot allò que diu perquè som persones d'una mateixa generació i compartim records impregnats d'una mateixa època. Ho podries subscriure des d'una sensibilitat que sents propera.
Em sembla absolutament recomanable i te'l llegeiexes sense adonar-te.

De la felicitat angoixant

Des de fa més d'un mes plouen missatges de bons desitjos i felicitat. Formen part dels rituals nadalencs i de l'any que és a punt de començar. I evidentment agraeixo que les persones que formen part del meu cercle familiar i d'amistats pensin en mi i em formulin els millors desitjos; però quan a tot això se suma la pressió comercial i els enviaments massius de missatges per part d'empreses que et tenen a la seva base de dades, arribo a un punt de saturació, d'afartament.
Nadal està envoltat de tradicions entranyables que formen part de la cultura que comparteixo. I de cap manera voldria renunciar-hi. Les estimo i formen part del que sóc.
Però els desitjos de felicilitat arriba un punt en que m'embafen i se'm fan angoixants, perquè no em puc estar de pensar en situacions de solitud i malaltia de persones que conec; o en omplir-me d'enyorances davant les quals voldries un ràpid retorn a les rutines habituals. Són dates de molta càrrega emocional on la pressió per expressar alegria i mostrar felicitat poden ser difícils de gestionar.
La inèrcia d'aquestes dates porta a una acumulació de compromisos socials per part de qualsevol grup del que formis part, i no sempre ve de gust. És difícil dir no perquè tems que els altres ho visquin com un menyspreu o t'etiquetin com una persona esquerpa que defuig el contacte social; però està en joc el benestar emocional. Caldria acceptar només el que tinguis ganes de celebrar i amb les persones que voldries. Felicitat angoixant és un oxímoron que ens allunya del benestar emocional. Sentir-te bé, gaudir de moments de felicitat; mai hauria de ser angoixant.

LIJ - GRÀCIES. Història d'un veïnat, de Rocio Bonilla

Rocio Bonilla

GRÀCIES. Història d'un veïnat 

Barcelona: Animallibres, 2021

Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 91

40 pp.

ISBN: 978-84-18592-04-1

PVP: 15,95€

La nova proposta de Rocio Bonilla, GRÀCIES. Història d'un veïnat, és un deliciós àlbum il·lustrat que ens parla amb un punt d'humor de la incomunicació amb la que sovint convivim i de com aquesta alimenta els prejudicis i la desconfiança envers els altres.

Ens presenta un veïnat de diferents animalons on cadascú d'ells desconeix el que envolta el seu veí, fins que un esdeveniment inesperat els anirà posant en contacte i descobriran el que podran compartir i gaudir plegats. 

 

L'àlbum ens mostra amb senzillesa i encert que quan ens obrim als altres fem possible ajudar i ser ajudats; i que compartint ens ho podem passar més bé i ser més feliços. 

Per si tot això fos poc l'autora ha creat "El joc del veïnat", una versió del Joc de l'Oca on cada jugador podrà moure un dels personatges del conte amb l'objectiu de poder arribar primer al centre del tauler i compartir el veïnat. 

Resulta absolutament recomanable i dona molt de si: el podeu llegir, comentar, jugar i sobretot ...compartir! A partir de 4-5 anys.

L'art de la vida, de Zygmunt Bauman

Zygmunt Bauman
L'art de la vida
Barcelona: Ediciones Paidós, S.A., 2008
160 pp.
ISBN: 978-84-493-2213-6
P.V.P.: 25€

Zygmunt Bauman (1925-2017) és un dels pensadors que més esforços ha dedicat a analitzar i entendre la moderna societat contemporània. Ell és l'encunyador del terme societat líquida, que tanta fortuna ha fet entre nosaltres. Una societat que ha deixat de tenir uns fonaments estables que li atorguessin seguretat i solidesa i la poguessin fer previsible. És una societat canviant, en permanent moviment, on creixen la incertesa i l'angoixa vital dels individus que en formen part. D'aquí el terme de líquida. 
L'art de la vida és mou a partir dels paràmetres que dibuixa la societat líquida i planteja la recerca de felicitat en aquest context, com un projecte de vida individual. I ens ofereix el símil amb el que seria una obra d'art en constant evolució, una peça única i irreemplaçable de la que els individus en serien els únics responsables. 
Els individus escollim les condicions en que volem viure, unes condicions en les que influeix la societat on vivim, però que no determina, perquè la responsabilitat última correspon als individus.
L'anàlisi de  Bauman s'enriqueix amb les aportacions i els punts de vista que filòsofs i sociòlegs han fet al llarg del temps.
És un llibre que t'obliga a aturar-te i reflexionar, que t'enriqueix i t'il·lumina, que et fa comprendre.
Pensar i reflexionar sobre la vida, sobre el seu sentit, sobre com viure-la, és consubstancial a la vida mateixa. T'adones que la incertesa és el seu hàbitat natural però que també la recerca per escapar d'ella és el que et mou i t'acosta a la idea de felicitat que més o menys tots duem a dins. És una cerca que no pot acabar mai però que forma part d'aquest modelatge, d'aquesta obra d'art que és la vida. 
La felicitat és quelcom inherent a l'existència humana que potser només rau a la nostra imaginació, que probablement és impossible de satisfer, però que no podem deixar de desitjar. 
Viure és triar en la lluita permanent per ser nosaltres mateixos. 
M'ha semblat un bon llibre d'un gran pensador, que demana el seu temps per a ser paït i assimilat com cal.

Bocins de saviesa - I

PARAULES D'UN ANCIÀ

La meva vida ha estat molt feliç, malgrat tot, i voldria que es pogués dir el mateix de cadascun de vosaltres. 
Crec que som en aquest món per a ser feliços i gaudir de les petites i grans coses de la vida. Però la felicitat no prové de la riquesa, ni de tenir èxit en la carrera o la professió. Tot això ajuda, perquè és una dificultat menys que tens a la vida. Però no és més ric el qui té més sinó el que sap gaudir del que té i només gasta el que és necessari per a una vida digna. 
Un pas vers la felicitat és fer-se sa i fort des de la infantesa per poder ser útil, alegre, just, solidari, pacificador i lliure. Feu la feina que us agradi o si no és possible esforceu-vos per a fer que us agradi la feina que feu. Estigueu sempre contents de tot allò que aneu aconseguint. 
Mireu sempre el cantó bo de les coses i de les persones, i no pas el dolent. Penseu que l'únic camí autèntic per arribar a la felicitat és fer feliços als altres. 
Procureu deixar aquest món una mica millor de com l'heu trobat i, quan arribi l'hora de marxar, podreu anar-vos-en feliços, pensant que no heu perdut el temps, sinó que heu fet tot el que heu pogut. 
Estigueu sempre disposats per a viure feliços i per a morir feliços. Penseu que hi ha gent que viu com si mai hagués de morir i d'altres que moren com si mai haguessin viscut. Viviu i deixeu viure!

Córrer o morir

Kilian Jornet Burgada
Córrer o morir
Barcelona: Ara llibres, 2011
188 pp.
ISBN: 978-84929-0738-0

A mesura que llegia o escoltava pels mitjans les gestes i els rècords que el Kilian anava acumulant en el seu palmarès pensava que a Catalunya teníem un esportista de nivell excepcional, però alhora que m'omplia d'admiració pel seu treball em preguntava què és el que el portava a cada nova aventura cada cop més extrema en una espiral que semblava no tenir aturador. 
Les respostes es troben en aquest llibre, on a partir del relat de les proves on ha participat i dels reptes que s'ha marcat esportiva i humanament ens acostem a la seva persona i a les motivacions que el porten a fer tot el que fa. 
Sempre he pensat que els esportistes que arriben més amunt, a part de tenir unes qualitats i un talent excepcionals per a la pràctica del seu esport, estan fets d'una fusta especial. No només, però, tenen tècnica i qualitat física. Són d'allò més importants la mentalitat i els aspectes psicològics. 
El relat del Kilian Jornet ens confirma aquest aspecte de la pràctica esportiva, la importància de la ment com a l'element clau per a superar els límits del cos. 
Veiem que per al Kilian córrer és una forma de viure, d'estar en contacte amb la natura, de sentir-se part d'ella, de marcar-se un desafiament rere l'altre. Aquesta és la més gran motivació, el que el fa més feliç: assolir nous objectius. En un moment del llibre afirma que la victòria sense més en una prova no és el que més l'omple. En certa manera, si tens més qualitat i tècnica que els rivals i has entrenat bé, la victòria és la conseqüència lògica del treball desenvolupat, però no sempre és l'objectiu. Per a ell el més important és assolir un nou objectiu, un nou desafiament. Això és el que més l'omple de felicitat. 
Una de les parts que més impacta del seu relat és la narració de la seva participació en proves d'ultraresistència. Dies i dies corrent, superant milers de metres de desnivell fins a portar el cos al límit de la seva resistència, al punt en que deixa de respondre, al defalliment i l'extenuació. És brutal la lluita de la ment per a intentar trencar la manca de resposta del cos. Ho llegeixes, t'ho vas imaginant i et preguntes per què. Potser no ho comparteixes, perquè una cosa és que córrer sigui una forma de vida i una altra arriscar-la en un desafiament constant dels seus límits, però ho entens. I ho respectes profundament. Perquè a la vida el que fem és cercar-hi un sentit i viure-la amb coherència per a poder sentir-nos satisfets de com l'hem viscuda. I és el que ha fet el Kilian des del seu amor per la muntanya i la natura. 
En un esport com el seu potser pensaríem que els qui el practiquen són una colla de solitaris egocèntrics, però resulten molt maques les seves paraules per a destacar la importància del grup de persones que treballen per a l'assoliment de tots aquests desafiaments. Diu que un rècord el bat una persona, però l'aconsegueixen tots els qui han treballat per assolir-lo. 
Crec que és un llibre interessant i molt madur (el seu autor només deu tenir 25 o 26 anys), que val la pena llegir. Ens acosta la trajectòria d'un dels esportistes catalans més destacats d'aquests darrers anys, però sobretot ens permet penetrar en la seva complexa psicologia i en una forma de viure a partir de l'esport.

Aprèn a ser feliç

Potser no és gaire original, potser té reminiscències d'un manual d'autoajuda, potser resulta reiteratiu de powerpoint vistos un munt de vegades, potser potser. Però l'he trobat fresc i agradable i ara que molts ja són de vacances o pensen intensament en elles m'ha semblat adient i m'ha vingut de gust compartir-lo amb tots vosaltres (aviso: el llibre del vídeo és en castellà). Bon estiu!

Ah! I la cançó New soul de la Yael Naim va que ni pintada. Com m'agrada!

Els secrets de la felicitat

Resumits en un magnífic curtmetratge de tres minuts dirigit pel canari Ismael Curbelo des de l'illa de Lanzarote: 

Las Esperas