La vida es suero

Enfermera Saturada
La vida es suero
Barcelona: Plaza&Janés Editores, 2014
128 pp.
ISBN: 9788401347283

Enfermera Saturada, que també es fa dir Saturnina Gallardo, és un pseudònim sota el qual s'amaga una infermera diria que més aviat jove (de les que encara no tenen feina del tot fixa i amb referents posteriors als de la meva generació) i força activa a les xarxes socials. Perquè tot plegat és també un fenomen que ha nascut a redós d'aquestes mateixes xarxes, concretament en forma de piulades a Twitter a les que posteriorment s'ha donat un format més llibresc, o literari, digueu-li com vulgueu.
El llibre inicialment es va auto-editar a través de la plataforma independent d'Amazon CreateSpace, i també es va recórrer al servei d'autopublicació directa de Kindle (el KDP), per a la versió electrònica en forma de epub. Per tant és un llibre nascut al marge dels canals tradicionals que van de l'editor a la llibreria. Forma part d'aquest nou món que es va desenvolupant a partir de la globalització i d'Internet. Posteriorment l'ha editat Plaza&Janés.

El llibre és àgil, amè, planer, breu i molt fàcil de llegir. I això sempre és d'agrair i segurament explica bona part del seu èxit i difusió.

Narra des de la ironia, i amb un to més aviat càustic i corrosiu, el dia a dia de la infermeria hospitalària. Podríem pensar que és un llibre adreçat a la gent del gremi. I sí, suposo que la gent de la professió s'hi veurà més o menys reflectida; però no només. Perquè la gran majoria ens hem mogut per hospitals, com a malalts, acompanyants o visitants. Tots els hospitals s'assemblen terriblement els uns als altres. I moltes de les coses que observes, penses o intueixes; ara ve algú que des de dintre te les explica. 

Es va passant revista a tot: indumentària, condicions laborals, relacions amb metges i malalts, rutines hospitalàries, aparells i estris que s'utilitzen, medicacions, material sanitari,.... 

Hi ha una part de denúncia, però jo hi veig més un tractament irònic de tot allò que forma part d'aquest món. Segurament hi ha coses força millorables i gent de tota mena, però també vull pensar que domina la professionalitat. Més que res perquè ens hi va la vida. 

La infermeria és un col·lectiu de risc. El contacte permanent amb el dolor aliè i també amb la mort pot acabar-te afectant si no saps acotar-lo a les hores de treball, si deixes que t'acompanyi quan arribes a casa. I està bé que te'n puguis distanciar una mica amb algunes rialles amb un llibre com aquest.

Tots els col·lectius tenen les seves particularitats i intimitats que difícilment transcendeixen. Hi ha una curiositat morbosa que ens motiva a descobrir-les, però quan ho acabem sabent perquè sempre coneixem algú que ens ho explica no vol dir pas que allò sigui un desastre. Forma part de tot allò que acaba configurant la condició humana.