Lectura i futur

Tinc cada cop més coll avall que la lectura anirà prescindint progressivament del paper. El llibre en paper anirà deixant de ser el referent visual d'un lector. Cada vegada la lectura prescindirà més de la possessió material i voluminosa de l'obra. L'obra es reduirà a un arxiu que conviurà al costat d'altres en la memòria d'un dispositiu.
És innegable que cada cop més llegim en pantalles d'enginys diversos i s'hi van sumant continguts cada cop més variats: premsa, webs, blogs, narrativa, poesia,... I ens hi anem acostumant sense gaire dificultat. 
La lectura s'obre pas a nous camins sense l'estètica de prestatges colgats de llibres empolsinats. Les noves tecnologies han democratitzat com mai l'accés a la informació i al saber. Mai havíem tingut accés a un volum tan gran d'informació, a cop de clic com qui diu. I tot plegat té quelcom de fascinant i meravellós. 
Hi ha aspectes d'aquesta transformació tan brutal, però, que em fan pensar: té la lectura hipertextual la mateixa qualitat i profunditat que la lectura en paper? no ens estem convertint en lectors més superficials de tot allò que passa per davant dels nostres ulls al cap del dia? seguirem sent capaços de dedicar davant d'una pantalla el temps i l'esforç que requereix la lectura de certes obres? podem ensenyar a llegir i escriure igual de bé prescindint del paper? 
Tot això, potser, són figues d'un altre paner. I temps tindrem d'anar-ne parlant. Això sí, sense deixar de perdre el romanticisme de llegir quan ens plagui un llibre en paper.