Laia Vilaseca
La noia del vestit blau
Barcelona: Rosa dels Vents (Penguin Random House Grupo Editorial), 2021
304 pp.
ISBN: 978-84-18033-36-0
PVP: 18,90€
La noia del vestit blau, novel·la de títol enigmàtic, és una intriga detectivesca ambientada en un poblet berguedà als peus del Pedraforca. D'entrada ens trobem amb la profanació d'unes tombes i una protagonista, periodista d'investigació addicta a l'alcohol i els ansiolítics, antiga estiuejant des de la infantesa, i que arriba al poble amb la intenció de refer-se d'alguns assumptes de la seva vida no del tot reeixits. Arran de la profanació decideix investigar les raons i el que s'amaga darrere la mort d'aquesta noia, aparentment un suïcidi, que va trasbalsar la vida d'aquest poble trenta-sis anys enrere. I passaran moltes coses en pocs dies.
Ens movem en un entorn petit i tancat, on sota les bones aparences dels vilatans van apareixent punts foscos i motius de dubte. I aquest és un dels punts forts del llibre. Els motius de la intriga estan ben dosificats, progressen amb encert i atrapen des d'un primer moment. El conjunt es llegeix amb avidesa i sap mantenir viu l'interès per la trama.
La noia del vestit blau va tenir una primera vida el 2017, autoeditada, en el món digital. Sembla que va funcionar força bé i aquesta circumstància li ha obert les portes a l'edició en paper. He llegit l'obra en format digital i he tingut una decepció amb el munt d'errades gramaticals i ortogràfiques que l'acompanyen i que no sé si hauran estat corregides abans de l'edició en paper. Fa la sensació d'una edició poc curosa, sense revisió i enllestida amb presses. Sempre he cregut que una obra, per damunt de tot, ha d'estar ben escrita i ha de ser respectuosa amb la llengua amb la que arriba als lectors.
Al costat d'això trobem altres errors de coherència, com el que afecta al Pere, el metge; del que s'afirma que tenia trenta-un anys quan va certificar la mort de la noia vestida de blau i que havia atès l'Adrià, que en aquell moment en tenia disset, des que havia nascut. Costa imaginar un metge exercint des dels catorze anys. Per posar només un exemple.
També resulta indigest quan l'autora vol fer una descripció de la natura que l'envolta i parla de les argelagues sense saber que les seves flors són grogues. Són coses, aquestes, que s'han de cuidar i que una bona revisió del text pot ajudar a resoldre.
atractiva i dinàmica, amb encerts, com el seu bon pols narratiu; però millorable en els petits detalls que no li resten, però, atractiu a l'hora de ser llegida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada