El zoo del Mengele, de Gert Nygårdshaug

Gert Nygårdshaug
El zoo del Mengele
Valls: Cossetània Edicions, 2020
Col·lecció La Mandràgora, 4
400 pp.
ISBN: 978-84-9034-953-3
PVP: 23,95€

El zoo del Mengele és una novel·la del noruec Gert Nygårdshaug publicada inicialment el 1989 i que ara, passats més de trenta anys i després d'una exitosa carrera comercial i de crítica, sobretot al seu país, ha estat traduïda al català.

M'ha interessat per diferents motius. D'entrada mostra problemàtiques socials i ecològiques (en certa manera indestriables l'una de l'altra) i quan la comences m'ha fet pensar en les lluites del bisbe Pere Casaldàliga a la selva amaçònica pels drets dels pobles indígenes, els conflictes per la propietat de la terra (on sembla que la terra és propietat del primer que diu que és seva), la violència al marge de la llei, la precarietat en les condicions de vida,... Un lloc del món que viu de promeses incomplertes, ignorat, sense drets garantits i on l'única llei és la del més fort.
En aquest context apareixen companyies estrangeres del primer món que, en connivència amb els cacics locals, exploten amb poca sensibilitat i consciència les riqueses del subsòl, només moguts per l'afany lucratiu, i ensorren els mitjans de subsistència tradicionals de la població autòctona.
I és aquí on trobem la història del protagonista d'aquesta novel·la i la de la seva família, que viuen de caçar papallones singulars i del que bonament poden recollir de la terra. 

La novel·la segueix la trajectòria del seu protagonista, els seus patiments, la brutalitat amb que és tractat, però també la bona gent que es creua en el seu camí i els cops de sort, que li permeten sobreviure i obrir les portes del seu futur. 

En un moment donat la narració fa un tomb i el Mino, que ha hagut de fer ús de la violència i l'assassinat per sobreviure i venjar-se de les injustícies i vexacions que ha patit; entra en una espiral justiciera contra les elits econòmiques que creu responsables de l'explotació salvatge i la degradació de l'ecosistema on ha crescut.

La novel·la acaba esdevenint un al·legat a favor de la preservació de les selves i dels drets de les poblacions que alberguen. Fa un discurs ecologista un pèl naïf, demagògic, sense gaire matisos; per a justificar les actuacions terroristes del grup protagonista. 

Al meu  parer peca d'inversemblança. No et creus que tan joves i en poc temps siguin capaços de fer el que fan, de la facilitat amb que aconsegueixen els seus objectius i es mouen per tot el món com si res. En aquests moments funciona com una novel·la juvenil poc exigent amb la versemblança.

Si del que es tracta és de crear consciència sobre la necessitat de l'explotació racional de les riqueses naturals, de donar valor a la biodiversitat, del respecte i protecció de les minories, de cercar un equilibri harmònic amb la natura, de la salut del planeta, en definitiva; la novel·la aconsegueix el seu objectiu. Perquè t'adones, pàgina a pàgina, que cal una gestió transparent del tema que no estigui motivada només per l'increment lucratiu dels beneficis. 

Fa de bon llegir. Un ecothriller o novel·la negra ecologista.