Líders d'audiència?

Sovint els canals de televisió que emeten en obert ens informen de les seves audiències i les llueixen com un gran èxit que reflecteix els encerts de la seva programació i la qualitat de la seva feina. Evidentment en això hi ha una part de veritat i indica que hi ha uns programes que han esdevingut referència i han aconseguit fidelitzar espectadors. És el que passa amb TV3 i els informatius.
Quan una cadena et repeteix fins a l'afartament i amb un punt de cofoisme que porta no sé quants anys de lideratge ininterromput pots arribar a pensar que està molt per sobre de les altres i que la resta és gairebé porqueria. Però les xifres reals són molt més modestes. Què hem de pensar quan el lideratge es mou entre el 13 i el 14% del total? Doncs que més del 85% es mira altres coses.
Queden enrere els anys en que grans índex d'audiència indicaven elevats ingressos publicitaris. Avui, degut sobretot a les plataformes de streaming, l'audiència ha quedat del tot fragmentada, repartint-se les engrunes d'un pastís que ha deixat de ser sucós. Va guanyant pes allò de "miraré el que vulgui i en el moment en que em vagi bé", desvinculant l'audiència del fet d'estar davant de la pantalla en el moment que fan un programa; comportament que està quedant com a propi de boomers.
Actualment hi ha una oferta audiovisual inabastable i la tecnologia ofereix la possibilitat de consumir a la carta allò que t'interessi. Hem guanyat una llibertat d'elecció que no fa necessari tenir engegada la tele en el moment en que fan un programa interessant. Per això cal relativitzar la importància del lideratge d'audiència i estar més pendent dels continguts consumits des de les aplicacions i les plataformes, que estan transformant radicalment el panorama audiovisual dels darrers anys.

Tancada per vacances

L'evolució tecnològica ens permet cada vegada més prescindir de les graelles de programació de les diferents cadenes televisives. Avui, mitjançant aplicacions i amb una connexió a Internet o a una xarxa wifi és més fàcil que mai el consum a la carta d'aquells programes que siguin del nostre interès. Pots mirar-te el programa que vulguis, quan vulguis i on vulguis. I això és fantàstic. T'allibera d'horaris i t'obre un munt de possibilitats insospitades fins ara.
Però tot això no treu que ara a l'estiu, quan engegues el televisor i procures informar-te del que fan, et caigui l'ànima als peus. Tens la sensació que s'omple la graella amb qualsevol cosa: sèries d'interès menor, reposicions, pel·lícules vistes un munt de vegades i programes de baixes expectatives que sovint són provatures a l'espera de la resposta de l'audiència. Els programes que aguanten l'interès i l'audiència d'una cadena al llarg de l'any estan de vacances; i tot agafa un aire de provisionalitat, desori i temporada baixa. 
Penses (és broma) que és una estratègia estiuenca de foment de la lectura, perquè sembla que tot porti a tancar la tele i fer qualsevol altra cosa. Quan pares l'orella a les converses informals de la gent és freqüent escoltar comentaris com ara "És que no foten res que valgui la pena", "és que no hi ha res que es pugui veure",... i altres coses per l'estil.
D'altra banda hi ha sensació de saturació informativa, d'esgotament d'alguns temes, de necessitat de fer una desconnexió de l'actualitat; per una qüestió de pura salut mental. De vegades penso que, si no passa algun succés excepcional, té mèrit omplir un telenotícies d'una hora. De què l'omples? Dels gustos dels gelats que més es consumeixen? Del consum d'orxata? De com tractar les picades de meduses? De les actuacions dels artistes que van de bolos pels festivals d'estiu? Aguantar cada dia un telenotícies amb això fa molta mandra, sobretot quan ho completes amb deu minuts o més d'informació metereològica per a dir-te que fa molta calor perquè tenim un anticicló a sobre (on és la notícia?). Tot plegat molt prescindible.
Per tant, és el que jo faig. A l'estiu tanco la tele, prescindeixo totalment del que fan; perquè no m'agrada perdre el temps en coses que no m'interessen, perquè necessito retrobar-me amb mi mateix, recuperar sensacions. 
La meva tele, a l'estiu, està tancada per vacances.

Tot el temps del món

He celebrat l'estrena d'un nou programa sobre llibres al Canal 33. Tot el temps del món té una estructura simple però eficaç. Comença per una breu i acurada selecció de recomanacions d'entre el munt de novetats que s'acumulen a les llibreries. I l'Anna Guitart té l'habilitat de seduir els possibles lectors d'un llibre i transmetre amb convicció els motius pels quals podria interessar. Sense arribar a fer un spoiler et submergeix en el contingut i te'l fa atractiu. 
Tot seguit enllaça les novetats amb una entrevista a fons amb un escriptor, que et permet descobrir les claus i els motius de la seva obra. Al primer programa va entrevistar a Paul Auster, en el segon a Jordi Puntí, en el tercer a Almudena Grandes.
L'atmosfera del programa transmet un ambient relaxat on destaca la veu apassionada de la presentadora. No es fa pesat i es digereix molt bé.
M'agrada el títol, que evoca la pel·lícula d'Alain Corneau Tots els matins del món; a la qual Jordi Savall va posar una banda sonora que li va donar fama mundial i que va servir per popularitzar un instrument com la viola da gamba. I és que en un temps en el qual el món es mou a cop de tuit o whatsapp, on cada cop menys gent és capaç de llegir-se sencer un article de diari o un llibre, cal reivindicar el temps per a fer les coses, una certa lentitud que ens permeti gaudir amb plenitud de tot allò que valgui la pena en aquesta vida. La lectura requereix temps i és enemiga de les presses. I el títol recull aquest esperit. 
Uns mitjans de comunicació públics han d'estar al servei de la cultura i de la gent al marge dels índexs d'audiència. Un programa de llibres, per més amè que resulti i ben fet que estigui (aspectes que sempre cal reivindicar) no serà mai majoritari ni rebentarà índex d'audiència. Però és una necessitat. S'ha de fer i hi ha de ser. 
Espero que tingui una llarga vida i que de mica en mica es vagi guanyant l'interès i l'estima de la gent que estima la lectura.

Els nens llegeixen prou?

El Canal Terrassa Vallès, amb el suport de la FAPAES (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya) i de l'Àrea d'Educació de la  Diputació de Barcelona, produeix el programa Famílies i escola, on es reflexiona sobre temes educatius. És un esforç molt meritori per divulgar amb esperit didàctic tot allò que fa referència a l'educació dels nostres nens i joves, orientat sobretot a les famílies i persones interessades pel món de l'educació i defugint el debat tècnic propi d'especialistes. Van per la quarta temporada i porten tractats un munt de temes d'allò més interessants. Dissortadament, un esforç com aquest només té difusió a la Xarxa de televisions locals i de forma força limitada.

El mes passat van dedicar un programa titulat "M'agrada molt llegir" a tractar l'hàbit lector. Em va agradar la visió optimista del tema, volent destacar que es llegeix potser més que mai, només que aquesta lectura es produeix de forma molt més diversificada quant a formats, temàtiques i suports. 

Val la pena escoltar el que s'hi diu i es mostra: 



Després de cada programa pengen un resum de les conclusions més destacables de la temàtica tractada. D'aquest programa em permeto reproduir les que es van publicar:

1. "A l’escola ensenyen a llegir els nostres fills, però la responsabilitat de motivar-los i engrescar-los per la lectura és també de la família."

2. "Cal aconseguir que els nostres fills siguin bons lectors; si no, tindran problemes per ser persones informades i adaptades al seu entorn."

3. "De petits, intentem que la lectura sigui una experiència emocionant per als nostres fills: que gaudeixin llegint al costat dels seus pares."

4. "De més grans, és molt aconsellable que els joves tinguin grups d’amics lectors; això els animarà a llegir a ells també."

5. "No cal programar una estona de lectura diària: cal trobar moments per gaudir de la lectura, oblidant tota la resta de coses."

6. "Aprendre a llegir suposa un esforç, però recordem als nostres fills que a major esforç, major plaer."

7. "A casa, la lectura ha de ser quelcom lúdic: podem, per exemple, aprofitar un llibre per acompanyar-lo d’una representació o bé d’una excursió que hi estigui relacionada."

8. "No cal que només llegim llibres. Podem llegir revistes, textos a internet… la lectura és diversa i apassionant."

9. "La motivació per la lectura va estretament unida al rendiment escolar. Ja tenim un altre bon motiu per engrescar els nostres fills a llegir."

10. "Quan els nostres fills són adolescents, deixem-los que tinguin un marge de llibertat en l’elecció d’allò que llegeixen."

11. "Els nens copien els seus pares: cal que els nens ens vegin llegir amb regularitat i passió."

12. "Si veiem el nostre fill sol, immers en la lectura, deixem-lo que gaudeixi del moment; no l’interrompem i aprendrà a fer de la lectura una experiència."

Déu n'hi do, no? El que deia, esperit didàctic, amb idees clares, senzilles i ben fonamentades. Una iniciativa que caldrà seguir i divulgar en la mesura que es pugui.