dissabte, 25 de juliol del 2015

Les dones sàvies de la muntanya, de David Martí

David Martí Martínez
Les dones sàvies de la muntanya
Barcelona: Edicions 62, 2014
Col·lecció Èxits, 119
264 pàgines
ISBN: 978-84-297-7147-3
P.V.P.: 19,50€

Hi ha un temps relativament recent en que anar al metge no formava part dels hàbits quotidians. La gent només hi anava quan estava realment greu cercant aquell tractament que no estava al seu abast. Habitualment es passava amb remeis casolans que servien per alleugerir els símptomes de les malalties més lleus i habituals. Hi havia un saber ancestral compartit sobre les propietats medicinals de les plantes que s'anava transmetent oralment i mitjançant l'experiència compartida. I aquí és on entra la protagonista d'aquesta novel·la, la Sofia, que es deu dir així en honor a la darrera trementinaire (la Sofia d'Ossera) de la que es té notícia i que va fer el seu darrer viatge per fer arribar els seus remeis l'any 1982. 
I és que Les dones sàvies de la muntanya ret homenatge a la figura de les trementinaires, unes dones (perquè era un ofici femení) que elaboraven remeis casolans (ungüents, combinacions d'herbes, olis,...) a partir del coneixement que tenien del medi natural i que marxaven un cop o dos l'any per vendre els seus remeis als clients habituals, amb els que mantenien una relació directa de confiança basada en la coneixença.
Era una ocupació localitzada a l'Alt Urgell, a Vall de Vansa, entre la Serra del Cadí i Port del Comte, al voltant de la població de Tuixent, on es troba actualment el Museu de les Trementinaires
Per què era una ocupació tan localitzada? Doncs per la situació que es va viure a mitjans del segle XIX en aquell indret. L'increment demogràfic va fer que no hi haguessin recursos suficients per a la gent de la vall i que molts homes emigressin a la recerca d'un futur millor. La novel·la, ben documentada, mostra aquest fet en l'emigració a França del pare de la protagonista. Les dones que van quedar soles van trobar un mitjà de subsistència en l'activitat trementinaire. L'ofici deu el seu nom a la trementina, un preparat a partir de la resina del pi roig de la que se'n feien pegats contra les picades, els cops i les torçades; i que els va donar molta popularitat. 

Les dones sàvies de la muntanya planteja una intriga a estones truculenta protagonitzada per trementinaires. Hi veiem l'ofici, les condicions de vida, l'entorn social, escenaris coneguts; tot amanit amb algunes llegendes i una intriga entre criminal i passional que es va desenvolupant fins al desenllaç final. 
Fa de bon llegir, es digereix sense dificultat i aporta un coneixement enriquidor d'un ofici perdut que va ser ben present durant més de cent anys en el nostre entorn més proper.


divendres, 24 de juliol del 2015

Prudència



"La prudència hauria de ser un gest elemental de respecte a la veritat." 
(Gregorio Luri, 1955)

dissabte, 18 de juliol del 2015

L'home que mirava passar els trens, de Georges Simenon

Georges Simenon
L'home que mirava passar els trens
(traducció de Ramon Folch i Camarasa)
Barcelona: Edicions 62, 2003
Col·lecció de Novel·la Negra de l'AVUI, 1
255 pp.

Tenia entre les meves assignatures pendents llegir Simenon (1903-1989). Com a escriptor va tenir una fecunditat extraordinària i no sabia si començar per alguna novel·la protagonitzada pel cèlebre inspector Maigret o per quelcom diferent. Finalment m'he decidit per aquesta segona opció i confesso que la tria m'ha entusiasmat. 
L'home que mirava passar els trens ens presenta Kees Popinga, un home al voltant de la quarantena que gaudeix d'una posició confortable a la ciutat holandesa de Groningen. Casat, dos fills, una casa construïda al seu gust, una bona feina com apoderat d'una important empresa naviliera,... Tot a la seva vida gris i monòtona reforça una posició de petit burgès benestant. De cop i volta, una nit, el seu cap li confessa que ha estat defraudant des de fa temps la seva empresa, que està a punt de declarar-se en fallida i que ell simularà el seu suïcidi i fugirà no se sap on per tornar a començar. Aquesta confessió el trasbalsa i veu trontollar tot allò que ha anat construint al llarg dels anys. Ell també decideix fugir i inicia una peculiar espiral delictiva. Assistim, en un relat magistral, al procés de degradació de la seva ment, a com s'altera la seva percepció de la realitat, a com es van desenvolupant els seus deliris i la seva paranoia.
I aquí crec que rau un dels gran valors d'aquest llibre, el brillant exercici d'instrospecció en una ment malalta que fa l'autor gratant en els meandres més foscos de la condició humana. 

La traducció de Folch i Camarasa és excel·lent, aconseguint en tot moment que el text flueixi amb amenitat i elegància. 
Del tot recomanable.  

dilluns, 13 de juliol del 2015

Molts? Pocs? Bons!!!


La lectura sempre ens planteja el repte de la tria. Comptem amb estrictes limitacions temporals i sovint ens adonem amb cert neguit de tot allò que s'escapa del nostre abast. Per això és important, seguint les nostres preferències i necessitats, triar bé i encertar. 
Haurem triat bé si després d'haver llegit un llibre sentim que hem guanyat alguna cosa: una idea, una reflexió, sentiments, emocions,... 
Si recordem aquell títol o autor. Si la lectura ha deixat una empremta que perduri en el temps. De vegades val la pena recórrer a la saviesa de filòsofs o humanistes que perviuen en nosaltres, perquè és de la seva experiència que encara bevem avui i és fantàstic comprovar que hi ha reflexions que encara perduren dos mil·lennis més enllà: 
"No cal llegir gaires llibres, sinó llegir-ne de bons.” 
               Sèneca (4 a.C - 65 d.C)








diumenge, 12 de juliol del 2015

Els plaers de l'estiu

L'oneig del mar, 
ombres que ens aportin benestar, 
temperatures que ens convidin 
a l'aire lliure i ... 
una bona lectura, és clar.


Il·lustració  de Gia Ler Liew

dissabte, 11 de juliol del 2015

LIJ - El bosc dels somnis perduts

Rodolfo del Hoyo; Montse Tobella (il·lustradora)
El bosc dels somnis perduts
Barcelona: Animallibres, 2015
Col·lecció La formiga groga, 59
144 pp.
ISBN: 978-84-15975-36-6
P.V.P.: 8,50 €

Deixeu-me dir en primer lloc que l'univers que crea Rodolfo del Hoyo a El bosc dels somnis perduts resulta entranyable. Aquest món fantàstic poblat de follets (els nyitus), ovellumans, plomallons, miconills i orficars és atractiu per la seva originalitat, però més enllà d'aquest món ha sabut narrar una història que reivindica el valor de la memòria. 
És sabut que només allò que som capaços de recordar es manté viu i el que recordem i fem nostre conforma la nostra identitat. Som allò que recordem.
El bosc dels mil colors i una sola ànima havia perdut la memòria de les històries que cada nit s'explicaven i s'havia convertit en el bosc dels somnis perduts. A partir d'aquí l'autor construeix una intriga a la recerca d'allò que pot fer recuperar aquesta memòria que s'està perdent. 
Rodolfo del Hoyo
(Barcelona, 1953)
És una narració fantasiosa, tendra, suggeridora, amb un punt d'ingenuïtat que pot connectar molt bé amb nens i nenes a partir de 8-9 anys.

divendres, 10 de juliol del 2015

LIJ - Naps & Cols

Patrícia Boldú; Núria Feijoó (il·lustradora)
Naps & Cols
Barcelona: Animallibres, 2015
Col·lecció La Formiga groga, 61
96 pp.
ISBN: 978-84-15975-40-3
P.V.P. : 8,50 €

"Aquesta història comença en un balcó de l’Eixample, el primer diumenge d’un mes de juny qualsevol. La senyoreta Col, llargaruda, esprimatxada i d’ulls felins, va fer un crit esfereïdor. Immediatament, el senyor Nap, l’home més baixet de la ciutat, va poder copsar per primer cop la bellesa indòmita de la senyoreta Col. Des d’aquell dia, el senyor Nap no va poder dormir ni treballar."
Aquesta és la ressenya que trobareu a la coberta de darrere del llibre. Comences i et trobes un personatge femení més aviat una mica estrafolari, la senyora Naps, que passa bona part del dia llegint, veient documentals i aprenent coses sobre els animals i que pateix al·lèrgia als àcars. I un protagonista masculí, el senyor Cols, cuiner de renom amb algunes similituds amb Ferran Adrià, que ha oblidat les receptes més tradicionals perquè un mosquit se li ha pixat al cervell i que sense cap explicació lògica és l'home més baixet de la ciutat. Des dels seus respectius habitatges de l'Eixample es veuen i es comuniquen amb coloms missatgers fins que queden per sopar el dia de la revetlla de Sant Joan per a compartir el secret de les croquetes de tonyina de la senyora Naps.
La novel·la, malgrat algunes referències humorístiques a les creacions culinàries de personatges mediàtics com el Ferran Adrià o la manera com la gent es relaciona a través de les xarxes socials no acaba de trobar el punt i naufraga, avançant caòticament fins al desenllaç final. Pensar que la senyoreta Naps té un atac al·lèrgic i que el senyor Cols ha de recórrer d'urgència la ciutat la nit de la revetlla per a preparar una poció miraculosa (tot sigui per amor) digna de películ·la de bruixes gore amb aquelarre inclòs.... En fi. 
Agraeixo la brevetat, però la lectura del conjunt se m'ha fet francament indigesta. Li manca un punt de consistència i no li he sabut veure les gràcies.
Em costa recomanar-la, tot i que pot ser llegida per nens i nenes a partir de 8 anys. A mi m'ha donat una idea per a la foguera de la propera revetlla.

dijous, 9 de juliol del 2015

LIJ - Llibre de les bèsties

Ramon Llull; Miguel Àngel Giner Bou (il·lustrador)
(Adaptació de Teresa Broseta)
Alzira: Edicions Bromera, 2015
Col·lecció El Micalet Galàctic - Sèrie crema, 196
88 pp.
ISBN: 978-84-9026-499-7
P.V.P.: 8,50 €

La vigència d'un llibre es mesura per la quantitat de gent que el llegeix. Cap persona culta posa en dubte que Ramon Llull és un autor fonamental de les nostres lletres, que les seves obres tenen valors vigents avui dia; però dit això cal dir també que resulta fonamental adaptar les obres dels autors clàssics a un català actual/estàndard per a que així arribin al gran públic. Per això valoro esforços com el que tinc a les mans, perquè no podem esperar que majoritàriament els lectors entomin sense frustrar-se un text del segles XIII-XIV. Per a mi és més important llegir Ramon Llull adaptat que no llegir-lo perquè ens resulti dificultós el llenguatge que va utilitzar en el seu moment històric. Crec que resulta fins a cert punt injust que els lectors d'altres llengües cultes puguin accedir als nostres clàssics amb un llenguatge molt més accessible que no pas nosaltres. I adaptar no vol dir estovar ni trair, sinó ajudar a fer més accessible una obra i col·laborar activament en la seva difusió. 
El Llibre de les bèsties és una faula sobre l'ambició humana i l'exercici del poder. Llegint-lo és fàcil trobar similituds amb comportaments que ens acosten a les essències de la naturalesa humana. I a partir d'aquí podem valorar-ne la justesa. La guineu (rabosa en el text) s'emporta bona part del protagonisme al costat del lleó. El lleó com a símbol d'un poder que no pot exercir-se sense condescendència, una idea de justícia i lleialtat cap als súbdits; la guineu com a símbol de l'arribisme tan propi de molta acció política. 
Recomanable per a nens i nenes a partir de 9 anys i per a tota mena de públics sense prejudicis cap a una edició aparentment "infantil".

dimecres, 8 de juliol del 2015

LIJ - Jo que vaig dormir amb lleons

Laia Longan; Sonja Wimmer (il·lustradora)
Jo que vaig dormir amb lleons
Barcelona, Animallibres, 2014
192 pp.
Col·lecció La Formiga Vermella, 56
ISBN: 978-84-15975-17-5
P.V.P.: 8,75 €

Jo que vaig dormir amb lleons és una atractiva narració per a nens ambientada en el món del circ que combina amb habilitat diferents elements d'interès. D'una banda ens trobem amb en Tom, el protagonista, orfe de mare i que va ser abandonat en un orfenat en néixer. En Tom sent fascinació pels animals i somia retrobar-se algun dia amb el seu pare, del que mai n'ha sabut res. Un dia arriba al poble un circ (El Circ de la Nit) i en coneix la Lana, una nena trapezista que tampoc coneix els seus pares i en Tom decideix fugir amb la troupe en el comboi del seu tren. Allí es desenvoluparà la seva especial relació amb els animals, en concret amb el lleó Tro i el seu cadell Dilma (d'aquí el poètic títol del llibre), coneixerà en Jack, el domador, i seguirà el seu mestratge per convertir-se ell també en domador; descobrirà l'amor a partir de la seva relació amb la Dana; assistirem a les intrigues fruit de la rivalitat entre els dos propietaris del circ i..... tindrem un final amb sorpreses bonic de veritat.
El conjunt es llegeix amb fruïció, passa d'allò més bé i ens fa pensar en el significat de paraules com família, amistat i amor.
Per a nens i nenes a partir de 10 anys.

diumenge, 5 de juliol del 2015

LIJ - FELIU Rei de les ovelles

Olivier Tallec
FELIU Rei de les ovelles

(traducció de Tina Vallès)
Barcelona: Animallibres, 2015
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 18
36 pp.
ISBN: 978-84-15975-44-1

P.V.P.: 15,95 €

Quan he llegit FELIU Rei de les ovelles per primer cop he tingut la impressió de trobar-me amb un àlbum original, fresc, il·lustrat de manera rica i expressiva amb un estil molt personal, narrat amb un text rimat que el feia molt amè,... però m'he acabat preguntant: què m'han volgut transmetre? m'han volgut fer pensar en alguna cosa que m'hagi passat per alt? I l'he rellegit un parell de vegades més.
En general, m'agraden les lectures suggeridores, les que em fan reflexionar sobre aspectes de la vida. Sempre és quelcom que destaco dels llibres que llegeixo; i el mateix podria dir de pel·lícules o obres de teatre. Però tinc certes prevencions sobre les obres que s'han d'interpretar, sobretot quan van adreçades -en teoria- al públic infantil.
I és que resulta que FELIU Rei de les ovelles és una faula sobre els abusos del poder. Ah, caram!
Intentaré explicar de què va: En Feliu és una ovella que un dia de molt vent es troba una corona. Un cop coronada pensa que ha de poder governar el seu poble (ramat) com li roti ("El rei pensà que un ceptre li calia/per governar el seu poble com volia"). I a partir d'aquí fa i desfà com li ve de gust sense atendre a raons (fins i tot té la barra de fer-se portar lleons per poder anar de cacera). Fins que un altre dia de molt vent li vola la corona i torna a ser ovella rasa. I l'àlbum acaba amb una inquietant il·lustració on es veu la silueta del llop amb la corona que s'acosta cap on les ovelles estan pasturant.
Entenc que un adult pot arribar a interrogar-se (o no) sobre la simbologia del vent i de la corona, però... què n'ha de pensar un nen de 5 o 6 anys que tot just pot atrevir-se amb els rodolins en lletra de pal que acompanyen les il·lustracions? 
No dic que sigui un mal llibre. Té aspectes que el fan interessant i que val la pena valorar, però no hauríem de confondre al personal quan ens trobem un àlbum així a la secció d'àlbums il·lustrats per a primers lectors d'una llibreria.


dissabte, 4 de juliol del 2015

LIJ - La cicatriu

Ilan Brenman; Ionit Zilberman (il·lustradora)
La cicatriu
Barcelona: Animallibres, 2015
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 19
24 pp.
ISBN: 978-84-15975-32-8
P.V.P.: 15,95 €


La cicatriu és un d'aquells àlbums il·lustrats pensats per a que els més petits puguin parlar i assimilar les coses que els passen i superar determinades pors. Qui no ha patit mai un petit accident que li hagi deixat una marca en el seu cos? Doncs d'això tracta aquest llibre. I així ho enfoca, com una cosa natural que li ha passat a tothom. 
Fa cosa que et duguin al metge o a l'hospital perquè t'has fet mal i t'han de "cosir". Quedarà bé? Se'm veurà? Em faran mal? Però en lloc de recrear-se en les pors els autors aporten l'element que ajuda a treure dramatisme a la situació. I és que totes les cicatrius amaguen una història. I quan descobreixes aquestes històries és quan ho desdramatitzes i ho acabes trobant natural, perquè tothom ha tingut els seus dies "accidentats".
Per a nens i nenes a partir de 4-5 anys i com a eina educativa per a pares i educadors per a tractar la temàtica amb els afectats.

divendres, 3 de juliol del 2015

LIJ - Em deia Simbad

Francisco Castro; Bartomeu Seguí (il·lustrador)
Em deia Simbad
(traducció al valencià de Rosa Serrano)
Alzira: Tàndem edicions (Edicions Bromera, S.L.), 2015
Col·lecció La Bicicleta Negra, 33
109 pp.
ISBN: 978-84-15554-99-8
P.V.P.: 9,00 €

Em deia Simbad és una sensible aproximació a l'Alzheimer adreçada a infants i joves de l'escriptor gallec Francisco Castro (Vigo, 1966) i publicada inicialment per Editorial Galaxia l'any 2009 amb el títol de Chamádeme Simbad
Sempre és delicat parlar de malalties greus en llibres adreçats als infants. S'ha de saber trobar el punt adequat per a fer comprensibles certes coses sense caure en el dramatisme, ni en una simplificació maniquea de la realitat ni en un sentimentalisme tronat. 
I trobo que Francisco Castro ho ha fet molt bé. Mostra trets de la malaltia que en fan comprendre l'abast i la importància de l'afecte en el tracte amb el malalt, fa referències a com afecta i tensa les relacions familiars i, sobretot, dosifica molt bé els elements de la trama amb els que treballa per a fer-la progressar i mantenir el pols narratiu. I tot això, amb un polsim d'humor. 
És una narració que permet comprendre i reflexionar sobre una malaltia cada cop més present a la nostra societat, sobre les alternatives que tenim per a conviure amb ella i afavorir la dignitat dels afectats i sobre l'empatia que necessitem per a viure en societat. 
Acabo amb unes paraules que en Paolo, el protagonista de la narració, adreça al seu pare: 
"-Quan sigues un vellet i no pugues ni tallar el menjar, ni vestir-te ni res, jo, ho jure!, jo sempre seré al teu costat per encarregar-me de tu." 
I és que és impossible imaginar-se una societat millor sense bones dosis d'estimació i empatia.
Resulta molt recomanable per a nens i nenes a partir de 10 anys. 

dijous, 2 de juliol del 2015

LIJ - Més que llibres

Josep Vicó Crespo
Més que llibres
Barcelona: Animallibres Editorial, S.L., 2015
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 19
32 pp.
ISBN: 978-84-15975-37-3

P.V.P.: 15,95€ 

Heus aquí un àlbum il·lustrat que agradarà a tots aquells que estimen la lectura. Perquè aquí hi trobareu tot allò que penseu sobre la seva utilitat i beneficis, presentat en forma d'agradosos i simpàtics rodolins fruit de la relació entre un pare i el seu fill. Transmet passió perquè parla de quelcom que s'estima i es viu intensament. Tot resulta planer i transcorre per idees i escenaris coneguts, però resulta fresc i arriba.
Per a nens i nenes a partir de 5 anys i per a tots aquells que gaudeixen de la lectura a les seves vides.

Si et ve de gust escoltar-lo clica aquí.

dimecres, 1 de juliol del 2015

LIJ - La muntanya de llibres més alta del món

Rocío Bonilla (traducció de Pau Martí)
La muntanya de llibres més alta del món
Barcelona: Animallibres, 2015
44 pp.

Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 17
ISBN: 978-84-15975-39-7
P.V.P.: 15,95€

La muntanya de llibres més alta del món és un suggeridor i bellíssim àlbum il·lustrat que homenatja els llibres i la lectura.
Moltes vegades hem sentit a dir que llegir ens porta a imaginar d'altres móns, que és una manera d'obrir-te a d'altres realitats i de superar la teva pròpia, que és una manera rica i diferent de viatjar. 
Doncs tot això ho trobem en aquest àlbum a partir de l'anècdota de l'Enric, un nen fascinat per la idea de poder volar com els ocells fins que descobreix la lectura.... i s'hi enganxa!
I és que la lectura té aquest component sanament addictiu. Quan la descobreixes i t'agrada l'acabes fent teva. Formarà part de la teva vida. 
I és així, lectura rere lectura, que va creixent la muntanya de llibres, que no és altra que la història de les teves lectures.
Identificar-te amb l'Enric, el protagonista de l'àlbum, és identificar-te amb la lectura i el que representa:

"Cada relat el feia viatjar a altres països, descobrir coses sorprenents sobre la història, conèixer nous personatges o imaginar mons que no existien en realitat."

"Que encara que ell no pogués volar, la seva imaginació sí que podia fer-ho. De fet, es va adonar que no havia deixat de volar d'ençà que va començar a llegir el primer llibre." 

Crec que l'àlbum val molt la pena, pel que expressa, per com ho fa i pel que suggereix. Per a primers lectors a partir de 5 anys.