En bona part som el que llegim. Tota lectura va deixant la seva petjada. I és tot aquest pòsit de reflexions, opinions i sentiments el que m'agradaria compartir amb tots vosaltres. Llegim per a satisfer necessitats i per a viure més intensament, i és aquesta part de la meva vida la que trobareu reflectida a partir d'aquí.
Un bloc sobre el que llegeixo i el que penso.
Vivim apressadament. El productivisme que domina el món de l'economia i l'empresa s'ha apoderat també de l'oci. "Què has fet?" , "On has anat?",... Fer coses (moltes) s'ha convertit en sinònim d'aprofitar el temps. Dir que t'has quedat a casa llegint llibres pendents és exposar-te a un ridícul vergonyant, propi d'un pobre desgraciat. Llegir no es considera fer res, només poc més que matar el temps. I un cop en un destí cal visitar moltes coses i viure experiències úniques fins a l'esgotament. Perquè després tocarà compartir-ho via xarxes socials a la recerca del like de familiars, amics, coneguts i saludats. Vivim una època d'exhibicionisme narcisista que pot arribar a ser irritant, provocant que les vacances siguin siguin una font de malestar i fatiga en lloc del que hauria de ser un benestar reparador. No penseu que sóc un amargat. Amb poca cosa en tinc prou per a sentir-me bé seguint les meves rutines i fent allò que em provoca petites satisfaccions. No sé massa què és l'avorriment, però no sé destriar les vacances del descans. Que tingueu una bona tornada a les vostres rutines, que no us faci mandra acabar les vacances i tornar a les vostres vides sense la temuda fatiga vacacional. Bon estiu!
Juan Gómez-Jurado Reina Roja (Antonia Scott-1) Barcelona: Ediciones B, 2018 568 pp ISBN: 978-84-666-6441-7 PVP: 22,90€
Ja he deixat dit en d'altres ocasions que la literatura és una font inesgotable d'històries per al món del cinema i la ficció televisiva. Una vegada més he arribat al llibre des de la ficció audiovisual. Des de fa un temps vaig seguint els treballs interpretatius de la Vicky Luengo, una actriu que m'agrada pel caràcter que imprimeix als seus personatges, dotant-los de matisos i complexitats i fent-los creïbles. Crec que és una de les grans actrius del moment, que acostuma a triar bé les històries i els personatges que interpreta. Vaig ensopegar amb la sèrie Reina Roja a Prime Video i al veure que la protagonista era ella la vaig triar. La sèrie és un entreteniment digne amb moments molt angoixants i cert gust per la truculència, però del conjunt em va atreure la personalitat dels protagonistes i sobretot la química que s'establia entre ells.
Com sol passar, al llibre hi ha coses que queden explicades millor i que es perden amb les adaptacions, on es prioritzen l'espectacle visual i el dinamisme narratiu. Crec que el millor és haver sabut construir uns personatges amb unes característiques molt originals que els fan atractius i voldria destacar-ne l'afecte, l'amistat i el suport mutu que desenvolupen i que tu com a lector voldries que anés més enllà malgrat veure que no serà possible.
El llibre és molt cinematogràfic, una narració que es desenvolupa a contrarellotge en el transcurs de pocs dies a un ritme trepidant, alternant els escenaris on es mouen els protagonistes. Té les característiques pròpies del best-seller, dinamisme, molta acció en una successió frenètica d'esdeveniments, i misteris dels que desitges treure'n l'entrellat. Resulta fàcil de llegir. Està estructurada en capítols breus que es consumeixen amb avidesa i amb referents molt contemporanis que li confereixen un punt d'amenitat molt atractiu. El llenguatge no presenta cap dificultat, resulta fresc i accessible en tot moment. La veritat és que atrapa, d'aquelles històries que quan hi entres ja no la pots deixar anar fins al final.
No és alta literatura ni demana una alta concentració; segurament no et farà un lector o una lectora de gust exquisit, però deixa un bon regust, amb la sensació que has llegit i has passat una bona estona. No cal buscar-hi versemblança ni transcendència. És el que és. Un thriller amb uns psicòpates inquietants i uns protagonistes "bons" amb un món que els fa ben originals. Una lectura idònia per a desconnectar, per a unes vacances relaxades o per a llegir entre remullada i remullada a la platja o a la piscina.
Cada llibre té el seu moment i aquest pot ser-ho per a començar les vacances o alliberar-se de les tensions acumulades després d'uns dura jornada laboral.
Són dies on pots prescindir del rellotge i de l'agenda. Dies que se t'obren per a que en puguis disposar com et vingui de gust, que t'obliguen a poc i t'ofereixen un munt de possibilitats. Dies per cuidar-te i enriquir-te, per poder estar més pendent del que t'omple i no tant del que t'obliga. Dies fets per a gaudir i valorar la vida. Algú pot pensar que sempre estan lligats al lleure, als dies de vacances o descans; però no sempre. També hi ha dies relaxats a la feina, quan et dediques a quelcom que t'omple i treballar esdevé plaer més enllà de l'obligació. Els dies relaxats són una actitud de l'esperit, temps que guanyes a les presses per dedicar a cada acte, per més petit que sigui, el temps que requereix. Donen autenticitat a la vida i esdevenen plaer quan deixen enrere les presses i la rutina.
Per passar uns dies de vacances de relax la lectura acostuma a ser un acompanyant força habitual. Aprofitar les vacances per llegir i carregar a la bossa, entre la roba, el calçat i els estris d'higiene personal, aquells llibres que semblen haver trobat el seu moment. Una platja tranquil·la pot ser un bon lloc per llegir. I m'ha agradat observar que l'hàbit lector creix i es transforma en paral·lel al desenvolupament de les noves tecnologies. Comença a ser habitual que la gent tregui de la bossa de platja un lector de llibres electrònics i es posa a llegir una estona, entre remullada i remullada. El llibre en paper no recula. Es continua llegint i manté la seva presència, però les pantalles continuen guanyant pes lector. I és que els avantatges són molts: autonomia per a superar moltes hores de lectura i capacitat per a endur-te tota una biblioteca sense precipitar-te per les tries de l'últim moment. I tot en poc més de 150 grams de pes. La lectura en suport digital ha vingut per quedar-se i conviure pacíficament amb la lectura en paper de tota la vida. Conviuen i crec que en certa manera es complementen. No crec que una tregui a l'altra. I la festa lectora és total quan, a més a més, observes lectors que s'acompanyen d'un llibre que han triat d'una biblioteca pública. I és que tots els llocs són bons quan som capaços de dedicar conscientment una part del nostre temps a la lectura.
No entenc les vacances sense el significat d'aquest verb. Desconnectar, per mi, vol dir alliberar-se de tot allò que suposa una pressió sobre les activitats que desenvolupes al llarg del dia: horaris, obligacions, WhatsApp, telèfon mòbil, xarxes socials, correu electrònic,.... Desconnectar és una batalla guanyada al temps per retrobar-te amb tu mateix. La vida canvia quan no depens dels enginys que et mantenen connectat amb el món. Moltes vegades em pregunto si val la pena i compensa "estar al dia" de l'actualitat. Seguir-la és acumular neguits, insatisfaccions, veure créixer la indignació i, de vegades, posar-te de mal humor amb alguna informació. Per sort, la vida segueix el seu curs al marge de tot això i ofereix instants destinats a quedar enregistrats en la nostra memòria. Aprofiteu-los i no digueu mai "...és que no tinc temps de ...."
Què tal si aquest cap de setmana us reserveu uns minuts per contemplar una lluna que serà espectacular?
La setmana de la Mare de Déu d'agost concentra els dies en que la ciutat roman més buida. Més gent de vacances fora de la ciutat, més comerços i negocis tancats per vacances, menys trànsit, més facilitats per aparcar,... Tothom aprofita aquests dies morts entremig dels ponts que dibuixa la festivitat en el calendari i l'ambient es va allunyant del brogit habitual, impregnant-se de calma i silencis que dibuixen un paisatge de relaxament i serenor. Els diaris han de fer esforços per omplir-se i es lliuren a informacions menors o en sobredimensionen d'altres, les tertúlies de la ràdio compten amb tertulians de temporada en comptes dels habituals, la televisió s'omple de reposicions i passis de pel·lícules vistes un munt de vegades, i la programació entra en un impasse que només trenquen els grans esdeveniments esportius. Està comprovat que el 15 d'agost és el dia de menys consum televisiu de l'any i és que és temps de festes majors i dies de canvi de torn. Tot funciona a mig gas i convida a gaudir de la pau d'aquests darrers dies de les vacances, com si es volgués demostrar que el millor que es pot fer és
.... relaxar-nos. Per a celebrar que hem culminat un esforç, que s'ha acabat el curs, que comencen les vacances, que disposem d'un temps per a gaudir més de nosaltres i dels nostres. I hi ha coses que ajuden, amb els ulls oberts o tancats:
Potser no és gaire original, potser té reminiscències d'un manual d'autoajuda, potser resulta reiteratiu de powerpoint vistos un munt de vegades, potser potser. Però l'he trobat fresc i agradable i ara que molts ja són de vacances o pensen intensament en elles m'ha semblat adient i m'ha vingut de gust compartir-lo amb tots vosaltres (aviso: el llibre del vídeo és en castellà). Bon estiu!
Ah! I la cançó New soul de la Yael Naim va que ni pintada. Com m'agrada!
Temps per a relaxar el cos i la ment, per retrobar-te amb les teves essències.
Temps de quotidianitats volgudes i retrobaments, amb moltes ambicions i pocs horaris.
Temps de petits plaers que vius intensament. Temps d'afeccions i endreces, de posar en ordre allò que el pas del temps enterboleix. Temps de descobertes i balanços. Temps de capvespres a la fresca i lectures que s'allargassen fins ben entrada la nit.
Temps de records i enyorances, de somnis i neguits, però també de projectes i visions que vas esbossant i dibuixant de mica en mica. Temps de viure a poc a poc i gaudir del silenci. Temps de llibertat i per a viure... ...en llibertat! Bon estiu i bones vacances (si en feu)!
