LIJ - Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir), de Tony Amago

Tony Amago; Nuria Rodríguez (il·lustradora)
Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir)
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció La biblioteca dels ratolins, 61
40 pp.
ISBN: 978-84-17599-41-6
PVP: 15,95€

Nenes que van imaginar allò impossible (i ho van aconseguir) és un àlbum il·lustrat de coneixements que reivindica l'aportació de gènere de diverses gestes i epopeies protagonitzades per dones. Segueix la línia d'Un món de dones extraordinàries, ressenyat en aquest mateix blog. 
Així, trobarem un munt de dades i curiositats que ens acostaran al seu perfil biogràfic i que en conjunt esdevenen tota una invitació a somiar i lluitar per aquests somnis. Per les seves pàgines desfilaran pilots, aviadores, alpinistes, zoòlogues (com ara Dian Fossey, coneguda per la seva tasca a favor dels goril·les de muntanya i la versió cinematogràfica de la seva vida interpretada per Sigourney Weaber), navegants,... Totes elles caracteritzades per la seva valentia i determinació i un cert esperit aventurer. 
No es pot valorar allò que es desconeix i aquest àlbum ens permet donar valor a fites i gestes que degudament contextualitzades hauríem de conèixer. 
Que el 2020 us aporti lectures que us interpel·lin i us aportin una mica més de saviesa.
Bon any i bona lectura!

LIJ - Jo et llegeixo i tu m'expliques, de Jesús Ballaz

Jesús Ballaz,; Sebastià Serra (il·lustrador)
(traducció de Teresa Broseta i adaptació lingüística de Tina Vallès)
Jo et llegeixo i tu m'expliques
Barcelona: Animallibres, 2019
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 59
112 pp.
ISBN: 978-84-17599-42-3
PVP: 17,95€

Hi ha llibres que, més enllà del seu contingut, responen a una funcionalitat. Miren de respondre a les necessitats d'un moment. Com ara aquest que ens ocupa, estan pensats per a omplir moments de la quotidianitat dels pares amb fills d'una certa edat. 
Quins són aquests moments? Doncs aquell moment màgic de posar els fills al llit. Un moment de qualitat que referma el vincle afectiu i que posa fi de manera dolça a les emocions del dia.
És una època que es recorda amb enyorança, que ens omple de bons records i ens fa estimar la criança.
Això és el que ens aporta aquest àlbum il·lustrat que fa un doble recull de vint-i-vuit històries. Vint-i-vuit de molt breus per a que puguin ser llegides amb autonomia pels més petits i vint-i-vuit per a ser llegides o narrades per l'adult; ben bé en aquella estona d'abans d'anar a dormir. D'aquí el títol, Jo et llegeixo i tu m'expliques, ja de per si prou explícit. 
Les narracions pensades per a ser llegides autònomament pels infants estan protagonitzades totes elles per dos germans, l'Elsa i el Nico; estan impreses en lletra lligada i il·lustrades amb un dibuix en blanc i negre que connecta amb la temàtica o algun element del conte. Són històries senzilles properes a les vivències dels nens. 
Les històries pensades per a ser narrades per l'adult connecten amb la temàtica de la narració breu anterior de lletra lligada, tenen un desenvolupament més llarg, obren la porta a tractar diverses temàtiques d'importància en el seu desenvolupament personal (com ara la por, el respecte per la natura, la mort, l'autoestima, la responsabilitat, l'esforç,...) i tenen la particularitat d'acabar amb una estrofa rimada de quatre versos que són tota una invitació per anar a dormir:

"Allà a la copa del pi

ha fet niu un colibrí

que ens desitja bona nit

quan ens n'anem a dormir."

Són històries per compartir, parlar, reforçar vincles i gaudir del plaer de narrar-les. Una eina d'allò més útil per a pares i educadors del tot recomanable.

Sensacions nadalenques

Avui és 25 de desembre, festivitat de Nadal. Ja n'he viscut molts, de dies de Nadal, i he de dir que cada cop són més canviants; amb més llum, més elements festius, més saturats de celebracions, més ostentosos. Poc queda dels grisos records de la meva infantesa on l'espera del dia de Reis es feia llarga i era dels pocs moments que trencava la migradesa i les estretors d'aquells anys. 
Tinc la sensació que hem substituït la vivència del Nadal per un estovat esperit nadalenc de forçada alegria que amaga la realitat de la vida i ho omple tot de celebracions fins a la saturació, regals i carrincloneria. 

Estem deixant d'escriure postals i perdent aquella emoció d'obrir un sobre i llegir els bons desitjos de qui havia pensat en nosaltres. El correu electrònic i el whatsapp ens saturen d'enviaments massius que van perdent el caliu de les coses fetes a mà, amb temps i dedicació. Hem guanyat vistositat, sí, i immediatesa; però pel camí anem deixant l'originalitat i la bellesa de les paraules per sublimar els sentiments. Tot es fa més fred i impersonal. 
El Nadal és una festa religiosa i, en temps de creixent agnosticisme, va perdent la seva identitat. Tothom celebra el Nadal, creients i no creients, però sembla que la cultura del país, la més nostrada, s'evapora, com si ens avergonyíssim d'ella. Es fan més presents els rens, els parenoels i els elfs que el bou, la mula i els pastors. Sort del tió, que resisteix envigorit com un valent al marge de la tradició religiosa. Però l'aiguabarreig d'elements festius i tradicions ens aboca a un cert caos identitari on tenim les de perdre si no tenim clar el que som i d'on venim. 
No negaré que és bo renovar el repertori de nadales i afegir noves creacions; però també que cal donar valor a la tradició, que dóna gruix i solidesa a la identitat. Donem la benvinguda a tot allò provinent d'altres cultures que enriqueixi la tradició, però  no ens avergonyim d'àngels, pastors, del nen Jesús, Sant Josep i la mare  de Déu. 
No perdem mai de vista què som i d'on venim. Bon Nadal!