divendres, 30 d’octubre del 2020

LIJ - La cabra Serafina, de Blai Senabre

La cabra Serafina
Blai Senabre, Anna Font (il·lustradora). Adaptació lingüística de Tina Vallès
Barcelona: Animallibres, 2020
28 pp.
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 89
ISBN: 978-84-17599-90-4

Sovint ens trobem amb adaptacions de contes tradicionals o bé amb creacions que parteixen dels seus personatges per a canviar-ne quelcom o proporcionar una nova lectura de les històries que tothom coneix.
Aquí ens trobem amb un conte original, però on es reconeixen elements d'altres històries. El punt de partida és la desobediència de les indicacions dels grans i les seves conseqüències. Ho trobem a La Caputxeta Vermella o a El llop i les set cabretes. I aquí també es juga amb aquest element. 
Llavors tenim el valor dels petits o dels insignificants; sovint menystinguts. La reivindicació de les qualitats de tothom. Em ve al cap la faula del lleó i el ratolí.
La cabra Serafina té coses de totes aquestes històries que fàcilment reconeixerem i construeix un relat sobre l'empatia que necessitem per a comprendre els altres i les seves necessitats. I ho fa amb un punt de bonhomia i bon humor que resulta agradós en tot moment.
El treball d'il·lustració resulta atractiu, fet de línies simples, clares i colors ben contrastats; que resulta fàcil de seguir per als més petits.
Resulta simpàtic i recomanable per a nens i nenes a partir de 3-4 anys.


dilluns, 26 d’octubre del 2020

Biblioteràpia

Revisant els escrits d'aquest blog, quan he parlat de la lectura m'adono que hi ha una sèrie d'idees recurrents que apareixen amb certa regularitat. Una d'elles és el fet de que hi ha un llibre per a cada persona i moment de la vida. Evidentment tot llibre hauria de respectar uns estàndards de qualitat, començant pel fet  d'estar ben escrit i tenir uns mínims del que podríem definir com a qualitat formal; però a partir d'aquí crec que no hi ha tant llibres bons o dolents sinó llibres adequats o inadequats a la persona i el moment. Em guardaré prou de menystenir la literatura de gènere, perquè diria que és on la majoria de lectors troben les millors satisfaccions lectores. Hi ha grans afeccionats a la novel·la negra, rosa, d'aventures o eròtica; i les van a buscar perquè en elles hi troben satisfaccions al seu moment vital. I de la mateixa manera que dic això també percebo una certa sobrevaloració de la novel·la literària o d'aquella que exigeix molt als lectors; com si consumir-la ens situés en un nivell superior.
Què vull dir? Que la literatura i la lectura acompleixen una funció vital; responen a necessitats que la vida ens va manifestant. I llegim per a informar-nos o sentir-nos millor, no pas per a patir o guanyar-nos un prestigi. 


De la mateixa manera que hi ha llibres per a cada persona o moment també he reflectit que hi ha llibres que obren la porta a abordar determinades emocions que podríem considerar complexes o conflictives; com ara el dol, la separació, la identitat sexual o la por. Cal valorar la funció terapèutica de la literatura, el fet que permeti parlar i tractar totes aquestes emocions.
Podríem resumir-ho dient que els llibres satisfan necessitats de tota mena. Per tot això m'ha cridat l'atenció un article del suplement Criatures del diari Ara del passat 10 d'octubre titulat La literatura amb finalitats terapèutiques, on es parla d'un projecte anomenat Booklife, impulsat per la periodista Laura Garcia, que va justament en aquesta línia, la de prescriure i oferir llibres que acompanyin en determinats processos vitals. 

I és que trobar el llibre adequat no sé si us salvarà la vida, però de ben segur que us ajudarà a viure-la millor
.