dimecres, 28 d’abril del 2021

La noia del vestit blau, de Laia Vilaseca

 Laia Vilaseca 

La noia del vestit blau

Barcelona: Rosa dels Vents (Penguin Random House Grupo Editorial), 2021

304 pp.

ISBN: 978-84-18033-36-0

PVP: 18,90€

La noia del vestit blau, novel·la de títol enigmàtic,  és una intriga detectivesca ambientada en un poblet berguedà als peus del Pedraforca. D'entrada ens trobem amb la profanació d'unes tombes i una protagonista, periodista d'investigació addicta a l'alcohol i els ansiolítics, antiga estiuejant des de la infantesa, i que arriba al poble amb la intenció de refer-se d'alguns assumptes de la seva vida no del tot reeixits. Arran de la profanació decideix investigar les raons i el que s'amaga darrere la mort d'aquesta noia, aparentment un suïcidi, que va trasbalsar la vida d'aquest poble trenta-sis anys enrere. I passaran moltes coses en pocs dies.

Ens movem en un entorn petit i tancat, on sota les bones aparences dels vilatans van apareixent punts foscos i motius de dubte. I aquest és un dels punts forts del llibre. Els motius de la intriga estan ben dosificats, progressen amb encert i atrapen des d'un primer moment. El conjunt es llegeix amb avidesa i sap mantenir viu l'interès per la trama. 

La noia del vestit blau va tenir una primera vida el 2017, autoeditada, en el món digital. Sembla que va funcionar força bé i aquesta circumstància li ha obert les portes a l'edició en paper. He llegit l'obra en format digital i he tingut una decepció amb el munt d'errades gramaticals i ortogràfiques que l'acompanyen i que no sé si hauran estat corregides abans de l'edició en paper. Fa la sensació d'una edició poc curosa, sense revisió i enllestida amb presses. Sempre he cregut que una obra, per damunt de tot, ha d'estar ben escrita i ha de ser respectuosa amb la llengua amb la que arriba als lectors. 

Al costat d'això trobem altres errors de coherència, com el que afecta al Pere, el metge; del que s'afirma que tenia trenta-un anys quan va certificar la mort de la noia vestida de blau i que havia atès l'Adrià, que en aquell moment en tenia disset, des que havia nascut. Costa imaginar un metge exercint des dels catorze anys. Per posar només un exemple. 

També resulta indigest quan l'autora vol fer una descripció de la natura que l'envolta i parla de les argelagues sense saber que les seves flors són grogues. Són coses, aquestes, que s'han de cuidar i que una bona revisió del text pot ajudar a resoldre. 

La noia del vestit blau, doncs, és una novel·la
atractiva i dinàmica, amb encerts, com el seu bon pols narratiu; però millorable en els petits detalls que no li resten, però, atractiu a l'hora de ser llegida.

dimecres, 21 d’abril del 2021

Rellotges de sol, de Sílvia Soler i Guasch

Sílvia Soler i Guasch

Rellotges de sol

Barcelona: Edicions 62, 2017

Col·lecció No ficció

272 pp.

ISBN: 978-84-66423-23-6

PVP: 17€

Malgrat tenir una consolidada trajectòria com a novel·lista només coneixia la Sílvia Soler pels seus articles setmanals a l'Ara. I n'era seguidor, perquè eren uns articles més aviat balsàmics, que parlaven de la vida d'una manera reposada, des de la quotidianitat; a partir d'una lectura, una observació, una trobada o una conversa. I és que quan obro un diari m'agrada trobar-hi aquestes columnes de periodisme literari que no estan condicionades per l'actualitat política sinó que són vivències personals, finestres obertes a la vida en el més ampli sentit de la paraula. 

A Rellotges de sol hi he trobat una sensibilitat propera a la meva, reflexions i pensaments que comparteixo, emocions i moments que també formen part de la meva vida. La seva és una prosa relaxant i relaxada que reivindica els detalls, les petites coses que defineixen els moments de felicitat quotidiana que formen part de les nostres vides. Ens parla de persones, sons, olors, colors; des d'una sensualitat encomanadissa que m'ha fet rememorar el que ella explicita. Recordo, per exemple, quan parla d'aquella llum de les darreres hores dels dies d'estiu, quan la platja recupera la calma i on he viscut hores de lectura plaent a la vora de les ones que moren a la sorra de la platja.

Les proses que conformen aquesta miscel·lània de la Sílvia Soler són retalls de vida que ens acosten al que és íntim i essencial; al que vius i al que t'emociona. En un dels escrits recorda el que deia l'inoblidable Carles Capdevila, quan deia que com més parles de tu, més parles dels altres. I és el que ella fa. Ens demostra que del relat de la vida senzilla, de la vida domèstica, d'allò que passa dins de les cases, es pot fer gran literatura. Aquí en teniu la prova.

diumenge, 4 d’abril del 2021

Terra Alta, de Javier Cercas

Javier Cercas

Terra Alta 

Barcelona: Planetadelibros, 2019

384 pp

ISBN: 978-84-08217-84-8

PVP: 21,90€ 

Guardo bones sensacions de Soldats de Salamina i Anatomía de un instante, els llibres de Javier Cercas que havia llegit abans de Terra Alta. M'agrada la seva prosa fluïda, precisa i atenta al detall; i malgrat els prejudicis de molts contra els Premis Planeta, he pensat que Terra Alta podria agradar-me. D'entrada m'atreu la comarca, un lloc preciós i tranquil on vaig passar uns dies magnífics recorrent-la, visitant els seus poblets, els escenaris de la batalla de l'Ebre i els paisatges que van enamorar Pablo Picasso. Té per escenari llocs que conec i als que m'agradaria tornar.

Terra Alta podria considerar-se una novel·la policíaca, un thriller sobre la investigació d'un assassinat escabrós; però crec que és molt més. Cercas ha creat un gran personatge en Melchor Marín, el mosso d'Esquadra que investiga el cas; un policia amb una infància i adolescència difícils i un passat fosc al marge de la llei, que té un peculiar sentit de la justícia i que l'autor lliga magistralment amb els tràgics successos que es van viure a Catalunya durant l'agost de 2017.

Les evolucions del personatge ens menen a reflexionar sobre els límits de la justícia, sobre fins a quin punt l'obsessió per a que cadascú tingui el que es mereix ens pot fer caure en la injustícia i l'arbitrarietat. Que en qüestions de justícia tan important és el fons (la raó) com les formes (el respecte a la llei). És el que li fa dir al sots-inspector Barrera: "La justícia absoluta pot ser la més absoluta de les injustícies". 

Una altra reflexió que m'ha interessat és la que fa referència a l'odi, fins a quin punt és un verí que malmet l'existència i fa impossible la felicitat. 

Els llibres i la literatura també tenen un paper important en aquesta novel·la. Hi ha llibres que deixen empremta, després dels quals res és ben bé el mateix; llibres als que tornem, que ens canvien la nostra visió de les coses. I al protagonista li passa això després d'haver llegit Els miserables de Victor Hugo ("Acabà el llibre commocionat, amb la certesa que ja no era la mateixa persona que començà a llegir-la i que ja mai més tornaria a ser-ho") i els llibres jugaran un paper determinant en la història d'amor que viurà. 

Per si això fos poc la memòria històrica jugarà també un paper determinant en el desenllaç de la història, fent-nos adonar que quan no es repara una injustícia l'odi acumulat buscarà el moment d'esclatar. 

El que us deia, molt més que una intriga policíaca; una novel·la trepidant que ens interroga sobre aspectes essencials de la vida i que ens atrapa des de la primera pàgina.