Potser la millor versió d'aquesta coneguda ària de l'òpera Turandot de Giacomo Puccini, en la portentosa veu del gran Luciano Pavarotti.
Un petit plaer per a convertir qualsevol instant en un gran moment.
Nessun dorma! Nessun dorma!
Tu pure, o, Principessa,
nella tua fredda stanza,
guardi le stelle
che tremano d'amore
e di speranza.
Ma il mio mistero è chiuso in me,
il nome mio nessun saprà!
No, no, sulla tua bocca lo dirò
quando la luce splenderà!
Ed il mio bacio scioglierà il silenzio
che ti fa mia!
(Il nome suo nessun saprà!...
e noi dovrem, ahime, morir!)
Dilegua, o notte!
Tramontate, stelle!
Tramontate, stelle!
All'alba vincerò!
vincerò, vincerò!
El príncep desconegut
Que ningú no dormi! Que ningú no dormi!
Tu també, oh Princesa.
A la teva freda estança
mires els estels
que tremolen d'amor i d'esperança...
Però el meu misteri és clos dins meu,
el meu nom ningú no el sabrà!
No, no, sobre la teva boca el diré,
quan la llum resplendirà!
I el meu petó desfarà el silenci
que et fa meva...!
Veus femenines
El seu nom ningú no el sabrà...
I nosaltres deurem, ai las, morir, morir!
El príncep desconegut
Esvaeix-te, oh nit!
Tramunteu, estels!
Tramunteu, estels!
A l'alba venceré!
Venceré! Venceré!
