Macarra

Cristóbal Montoro,
Ministre d'Hisenda del govern espanyol

Quan els polítics perden l'oremus és senyal inequívoc que o bé n'estan fins al capdamunt o bé necessiten unes vacances moooooolt llargues. El món de la política, tan condicionat per la correcció de les formes i la pràctica de l'eufemisme, deixa poques escletxes per a expressar amb sinceritat el que es pensa. 
Portem una temporadeta que entre una cosa i una altra déu n'hi do!, i avui el Quico Homs ha parlat amb el cor. No el justificaré, però de vegades cal parlar clar i dir les coses pel seu nom. Estem al límit de moltes coses, entre elles la paciència. 
Com acostuma a passar en aquests casos ha calgut agafar l'equip de bomber i començar a ruixar la zona afectada per l'incendi. I primer el Duran i després el mateix Quico (suposo que no li quedava altre remei i prou que el deuen haver pressionat) s'han hagut de disculpar. 
Macarra, però, és un castellanisme. En català n'hauríem de dir macarró, que és el terme que recull el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. El que no em queda tan clar és si en Quico ha utilitzat el terme per l'aire xulesc del personatge en qüestió o bé perquè el govern que representa s'aprofita dels guanys dels altres. En aquest darrer cas m'emprenya ser una de les meuques de la metàfora.

Metàfores marineres

Imatge obtinguda de la xarxa

Independentment de les ideologies, poques coses simbolitzen millor el poder que el timó d'un vaixell. Mao era conegut com el Gran Timoner i Artur Mas va incorporar al seu despatx de President de la Generalitat un timó de vaixell on hi figura el lema "Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra". Un missatge poderós per a qui té la responsabilitat de prendre decisions i comandar el futur d'un país.
És coneguda també la inclinació del President per les metàfores. Si la metàfora comparteix referents esdevé un recurs comunicatiu punyent que cala en el receptor i sintetitza amb originalitat un pensament. 
La setmana política va curulla de metàfores marineres. Sembla que el President ha creat escola i els adversaris el repliquen amb el mateix recurs retòric.
Artur Mas va defensar les retallades per no acabar com el Costa Concordia, "embarrancat, panxa enlaire i rescatat per tothom." 
El Joan Herrera també va estar metafòricament inspirat i va recórrer al Titanic per elaborar la seva, de caire classista: "Som com el Titanic. No perquè ens enfonsem, sinó perquè només es van salvar els de primera classe."
L'Anna Simó, més convencional, només es va referir a la necessitat "d'un cop de timó" per abandonar la companyia de PP.

Imatge obtinguda de la xarxa

L'Uriel Bertran va recomanar a Mas que agafi un vaixell nou perquè "ja som al Concordia, que és Espanya."
Entre onades, vaixells embarrancats i vaixells que s'enfonsen potser que intentem pujar a un bot salvavides i remar cap a aigües més tranquil·les.