LIJ - Geronimo Stilton. El misteri del tresor desaparegut

Geronimo Stilton
El misteri del tresor desaparegut

Barcelona: Editorial Estrella Polar, 2011 (ebook)

Col·lecció Geronimo Stilton, 10
128 pp.
ISBN: 978-84-9267-191-5 
ISBN: 978-84-9932-686-3 (ebook)

Vaig començar a sentir parlar del Geronimo Stilton fa aproximadament uns tres anys. Recordo que un nen en va dur un a classe i que la popularitat del personatge anava creixent amb el boca-orella. A hores d'ara el nom d'aquest simpàtic ratolinet ja va ser motiu suficient per decantar la tria d'un llibre que podíem comprar a la darrera diada de Sant Jordi.
Recordo que contenia elements sensorials (hi havia pàgines que feien olor) i jugava amb originalitat amb els elements formals del text. Tenia pendent llegir-me un Geronimo Stilton per a poder valorar per mi mateix el fenomen, del que ja s'han publicat més de cinquanta títols i fins i tot se n'ha fet un musical. 

Geronimo Stilton és una creació de la italiana Elisabetta Dami, però ara els títols ja no vénen signats per ella, sinó pel pseudònim del personatge protagonista, i jo no sé si els segueix fent ella o algú altre.
En Geronimo Stilton és un ratolí que edita un diari (L'Eco del Rosegador), intel·lectual, al que li agrada llegir i, com que ningú és perfecte, és més aviat poruc i no li agrada viatjar. Té una germana, la Tea, que és una ratolina esportista, valenta i decidida, que fa tasques d'enviada especial per al diari del germà; i un cosí, el Martin Gala, burleta i trapella, amb qui havia rivalitzat de petit, però entre els quals també hi ha estima. També hi ha un nebodet, en Benjamí, tot tendresa i estimació. I en aquesta història hi apareix la tia Làmpia (que li va fer descobrir la passió per la lectura), que aporta l'element que justifica aquesta nova aventura.
La història està narrada des del punt de vista del Geronimo, conté bones dosis d'humor i d'intriga per a justificar la nova aventura, però també de sentiments i tendresa.
Juga amb molta habilitat amb els elements formals, introduint-hi diferents tipus de lletra, tamanys, colors, formes i fins i tot marques d'aigua per a destacar sentiments i elements de la narració; combinant igualment tot això amb el treball d'il·lustració. És una encertada manera d'interactuar amb el lector, fent-li visualitzar allò que s'està narrant. 

Tot comença amb una carta perfumada d'espígol que la tia Làmpia envia als seus tres nebots i que els porta a emprendre una aventura a la recerca d'un tresor seguint l'estela que va deixar el seu marit, l'oncle Espelleringues. L'aventura conté tots els ingredients típics d'una aventura d'aquestes característiques, però no resulta tan previsible com es podria pensar. Té elements d'incertesa i sorpresa i el desenllaç conté una petita lliçó moral que m'ha agradat: que el tresor més gran és l'amor que algú pot sentir per nosaltres. 

Està ben escrita i millor traduïda, aportant elements propers als nostres referents culturals i geogràfics que faciliten la percepció dels elements humorístics que conté; i els elements de la història estan ben dosificats. 
El personatge i les històries enganxen. Crec que han trobat una fórmula d'èxit. Resulta ben recomanable a partir de 8-9 anys. 
Aquí teniu un últim recull de l'univers Geronimo Stilton:

La redacció de l'Eco del Rosegador

L'illa dels Ratolins

Ratolinàndia

De vegades les lectures ens aporten noves paraules d'ús poc habitual. He agafat el diccionari de l'IEC per a consultar una de les paraules que més apareix en aquesta història, esgüellar. I és que en una història de ratolins no hi podia faltar el xiscle que identifica aquests rosegadors. Bonica, aquesta!