diumenge, 30 de març del 2014

La cara més humana de la vida

Confraternitzar amb malalts i familiars entre les parets d'una habitació d'hospital et descobreix les dificultats de viure; com de precari és l'equilibri per a tirar endavant. Són històries de malaltia, de solitud, de patiments diversos; però també de fortalesa i superació. Històries oposades a la imatge pletòrica de la vida, carregada d'hiperactivitat i relacions, on el temps ha esdevingut un bé escàs. 
Prens consciència que la vida té moltes cares, sovint allunyades de l'èxit; i que viure comporta també patir i superar drames personals. Penses que cal valorar més el que tens, aprofitar-ho i gaudir-ho.
Carpe diem!

3 comentaris:

  1. Estimar els nostres vells és estimar el nostre futur.

    Fita

    ResponElimina
  2. Tenim el deure moral de ser al seu costat, que alhora també és un acte de justícia.

    ResponElimina
  3. La vida son 4 dies i un te'l passes a l'hospital...

    ResponElimina